• La sexualitat

    La sexualitat
    M. Rosa Sánchez Grau
     

    Tot llegint El temps de les cireres, haig de dir que Montserrat Roig m’ha semblat una escriptora molt descriptiva. La novel·la transcorre en una setmana i, a mesura que vas llegint, et vas trobant immersa dins de l’obra.

    La Natàlia va marxar fugint d’un greu fet que li havia donat la força per deixar-ho tot enrere.

    El sexe, som en l’any 1962, es vivia de forma molt amagada. Tot era pecat i res no es veia de forma plaent. Així, quan la Natàlia va avortar, per la por del pare va marxar a l‘estranger i, ara, ni tan sols sabia per què havia tornat. El que sí sabia molt bé és que havia tornat a casa.

    Hi ha un personatge contraposat a ala Natàlia: la Sílvia, que no sap per què no es torna a quedar embarassada. Quan un dia va a Perpinyà a veure la pel·lícula El último tango, sento com tothom diu “quina marranada el que fa en Brando amb la noia”  s’adona que el que ella viu amb el seu marit, en Lluís, no es normal; i fins i tot a ella mateixa li fa fàstic.

    Tot pot ser normal en les relacions sexuals en una parella, sempre que aquesta així ho desitgi. Quan només és el caprici d’un dels dos que l’imposa a l’altre i que aquest ho viu amb fàstic, no és gens sa.  

    Quan la novel·la ens situa el 1974, ens adonem que el tema de la sexualitat continua sent “tabú” i mai no se’n parla. Cadascú el viu com bonament pot.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>