Entrades amb l'etiqueta ‘anglès’

  • Tens un correu electrònic

    Escrit per el 10 de Novembre del 2014 a les 12:24 a: General

    Quan el 1940 James Stewart i Margaret Sullivan s’enviaven cartes creuades sense saber-ne el destinatari real a la pel·lícula d’Ernest Lubitsch The Shop Around the Corner (El basar de les sorpreses), poc s’haurien pogut imaginar substituïts el 1998 per un Tom Hanks i una Meg Ryan enviant-se correus electrònics a Tens un e-mail. Del correu postal al correu electrònic van passar uns 50 anys, del correu electrònic als missatges de WhatsApp, quatre dies.

    WhatsApp? Whatsap, watsap, uatzap? Encara no hi ha una proposta en ferm per escriure en català col·loquial aquests missatges amb què la Meg Ryan hauria al·lucinat. Telèfons mòbils i tauletes han revolucionat la comunicació i paraules noves arriben veloçment a través de les xarxes socials: l’última que hem detectat difosa en català als mitjans de comunicació és check, per anomenar aquestes marques blaves o vistos que surten als missatges quan ens els han llegit.

    I es difondrà prou, la paraula check, per haver d’incorporar-la a la nostra llengua? Doncs aquesta és la pregunta del milió. Aparentment no sembla que necessitem dir check en comptes de marca, com tampoc no sembla que hashtag, event, post o password hagin de substituir etiqueta, esdeveniment, apunt o contrasenya. Però ens hem adonat que la ingent massa d’anglicismes que han desembarcat en el català des de fa anys quedaven més o menys circumscrits a uns àmbits d’ús determinat: el món de l’esport, el del màrqueting i el disseny… En la majoria de casos teníem temps d’incorporar-los adaptats o d’assumir-ne propostes noves. En canvi, ara, les xarxes socials ens han atrapat a tots i som tots els que, en el millor dels casos, piulem o tuitem, ens descarreguem aplis o apps, tenim perfils falsos o enviem brometes visuals o mems. Sembla com si les paraules generades en anglès pel món de les TIC i les xarxes socials s’escampessin amb més força, irremeiablement, amb una freqüència d’ús molt elevada, descrivint productes, elements nous que necessitem saber dir ràpidament. I algunes continuen sent més habituals en anglès: trending topic per tema del moment, selfie per autofoto i fins i tot l’aparentment superat mail.

    Share

    Article complet

  • Entrada pel blog gros!

    Escrit per el 07 de Març del 2013 a les 13:49 a: General

    Contents de la decisió que finalment ha adoptat l’Institut d’Estudis Catalans, us fem saber que la paraula blog (i el derivat bloguer) ha entrat directament al diccionari normatiu.

    N’estem contents perquè el Servei d’Assessorament de Sabadell ja havia manifestat des del primer moment que va posar en marxa el seu blog que compartia plenament l’opció de la unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB pel que fa  a la grafia d’aquest terme.

    L’any 2005, el Consell Supervisor del TERMCAT havia aprovat la forma bloc, que ha estat difosa fins avui a través del Cercaterm, però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors. Els principals arguments a favor de l’adopció del manlleu blog són:

    • L’etimologia: el mot prové de l’anglès blog, escurçament de weblog, compost de web + log, ‘registre on consten totes les operacions d’un procés’.
    • Forma fonètica i gràfica fàcilment adaptable al català.
    • Internacionalització de la forma.
    • Un blog no és un bloc (llibreta); la forma anglesa no hi té res a veure.

    A petició del Consell Supervisor del TERMCAT la Secció Filològica de l’IEC ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog, tal com podeu llegir a La finestra neològica.

    Si voleu aprofundir més en les raons lingüístiques també podeu consultar l’article de Gabriel Bibiloni.

     

    Share

    Article complet

  • Un micralax contra el restrenyiment

    Escrit per el 12 de Novembre del 2012 a les 12:51 a: General

    Quan un producte aconsegueix una popularitat prou gran perquè no tan sols l’utilitzi molta gent sinó que fins i tot se’l facin seu diverses generacions, és molt habitual que les persones l’anomenin més per la marca comercial que per la seva descripció. I quan la marca esdevé prou coneguda també serveix per designar productes d’altres marques que tenen la mateixa funció. És el cas de la cinta adhesiva, generalment anomenada per la marca de la primera empresa que la va comercialitzar entre nosaltres. Aquest fenomen, nascut ja fa molts anys, continua ben viu. I segur que ho continuarà en el futur.

    L’ús d’aquests mots, però, genera necessàriament una pregunta: a més del nom descriptiu, ens hi hem de referir únicament amb el nom de la marca, en majúscula, o bé també podem utilitzar el nom genèric que se’n deriva, en minúscula?

    El TERMCAT segueix el criteri d’anomenar el producte amb el nom descriptiu (cinta adhesiva) i la marca (Cello), cosa que fa pensar que també admet la lògica possibilitat que la marca acompanyi el nom descriptiu (cinta adhesiva de la marca Cello), però no aprova que el nom de la marca esdevingui un nom genèric (cel·lo), cosa que sí que fa la publicació Majúscules i minúscules de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), la primera edició de la qual data del 1989, que parla tant de la cinta adhesiva de la marca Cello com d’un rotlle de cel·lo.

    Aquesta aparició del mot cel·lo en un document oficial de fa més de 20 anys, i la circumstància que el portal És a dir de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també el recull, ens pot fer pensar que es tracta d’un mot present a tots els diccionaris, però no és ben bé així. Al GDLC i al Gran diccionari 62 de la llengua catalana (GD62, diccionari que encara no havia sortit al nostre blog i que no és normatiu) sí que l’hi trobem, però no al DIEC2.

    Si centrem ara l’atenció en els mots clínex, delco, dònut, porexpan, típex, vamba, xibeca i xiruca, per exemple, veurem que el grau d’acceptació també és divers. Així, el portal És a dir els recull tots excepte delco i lot. El GDLC també els té incorporats tots excepte dos, en aquest cas típex i dònut, i per a clínex manté l’ortografia original, kleenex. Els únics mots que no entra el GD62 són típex i xibeca, i igualment manté l’ortografia original per a kleenex. Finalment, en la seva llista d’exemples, l’opuscle Majúscules i minúscules també recull els mots aspirina, lot i vamba.

    Per contra, el TERMCAT i el DIEC2 només han incorporat delco, vamba i xiruca –el DIEC2, a més, aspirina.

    Tot i que els criteris lexicogràfics no són iguals en cap de les institucions i per això no tothom admet exactament els mateixos mots, sí que hi ha dos blocs ben diferenciats. Per una part tenim el bloc de les institucions més obertes a l’hora d’incorporar noms genèrics que provenen de noms de marca. Aquest bloc està format per Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la DGPL. A l’altre extrem, integrat per l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT, hi tenim el bloc que es caracteritza per un enfocament molt restrictiu a l’hora d’admetre aquests nous mots genèrics.

    No cal dir que aplaudim el dinamisme dels primers i animem els segons a incorporar les paraules que hem esmentat i totes les altres que s’aniran presentant inevitablement en el futur.

    Share

    Article complet