Per bé que el consumisme sigui per algunes persones una font de riquesa, jo opino que és el culpable que els productes que tenim avui en dia siguin de poca qualitat perquè el temps i els costos són més baixos i, a més, els materials que es fan servir per fabricar-los també són inadequats. Sabent això, algunes persones continuen afirmant equivocadament que el consumisme és una font de riquesa atès que mou molts diners dia rere dia. Ara bé, és ben palès que tots els productes haurien de ser de bons materials, duradors per no trencar-se de seguida i, també, el temps i els costos de fabricació haurien de ser els adequats. Així doncs, el consumisme no és del tot tan bo com ens volen fer creure les persones que pensen que és beneficiós, que, equivocats, no s’adonen del perjudicial que pot arribar a ser.
Tot i que el consumisme sigui per alguns una bona forma d’oci i que els serveixi per socialitzar-se, jo penso que és un gran potenciador per aparentar el que no son, perquè creuen que enganyen els altres i realment s’estan enganyant a ells mateixos, i el problema és que s’ho creuen. Una part de la nostra població pensa equivocadament que el consumisme és una bona forma de viure la vida, compartint moments amb les amistats més properes i familiars. No obstant això, és innegable que el consumisme només serveix com he dit anteriorment per aparentar, crear mentides, creure-les, viure a un món irreal i superficial. Per tant, el consumisme és el gran invent, sí, invent inventat, en el qual algunes persones coincideixen que els ajuda a viure una vida de mentida, jugant a ser qui no són en realitat, encara que això els faci feliços, però a mi no m’enganyen.
Encara que una part de la població cregui que el consumisme és el negoci del segle, jo crec que és el gran culpable d’una sobrevaloració massiva, perquè és evident que avui en dia tothom té de tot i molt, no els costa res aconseguir-ho i no ho saben valorar. Aquesta part de la població creu erròniament que molts han guanyat i estan guanyant molts diners. Ara bé, ningú pot negar que cada dia és compra més i més, que aquesta compra pot arribar a ser inclús compulsiva i que no li donen el valor real a les propietats de les que disposen. En conclusió, el consumisme és la sobrevaloració personificada d’un problema social, que esta afectant a tothom i que molts pocs, com ara jo, ens adonem de quina cara té en realitat i podem defensar la nostra postura amb decisió i seguretat.
