• Cant d’amor en monosíl·labs

    Aquest poema té onze estrofes i seixanta versos de nou síl·labes.

    Un total de 540 mots, tota una explosió de riquesa lingüística inaudita.

    És el fred de la nit,per a mi

    com un foc que a la sang és més roig

    i tant viu, que em fa ple d’un tan goig

    que per més que jo vull, no sé dir.

    La flor dorm quan la llum ja no hi és

    més jo tinc flors a mils dins del cor

    i sóc ric de tants verds blaus i or,

    de tants poms,que ja no en puc dur més.

    Fins les aus del cel gran hi fan niu,

    i llur cant més i més es fa dolç

    per fer lloc al tic-tac del meu pols

    que és més fort nit i jorn més viu.

    No hi ha nit per a mi; tinc la clau

    que fa meu tot un món ple de sol

    amb un mar que sols jo, pol a pol,

    veig amb goig des del pont de ma nau.

    De la nau que no sé cap on va,

    ni quin nom és el port on em duu

    ni si el vent és més dolç o més dur,

    ni si el rem és prou ferm a la mà.

    Jo sols sé que prop teu tot és vell

    com un prat amb el rou fresc del maig,

    com un doll de la font, com el raig

    de la mel fet de fils com d’or vell.

    Tot és net, pur i bla, com el llit

    del nounat que no sap res del món.

    Tot és clar com la llum del teu front;

    tot és dolç com el bleix del teu pit.

    Els meus ulls, plens de tu, són un cel

    on no hi res de lleig ni de trist,

    com si fos que cap dol mai no han vist

    i que el mal fos ben mort fins la rel.

    Quan tu rius, tens al blanc de les dents

    tot el cast glop de llum de les neus

    que ve dret com un dard als ulls meus

    i em diu tot el que vols i el que sents.

    Quan tu rius, tot ho veig, tot ho sé

    tinc tot l’or de la ment dins la mà

    per a mi tot és cert, tot és clar,

    i si vull un món nou ,el puc fer!

    Ni un sol jorn, ni un sol mes, ni un sol any

    val per mi, si no et tinc a prop meu;

    més amb tu, tot el temps es fa lleu

    tot  és goig, tot és joc, tot és guany;

    que jo tinc, per gran sort, un bon dau

    que és tot “sis”, tal com tu me l’has dat.

    Crec que al món sols per tu jo sóc nat

    i tu sols del meu cor tens la clau.

    Ve de tu, al meu cor que té fam,

    un doll ric que ja no en pot ser més:

    el dolç pa i el dolç vi del teu bes

    que sap fer de dos focs un sol flam.

    Els meus ulls i el meu pit no se’n van

    ja mai més del dolç jou del teu braç;

    tu i jo, cor a cor, fem el pas,

    i les veus fan el so d’un sol cant.

    Quan són junts el teu pit i el meu pit

    res no pot ser més bell dalt del cel.

    Ja no hi ha por ni mal, plor ni fel:

    sols el goig de ser dos, fit a fit.

    Transcrit per Rosa Sambola

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>