El paràgraf per rebatre
Aquesta és l’estructura:
I aquí teniu dos exemples, el primer en què el consumisme es considera beneficiós i el segon, en què se’l titlla de perjudicial.
Beneficiós
Per bé que alguns desinformats sobre com funciona el món opinin que el consumisme és un sistema per fer-nos malgastar els diners, jo penso que en realitat és la principal font de riquesa econòmica del sistema ja que genera negoci, llocs de treball i felicitat per a tothom. Molta gent afirma erròniament que comprar per capritx, per passar l’estona o per oblidar les penes és malbaratar uns recursos econòmics. No obstant això, ningú pot negar que el fet d’anar a comprar comporta que hi hagi botigues, que la gent hi treballi, que les indústries fabriquin el producte i que, en definitiva, un munt de gent trobi el seu mitjà de subsistència en la compra compulsiva de milions d’individus. Així doncs, no puc ni vull ni imaginar-ne un món sense consumisme en què la fam i la misèria prevalguin per tot arreu, com sembla que vulguin alguns malintencionats.
Perjudicial
Malgrat que hi ha qui pensa que el consumisme aguanta el sistema, opino que és un engany perquè acabem comprant coses que realment no ens calen. Els capitalistes pensen erròniament que el consumisme aguanta el sistema. No obstant això, és obvi que ens enganyen a través de campanyes publicitàries que ens creen necessitats fictícies. De fet, i tal i com afirma el sociòleg Zygmund Bauman, el consumisme és la febre del consum irracional. Així doncs, el consumisme és la principal lacra de l’actual societat líquida.
Imprimir
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.