• Personatges-2

    Personatges
    En Joan i en Màrius Miralpeix
    Sara Paniagua
     

    El temps de les cireres és una crònica que reflecteix la crisi de valors provocada pel resultat de la guerra, el franquisme i la repressió.

    Després d’haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de la grisor de l’època busquen desesperadament el sentit de les seves vides. 

    Miraré de descriure en Joan Miralpeix i el seu fill Màrius.

    En Lluís Miralpeix és un home de complexió normal, una miqueta grassonet, amb dues entrades als cabells, molt ben vestit i amb aspecte molt seriós.

    El seu pare el va portar a estudiar als jesuïtes, després de la guerra, i hi va ser un bon alumne. Durant un temps, fins i tot, va voler fer-se capellà i duia una vida molt reclosa i mística.

    Quan era un nen odiava la seva mare perquè no el felicitava quan treia bones notes al col·legi, ni el trobava intel·ligent i brillant i, no se sentia estimat per ella. Ell havia lluitat amb les seves mans, el seu enginy i el seu esforç i havia aconseguit ser arquitecte, com el seu pare, tenir un nom i el respecte dels seus col·legues i, dia darrere dia, calia demostrar-ho, sobretot a la mare. 

    Es va casar amb la Silvia, que se’n va enamorar perquè era decidit i geniüt i feia la mateixa baixada de parpelles que en Clark Gable a “Allò que el vent s’endugué”. Es mostra molt masclista. Quan es van casar, va obligar la seva dona a deixar el ball, tot i que li agradava molt i ho feia molt bé i, tampoc la deixa treballar. A casa, és molt rígid i vol tenir totes les coses tal com a li agraden, però li han de fer tot.

    És un home pràctic i esborra de la memòria tot allò que li fa nosa. Creu que la raó és la millor arma per a defensar-se i no li ha costat gaire arribar al convenciment que no hi ha Déu.

    Li agrada jugar al tennis i estima molt la seva professió. Sempre que pot passeja per Catalunya i viatja per a treure idees. Sempre ha de ser el millor en tot. Sempre explica les partides que ha guanyat al tennis, els diners que entra cada mes, que la seva dona és la més elegant de totes…

    Li agraden molt els cotxes. De més jove somniava amb un esportiu anglès de doble cilindrada. Quan condueix és una criatura feliç,se sent com fora del món. Li agraden més els cotxes que les dones, tot i que abans de casar-se freqüentava els bars de la carretera de Sarrià i en tenia dues o tres alhora.

    Una altra de les passions d’en Lluís és el cinema. És capaç d’empassar-se en un sol dia fins a sis pel·lícules. Li agraden les americanes i alguna d’italiana. També, de vegades es reuneix amb la colla d’amics i veuen pel·lícules pornogràfiques.

    En Lluís va aprendre dels jesuïtes la lliçó que cal cuidar el cos i l’esperit per a  triomfar, però cada vegada fa menys esport, es cansa molt, té greix al cor, es fa vell.

    En Màrius és el fill d’en Lluís i és molt diferent al seu pare. És idealista i té la sensibilitat a flor de pell. No estima gairebé a ninguna de les persones que l’envolten i creu que acabarà per anar-se’n a un altre lloc, com la Natàlia.

    Sembla un adolescent tret d’una pintura veneciana: els cabells com un tió, estarrufats i lluents com l’atzabeja; els llavis color maduixa, sensuals; les celles gruixudes; els ulls negres, malèfics i innocents alhora; les galtes rosades,el posat rígid i una mica recelós. Un rostre a mig fer, però bell, amb les bosses fosques de sota els ulls dels Miralpeix i la mirada fugaç de la Judit. És molt pelut, com la resta dels Claret.

    Li agrada molt escoltar música al tocadiscos i les revistes de motos. És molt despistat i desordenat i sovint es deixa el tocadiscos encès i les revistes al terra. Llegeix molta poesia. Es baralla molt amb el seu pare perquè vol que decideixi quina carrera ha d’estudiar i ell no té clar si anirà a la universitat. És un nen insegur, rebel, no és feliç enlloc. Per això li agrada molt agafar la moto, fer trial i enfonsar-se dins de la negror dels boscos i dominar la muntanya. Quan va en moto és feliç i creu que serà capaç d’estimar.

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>