Entrades amb l'etiqueta ‘paraules noves’

  • Fumigació

    Escrit per el 05 de Març del 2020 a les 12:56 a: General

    Tot el món, durant la seva vida, ha hagut de passar per l’enrenou de mudar-se de pis. És una pràctica bastant habitual entre els universitaris que, sense disposar dels recursos econòmics necessaris per fer front a uns preus de lloguer desorbitats, opten per compartir pis. En tot cas, les mudances suposen una gran peresa. De fet, el més complicat de tot no és pas trobar una còmoda o una estanteria que faci joc amb el color de les parets, sinó la voluntat de portar-se bé amb les persones amb qui hauràs de conviure bona part del teu temps. Doncs bé, des de bon començament, és altament recomanable deixar palès una sèrie de requisits per fer que la convivència sigui el més fluida possible. Fets tan simples com ara compartir (o no) la llet d’avena per esmorzar o bé si estris com ara paelles o cassoles podran ser utilitzats per tothom (amb l’esperança de trobar-los sempre nets les vegades que tu els hagis de menester). Per sort o per desgràcia, l’època de compartir pis no dura per sempre. Arribarà el moment de fer una nova mudança i, des de la vostra nova localitat, només us caldrà esperar la invitació a la boda dels vostres antics companys de pis.

    Si heu compartit pis o teniu pensat fer-ho en un futur, desitgem que no us topeu amb un llogater parasitari al qual voldríeu exterminar. Enric Gomà en el seu llibre Control de plagues proposa 92 paraules catalanes per fumigar. 10 d’aquests mots s’han infiltrat en les línies que acabeu de llegir. Us convidem a desxifrar-les i, en la mesura que es pugui, a fumigar-les ja que el fet de compartir pis és tan natural com el de mantenir la naturalitat de la nostra llengua.

     

    Si no les heu trobat totes, aquí teniu la solució. Tot el món: tothom; mudar-se: traslladar-se; peresa: mandra; còmoda: calaixera; estanteria: prestatgeria; portar-se bé: entendre’s o avenir-se; palès: clar, evident…; avena: civada; utilitzats: fets servir; boda: casament.

    Share

    Article complet

  • Neologismes (alguns de l’any de la pera)

    Escrit per el 16 de Gener del 2020 a les 13:03 a: General

    Un neologisme és una paraula nova o amb un significat nou, que no trobem al diccionari. Pot ser que l’hagi creat la llengua per les pròpies regles de formació de mots o que l’hagi agafat d’una altra llengua.
    Des del 2014 l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans fan una crida oberta per triar el neologisme de l’any. Al 2019 els guanyadors n’han estat dos, que han quedat frec a frec en les votacions: emergència climàtica i animalista.

    N’hi ha que quan ho expliques diuen: emergència és una paraula nova?, estelada?, dron? Les dues últimes són les guanyadores d’anys anteriors. I sí, no eren al diccionari. De vegades sembla estrany, però el significat d’una paraula pot canviar, com per exemple amb emergència climàtica, en què sembla que s’amplia el significat d’emergència. Diem sembla perquè en realitat al diccionari queda ben clar que una emergència és un esdeveniment greu que demana una actuació immediata i la veritat és que la tria ens ha estranyat una mica. Deu ser cosa de la Greta, que ha travat el sintagma…

    En el cas de la paraula dron sí que, per molt comú que en fos l’ús, és natural que el DIEC2 no la contingués perquè és un aparell ben nou. L’última actualització del DIEC2 és del maig d’aquest any passat i ja hi trobareu els neologismes guanyadors des del 2014 (estelada, dron, vegà, sororitat i cassolada). No hi trobareu, en canvi, altres neologismes que us poden resultar més habituals o fins i tot antics com hippy, punk, folk, sexi, taekwondo, manga, bolo, zulo, mileurista, represaliar, resilient o súper. Els criteris perquè una paraula entri al diccionari depenen de factors com l’actualitat d’aquesta paraula, l’extensió, l’estabilitat, la freqüència, la presència en altres diccionaris… La Secció Filològica de l’IEC és l’encarregada d’actualitzar el DIEC2. L’Observatori de Neologia és el grup de recerca que els recull i els analitza. I el TERMCAT coordina tota l’activitat terminològica en llengua catalana per afavorir-ne l’ús.

    Ser o no ser (al diccionari), aquesta és la qüestió.

    Share

    Article complet

  • La jutge i l’estelada

    Escrit per el 31 de Juliol del 2015 a les 12:31 a: General

    Des de l’octubre del 2012 que no us comentàvem noves entrades del diccionari normatiu. Aquest mateix juliol l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat l´última actualització en línia del DIEC 2, en què incorpora 51 articles nous. Us en passem l’enllaç: nova actualització del DIEC.

    Share

    Article complet

  • Amb bastanta no basta

    Escrit per el 08 de Octubre del 2012 a les 11:21 a: General

    Bastantes vegades hem dubtat d’escriure els adjectius quantificadors com el que ha iniciat la nostra frase en femení plural. Masses, prous, proutes, forces, bastantes? “En català, sense masses ni forces!”, deien a l’escola. I alguns responien fent l’acudit: “I com farem les classes de física?”

    Les classes de física no quedaven afectades, però la nostra espontaneïtat sí quan mirant el diccionari ens obligàvem a dir que “aquell dia havíem tingut bastants pàgines per revisar”. Podíem utilitzar la forma en femení singular i plural en contextos informals, ens ho deia la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana el 1999 reblant l’entrada del GDLC, però si el text tenia un registre elevat, no.

    L’abril de l’any passat, però, amb les darreres actualitzacions del DIEC2, l’adjectiu femení bastanta va ser incorporat al diccionari i es pot fer servir tant en contextos formals com informals.

    Amb els altres quantificadors que hem esmentat al principi (massa, força, prou) el que fem habitualment és el plural (masses, forces, prous). En un registre formal, aquests quantificadors són invariables segons la normativa —aquí no hi ha hagut cap canvi—, però en llenguatge col·loquial són molt habituals i admissibles. Fins i tot en alguns parlars prou fa el femení prouta (en plural proutes).

    Share

    Article complet

  • El quadret gris

    Escrit per el 28 de Setembre del 2012 a les 11:23 a: General

    Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, l’editorial Enciclopèdia Catalana va pensar que no tindria sentit que coexistissin el diccionari de l’IEC i el de l’Enciclopèdia si eren absolutament iguals. Per això van fer una aposta per un diccionari ampliat en el nombre d’entrades i subentrades i en el tipus d’informació de cada article, el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC).

    Una bona part de les noves entrades evidentment provenen del DIEC, tot i que no totes les definicions coincideixin completament. Les altres provenen de buidatges dels diversos diccionaris del TERMCAT, de reculls de neologismes de la premsa escrita o de diverses fonts internes. Per tant el GDLC té molts termes de llenguatge especialitzat i paraules noves no normatives. La major part de les entrades contenen informació etimològica, partició sil·làbica en els mots que poden presentar alguna dificultat, pronúncia en els estrangerismes —malauradament només en l’edició en paper— i la indicació de mots que sonen igual. A més, el GDCL inclou quadres gramaticals per resoldre dubtes puntuals —també només en l’edició en paper—, prefixos i sufixos diferenciats de la resta d’entrades i, en la versió electrònica, la conjugació de cada verb.

    Com que totes les paraules que són alhora al GDLC i al DIEC tenen una marca, un quadret gris, podem identificar ràpidament els mots normatius per haver estat beneïts per l’IEC (la benedicció que ens alleugereix, com dèiem a l’article anterior) i els que no ho són, però que el criteri lexicogràfic de l’Enciclopèdia considera que han de constar en un diccionari tan complet com el seu. Per descomptat aquests mots també els podem utilitzar. Si no, tot plegat seria un bon cafarnaüm (paraula que feia servir sovint Josep Pla i que significa ‘enrenou’. No la busqueu a cap dels dos diccionaris: no hi apareix, ni amb quadret gris ni sense).

    Share

    Article complet

  • Plens de paraules gratis

    Escrit per el 20 de Setembre del 2012 a les 11:00 a: General

    Els diccionaris no contenen totes les paraules que el parlant d’una llengua diu. Les que no trobem al diccionari de referència, el normatiu, el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), no es poden dir o escriure? Ja vam veure a l’anterior article que el parlant no viu només de diccionaris, sinó que hi ha altres referents, altres eines lingüístiques que ens ajuden a saber del cert el que podem dir i escriure en aquesta llengua nostra que dominem tan poc. Ara, però, volem parlar només de diccionaris, concretament del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

    Hi ha qui encara té per referència bàsica de la llengua catalana el diccionari dit Pompeu. Com també és encara habitual qualificar algú que sap molt català de Pompeu.  Aquest diccionari, el Diccionari general de la llengua catalana, va ser elaborat per Pompeu Fabra i publicat l’any 1932. L’IEC el va adoptar com a diccionari normatiu fins que l’any 1995 publicà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana. L’any 2007 en va fer una segona edició tenint en compte els avenços de la lingüística, l’aparició i acceptació de neologismes, el pas del temps mateix i d’altres factors que recomanen que qualsevol diccionari general sigui periòdicament revisat. Posteriorment hi ha anat introduint diverses esmenes a mesura que són aprovades. Aquestes esmenes s’incorporen en el text del diccionari consultable per Internet. La versió en paper del DIEC incorpora aquestes esmenes quan se’n fan noves impressions.

    Sempre és interessant anar veient que paraules que tenen anys en el nostre vocabulari habitual van entrant al diccionari normatiu. És com si la benedicció acadèmica ens tragués un pes del damunt. Destaquem-ne algunes, d’aquestes paraules. Del camp de la informàtica: clicar, videoconferència, internauta, píxel, xat, emoticona, navegador, web. Dels esports: ràfting, migcampista, parapent. De la indústria en general: aixeteria. De l’hoteleria i la gastronomia: sommelier, bàrman, pizzer, chardonnay, carpaccio, maracujà.  Fent-se ressò de la incidència arreu d’algunes cultures i religions: aiatol·là, alcorà, gihad, quipà, menorà, jiddisch, talibà, xador, fàtua. Gentilicis d’altres continents com: afroamericà, azerbaidjanès, brussel·lès, callerès, estatunidenc (al costat de nord-americà). I encara altres mots d’especialitat nous de la segona edició: boutique, cànnabis, càrtel, escanejar, harakiri, tsunami. I pel que fa a lèxic més comú: deixalleria, ecomuseu, estressar, glamur, homofòbia, light, mentalització, microones, monovolum, multicine, parca, rebeca, salami, videoclub, xabola, zàping.

    Ja veiem que són paraules prou esteses i vives, en molts casos manlleus d’altres llengües adaptats a la forma catalana. Formes que el diccionari normatiu incorpora després d’haver-les considerat i estudiat. És la tasca d’un diccionari normatiu.

    Share

    Article complet