• Andreu

    Intruders-Sitges-2011-460x307

    L’Andreu és el personatge narrador i protagonista d’aquesta novel·la, malgrat que dóna molta més importància, marcat per una gran humilitat,  a la resta dels personatges.

    Físicament me’l imagino sense cap característica destacable per a remarcar. Al marge de les dents, que ell personalment reconeix que són “groguissades i desiguals”, quan les compara amb les d’en Juan Manuel.

    És alt, però no massa, prim però no en excés, amb cabells abundants i ondulats, però sense ser arrissats, foscos, però no negres. Amb un nas petit, però no xato, unes celles arquejades no massa espesses que emmarquen uns ulls clars i ametllats, però poc expressius. I els llavis són possiblement el que sí que destacaria de la seva cara, són llavis molsuts i de color vermelló.

    Malgrat que els seus ulls me’ls imagino com he dit abans inexpressius, sí que crec que transmeten un esguard contrari a això, és a dir, un esguard  receptiu, amb gran capacitat d’aprenentatge,  realment, més receptiu que no  pas aportador. Crec que és aquesta la característica més representativa de la seva personalitat. I és aquesta necessitat d’aprendre la que fa que sigui tan humil.

    Vesteix roba senzilla de poca qualitat, sense tenir un estil definit. La primera vegada que va tenir roba de qualitat i elegant va ser quan va morir el Juan Manuel i va portar els seus vestits al sastre perquè se’ls adaptessin a la seva mida.

    Humilment ell es considera un pobre noi de la Berceloneta desorientat, insegur, indecís que necessita algú més fort al seu costat per guiar-lo pel seu camí.  No li fa nosa confessar la  manca d’ ideals polítics ni  de sentit de pàtria, cosa que  va anant  assolint, influenciat primer pel Romaní i el Quim i després  a través  d’en Pere Cubicat, en les reunions de literatura art i història de Catalunya.

    No és difícil observar la intencionalitat permanent que  té al llarg de tot el llibre d’admetre que totes les persones que coneix li aporten uns aspectes molt valuosos que el van enriquint com a persona. Contínuament reconeix, valora i agraeix tot el que li han ensenyat, especialment el Juan Manuel i el Matosses, “ per salvar-me de la indiferència”.

    En Juan Manuel li aporta la  sensibilitat per la cultura, la pintura, l’òpera, l’amor com a sentiment pur i la necessitat incondicional d’ajudar els altres. Crec que influenciat per això, però inconscientment, l’Andreu sacrifica la seva relació amb la Mercè per ajudar la Solange.

    D’en Romaní: “ li dec l’intent de fer-me el primer plantejament ètic de la meva vida”.

    Durant tota la seva vida la presencia d’aquests amics és present, malgrat que han desaparegut  ell els troba a faltar i els continua necessitant.

    L’Andreu s’identifica amb la Solage perquè tots dos són persones desorientades en una època difícil  i que tenen en comú el mateix sentiment  pel Juan Manuel “ Et recordes d’aquells tangos que tocava en Juan Manuel? ”

    M. José Bernal

     

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>