• Comentari

    Comentari
    M. José Bernal
     

    En aquest poema podem observar com l’autor, tot i que sap que la seva malaltia  degenerativa el deixarà impossibilitat, vol continuar vivint  intensament  i  s’aferrarà a la única part del seu cos que li proporcionarà tots els matisos que fan que la vida tingui sentit. Són els ulls que romandran al seu costat, seran tot allò que el seu cos ja  no li podrà proporcionar.

    Amb els ulls captarà l’ànima dels esguards: les paraules són mentideres; les mirades sinceres.

    Amb els ulls acariciarà la seva arquitectura: centímetre a centímetre  tota la seva estructura.

    Amb els ulls escoltarà el batec del seu cor i sentirà l’oxigen inflant el seus pulmons.

    Amb els ulls viatjarà sense fronteres, amb les cames, només les més properes.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>