Entrades amb l'etiqueta ‘Diccionari’

  • Plens de paraules gratis

    Escrit per el 20 de Setembre del 2012 a les 11:00 a: General

    Els diccionaris no contenen totes les paraules que el parlant d’una llengua diu. Les que no trobem al diccionari de referència, el normatiu, el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), no es poden dir o escriure? Ja vam veure a l’anterior article que el parlant no viu només de diccionaris, sinó que hi ha altres referents, altres eines lingüístiques que ens ajuden a saber del cert el que podem dir i escriure en aquesta llengua nostra que dominem tan poc. Ara, però, volem parlar només de diccionaris, concretament del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

    Hi ha qui encara té per referència bàsica de la llengua catalana el diccionari dit Pompeu. Com també és encara habitual qualificar algú que sap molt català de Pompeu.  Aquest diccionari, el Diccionari general de la llengua catalana, va ser elaborat per Pompeu Fabra i publicat l’any 1932. L’IEC el va adoptar com a diccionari normatiu fins que l’any 1995 publicà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana. L’any 2007 en va fer una segona edició tenint en compte els avenços de la lingüística, l’aparició i acceptació de neologismes, el pas del temps mateix i d’altres factors que recomanen que qualsevol diccionari general sigui periòdicament revisat. Posteriorment hi ha anat introduint diverses esmenes a mesura que són aprovades. Aquestes esmenes s’incorporen en el text del diccionari consultable per Internet. La versió en paper del DIEC incorpora aquestes esmenes quan se’n fan noves impressions.

    Sempre és interessant anar veient que paraules que tenen anys en el nostre vocabulari habitual van entrant al diccionari normatiu. És com si la benedicció acadèmica ens tragués un pes del damunt. Destaquem-ne algunes, d’aquestes paraules. Del camp de la informàtica: clicar, videoconferència, internauta, píxel, xat, emoticona, navegador, web. Dels esports: ràfting, migcampista, parapent. De la indústria en general: aixeteria. De l’hoteleria i la gastronomia: sommelier, bàrman, pizzer, chardonnay, carpaccio, maracujà.  Fent-se ressò de la incidència arreu d’algunes cultures i religions: aiatol·là, alcorà, gihad, quipà, menorà, jiddisch, talibà, xador, fàtua. Gentilicis d’altres continents com: afroamericà, azerbaidjanès, brussel·lès, callerès, estatunidenc (al costat de nord-americà). I encara altres mots d’especialitat nous de la segona edició: boutique, cànnabis, càrtel, escanejar, harakiri, tsunami. I pel que fa a lèxic més comú: deixalleria, ecomuseu, estressar, glamur, homofòbia, light, mentalització, microones, monovolum, multicine, parca, rebeca, salami, videoclub, xabola, zàping.

    Ja veiem que són paraules prou esteses i vives, en molts casos manlleus d’altres llengües adaptats a la forma catalana. Formes que el diccionari normatiu incorpora després d’haver-les considerat i estudiat. És la tasca d’un diccionari normatiu.

    Share

    Article complet

  • RecurSOS

    Escrit per el 24 de Maig del 2012 a les 12:00 a: General

    Els enllaços del nostre blog són un compendi de recursos de la xarxa que considerem que ens poden ajudar a resoldre dubtes lingüístics. Ordenats alfabèticament queden barrejats cercadors d’informació lingüística i de terminologia, diccionaris, traductors…

    Quin ús n’hem de fer? Per què hi ha paraules que no surten als diccionaris? Les podem fer servir? Per què n’hi ha que han estat proscrites molts anys i ara ja les diuen a la televisió?

    Volem donar-vos algunes pistes sobre quines eines us poden ser més útils. Podeu veure que hem enllaçat dos diccionaris de definicions: el Diccionari de la llengua catalana i el Diccionari.cat. El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu, tot el que conté ha estat ratificat pel màxim organisme rector de la llengua. El Diccionari.cat, el més extens i complet de la llengua catalana, és un projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana. Conté tots els mots que tenen entrada al diccionari de l’IEC, a més de moltes altres entrades i informacions complementàries, que podem utilitzar tot i no ser normatives.

    Una mica més avall podeu trobar l’enllaç a l’Optimot, un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. S’hi poden consultar de manera integrada diferents fonts, cosa que representa un gran avantatge, i quan les opcions de cerca que ofereix no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.    

    També volem destacar l’enllaç a l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), perquè dóna respostes clares i concises als dubtes més habituals que planteja l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, dubtes que han de ser resolts d’una manera immediata en molts casos. Per això és una eina que pot ser útil per als professionals de la comunicació i de l’ensenyament i en general per a qualsevol persona que estigui interessada en l’ús de la llengua a la ràdio i la televisió.

    I finalment tenim el Cercaterm, el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, el Centre de Terminologia Catalana, perquè és l’eina que podeu fer servir per consultar termes específics que probablement encara no surten als diccionaris generals de definicions.

    En els propers apunts entrarem a fons en els aspectes més interessants d’aquests enllaços.

    Share

    Article complet