Arxiu per Maig, 2018

  • El paràgraf de la Marta

    Malgrat que alguns diguin que el consumisme és una forma de malbaratar, jo opino que és beneficiós per a la societat perquè és una manera de moure els diners. La majoria de la gent pensen equivocadament que consumir en excés és malgastar els recursos econòmics. No obstant això, ningú pot negar que gràcies al fet que moltes persones gasten, els diners no es queden a casa i s’ajuda que petits negocis, empreses familiars, botigues de tota la vida surtin endavant, que avui en dia cada vegada és més difícil. Per tant, pensem en tota la gent que vol omplir els seus somnis, que no és més que guanyar-se els quartos. Si us plau, ajudem a sortir de la crisi i a generar riquesa i “visca el consumisme” que, a més, és antidepressiu i aixeca l’ànim.

    Share

    Article complet

  • Agenda de juny i juliol del CNL

     

    Share

    Article complet

  • Segona provatura de la Carme F.

    Per més que per algú el consumisme sigui una forma d’oci i socialització, personalment opino que no deixa de ser un mètode per aparentar, donat que hi ha molta gent que només viu pensant en que diran els altres. De fet, tinc molts coneguts que afirmen equivocadament que qui pot adquirir tot el que vol és més feliç. A més, es ben trist veure com la majoria està fins al capdamunt de deutes, per culpa de voler semblar allò que no són. Ara bé, és de calaix que el fet de poder accedir a tot un seguit de patrimoni de luxe, per postureig, no garanteix un estat anímic de plena satisfacció. En realitat, són ben palesos els casos de gent rica i famosa que tot i disposar d’una fortuna s’ha tret la vida perquè estaven buits emocionalment. Per tant, el dispendi exagerat en béns de consum no és sinònim de plenitud personal. Ben a l’inrevés, el consumisme representa la pitjor de les addiccions del segle XXI.

    Share

    Article complet

  • Tres paràgrafs de la Maria Rosa

    Per bé que el  consumisme sigui per algunes persones una font de riquesa, jo opino que és el culpable que els productes que tenim avui en dia siguin de poca qualitat perquè el temps i els costos són més baixos i, a més, els materials que es fan servir per fabricar-los també són inadequats. Sabent això,  algunes persones continuen afirmant equivocadament que el consumisme és una font de riquesa atès que mou molts diners dia rere dia. Ara bé, és ben palès que tots els productes haurien de ser de bons materials, duradors per no trencar-se de seguida i, també, el temps i els costos de fabricació haurien  de ser els adequats. Així doncs, el consumisme no és del tot tan bo com ens volen fer creure les persones que pensen que és beneficiós, que, equivocats, no s’adonen del perjudicial que pot arribar a ser.

     

    Tot i que el consumisme sigui per alguns una bona forma d’oci i que els serveixi  per socialitzar-se, jo penso que és un gran potenciador per aparentar el que no son, perquè creuen que enganyen els altres i realment s’estan enganyant  a ells mateixos, i el problema és que s’ho creuen. Una part de la nostra població pensa equivocadament que el consumisme és una bona forma de viure la vida, compartint moments amb les amistats més properes i familiars. No obstant això, és innegable que el consumisme només serveix com he dit anteriorment per aparentar, crear mentides, creure-les, viure a un món irreal i superficial. Per tant, el consumisme és el gran invent, sí, invent inventat, en el qual algunes persones coincideixen que els ajuda a viure una vida de mentida, jugant a ser qui no són en realitat, encara que això els faci feliços, però a mi no m’enganyen.

     

    Encara que una part de la població cregui que el consumisme és el negoci del segle, jo crec que és  el gran culpable d’una sobrevaloració massiva, perquè és evident que avui en dia tothom té de tot i molt, no els costa res aconseguir-ho i no ho saben valorar. Aquesta part de la població creu erròniament que molts han guanyat i estan guanyant molts diners. Ara bé, ningú pot negar que cada dia és compra més i més, que aquesta compra pot arribar a ser inclús compulsiva i que no li donen el valor real a les propietats de les que disposen. En conclusió, el consumisme és la sobrevaloració personificada d’un problema social, que esta afectant a tothom i que molts pocs, com ara jo, ens adonem de quina cara té en realitat i podem defensar la nostra postura amb decisió i seguretat.

    Share

    Article complet

  • El paràgraf de la Inés

    Malgrat que alguns diguin que el consumisme és una malaltia, penso que és absolutament beneficiós per a totes les persones que pateixen depressió perquè les ajuda a distreure’s i a passar una bona estona sense cabòries. Alguns individus afirmen, no gaire ben informats, que crea addicció. No obstant això, és ben palès que la majoria d’especialistes en psiquiatria neguen aquesta afirmació i el defensen com una teràpia molt saludable per a les persones amb malalties mentals. Així doncs, feu cas dels especialistes i animeu-vos a practicar-lo quan us sentiu deprimides.

    Share

    Article complet

  • El paràgraf de l’Eva

    Malgrat que el consumisme es veu com una forma de teràpia per pujar l’autoestima, penso que aquesta modalitat es pot convertir en una adició, ja que cada vegada ens ho posen més fàcil per poder fer-ho des de casa i, al meu entendre, de vegades es pot convertir en un acte patològic, que és comprar per comprar. Algunes persones afirmen equivocadament que anar de compres, i no em refereixo al consum més bàsic i necessari, afavoreix al nostre benestar psicològic. Ara bé, és evident que el nostre ritme frenètic de vida que portem i la recerca obsessiva de la felicitat completa, de vegades ens anima a fer compres de manera compulsiva de coses que si les pensem bé, no les necessitem. Per tant, cal insistir en la bona educació de les persones i un bon repàs dels nostres valors per ensenyar i aprendre a valorar les petites coses i a parar atenció en l’esforç constant del treball que hem de fer per aconseguir-les. Diuen que les comparacions són odioses, però  si comparem la recerca de la felicitat d’una persona consumista d’un país desenvolupat i una altra d’un país on no saben què és el consumisme, entenem ràpid què és la necessitat de consumir i el consumisme.

    Share

    Article complet

  • El paràgraf de la Consol

    Per més que diguin que el consumisme és necessari per cobrir necessitats, jo penso que és PERJUDICIAL perquè el que passa en realitat és que la publicitat ens enganya i crea necessitats fictícies. És una opinió generalitzada i equivocada que el consumisme es necessari per satisfer les pròpies necessitats com a éssers humans. No obstant això, estareu d’acord amb mi que el consumisme ens enganya perquè la publicitat que sempre l’acompanya ens convida a comprar coses que no necessitem. Ens fa desitjar productes que no són de mera subsistència, sinó que són veritablement un luxe i es podria viure perfectament sense ells. Per tant, com que sóc d’aquesta classe de persones que no volen deixar-se manipular ni enganyar, em posiciono en contra del consumisme, que no del consum.

    Share

    Article complet

  • El segon paràgraf per rebatre (31/05/2018)

    Ahir dimarts vam practicar el primer paràgraf per rebatre l’opinió dels contraris. Dijous us mostraré i practicarem una nova estructura per fer el mateix amb el connector SINÓ QUE. Amb aquest paràgraf ja tindreu tots els elements per redactar l’article sobre el consumisme, que m’haureu de lliurar abans de dijous 7 de juny.

    Fins demà.

    Share

    Article complet

  • Les correlacions verbals, o cada verb en el temps que li toca

    Amb aquest exercici aprendrem a posar els verbs en el temps que els toca segon el sentit de la frase.

    Les correlacions verbals

    Share

    Article complet

  • Fem un vermut de Reus!

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Javier Quesada: Moltes gràcies a tothom pel companyerisme i la vostra amabilitat, ha sigut un plaer estar amb...
  • Montse: Moltes gràcies per tot Xavi, per la teva paciència amb nosaltres i per transmetre’ns els teus...
  • Monica: Moltes gràcies pel vídeo Xavier, sempre cuidant-nos i pensant en nosaltres.
  • Montse: Moltes gràcies pel vídeo, m’ha agradat veure’l, ja que nosaltres no hi anem al meny tenim una...
  • Silvia Alonso: Hola Xavier, no es veu massa bé per imprimir-lo, les lletres es veuen borroses.

Núvol d'etiquetes

accents accents diacrítics accentuació activitat activitats adjectius agenda apostrofació article articles benvinguda cinema en català classe concert desenvolupar arguments diftongs dièresi esquema essa estar examen final exàmen oficial grups intervenció oral J/G la dièresi lectura lectura en veu alta opinió paràgraf planificació preposicions presentació oral Programació del curs Programa del curs pronoms febles pronoms relatius propostes ser sol·licitud síl·laba teatre verbs vocal neutra voluntariat