Entrades amb l'etiqueta ‘IEC’

  • Entrada pel blog gros!

    Escrit per el 07 de Març del 2013 a les 13:49 a: General

    Contents de la decisió que finalment ha adoptat l’Institut d’Estudis Catalans, us fem saber que la paraula blog (i el derivat bloguer) ha entrat directament al diccionari normatiu.

    N’estem contents perquè el Servei d’Assessorament de Sabadell ja havia manifestat des del primer moment que va posar en marxa el seu blog que compartia plenament l’opció de la unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB pel que fa  a la grafia d’aquest terme.

    L’any 2005, el Consell Supervisor del TERMCAT havia aprovat la forma bloc, que ha estat difosa fins avui a través del Cercaterm, però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors. Els principals arguments a favor de l’adopció del manlleu blog són:

    • L’etimologia: el mot prové de l’anglès blog, escurçament de weblog, compost de web + log, ‘registre on consten totes les operacions d’un procés’.
    • Forma fonètica i gràfica fàcilment adaptable al català.
    • Internacionalització de la forma.
    • Un blog no és un bloc (llibreta); la forma anglesa no hi té res a veure.

    A petició del Consell Supervisor del TERMCAT la Secció Filològica de l’IEC ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog, tal com podeu llegir a La finestra neològica.

    Si voleu aprofundir més en les raons lingüístiques també podeu consultar l’article de Gabriel Bibiloni.

     

    Share

    Article complet

  • Amb bastanta no basta

    Escrit per el 08 de Octubre del 2012 a les 11:21 a: General

    Bastantes vegades hem dubtat d’escriure els adjectius quantificadors com el que ha iniciat la nostra frase en femení plural. Masses, prous, proutes, forces, bastantes? “En català, sense masses ni forces!”, deien a l’escola. I alguns responien fent l’acudit: “I com farem les classes de física?”

    Les classes de física no quedaven afectades, però la nostra espontaneïtat sí quan mirant el diccionari ens obligàvem a dir que “aquell dia havíem tingut bastants pàgines per revisar”. Podíem utilitzar la forma en femení singular i plural en contextos informals, ens ho deia la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana el 1999 reblant l’entrada del GDLC, però si el text tenia un registre elevat, no.

    L’abril de l’any passat, però, amb les darreres actualitzacions del DIEC2, l’adjectiu femení bastanta va ser incorporat al diccionari i es pot fer servir tant en contextos formals com informals.

    Amb els altres quantificadors que hem esmentat al principi (massa, força, prou) el que fem habitualment és el plural (masses, forces, prous). En un registre formal, aquests quantificadors són invariables segons la normativa —aquí no hi ha hagut cap canvi—, però en llenguatge col·loquial són molt habituals i admissibles. Fins i tot en alguns parlars prou fa el femení prouta (en plural proutes).

    Share

    Article complet

  • El quadret gris

    Escrit per el 28 de Setembre del 2012 a les 11:23 a: General

    Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, l’editorial Enciclopèdia Catalana va pensar que no tindria sentit que coexistissin el diccionari de l’IEC i el de l’Enciclopèdia si eren absolutament iguals. Per això van fer una aposta per un diccionari ampliat en el nombre d’entrades i subentrades i en el tipus d’informació de cada article, el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC).

    Una bona part de les noves entrades evidentment provenen del DIEC, tot i que no totes les definicions coincideixin completament. Les altres provenen de buidatges dels diversos diccionaris del TERMCAT, de reculls de neologismes de la premsa escrita o de diverses fonts internes. Per tant el GDLC té molts termes de llenguatge especialitzat i paraules noves no normatives. La major part de les entrades contenen informació etimològica, partició sil·làbica en els mots que poden presentar alguna dificultat, pronúncia en els estrangerismes —malauradament només en l’edició en paper— i la indicació de mots que sonen igual. A més, el GDCL inclou quadres gramaticals per resoldre dubtes puntuals —també només en l’edició en paper—, prefixos i sufixos diferenciats de la resta d’entrades i, en la versió electrònica, la conjugació de cada verb.

    Com que totes les paraules que són alhora al GDLC i al DIEC tenen una marca, un quadret gris, podem identificar ràpidament els mots normatius per haver estat beneïts per l’IEC (la benedicció que ens alleugereix, com dèiem a l’article anterior) i els que no ho són, però que el criteri lexicogràfic de l’Enciclopèdia considera que han de constar en un diccionari tan complet com el seu. Per descomptat aquests mots també els podem utilitzar. Si no, tot plegat seria un bon cafarnaüm (paraula que feia servir sovint Josep Pla i que significa ‘enrenou’. No la busqueu a cap dels dos diccionaris: no hi apareix, ni amb quadret gris ni sense).

    Share

    Article complet

  • Plens de paraules gratis

    Escrit per el 20 de Setembre del 2012 a les 11:00 a: General

    Els diccionaris no contenen totes les paraules que el parlant d’una llengua diu. Les que no trobem al diccionari de referència, el normatiu, el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), no es poden dir o escriure? Ja vam veure a l’anterior article que el parlant no viu només de diccionaris, sinó que hi ha altres referents, altres eines lingüístiques que ens ajuden a saber del cert el que podem dir i escriure en aquesta llengua nostra que dominem tan poc. Ara, però, volem parlar només de diccionaris, concretament del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

    Hi ha qui encara té per referència bàsica de la llengua catalana el diccionari dit Pompeu. Com també és encara habitual qualificar algú que sap molt català de Pompeu.  Aquest diccionari, el Diccionari general de la llengua catalana, va ser elaborat per Pompeu Fabra i publicat l’any 1932. L’IEC el va adoptar com a diccionari normatiu fins que l’any 1995 publicà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana. L’any 2007 en va fer una segona edició tenint en compte els avenços de la lingüística, l’aparició i acceptació de neologismes, el pas del temps mateix i d’altres factors que recomanen que qualsevol diccionari general sigui periòdicament revisat. Posteriorment hi ha anat introduint diverses esmenes a mesura que són aprovades. Aquestes esmenes s’incorporen en el text del diccionari consultable per Internet. La versió en paper del DIEC incorpora aquestes esmenes quan se’n fan noves impressions.

    Sempre és interessant anar veient que paraules que tenen anys en el nostre vocabulari habitual van entrant al diccionari normatiu. És com si la benedicció acadèmica ens tragués un pes del damunt. Destaquem-ne algunes, d’aquestes paraules. Del camp de la informàtica: clicar, videoconferència, internauta, píxel, xat, emoticona, navegador, web. Dels esports: ràfting, migcampista, parapent. De la indústria en general: aixeteria. De l’hoteleria i la gastronomia: sommelier, bàrman, pizzer, chardonnay, carpaccio, maracujà.  Fent-se ressò de la incidència arreu d’algunes cultures i religions: aiatol·là, alcorà, gihad, quipà, menorà, jiddisch, talibà, xador, fàtua. Gentilicis d’altres continents com: afroamericà, azerbaidjanès, brussel·lès, callerès, estatunidenc (al costat de nord-americà). I encara altres mots d’especialitat nous de la segona edició: boutique, cànnabis, càrtel, escanejar, harakiri, tsunami. I pel que fa a lèxic més comú: deixalleria, ecomuseu, estressar, glamur, homofòbia, light, mentalització, microones, monovolum, multicine, parca, rebeca, salami, videoclub, xabola, zàping.

    Ja veiem que són paraules prou esteses i vives, en molts casos manlleus d’altres llengües adaptats a la forma catalana. Formes que el diccionari normatiu incorpora després d’haver-les considerat i estudiat. És la tasca d’un diccionari normatiu.

    Share

    Article complet

  • RecurSOS

    Escrit per el 24 de Maig del 2012 a les 12:00 a: General

    Els enllaços del nostre blog són un compendi de recursos de la xarxa que considerem que ens poden ajudar a resoldre dubtes lingüístics. Ordenats alfabèticament queden barrejats cercadors d’informació lingüística i de terminologia, diccionaris, traductors…

    Quin ús n’hem de fer? Per què hi ha paraules que no surten als diccionaris? Les podem fer servir? Per què n’hi ha que han estat proscrites molts anys i ara ja les diuen a la televisió?

    Volem donar-vos algunes pistes sobre quines eines us poden ser més útils. Podeu veure que hem enllaçat dos diccionaris de definicions: el Diccionari de la llengua catalana i el Diccionari.cat. El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu, tot el que conté ha estat ratificat pel màxim organisme rector de la llengua. El Diccionari.cat, el més extens i complet de la llengua catalana, és un projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana. Conté tots els mots que tenen entrada al diccionari de l’IEC, a més de moltes altres entrades i informacions complementàries, que podem utilitzar tot i no ser normatives.

    Una mica més avall podeu trobar l’enllaç a l’Optimot, un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. S’hi poden consultar de manera integrada diferents fonts, cosa que representa un gran avantatge, i quan les opcions de cerca que ofereix no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.    

    També volem destacar l’enllaç a l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), perquè dóna respostes clares i concises als dubtes més habituals que planteja l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, dubtes que han de ser resolts d’una manera immediata en molts casos. Per això és una eina que pot ser útil per als professionals de la comunicació i de l’ensenyament i en general per a qualsevol persona que estigui interessada en l’ús de la llengua a la ràdio i la televisió.

    I finalment tenim el Cercaterm, el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, el Centre de Terminologia Catalana, perquè és l’eina que podeu fer servir per consultar termes específics que probablement encara no surten als diccionaris generals de definicions.

    En els propers apunts entrarem a fons en els aspectes més interessants d’aquests enllaços.

    Share

    Article complet