U7. Compres – La princesa i el pèsol
Hola, alumnes!
Què és un pèsol? És una verdura petita, rodona i de color verd. Encara no sabeu què és? Si cliqueu aquí ho descobrireu!
Resulta que en català s’explica molt un conte de Hans Christian Andersen, que es titula La princesa i el pèsol. El coneixeu?
Un jove príncep volia casar-se, però amb una princesa de veritat. Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del món i lluitat amb els més ferotges dracs, per poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut èxit.
A més que no eren princeses vertaderes, totes tenien un defecte: unes eren molt grasses, les altres eren massa primes, les altres eren massa molt altes, les altres eren molt baixes, algunes tenien el nas molt gran, i d’altres tenien el nas molt petit. En fi…
Després de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va dir que al món no hi havia princeses. I després d’això va decidir tancar-se a la torre més alta del castell.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix rei va anar a obrir la porta.
Quan ho va fer, va veure a una bonica jove amb un bonic vestit de seda blau teixit amb fils d’or i sabates de vidre.
La noia estava tota mullada i les seves sabates deixaven anar aigua cada vegada que feia una passa.
A més, les trenes fetes amb els seus preciosos cabells negres s’havien convertit en dues cascades per on queien raigs d’aigua.
«Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?», va dir la jove fent una reverència. «Una princesa? Doncs a veure si és veritat», va pensar el rei. I va portar la princesa a una de les habitacions perquè es canviés la seva roba humida.
Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.
Una vegada va estar fet, va posar a sota del primer matalàs un pèsol. L’endemà al matí, el rei va entrar a l’habitació de la princesa i li va preguntar : «Com has passat la nit?». I la princesa va contestar: «Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir».
El rei es va posar a riure, content, i va sortir de l’habitació cridant per tot el palau: «És una princesa de veritat, És una princesa de veritat! Només una princesa de veritat pot ser tan sensible per sentir un pèsol en el fons de deu matalassos!».
Va pujar fins a la torre més alta del castell on era el seu fill i li va explicar el que havia passat.
Els dos van riure i ballar. El príncep es va canviar la roba i va baixar a la torre per conèixer la princesa.
Després el príncep va entrar a l’habitació i va veure la princesa. Ella el va mirar i en aquest moment els dos van saber que eren l’un per a l’altra.
Dues setmanes després la boda es va celebrar al palau. Hi va haver una gran festa que va durar tota una setmana.
El príncep i la princesa van viure feliços per sempre i el pèsol va ser enviat a un museu del regne.
Si cliqueu aquí, trobareu una versió en anglès.
Si cliqueu aquí, trobareu una versió en castellà.
9 comentaris
Andrey
03 ag. 12
1:39 #
Si cliqueu aqui http://lukoshko.net/andersen/anders10.shtml , trobarue una versio en rus =)))
nolivella
03 ag. 12
13:13 #
Perfecte, Andrey!!
Moltes gràcies! La buscava però no la trobava 🙁
Que bé!!
Nadir
07 ag. 12
17:12 #
El pèsol té en custòdia de Disney 😉
Milos
07 maig 13
0:16 #
Nùria,
moltes merces per tot!
Ets genial!
nolivella
08 maig 13
9:41 #
Gràcies, Milos!! És un conte molt bonic, oi?? Ara segur que sempre recordarem què és un pèsol!!
Orlando
07 maig 13
22:17 #
aquest conte és la clau?…doncs ja ho vaig llegir i m’agrado molt!…les princeses són sempre tan quejicas? jajaja…gràcies Nuria!
nolivella
08 maig 13
9:42 #
Hola, Orlando! Només les princeses de bo de bo (de veritat)…
Natalia Tosco
08 maig 13
14:03 #
Que història més bonica, em va fer acordar a l’els contes que m’explicava la meva mare, gràcies Núria
hanae
08 maig 13
14:52 #
som les princesa així sensibles 😉 una bonica història he tornat anys abans quan era de nena i la meva àvia m’explicava contes de la seva imaginació
la història m’agrada molt
Núria qual era la paraula pèsol? :-p