Arran d’una piulada al Twitter, aquestes vacances de Nadal vaig veure que l’ICE de la UAB organitzava la II Jornada per a docents de Llengua i Literatura. Vaig mirar el programa i tot i que anava clarament adreçada al professorat dels instituts, hi vaig trobar l’agradable sorpresa que la conferència la feia el professor Felipe Zayas.
Fa temps que segueixo la pista de Felipe Zayas, professor de llengua i literatura castellana a l’IES Isabel de Villena de València . En el seu bloc Darle a la lengua hi trobareu un munt d’entrades, de mapes conceptuals, d’esquemes sobre què implica ensenyar i aprendre llengua, sempre des de la perspectiva comunicativa i per tant d’ús. Us recomano l’apunt El giro copernicano en la enseñanza de la lengua en el que reflexiona sobre els canvis que s’haurien de produir en l’ensenyament de la llengua.
De la conferència de la Jornada, Llegir per escriure, escriure per llegir, vull destacar la importància que ha donat a la interrelació de les habilitats i a la necessitat d’acostar l’aprenentatge de la llengua a les activitats de la vida real. Si fem llegir un text als nostres alumnes podem fer que n’identifiquin el tema, les idees principals i que en facin un resum. Però tot això per a què? És important que el treball de la lectura serveixi de guia perquè els alumnes produeixin un text similar, un text que haurà de ser publicat i per tant, també haurà de ser llegit! Es tracta de donar sentit a la lectura amb objectius de producció escrita. No cal dir que ha defensat les TIC, perquè faciliten la publicació dels textos dels alumnes a blocs, wikis… i ajuden a donar sentit a la tasca que s’està fent i per tant, a l’aprenentatge. Llegir i escriure i al mateix temps saber observar, mirar la llengua per anar adquirint la competència metalingüística. També ha comentat la necessitat de construir seqüències didàctiques amb uns objectius d’aprenentatge que permetin dur a terme aquestes pràctiques i facilitar-ne l’avaluació. Els llibres de text han canviat i han passat de treballar la gramàtica a treballar la tipologia textual, però segueixen tenint una visió molt atomitzada dels aprenentatges i poc integradora… Cal trobar aquestes fórmules per donar sentit a la tasca que es fa a l’aula.
Les experiències que s’han presentat a la Jornada (algunes de molt interessants) són de secundària. Tota la documentació la podem veure si accedim com a visitants a l’aula Moodle que han creat. També podem seguir les piulades que s’han fet al Twitter amb l’etiqueta o hashtag #2jdll. Un altre bloc que n’ha fet un resum: A pie de aula, de Lourdes Domènech.
4 comentaris
Felipe Zayas
01 febr. 11
13:42 #
Gracias, Carme, por la información que das sobre mi conferencia. Qué lastima que no pudiéramos hablar un rato. Pregunté por ti cuando acabamos y me dijeron (creo que Lourdes) que te habías ido y que me transmitían tu despedida. Otra vez será.
Carme Bové
01 febr. 11
13:56 #
Felipe, tindrem més oportunitats i seguirem el contacte a través del Twitter. Gràcies!
Lu
01 febr. 11
18:51 #
Carme, jo també vaig demanar per tu al final de la jornada, però no quedava ningú a la sala (ens van fer sortir, de fet) i al vestíbul no eren quatre gats. M’hagués agradat xerrar una mica de la teva feina.
Gràcies pel resum. Has estat més acurada que jo en la teva entrada.
Carme Bové
01 febr. 11
19:39 #
Lourdes, tornarem a coincidir, segur!