• Tres paràgrafs de la Maria Rosa

    Per bé que el  consumisme sigui per algunes persones una font de riquesa, jo opino que és el culpable que els productes que tenim avui en dia siguin de poca qualitat perquè el temps i els costos són més baixos i, a més, els materials que es fan servir per fabricar-los també són inadequats. Sabent això,  algunes persones continuen afirmant equivocadament que el consumisme és una font de riquesa atès que mou molts diners dia rere dia. Ara bé, és ben palès que tots els productes haurien de ser de bons materials, duradors per no trencar-se de seguida i, també, el temps i els costos de fabricació haurien  de ser els adequats. Així doncs, el consumisme no és del tot tan bo com ens volen fer creure les persones que pensen que és beneficiós, que, equivocats, no s’adonen del perjudicial que pot arribar a ser.

     

    Tot i que el consumisme sigui per alguns una bona forma d’oci i que els serveixi  per socialitzar-se, jo penso que és un gran potenciador per aparentar el que no son, perquè creuen que enganyen els altres i realment s’estan enganyant  a ells mateixos, i el problema és que s’ho creuen. Una part de la nostra població pensa equivocadament que el consumisme és una bona forma de viure la vida, compartint moments amb les amistats més properes i familiars. No obstant això, és innegable que el consumisme només serveix com he dit anteriorment per aparentar, crear mentides, creure-les, viure a un món irreal i superficial. Per tant, el consumisme és el gran invent, sí, invent inventat, en el qual algunes persones coincideixen que els ajuda a viure una vida de mentida, jugant a ser qui no són en realitat, encara que això els faci feliços, però a mi no m’enganyen.

     

    Encara que una part de la població cregui que el consumisme és el negoci del segle, jo crec que és  el gran culpable d’una sobrevaloració massiva, perquè és evident que avui en dia tothom té de tot i molt, no els costa res aconseguir-ho i no ho saben valorar. Aquesta part de la població creu erròniament que molts han guanyat i estan guanyant molts diners. Ara bé, ningú pot negar que cada dia és compra més i més, que aquesta compra pot arribar a ser inclús compulsiva i que no li donen el valor real a les propietats de les que disposen. En conclusió, el consumisme és la sobrevaloració personificada d’un problema social, que esta afectant a tothom i que molts pocs, com ara jo, ens adonem de quina cara té en realitat i podem defensar la nostra postura amb decisió i seguretat.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Javier Quesada: Moltes gràcies a tothom pel companyerisme i la vostra amabilitat, ha sigut un plaer estar amb...
  • Montse: Moltes gràcies per tot Xavi, per la teva paciència amb nosaltres i per transmetre’ns els teus...
  • Monica: Moltes gràcies pel vídeo Xavier, sempre cuidant-nos i pensant en nosaltres.
  • Montse: Moltes gràcies pel vídeo, m’ha agradat veure’l, ja que nosaltres no hi anem al meny tenim una...
  • Silvia Alonso: Hola Xavier, no es veu massa bé per imprimir-lo, les lletres es veuen borroses.

Núvol d'etiquetes

accents accents diacrítics accentuació activitat activitats adjectius agenda apostrofació article articles benvinguda cinema en català classe concert desenvolupar arguments diftongs dièresi esquema essa estar examen final exàmen oficial grups intervenció oral J/G la dièresi lectura lectura en veu alta opinió paràgraf planificació preposicions presentació oral Programació del curs Programa del curs pronoms febles pronoms relatius propostes ser sol·licitud síl·laba teatre verbs vocal neutra voluntariat