Entrades amb l'etiqueta ‘És a dir’

  • A cagar, el tió!

    Escrit per el 22 de desembre del 2015 a les 10:46 a: General

    D’entre els horrors nadalencs —lingüístics, no patiu!— podem trobar-ne dos que últimament ens fan més mal que el dinar de Nadal: celebrar-lo en plural i cagar el tió.

    Ara us ho expliquem bé. La paraula Nadal pot designar el dia de Nadal o bé el temps immediat a aquest dia, però no és de cap manera admissible en plural si no és que fa referència a diferents anys. Un sol dia de Nadal l’any és suficient i per a alguns ja és massa…

    I, com bé sabeu, una de les coses que els catalans fem aquell dia és fúmer bastonades a un tronc, que també en diem tió, perquè cagui llaminadures o algun regalet. Doncs bé, aquest tió el fem cagar, no ens hi caguem (amb perdó). Per això, doncs, anem a fer cagar el tió i últimament es veu que també anem a fer el cagatió perquè el Gran diccionari de la llengua catalana, el de l’Enciclopèdia, ha inclòs aquesta paraula com a “acte de fer cagar el tió per Nadal”. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots: “Caga, tió, caga torró…”. L’És a dir ho explica molt clarament i diu que cagatió és incorrecte en el sentit de tió (tros de tronc) però l’admet per referir-se a la festa o tradició de fer cagar el tió.

    Per tant, perquè ens quedi clar, direm: Per Nadal farem cagar el tió o, si voleu, Per Nadal farem el cagatió, però no Aquests Nadals farem cagar el cagatió ni Avui cagarem el tió.

    Share

    Article complet

  • Un micralax contra el restrenyiment

    Escrit per el 12 de novembre del 2012 a les 12:51 a: General

    Quan un producte aconsegueix una popularitat prou gran perquè no tan sols l’utilitzi molta gent sinó que fins i tot se’l facin seu diverses generacions, és molt habitual que les persones l’anomenin més per la marca comercial que per la seva descripció. I quan la marca esdevé prou coneguda també serveix per designar productes d’altres marques que tenen la mateixa funció. És el cas de la cinta adhesiva, generalment anomenada per la marca de la primera empresa que la va comercialitzar entre nosaltres. Aquest fenomen, nascut ja fa molts anys, continua ben viu. I segur que ho continuarà en el futur.

    L’ús d’aquests mots, però, genera necessàriament una pregunta: a més del nom descriptiu, ens hi hem de referir únicament amb el nom de la marca, en majúscula, o bé també podem utilitzar el nom genèric que se’n deriva, en minúscula?

    El TERMCAT segueix el criteri d’anomenar el producte amb el nom descriptiu (cinta adhesiva) i la marca (Cello), cosa que fa pensar que també admet la lògica possibilitat que la marca acompanyi el nom descriptiu (cinta adhesiva de la marca Cello), però no aprova que el nom de la marca esdevingui un nom genèric (cel·lo), cosa que sí que fa la publicació Majúscules i minúscules de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), la primera edició de la qual data del 1989, que parla tant de la cinta adhesiva de la marca Cello com d’un rotlle de cel·lo.

    Aquesta aparició del mot cel·lo en un document oficial de fa més de 20 anys, i la circumstància que el portal És a dir de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també el recull, ens pot fer pensar que es tracta d’un mot present a tots els diccionaris, però no és ben bé així. Al GDLC i al Gran diccionari 62 de la llengua catalana (GD62, diccionari que encara no havia sortit al nostre blog i que no és normatiu) sí que l’hi trobem, però no al DIEC2.

    Si centrem ara l’atenció en els mots clínex, delco, dònut, porexpan, típex, vamba, xibeca i xiruca, per exemple, veurem que el grau d’acceptació també és divers. Així, el portal És a dir els recull tots excepte delco i lot. El GDLC també els té incorporats tots excepte dos, en aquest cas típex i dònut, i per a clínex manté l’ortografia original, kleenex. Els únics mots que no entra el GD62 són típex i xibeca, i igualment manté l’ortografia original per a kleenex. Finalment, en la seva llista d’exemples, l’opuscle Majúscules i minúscules també recull els mots aspirina, lot i vamba.

    Per contra, el TERMCAT i el DIEC2 només han incorporat delco, vamba i xiruca –el DIEC2, a més, aspirina.

    Tot i que els criteris lexicogràfics no són iguals en cap de les institucions i per això no tothom admet exactament els mateixos mots, sí que hi ha dos blocs ben diferenciats. Per una part tenim el bloc de les institucions més obertes a l’hora d’incorporar noms genèrics que provenen de noms de marca. Aquest bloc està format per Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la DGPL. A l’altre extrem, integrat per l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT, hi tenim el bloc que es caracteritza per un enfocament molt restrictiu a l’hora d’admetre aquests nous mots genèrics.

    No cal dir que aplaudim el dinamisme dels primers i animem els segons a incorporar les paraules que hem esmentat i totes les altres que s’aniran presentant inevitablement en el futur.

    Share

    Article complet

  • RecurSOS

    Escrit per el 24 de maig del 2012 a les 12:00 a: General

    Els enllaços del nostre blog són un compendi de recursos de la xarxa que considerem que ens poden ajudar a resoldre dubtes lingüístics. Ordenats alfabèticament queden barrejats cercadors d’informació lingüística i de terminologia, diccionaris, traductors…

    Quin ús n’hem de fer? Per què hi ha paraules que no surten als diccionaris? Les podem fer servir? Per què n’hi ha que han estat proscrites molts anys i ara ja les diuen a la televisió?

    Volem donar-vos algunes pistes sobre quines eines us poden ser més útils. Podeu veure que hem enllaçat dos diccionaris de definicions: el Diccionari de la llengua catalana i el Diccionari.cat. El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu, tot el que conté ha estat ratificat pel màxim organisme rector de la llengua. El Diccionari.cat, el més extens i complet de la llengua catalana, és un projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana. Conté tots els mots que tenen entrada al diccionari de l’IEC, a més de moltes altres entrades i informacions complementàries, que podem utilitzar tot i no ser normatives.

    Una mica més avall podeu trobar l’enllaç a l’Optimot, un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. S’hi poden consultar de manera integrada diferents fonts, cosa que representa un gran avantatge, i quan les opcions de cerca que ofereix no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.    

    També volem destacar l’enllaç a l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), perquè dóna respostes clares i concises als dubtes més habituals que planteja l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, dubtes que han de ser resolts d’una manera immediata en molts casos. Per això és una eina que pot ser útil per als professionals de la comunicació i de l’ensenyament i en general per a qualsevol persona que estigui interessada en l’ús de la llengua a la ràdio i la televisió.

    I finalment tenim el Cercaterm, el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, el Centre de Terminologia Catalana, perquè és l’eina que podeu fer servir per consultar termes específics que probablement encara no surten als diccionaris generals de definicions.

    En els propers apunts entrarem a fons en els aspectes més interessants d’aquests enllaços.

    Share

    Article complet