Arxiu de la categoria ‘Fem textos orals’

  • Creem opinió

    Ahir vam veure que existeixen tres tipus d’opinió:

    1. A favor / positiva / d’acord…
    2. Depèn
    3. En contra / negativa / no hi estic d’acord

    Vam acordar que en aquesta unitat treballarem les opinions 1 i 3.

    Per decidir quina opinió adoptàvem, vam fer una pluja d’idees amb aquesta graella, en què vam apuntar tots els perquès positius i negatius que se’ns van acudir.

    Graella d’opinió

    Finalment vam veure que per adoptar una opinió determinada sobre un tema cal valorar la qualitat dels perquès (arguments) associats, la qual cosa em permetrà defensar-lo millor.

    Share

    Article complet

  • Les bones maneres a debat

    “Els amics i les bones maneres et duran

    on els diners no arribaran mai”.

    Són útils encara les bones maneres i la bona educació? Què són les bones maneres? La bona educació és una manera de mantenir-nos a ratlla i preservar els sistemes de poder? La societat està perdent uns sistemes de valor que feien més fàcil la interacció entre les persones?

    Si us interessa aquest tema, esteu convidats al gran debat sobre les bones maneres que tindrà lloc el dia 21 de març, a les 19 hores, a l’aula 3 del Centre de Normalització Lingüística de Reus.

    Share

    Article complet

  • Sobre les bones maneres i l’educació

    Per iniciar aquesta unitat, escolteu-vos aquest fragment del programa Ofici de viure, de Catalunya Ràdio, sobre les bones maneres.


    Audio and voice recording >>

    Si us ha interessat el tema, us deixo aquí el programa sencer perquè us el pugueu escoltar.

    Share

    Article complet

  • Lectura en veu alta de “La religió a l’antic Egipte”

    Share

    Article complet

  • La religió a l’antic Egipte

    Vicente Moreno Cullell

    Publicat a la Revista Sàpiens

    (Text adaptat)

    La religió tenia una gran importància en la vida dels antics egipcis. De fet, en el segle V a.C., l’historiador grec Heròdot va afirmar en els seus escrits sobre el país del Nil que els egipcis eren el poble més religiós del món.

    Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts déus, però no tots ells tenien la mateixa importància. Inicialment, les divinitats eren forces de la naturalesa. Més endavant van identificar-se amb un animal, representant físic del déu a la terra. Finalment, els déus van adoptar un cos humà i es van vestir amb les mateixes robes que feien servir els egipcis rics, tot i que alguns déus van mantenir sempre una part del seu aspecte animal, ja fos el cap o el cos.

    Encara que el nombre de déus adorats pels egipcis de l’antiguitat era molt elevat, només n’hi havia set de principals. El seu déu principal era el Sol, anomenat Ra, Amon o Aton segons el període històric, i el seu culte tenia lloc a la ciutat de Tebes. D’altres déus importants eren Osiris (déu que presidia el tribunal que jutjava els morts), Isis (esposa fidel i deessa mare), Horus (déu del sol naixent), Anubis (déu funerari que conduïa els morts al tribunal d’Osiris), Thot (déu de la saviesa i inventor de l’escriptura) i Maat (símbol de la llei, l’ordre i la justícia).

    Osiris era el déu més popular entre els egipcis perquè se li atribuïa la presidència del tribunal que jutjava els morts. Segons la mitologia egípcia, Osiris va ser assassinat pel seu germà Seth (déu de l’infern i del mal), que va llençar el seu cos esquarterat al Nil. Tot i això, Isis, la lleial esposa d’Osiris, va aconseguir reconstruir, amb l’ajuda del seu fill Horus, el cos d’Osiris que, d’aquesta manera, tornava a la vida.

    Els egipcis creien que els ritus religiosos eren necessaris per mantenir l’equilibri de l’univers. Per exemple, la crescuda anual del Nil depenia d’aquests ritus. Per això cada déu disposava necessàriament d’un temple en un districte o una ciutat del país on es podia practicar el culte religiós i guardar la seva estàtua.

    Cada temple tenia un cos de sacerdots, que netejaven i vestien l’estàtua i practicaven els ritus. Els sacerdots rivalitzaven entre ells per tal que el seu déu tingués més influència i, en conseqüència, rebés més ofrenes i diners. Cada dia anaven en processó fins al santuari portant aliments i begudes com a ofrena a la divinitat. Els sacerdots d’alguns dels déus més importants, com els d’Amon, van acumular moltes riqueses i poder.

    Es egipcis construïen els seus temples perquè servissin d’habitatge als déus. Com que pensaven que els déus eren immortals, van utilitzar la pedra com a material de construcció, perquè resistia millor el pas del temps que la tova. L’arquitectura egípcia no utilitzava arcs ni voltes, per això les cobertes de pedra eren arquitravades. És a dir, eren sostres plans fets amb grans lloses de pedra, posades unes al costat de les altres, que se sostenien amb columnes enormes.

    Els egipcis creien en la vida després de la mort i pensaven que era necessari conservar els cossos per a aquesta segona vida. Tanmateix, perquè la vida després de la mort fos possible, calia que l’ànima del difunt (el ka) superés el judici del tribunal d’Osiris, en el qual es pesaven les bones i les males obres. Superat el judici, el ka havia de retrobar-se amb el cos del difunt. Per això els momificaven, és a dir, assecaven els cossos dels morts i els embolicaven amb benes per tal d’assegurar-ne la incorruptibilitat dels cadàvers.

    En el cas dels faraons, dels alts funcionaris i de les persones riques, els ritus funeraris eren llargs i complexos. Després d’embalsamar els cadàvers, els guardaven en un sarcòfag de fusta i or i els enterraven en tombes decorades amb relleus i pintures, que eren la residència dels difunts. Les dimensions de les tombes estaven en relació amb la importància del mort.

    El sarcòfag s’envoltava d’un aixovar amb tot allò que el mort podria necessitar en l’altra vida: aliments, vestits, perfums, joies, diversos objectes personals i fins i tot figuretes que representaven els servents. Les tombes estaven plenes de passadissos per impedir que algú robés els aixovars que contenien.

    Les tombes més grans eren les dels faraons. Les seves tombes contenien una gran varietat d’objectes preciosos (mobiliari, carros, cadires i artefactes d’or i argent, entre d’altres). Les piràmides de Gizeh són les tombes més espectaculars. Més endavant, es va enterrar els faraons en tombes excavades sota terra, a la Vall dels Reis i a la Vall de les Reines.

    Això explica el fet que, ja a l’antic Egipte hi hagués saquejadors que obrien i robaven la majoria de les tombes, per la qual cosa són comptades les sepultures de faraons que han arribat intactes fins als nostres dies. Una de les poques tombes reials que no van patir cap violació va ser la del faraó Tutankhamon, que va ser descoberta l’any 1922, amb un tresor extraordinari a l’interior, per l’arqueòleg britànic Howard Carter.

     

     

    Share

    Article complet

  • Convocatòria de reunió

    Benvolgudes alumnes, benvolguts alumnes,

    Us convoco a la reunió sobre les noves tecnologies a l’aula de català de nivell intermedi 2 que tindrà lloc el proper dimarts, dia 19 de febrer, a les 19.30 hores, a l’aula 3 del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus.

    Ordre del dia

    1. Propostes de l’alumnat sobre l’ús de les noves tecnologies a l’aula.
    2. Torn obert de paraules.

    Reus, 15 de febrer de 2019

    Share

    Article complet

  • Un exemple de proposta

    Share

    Article complet

  • Per explicar una proposta

    Per a què serviria aquesta proposta? (cal dir dues possibilitats)

    Connectors: D’una banda / En primer lloc / Mitjançant aquesta proposa / Per mitjà d’aquesta proposta…

    Verbs: podríem / aconseguiríem / ens permetria…

    Com es pot implementar aquesta proposta? (cal dir una possibilitat)

    Connectors: d’altra banda / en segon lloc / per aconseguir-ho / per fer-ho realitat…

    Verbs: caldria que / hauríem de / seria necessari que…

     

    Share

    Article complet

  • Lectura en veu alta de “La influència de les noves tecnologies”

    Share

    Article complet

  • Com s’és ben educat a l’hora de fer propostes?

    Quan fem propostes, automàticament adoptem un to educat, per no imposar-les, fet que provocaria un rebuig immediat de la persona que les escolta.

    En aquesta pissarra es veu com a l’hora de fer-me una proposta vau fer servir el condicional, que sempre té les terminacions següents: -ria, -ries, -ria, -ríem, -ríeu, -rien. Fixeu-vos en els accents.

    A continuació vam buscar expressions que podem fer servir per fer propostes. Són aquestes:

    Et proposaria que…, Et recomanaria que…, T’aconsellaria que…, Et demanaria que…, Seria convenient que/Convindria que…, Seria interessant que…, Et suggeriria

    I també:

    Caldria que…, S’hauria de…, Prodríem/Es podria…

    Aleshores ens vam adonar que darrere d’aquestes expressions per fer propostes cal continuar sent educat fent servir el pretèrit imperfet de subjuntiu, que té aquestes terminacions: -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin.

    Exemples:

    Et proposaria que féssim servir una pissarra digital.

    Seria interessant que sol·licitessis llibres de text gratuïts per a tots els alumnes.

    T’aconsellaria que al CNL adquiríssiu mòbils per a tots els alumnes que facin I2.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Javier Quesada: Moltes gràcies a tothom pel companyerisme i la vostra amabilitat, ha sigut un plaer estar amb...
  • Montse: Moltes gràcies per tot Xavi, per la teva paciència amb nosaltres i per transmetre’ns els teus...
  • Monica: Moltes gràcies pel vídeo Xavier, sempre cuidant-nos i pensant en nosaltres.
  • Montse: Moltes gràcies pel vídeo, m’ha agradat veure’l, ja que nosaltres no hi anem al meny tenim una...
  • Silvia Alonso: Hola Xavier, no es veu massa bé per imprimir-lo, les lletres es veuen borroses.

Núvol d'etiquetes

accents accents diacrítics accentuació activitat activitats adjectius agenda apostrofació article articles benvinguda cinema en català classe concert desenvolupar arguments diftongs dièresi esquema essa estar examen final exàmen oficial grups intervenció oral J/G la dièresi lectura lectura en veu alta opinió paràgraf planificació preposicions presentació oral Programació del curs Programa del curs pronoms febles pronoms relatius propostes ser sol·licitud síl·laba teatre verbs vocal neutra voluntariat