És més fàcil que els alumnes segueixin el seu procés d’aprenentatge si estan motivats?
Fruit d’un treball que s’inicia al Consorci per a la Normalització Lingüística sorgeixen reflexions com:
1- Cal tenir present el llibre de Z. Dörnyei, Estratègies de motivació a l’aula de llengua, dóna moltes pistes i estratègies sobre com plantejar tasques motivadores a l’aula.
2- Gardner proposa que la motivació és la suma de desig, actitud positiva i esforç. És interessant posar-nos en el lloc dels aprenents (perquè també en som) i reflexionar sobre què ens motiva a aprendre més, què és el que ens engresca a fer les nostres tasques formatives, autoformatives, de treball…
- Les CREENCES davant d’un aprenentatge són essencials perquè provoquin o no el DESIG d’aprendre: si l’aprenent pensa que una tasca és interessant, si pensa que l’ajuda a aprendre, que li permet fer millor la seva feina, que cobreix les seves inquietuds, que li suposa un repte, etc.
- Si a més adopta una ACTITUD POSITIVA perquè hi posa il·lusió, ganes, fins i tot passió…
- I a més hi dedica un temps de pràctica, fa els materials o activitats corresponents, fa propostes, etc. és a dir hi posa VOLUNTAT i ESFORÇ
- Aquest aprenent estarà molt MOTIVAT!
3- Les creences del professor, les actituds i el compromís lingüístic i de l’aprenentatge envers l’alumnat són fonamentals (Mallart). Dörnyei insisteix que l’habilitat del professorat per motivar els seus alumnes és la clau de l’èxit.
4- El professor té el paper de liderar el grup, ha de procurar que tots els alumnes aprenguin, que se sentin part d’un equip, que se sentin rellevants en el projecte, perquè tots aportin el millor d’ells. El professor ha de gestionar el millor de cada alumne.
A partir de les conclusions sobre la fidelització dels alumnes de la reunió de l’octubre de 2010, hem continuat debatent diferents estratègies per millorar la nostra tasca.
Resum de la reunió del 10 d’octubre de 2010
La motivació dels alumnes de llengua
Aportació de l’estudi que va fer Maria Gassiot en el Postgrau “Immigració i Acollida” de la UB.
- 30 GENER
2011 - 4 comentaris
“Llegir per escriure, escriure per llegir”
Arran d’una piulada al Twitter, aquestes vacances de Nadal vaig veure que l’ICE de la UAB organitzava la II Jornada per a docents de Llengua i Literatura. Vaig mirar el programa i tot i que anava clarament adreçada al professorat dels instituts, hi vaig trobar l’agradable sorpresa que la conferència la feia el professor Felipe Zayas.
Fa temps que segueixo la pista de Felipe Zayas, professor de llengua i literatura castellana a l’IES Isabel de Villena de València . En el seu bloc Darle a la lengua hi trobareu un munt d’entrades, de mapes conceptuals, d’esquemes sobre què implica ensenyar i aprendre llengua, sempre des de la perspectiva comunicativa i per tant d’ús. Us recomano l’apunt El giro copernicano en la enseñanza de la lengua en el que reflexiona sobre els canvis que s’haurien de produir en l’ensenyament de la llengua.
De la conferència de la Jornada, Llegir per escriure, escriure per llegir, vull destacar la importància que ha donat a la interrelació de les habilitats i a la necessitat d’acostar l’aprenentatge de la llengua a les activitats de la vida real. Si fem llegir un text als nostres alumnes podem fer que n’identifiquin el tema, les idees principals i que en facin un resum. Però tot això per a què? És important que el treball de la lectura serveixi de guia perquè els alumnes produeixin un text similar, un text que haurà de ser publicat i per tant, també haurà de ser llegit! Es tracta de donar sentit a la lectura amb objectius de producció escrita. No cal dir que ha defensat les TIC, perquè faciliten la publicació dels textos dels alumnes a blocs, wikis… i ajuden a donar sentit a la tasca que s’està fent i per tant, a l’aprenentatge. Llegir i escriure i al mateix temps saber observar, mirar la llengua per anar adquirint la competència metalingüística. També ha comentat la necessitat de construir seqüències didàctiques amb uns objectius d’aprenentatge que permetin dur a terme aquestes pràctiques i facilitar-ne l’avaluació. Els llibres de text han canviat i han passat de treballar la gramàtica a treballar la tipologia textual, però segueixen tenint una visió molt atomitzada dels aprenentatges i poc integradora… Cal trobar aquestes fórmules per donar sentit a la tasca que es fa a l’aula.
Les experiències que s’han presentat a la Jornada (algunes de molt interessants) són de secundària. Tota la documentació la podem veure si accedim com a visitants a l’aula Moodle que han creat. També podem seguir les piulades que s’han fet al Twitter amb l’etiqueta o hashtag #2jdll. Un altre bloc que n’ha fet un resum: A pie de aula, de Lourdes Domènech.