Sobre aquest bloc.

CNL Ca n'Ametller

  • Per fi, les fotos!

    Article complet

  • El 18 a les 19

    Hola, una altra vegada, encara!

    L’anotació d’avui és per comunicar-vos que ja té data l’acte formal d’inauguració de curs. Serà el dia 18 d’octubre a les 7 de la tarda a la sala del Palau. En el transcurs de l’acte, tindrà lloc el lliurament de certificats del curs passat; doble motiu, doncs, perquè us reserveu la data.

    La vetllada està estructurada de la manera següent: en primer lloc, es farà l’acte formal d’obertura de curs; a continuació hi haurà l’actuació teatral del grup PLANETA IMPRO, que crea espectacles a partir d’improvisacions (podeu veure aquí com ho expliquen ells mateixos)  i, finalment, l’acte solemne de lliurament de certificats.

    Tingueu present que si no podeu assistir-hi, tindreu els certificats a la vostra disposició a Ca n’Ametller, al Servei Local.

    Article complet

  • Els cognoms i l’espai que ens envolta

    Com que durant l’any ens hem anat coneixent, estic segur que us interessarà aquest article que m’ha fet arribar l’amiga i col·lega Montserrat Palau pensat per a una altra publicació (no és la primera vegada que us enllaço textos preparats per ella!). Parla de l’origen geogràfic de molts cognoms.

    .

    Ara sí que –em penso- haurem de tancar la paradeta. Que tingueu un bon curs nou!

    .

    La majoria dels cognoms s’adopten a l’edat mitjana, per la necessitat d’identificar la població. Per això tenim els que tenim, referits a allò que era habitual a l’època; per exemple, si parlem d’oficis, ens diem Ferrer o Ballester, però no pas Informàtic. Altres tipologies fan referència a l’aspecte físic: Blanc, Negre, Ros, Roig, Petit, Llarg (escrit Llarch)… o, també a elements vegetals: Alzina, Roure, Pi. Hi ha moltes més agrupacions possibles de cognoms, una d’elles podria ser la dels relacionats amb l’espai natural en què vivim, l’entorn. Vegem-ho.

    Catalunya, terra de mar, té molts ciutadans que es diuen Costa. En llatí, aquesta paraula volia dir “part lateral d’alguna cosa”; en aquest cas, podríem dir-ne “part lateral de la terra que toca al mar”. Referits igualment a les zones properes a l’aigua tenim els cognoms Riba o Ribes, del llatí “ripa”, que era la vora del mar, d’un riu o d’una gran extensió d’aigua.

     D’altra banda, no podem oblidar que vivim en un país amb moltes muntanyes, i això es reflecteix en la manera com ens diem: a veure, què vol dir Serra? Doncs “muntanya” o “cadena de muntanyes”. Quants Puig i Pujol coneixeu? Un tou, ben segur. Ambdues paraules provenen del llatí “podium” que vol dir, entre d’altres coses, “prominència d’un terreny”. Un puig o un pujol són, efectivament, això. Igualment, les muntanyes  contenen Prats  (del llatí, “pratum”) i, també, algun Bosc (escrit, gairebé sempre, amb grafia antiga: Bosch). Aquesta paraula és d’origen preromà (en llatí es deia “silva”; d’aquí, la nostra “selva”), segurament indoeuropeu, i és comuna amb d’altres llengües europees. Destaquem l’habitualíssim Rovira, que vol dir “bosc de roures”.

    A continuació podríem baixar dels cims de l’alta muntanya i fer un cop d’ull. Què hi trobem? Doncs Plana o Planes, dos cognoms també molt usuals (del llatí, “planus”, pla). I també Camp(s). Voldria comentar la paraula “coma” (del llatí “cumba”, que vol dir “vall”, i aquest del cèltic “cumbos”, que significa “concau”). Aquest mot té diversos significats; pel que fa als noms geogràfics, és curiós que es refereixi a dos llocs situats en àrees oposades: una coma és un “prat situat en cims aplanats, molt estimat per la pastura”, però també és una “depressió planera en un terreny de muntanya”; és a dir, una vall. Si us acabo de parlar de les famílies que es diuen Coma(es), o Comelles, ara comentaré el cognom Vall(s). Aquesta paraula prové del llatí “vallis”, i vol dir “depressió geogràfica”.

    Per acabar aquest recorregut orogràfic sobre la nostra onomàstica, parlarem dels Font(s) Torrent(s) Riu(s) o Riera. Els dos darrers deriven del llatí “rivus”, que volia dir “rierol o canal”. La paraula llatina que designava els rius grans era “fluvium” (d’aquí el nom del riu Fluvià).

    Si voleu saber més coses dels cognoms catalans, consulteu l'”Onomasticon Cataloniae”, la darrera obra que ens va deixar el mestre Joan Coromines abans de morir.

     

    *Montserrat Palau és historiadora i responsable del Servei de Català de Castellbisbal

    Article complet

  • Oferta curs 2012-13

    Gràcies per les vostres paraules, tant als comentaris que heu penjat com en les converses que hem mantingut, aquí, a Ca n’Ametller. Com que seguiu connectats, us concreto la previsió per a aquest curs que ara comença. Tingueu en compte que hi pot haver alguna variació, en funció de com es concentrin les inscripcions.

    • Nivell bàsic: cursos de dilluns-dimecres i dimarts-dijous en horari de tarda i vespre.
    • Nivell elemental: curs de dimarts i dijous al vespre
    • Nivell intermedi: curs de matí (dimarts-dijous) i vespre (dilluns-dimecres)
    • Nivell de suficiència: curs de matí (dimarts-dijous) i vespre (dilluns-dimecres)
    • Taller Llegim i parlem (per fer pràctiques de conversa a partir d’una tria de textos): dijous a la tarda.

    Horaris:

    • matí, de 9.30 a11.30 h
    • tarda: de 17 a 19 h
    • vespre: de 19 a 21 h

    Aules

    • Nivell intermedi matí: Sala d’actes Ca n’Ametller
    • Resta de cursos: Escola d’Adults (CFA Rafel Farré)- C: Canal de la Infanta, 23-25

     

    Article complet

  • Mirant el futur

    Em poso a escriure sense saber si em llegireu, perquè aquest és el “vostre” bloc, el del l’any passat; però segueixo. Vull expressar el desig que hàgiu tingut un bon estiu. I ara, en ple setembre, segur que ja us heu anat incorporant al ritme normal i segurament que alguns de vosaltres us torneu a plantejar inscriure-us de nou als cursos de català. Si és així, potser us anirà bé conèixer els períodes d’inscripció a les poblacions del Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller.

     

    Inscr. general

    Horari

    Abrera

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 13 h / i dies 17 i 18, de 16 a 19 h
    Castellbisbal

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 13 h / i dimarts i dijous, de 17 a 20 h
    Cervelló

    17-28 setembre

    Ajuntament; dilluns, dimecres i divendres, de 10 a 14 hAteneu: dimarts i dijous, de 18 a 20 h
    Corbera de Llobregat

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 13 h / i dimarts i dijous, de 17 a 19 h
    El Papiol

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 9.30 a 13 h / i dimecres, de 17.30 a 19.30 h
    Esparreguera

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 1 / i dilluns, de 5 a 8
    La Palma de Cervelló

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h / i dijous, de 18 a 20 h
    Martorell

    17-18-19 setembre

    de 10.00 a 14.00 h / de 16.00 a 20.00 h
    Molins de Rei

    17-21 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 14 h / i dilluns, dimarts i dijous, de 16 a 20 h
    Olesa de Montserrat

    17-26 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h / i dilluns i dimecres, 17 a 20 h
    Pallejà

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres de 9 a 13 h / i dilluns i dimecres, de 17 a 19.30 h
    SANT ANDREU DE LA BARCA

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 13 h / i dimarts i dijous, de 16.30 a 19.30 h
    Sant Esteve Sesrovires

    17-28 setembre

    Dilluns i dimecres, de 17.30 a 20.30 h
    Sant Vicenç  Horts

    17-27 setembre

    de dilluns a divendres, de 9.30 a 12 h / i dilluns i dijous, de 16 a 19 h
    Vallirana

    17-28 setembre

    de dilluns a divendres, de 10 a 14 h / i dijous, de 17 a 19 h

    Pel que fa a Molins, tot i que encara estem acabant de decidir l’oferta de cursos, sí que us puc avançar que la majoria de cursos del matí es faran al Centre de Formació d’Adults Rafael Farré (fora de l’intermedi, a la sala d’actes de Ca n’Ametller) i els de la tarda a la nova aula de la Federació Obrera.

    Per a més informació, us remeto al facebook de Molins de Rei (http://www.facebook.com/pages/Servei-Local-de-Catal%C3%A0-de-Molins-de-Rei/307257285969555) o al web de Ca n’Ametller: (http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcanametller/)  on, a mesura que la tinguem decidida, penjarem la resta d’informació.

     

    Article complet

  • Punt i final

    Això s’acaba, si més no de moment…

    Podem anar tancant el bloc amb unes quantes fotografies de la festa de fi de curs, dijous a la tarda, i del sopar, que vam compartir una bona colla, divendres.

    Podreu veure totes les fotografies en aquesta pàgina: fidecurs2012.

    Trobareu més fotos al facebook del SLC de Molins de Rei.

    – o – o – o – o – 0 – o –

    LA PÀGINA DE L’ESTIU, per continuar en contacte encara que el curs s’hagi acabat!

    – o – o – o – o – 0 – o –

    Parlem del futur: l’estiu representa una pausa en l’activitat lectiva i al setembre tornem a fer inscripcions per al curs vinent. Quan tinguem el calendari del curs, us podré parlar de dates concretes, però, mentrestant, recordeu que la inscripció es farà a la segona quinzena de setembre.

    Alguns de vosaltres m’havíeu demanat què podríeu fer per continuar treballant durant l’estiu. Aquestes serien les meves recomanacions, d’acord amb el que hagueu de repassar:

    Per reforçar la llengua oral, ampliar el lèxic, practicar les estructures:

    parla.cat. Permet inscriure-s’hi per cursar qualsevol dels nivells (bàsic, elemental, intermedi i suficiència) o seleccionar els continguts i els nivells que es volen treballar. Veureu que hi ha una modalitat de pagament (amb seguiment i examen final) i una de lliure.

    Per repassar tots els continguts del nivell intermedi (gèneres textuals, tipus de textmorfologia, sintaxi, llengua i comunicació, lèxic i ortografia). Hi trobareu teoria i exercicis, molts del qual són autocorrectius. Això us pot anar bé per repassar els continguts que us interessin o us convinguin més.

    El català escrit. Ortografia. Morfologia. Funcions. Manual d’autoaprenentatge. Salvador Comelles (et alt.) Editorial Barcanova. Barcelona 2012. Hi trobareu: la normativa bàsica explicada de forma clara; la resolució dels dubtes més freqüents; desenes d’exercicis per practicar els coneixements adquirits; el solucionari de totes les activitats.

    Gramàtica pràctica del català.  Núria Bastons (et alt.). Teide Editorial.  Barcelona 2011. És una gramàtica pedagògica; és a dir, una eina que prepara l’alumne i l’ajuda en l’aprenentatge del català com a segona llengua.  S’ha concebut per a tots els aprenents joves i adults que volen o necessiten conèixer el funcionament gramatical de la llengua catalana i posar-lo en pràctica mitjançant exercicis.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • …i ara, a “Viure del cuentu”!

    Dijous al matí haurem acabat nou mesos de feina. Espero que, per a tots vosaltres, sense excepció, hagi estat una feina amena, agradable i profitosa. M’agradaria, insisteixo a dir, que per a ningú no hagi estat una muntanya assistir a classe els dimarts i els dijous. Ja sé que, especialment per a alguns que viviu lluny, que heu hagut de combinar amb dificultat els horaris laborals o les obligacions familiars amb el calendari lectiu, us hi heu hagut d’esforçar més. Malgrat això, repeteixo, m’agradaria saber que el grup de companys, el professor, el contingut del curs… han pagat la pena, i que ara, ens trobarem a faltar una mica!

    Per acabar bé, tots plegats, juntament amb la resta de persones que han assistit als altres cursos de català de Molins de Rei, tindrem l’ocasió de retrobar-nos en un acte festiu de fi de curs.

    ACTE DE FI DE CURS

    Dijous 7 de juny, a les 19 h

    Pati de Ca n’Ametller

    Actuació del grupVivim del Cuentuamb un espectacle de contes per a adults i pica-pica de comiat

    Ens agradaria que ens hi poguéssim retrobar tots plegats!

     

    Qui són els “Vivim del cuentu”

     

    Article complet

  • Com es fa un article d’opinió

    L’article d’opinió és un exemple de text argumentatiu:  té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

    1. Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema.
    2. Motius o arguments, s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport, si és el cas.
    3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts. S’expressa habitualment en l’últim paràgraf.

    Com que volem exposar el nostre punt de vista, que tenim clar a l’hora d’escriure, podem fer servir la primera persona del singular si l’exposem en nom propi, o la primera del plural si parlem en nom d’un col·lectiu. Els arguments han de reforçar el nostre punt de vista i desmuntar els possibles arguments en contra d’altres persones.

    Per ordenar el text

    Exemple d’article d’opinió

    Article complet

  • Article complet

  • Les marededéus trobades

    Ja hem vist que al llarg del curs ens surten temes de sota les pedres. De vegades, estirem el fil a partir de continguts programats, més enllà del que estava previst. De vegades, sorgeixen accidentalment i ens hi agafem. El  tema d’avui va néixer així. Com que no ens hi podíem entretenir, vam decidir que qui volgués podria dir-hi la seva al bloc. I el Miquel ens va passar aquest enllaç i el Juan ens explica amb detall la llegenda d’una de les marededéus trobades.

     Al llarg de l’any hi ha diverses festes dedicades a la Mare de Déu: la Candelera (2 de febrer); Montserrat (27 d’abril); el Carme (16 de luliol), l’Assumpció (15 d’agost); els Dolors (15 de setembre); el Roser (7 d’octubre), la Concepció (8 de desembre)… i el 8 de setembre, dia dedicat a moltes marededéus venerades en una multitud d’ermites.

    -Què són les marededéus trobades?
    Són unes talles presumptament anteriors a la conquesta àrab, que van ser amagades i que van tornar a trobar-se un cop acabada la reconquesta. El relat de la trobada (generalment escrit a partir del s.XV) explica fets prodigiosos relacionats amb la troballa.

    -Quines són les marededéus trobades?

    N’hi ha per tot arreu: del Miracle, del Claustre, Meritxell, Montgarri, Falgars, Queralt, Bellmunt, de la Gleva, del Roure, de la Cinta, del Pi, Font-romeu, Mogrony, Núria, el Mont, la Salut, el Far, el Tura, el Vilar, els Arcs, de Bellvitge… A fora de Catalunya, són ben conegudes: Covadonga, Guadalupe, del Mar, del Pino, de la Vega…

    -Qui troba la imatge? Bous, pastors o moltons; orenetes, corbs, abelles o formigues alades; però també, llauradors, bosquerols, carboners, pastors o ermitans.

    -On apareixen? En un roure, una alzina, una cova, a la gleva…

    -Quin és el prodigi? Les imatges no podien moure’s de l’indret i una espècie de fenomen atmosfèric o del clima indicava el lloc on calia fer una ermita.

    Article complet

  • El regal de les llengües

     

    Avui, tot fent l’activitat 4 de les pàgines 106-110, ens han sortit moltes coses interessants sobre la llengua, més enllà de l’exercici mateix. Quan em referia al documental que explica què passa en diversos indrets d’Europa on es donen situacions de contacte de llengües i que recull el punt de vista dels parlants, tant de les llengües més afavorides com de les llengües minoritzades, ja m’ha semblat que no el teníeu present. És clar, no hi era. Jo m’he confós d’any… era al bloc d’un curs passat!

    Doncs ho arreglem de seguida. És un documental que, lluny de teories complexes, es fixa en què passa quan les persones que comparteixen un territori parlen més d’una llengua. I en positiu!

    El regal de les llengües

    I, posat a fer, mireu-vos aquest recull de curiositats, penjat a l’encara actiu portal de la Casa de les Llengües.

    Article complet

  • “Lo” fàcil que sembla!

    Mira que ho sabem, que expressions com:

    •       · -faré “lo” que em diguis.
    •       · -“lo” que m’ha costat aprendre-ho!
    •       ·- “lo” bo de la teva feina és l’horari

    tenen el “lo” neutre del castellà, que en català no és considerat correcte. Si us fa gràcia acabar d’entendre com expressem aquestes idees d’acord amb la normativa, mireu-vos aquests documents que us enllaço: lo neutre

    Un cop repassat, podreu fer l’activitat 2 (Completa) de la pàgina 117 del llibre. També us en sortireu en l’exercici següent, que és autocorrectiu.

     

     

    lo neutre. Exercici

    Article complet

  • Casualitat?

    Avui, diumenge he trobat dos escrits sospitosament semblants. Dos poemes. L’un en una carta al director del diari Ara; l’altre, penjat en un arbre de la plaça de Catalunya de Barcelona per algun dels Indignats que aquests dies s’hi concentren. Us en transcric uns fragments i en parlem:

    Topant de cap en una i altra competència,
    avançant d’esma pel camí de l’autonomia
    se’n va Catalunya tota sola. És mesella.
    D’un cop de Constitució llançat amb massa traça,
    Espanya va buidar-li un Estatut, i en l’altre
    se li ha posat un dèficit: Catalunya és mesella.
    Ve a finançar-se a la font com ans solia,
    més no amb el posat ferm d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
    Topant de cap en un i altre semàfor,
    avançant d’esma pel passeig de Gràcia
    ve la manifestant tota sola. És cega.
    Una bala de goma llançada amb massa traça,
    un mosso d’esquadra va buidar-li un ull, i en l’altre
    se li ha posat un tel: la manifestant és cega.
    Ve a la plaça de Catalunya com ans solia,
    més no amb el posat ferm d’altres vegades,
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

    Tots dos poemes continuen en paral·lel; l’un, per explicar la sensació d’espoli que es viu des de Catalunya; l’altre, parlant de les conseqüències d’uns fets desgraciats en unes manifestacions… Però, quina és fa font d’inspiració d’aquests textos? Aquest paral·lelisme no és casual, oi?

    A veure si us llanceu a respondre:

    -En quin poema s’inspiren aquests dos autors?

    -De què parla el poema original?

    -Qui en va ser l’autor?

    -En quina època el va escriure?

    -Alguna altra obra significativa de l’autor.

    -Què vol dir ser “mesell”?

    -Un dels cantants històrics i més significatius del que vam anomenar “Nova cançó” va donar a conèixer les obres musicades de grans poetes clàssics i contemporanis. Un dels poetes contemporanis (mort el 1985) fa sortir la paraula “mesell” en un dels poemes-cançó, que crida a l’esperança: “Caldrà que digui/ de seguida prou,/ que vulgui ara/ caminar de nou, /alçat, sense repòs, /per sempre més/ home salvat en poble, /contra el vent/ Salvat en poble,/ ja l’amo de tot, /no gos mesell, /sinó l’únic senyor”. Amb totes aquestes pistes, sabríeu dir com es titula el poema? Qui el va escriure? Qui és aquest cantant que ens el va fer conèixer?

    -Encara més: com es diu el disc en què hi ha aquesta cançó? Quin artista de renom universal en va fer la portada?

    PISTA:

     

     

     

     

     

    RESPOSTES:

    – Poema de Salvador Espriu que es titula Indesinenter, mot llatí que significa “progressivament; a poc a poc però sense parar”. Forma part del poemari  Les cançons d’Ariadna. Parla del despertar del poble català durant la postguerra, amb la metàfora d’un gos que està sota la submissió d’un amo que el tracta molt malament i que a poc a poc es refà de la ferida.

    – El va donar a conèixer Raimon en un gran disc (per a mi, dels més importants de la Cançó i, fins i tot, dels més notables de la dècada) anomenat “Cançons de la Roda del Temps” (1966), amb lletres de Salvador Espriu. La Portada era de Joan Miró.

     

     

     

     

    EXCELSIOR

    Com ja deveu haver vist en un dels comentaris, la Montserrat Carulla, en plenes vacances, aprofita l’hora de la migdiada per navegar i entrar al nostre bloc. Parlant de casualitats (aquest és el títol d’aquesta entrada, la més llarga de l’any!) a l’entrada de l’hotel on s’està hi ha un fragment del poema Excelsior, de Joan Maragall. Una dona tan tecnològica com ella, ens n’ha passat una fotografia:

     

     

    Vigila, esperit, vigila,

    no perdis mai el teu nord,

    no et deixis dur a la tranquil·la

    aigua mansa de cap port.

    Gira, gira els ulls enlaire,

    no miris les platges roïns,

    dóna el front en el gran aire,

    sempre, sempre mar endins.

     

    Ja que esteu tan animats, us plantejo…

    MÉS QÜESTIONS

    Seguint aquest fil, podem parlar de dos poetes molt populars; l’un, anterior a Maragall; l’altre, posterior. Em refereixo a Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol.

    – A quina comarca van néixer? Quan van viure?

    – Tots dos van patir alguna circumstància negativa que va afectar les seves vides: quina?

    -Podríeu esmentar-ne alguna obra molt coneguda?

    – Algun músic n’ha versionat algun  poema?

     

     

    Article complet

  • petaca o bodega

    A començament de paraula i entre vocals, l’escriptura de p/b, t/c o c/g no presenta cap problema, ja que la pronúncia ens indica clarament quina consonant s’ha d’escriure (pala/bala;to/do; cos/gos), però a final de paraula o de síl·laba, aquestes parelles de consonants sonen igual.

    Per resoldre aquest problema ortogràfic s’han d’aplicar aquestes normes.  També les pots consultar les pàgines 73 i 74 del llibre.

    Exercici 1 autocorrectiu

    Exercici 2 autocorrectiu

    Exercici 3 autocorrectiu

    Article complet

  • Repassem la vocal neutra

    Ja ho hem repetit al llarg del curs: entendre les normes de la vocal neutra soluciona moltes de les errades habituals. Les apliquem  quan hem d’escriure el nom, l’adjectiu, el verb… tant a l’arrel com a la desinència. Per això les hem anat treballant al llarg del curs. Ara, moment oportú per anar repassant,  us en faig memòria. Podeu consultar:

    -el primer llibre de text: pàgines 38-39 i 44.

    -les entrades del 9 i el 21 de novembre al bloc.

    -les fitxes de teoria i exercicis repartides a classe els dies 27 d’octubre; 3, 10 i 17 de novembre, i 13 de desembre.

    I ara, com a resum final, podeu consultar aquest esquema:  Repàs vocal neutra

    Article complet

  • Complements i pronoms

    En un comentari recent (podeu consultar-lo, és del dia 29 de març), parlàvem de l’oració gramatical. Vèiem que la componen el subjecte i el predicat, i que el predicat està format pel verb i els complements. En el cas del predicat verbal, hi ha els complements directe, indirecte, circumstancials i preposicionals.

    Per completar-lo us presento un esquema que explica com podem reconèixer els complements i quins pronoms febles els substitueixen. Està extret d’un manual aparegut recentment, que presenta les qüestions gramaticals  de manera clara i esquemàtica (i amb exercicis autocorrectius): El català escrit. Manual d’autoaprenentatge, de l’editorial Barcanova. Crec que us pot ajudar: Complements del verb i substitució pronominal

    Aquests dies, a més, hem començat a veure que, per evitar repeticions, substituïm els complements  pels pronoms febles. Però, què són els pronoms febles? Quan els fem servir? Com s’escriuen?

    Per respondre aquestes i altres preguntes bàsiques sobre els pronoms us convido a llegir Allò que s’ha de saber dels pronoms febles.

    Ara que ja tenim clara la teoria, podem passar a la pràctica. Tot seguit trobareu exercicis per identificar els complements verbals i a fer-ne la substitució pels pronoms adients. Us aconsello que els aneu fent. Vosaltres mateixos podreu comprovar-ne la solució en els solucionaris adjunts. Si voleu, podeu fer comentaris adreçats als companys mitjançant aquest bloc, o a mi, per correu.

    Complements directe i indirecte (1)

    Complement directe i indirecte. Substitució

    Complements directe i indirecte (1) SOLUCIONARI

    Complement directe i indirecte. Substitució. SOLUCIONARI

     

    Finalment, penjo el full d’exercicis que corregirem a la classe vinent: Complement circumstancial

     

     

    Article complet

  • Pere Calders, el gran escriptor de contes

    Ahir al vespre, a la Sala Gòtica, vam tenir l’ocasió de sentir diversos fragments d’obres de Pere Calders llegits en llengües diverses per alumnes dels cursos de català (el nostre grup hi participava amb la lectura que va fer la Charo (Felicitats, Charo; ho vas fer molt bé!). Era l’acte del SLC de Molins en què, en ocasió de Sant Jordi, commemoràvem el centenari del naixement de l’escriptor.

    Pere Calders  comença a ser conegut als anys 30 amb la publicació de dibuixos, contes i articles a diferents diaris i revistes. Ja molt aviat, quan només tenia 24 anys publicà els seus primers llibres. Un recull de contes, conegut com El primer Arlequí i la novel·la de La glòria del doctor Larén.

    A Mèxic, ja que va haver d’exiliar-se, va escriure el que segons la crítica ha estat la seva millor època, els contes titulats com Cròniques de la veritat oculta, Gent de l’alta vall i la novel·la Ronda naval sota la boira. Cap als anys 60 va tornar a terra catalana i va continuar escrivint obres com L’ombra de l’atzavara. A més durant aquesta dècada també col·labora com a periodista. Ja als anys 80 li arriba la popularitat, gràcies a Antaviana, un muntatge teatral basat en els seus contes.

    En quant als premis que va guanyar Pere Calders cal destacar el Premi Sant Jordi, que el guanya gràcies a L’ombra de l’atzavara. També va rebre, l’any 1986 el Premi d’Honor de les Lletres i al 1993 el Premi Nacional de Periodisme.

    Val a dir que aquest és un breu repàs a la vida de Pere Calders i que naturalment va fer moltes més obres durant tota la seva vida. De fet era un autor que es va atrevir amb molts gèneres. Podem recollir la novel·la, la prosa, la narrativa breu, la narrativa infantil i juvenil, el teatre, la crítica literària i l’assaig.

    Les seves obres han estat traduïdes a a moltes llengües com l’alemany, el búlgar, l’eslovè, l’euskera, l’holandès, el japonès o el suec. Sense cap mena de dubte estem davant d’un autor que ha traspassat fronteres amb la màgia de les seves obres.

    La diada de  Sant Jordi és un bon moment per llegir un llibre. Pere Calders ens ofereix un ampli ventall d’obres, destinades a tot tipus de públic. Amb un estil narratiu on destaca la ironia i la crítica, segurament tindrem èxit amb qualsevol de les seves obres. (Extret de: llegirllibres.cat)

    40 contes breus

    _____________________________________________________

    Amagada primavera (Txarango): cançó del Sant Jordi 2012

     

    Article complet

  • Llibres per Sant Jordi

    El 23 d’abril és sant Jordi, la festa primaveral més característica: és el dia del patró de Catalunya -i de molts altres indrets del món, ja en parlarem a classe o aquí, al bloc-, el dia de la rosa -dels enamorats- i el dia del llibre. Ara que fem vacances pot ser oportú començar a conèixer les novetats literàries catalanes. Com que Òmnium Cultural ens facilita la tasca, us enllaço amb la Llança de Sant Jordi, una pàgina que ens presenta els llibres classificats en tres grups: ficció, no ficció i infantil i juvenil.

    Gastronomia

    A més, Vilaweb proposa una selecció de llibres vinculats a la cuina i al menjar, tan variats i atractius com la nova proposta d’Isma Prados, ‘icook‘; l’exitós llibre de Ferran Adrià sobre els menús dels treballadors d’elBulli, ‘El menjar de la família‘, que ara ja es pot comprar en català; les postres més exquisides des de la tradició que recull la cuinera Assumpta Miralpeix, ‘Les nostres postres‘; les receptes per a pares i fills de ‘La Filomena llaminera‘…  I la sorpresa de la temporada: la primera novel·la d’Ada Parellada amb títol i argument culinari, ‘Sal de vainilla‘.

    Més llibres

    Avui hi afegeixo la tria de llibres feta per Vilaweb. Com que de “dia del llibre” només n’hi ha un per any i que Sant Jordi és una diada dedicada a la llengua i la cultura catalanes, tenir a mà una altra tria de llibres feta amb criteri ens pot ajudar. Què vol dir, sinó la dita: “Preu per preu, sabates grosses“?

    Concurs

    Amb motiu de la diada de Sant Jordi, el CNL d’Osona engega un concurs sobre la llengua i la cultura catalanes obert a tothom  El seu objectiu és aconseguir que els participants no sols s’interessin per la llengua i la cultura catalanes, sinó que també hi aprofundeixin i que, a més a més, s’hi diverteixin. Per participar-hi només cal respondre les preguntes que es formularan setmanalment. La primera resposta ha d’enviar-se abans del dia 18 d’abril. Els guanyadors optaran a una llarga llista de premis.  Aquí, hi trobareu tota la informació.

    .

    Article complet

  • Paraules a l’atac

    En el marc de la celebració dels 100 anys de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, TV3 posa en marxa Català a l’atac, un espai que té per objectiu desplegar la immensa riquesa de la llengua catalana. En pocs segons presenta tota mena de paraules interessants, des de col·loquialismes que encara no han entrat als diccionaris a etimologies curioses, sinònims, expressions, varietats dialectals, etc. alhora que proposa un concurs als espectadors que s’autoresol ell mateix tot seguit.

    Català a l’atac és un microespai de 45 segons i 45 capítols que s’emet a TV3  de dilluns a divendres just abans del Telenotícies comarques i del Telenotícies vespre. Si ho preferiu, però, aquí podeu trobar tots els  vídeos emesos.

    Article complet

  • L’oració gramatical

    Durant el primer trimestre vam veure què és una oració i vam aprendre a identificar-ne els constituents: el subjecte i el predicat (Podeu consultar l’entrada del dia 18 d’octubre). Ara hi tornem. Repassarem aquells conceptes i veurem alguns tipus de predicat. Aprofitarem aquests dies de pausa, a més, per recordar les perífrasis d’obligació i de probabilitat. A la tornada, el dia 10, repassarem els exercicis que us proposo: L’oració – Perífrasis verbals

    Tot i això, desitjo que tingueu una bona pasqua!

    Article complet

  • Els mots jòquer o mots crossa

     

    jòquer (també anomenat comodí):  és una carta que en alguns jocs, com el pòquer, pot tenir el valor d’altres cartes.

     

    crossa: és un bastó especial per a les persones que van coixes. N’hi ha de fusta i de metall.

     

     

     

    Quan parlem de mots jòquer o mots crossa (pàgina 46 del llibre) ens referim a aquelles paraules o expressions que tendim a repetir: aleshores, actualment, així
    doncs, aspectes,… tot i ser innecessaris per a la transmissió de les idees. El nom de jòquer es refereix al seu caràcter genèric. En un text elaborat,  haurien de ser substituïts per d’altres de més precisos. També se’ls anomena mots crossa, perquè serveixen per fer fer petites pauses per refer el discurs mentre parlem.

    En podreu trobar una explicació més explícita i exemples si consulteu aquest bloc.


     

    Article complet

  • Compendi d’història

    Una notícia actual il·lustra el que dèiem a la classe d’avui, quan, parlant d’història de la llengua, fèiem un cop d’ull a l’evolució al llarg dels segles de l’espai més emblemàtic de la ciutat vella de Barcelona, on hi ha hagut, des de sempre, els centres de poder. Aquesta zona, que ja era habitada pels ibers, es va convertir en ciutat  romana. Amb el temps, s’hi van construir  les residències dels reis medievals, i ara, finalment, ha esdevingut  seu de grans equipaments culturals i històrics. A mesura que s’hi fan obres de reforma apareixen noves mostres del seu espelendorós passat.

     

    El centre cívic del Pati Llimona és una lliçó d’història.

    Article complet

  • Tractament del femení

    La nostra manera de commemorar el dia de la dona pot ser tenir en compte el conjunt  de convencions per a un ús no sexista de a llengua.

    Per un ús no sexista del llenguatge_Dia Internacional de les Dones.

    Article complet

  • Repàs

    A la classe d’ahir vaig passar-vos un dossier de repàs de continguts de llengua que hem treballat aquest trimestre. Els penjo en aquesta entrada perquè els pugueu tenir els que no vau poder ser a la classe.

     

     

    Repàs

    Article complet

  • Preguntes sobre història de la llengua

    Què s’entén per de substrat d’una llengua?  Quin és el substrat de la llengua catalana?

    Què és el superstrat d’una llengua i quin és el el superstrat de la llengua catalana?

    Quina és la importància de Ramon Llull?

    Durant els segles XIII i XIV quines són les llengües pròpies de la prosa? I de la poesia?

    Què és, quan es crea i quina importància té la Cancelleria Reial pel que fa a la llengua catalana?

    Quin és el segle d’or de la literatura catalana? Quines figures en destacaries?

    Qui i quan  va promulgar els Decrets de Nova Planta i què  van suposar aquests  decrets?

    Què es proposen els homes de la Renaixença? Quin és l’estat de la llengua durant aquest període?

    Què és i qui va ser el fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907)?

    Quin fet va interrompre la presencia pública de la de la llengua catalana al segle XX?

    Quan va recuperar definitivament l’oficialitat la llengua catalana?

    Article complet

  • Història de la llengua

    Passada la meitat del curs, no caldria que us fes notar, justament perquè l’objectiu general és millorar l’ús de la llengua,  fer-la adequada a cada  situació de comunicació, enriquir i fer mes precís el lèxic, conèixer-ne les construccions i modismes, aprendre les convencions que regulen l’estàndard…  que també ens entretenim a estudiar la llengua mateixa: on es parla? què caracteritza les grans variants? des de quan es parla? com s’ha transformat al llarg dels temps…?

    Hem arribat a l’activitat 5 de la primera unitat, i responent al que alguns m’heu demanat, us enllaço una pàgina una mica més completa que us durà, si ho trobeu interessant, a altres informacions complementàries. Espero que us sigui útil!

    Resum d’història de la llengua catalana

    Article complet

  • Anar a tres quarts de quinze

    A tres quarts de quinze és una expressió que vol dir “molt tard, fora de temps”. Si dines a tres quarts de quinze és que dines gairebé a l’hora de berenar.

    És una expressió basada en el sistema tradicional de dir l’hora, aquell que divideix l’hora en quarts (i mitjos quarts) i pren com a referència l’hora que encara ha d’arribar. Així, les 2.30 h es diuen 2/4 de 3.

    Per a més informació, cliqueu aquí

    Si voleu practicar, feu servir aquest convertidor.

    (Parlant del temps, notem que avui és 29 de febrer. És que 2012 és any de traspàs!)

    Article complet

  • Preparant la Festa Major

    Per a aquesta unitat, la primera de l’Intermedi 2, farem les tasques organitzats en grups nous. Ja els hem estrenat, però us els trannscric aquí:

    Grups de treball Unitat 1

    A-     (Centre vila)      Maragda, Marti, Miquel B., Sílvia

     B-      (La Granja)     Ana M., Consuelo, Eva, Jordi, Miquel B.

     C–      (El Canal – Riera Bonet)     Àngels,  M. Teresa, Miquel  D., Montse C.

     D-     (”Muntanya”[i])      Carles, Elisabet, M. José, Sol,

     E-      Pobles dreta[ii]    Edixon, Lourdes, Montse L., Montse M., Montse R.

     F-      El Papiol    Juan F., Manela, Pilar, Carmen F.

     


    [i] La Pau, Can Graner, Camí de Santa Creu…

    [ii] Corbera-La Palma-Cervelló-Pallejà

    Article complet

  • Endevinalla

     

    Una endevinalla. Estranya, també ho he de dir:

    QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE ELS FILLS DEL PEP GUARDIOLA I EL PALAU DELS REQUESENS, A MOLINS DE REI?

    Pista: Si aneu amb els ull ben oberts,ben oberts,  l’encertareu ben aviat; si no, abans del 29 us en donaré la resposta!

    Ànims, valents: s’admeten respostes!

     

    Un cop rebuda la resposta del Miquel -completa, rodona, exacta (Gràcies, Miquel!)- ja puc afegir la solució a l’endevinalla.

    SOLUCIÓ: Fa uns quants dies, Guardiola feia socis d’Òminum Cultural els seus fills. Als diaris, el vèiem acompanyat de Muriel Casals, presidenta de l’entitat. I d’aquí a uns quants dies, Muriel Casals farà una conferència a la Sala Gòtica de Palau. Serà dimecres 29, a 2/4 de 8. Hi esteu convidats!

    #Òmnium50A (TV3 -Sense Ficció – 20 de desembre de 2011)

    Article complet

  • Més cinema infantil

    Nou cicle de cinema infantil a les sales Filmax-Gran Via, de l’Hospitalet de llobregat

         –  25 i 26 de febrerTintin i el secret de l’Unicorn

         –  3 i 4 de marçLa gran aventura del dofí Winter

         –  10 i 11 de marçEl gat amb botes

          – 17 i 18 de marçTina Superbruixa i el viatge a Mandolan

          – 24 i 25 de març: Floquet de Neu

    Entrada: 3,5 euros

    Horaris: dissabte, a les 16, 15 h; diumenge, a les 12, 15 h

     

    Article complet

  • L’apòstrof

    Perquè no us avorriu, em despenjo amb una mica de teoria i d’exercicis sobre l’apòstrof. Segur que ja ha quedat molt clar que s’apostrofa l’article el davant de vocal; també s’apostrofa el femení la, però no sempre. S’apostrofa també la preposició de i alguns pronoms febles.

      Si voleu, consulteu:   L’apòstrof

     

     

     

    L’apòstrof. Exercicis

    L’apòstrof. Exercicis SOLUCIONARI

    Article complet

  • Carnestoltes

    El carnaval és una de les festes que senyalen el curs de l’any, el pas de l’hivern a la primavera.  Actualment, per a nosaltres, comença el Dijous Gras i acaba amb l’enterrament de la sardina, el dimarts de Carnaval. L’endemà és Dimecres de Cendra, primer dia de quaresma,  (a quaranta dies de la Pasqua).

    L’antecedent del Carnaval són les celebracions saturnals romanes (festes populars on els amos i els esclaus, i els homes i les dones, es canviaven els papers) i té relació amb les lupercals,  relacionades amb la fecunditat, i les matronals, en què les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També enllaça amb les celebracions precristianes d’alegria per l’arribada de la primavera.  Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és al Renaixement, especialment a Itàlia, que pren una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivat.

    A les nostres comarques el carnaval s’anomena Carnestoltes, que significa “carnes tolendas” o carns suprimides en al·lusió a la quaresma, temps de dejuni  i d’abstinència de carn. A partir del  s. XVIII, apareix el  Carnestoltes, un ninot de palla convertit en rei de les celebracions, que acabarà cremat el dimarts, darrer dia del seu regnat. En algunes ocasions, el Carnestoltes és un personatge real, que fa un discurs irònic, satíric i engrescador als seus seguidors, i que acaba amb la lectura del testament el dimarts, abans de morir.

    Les Carnestoltes representen, doncs, una llicència controlada de la rutina diària; una invitació la disbauxa. Són dies de ballar, cantar, fer bromes, menjar molta carn (embotits), origen dels actuals ranxos, i de fer bones fartanades per poder suportar el dejuni quaresmal.

    Al llarg de la història, aquesta celebració ha estat perseguida. El darrer període de prohibicions va ser el de la dictadura franquista. Només algunes poblacions aleshores aïllades (Vilanova i la Geltrú, Solsona…) i en indrets dels Pirineus va seguir celebrant-se seguint les formes tradicionals. Modernament han pres impuls celebracions sobretot turístiques.

    Ah! La celebració, a Molins de Rei, encara és més esbojarrada: se celebra una setmana més tard!

    Article complet

  • Ho he trobat i ho he provat

    Ara que ja comencem a dominar l’ús de la b i la v en mots habituals, ha arribat l’hora de fixar-nos en l’ortografia de mots problemàtics (els falsos amics de què parlava fa uns quants dies) i altres mots que sovint ens fan dubtar. Repasseu la fitxa que us he penjat  i aneu fent els exercis de repàs pel vostre compte, que us permetran practicar-ho.  ORTOGRAFIA B-V

     

    Exercicis ortografia b – v

    Solucionari exercicis ortografia b-v

    Article complet

  • Un parell de botes

    Molins de Rei forma part de la xarxa de poblacions amb programació de cinema en català. En aquest moment hi ha una programació regular de documentals i de cinema infantil.

    Aquest diumenge, 12 de febrer, es projectarà al Foment la pel·lícula infantil El gat amb botes en sessió matinal, a les 12 h.

    Aquí podreu trobar més informació sobre la pel·lícula.

    Posats a posar-nos les botes, us informo d’una altra activitat, en aquest cas de muntanya i per a un públic una mica més grandet: la propera sortida, també per al dia 12, cap a Vidrà, Castell de Milany i Vallfogona de Ripollès, organitzada per la Secció de Senderisme del Centre Excursionista de Molins. Se surt amb autocar a les 8 h del matí. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el CEM.

     

     

     

     

    Article complet

  • Escoltem què diuen els animals

    “El bestiar, en general, crida, baladreja i bagola”. “Conec fins el nom de cada gos que borda i cada gallina que escataina”, escriu Jaume Cabré en la seva novel·la Jo confesso. En català, la gallina escataina, escaïna i cloqueja; els pollets i els ocells petits piulen, piulegen o piuen. Els coloms parrupen, marruquen i marruquegen; l’oca claca, i la perdiu escotxega. Alguns ocells, com ara els pardals, xerrotegen, és a dir, fan una sèrie de crits que no són pròpiament un cant.

    La majoria dels verbs que representen les veus dels animals són d’origen onomatopeic i adapten el crit de l’animal. Per exemple, les ovelles belen o fan bels, i les cabres esbieguen. Els cavalls renillen, eguinen i aïnen, i les vaques i els bous mugeixen. Els insectes, especialment les abelles, brunzeixen, boneixen, bugonen i brumeixen –que prové de l’encreuament de bonir i brunzir–. La truja gardenya i el porc gruny, rondina i esgüella. D’esgüells o güells, també en fan els conills i les rates. Més conegut és que els gats miolen i els gossos lladren, borden i udolen. Però, atenció, que quan un gos pren mal, carina, i quan lladra d’una manera impacient i planyívola, grinyola i ganyola.

    Molts d’aquests verbs han eixamplat el significat i per extensió han passat a designar altres accions. Més enllà dels gossos i els porcs, les persones també grunyen i les portes grinyolen. I no només rugeixen els lleons, rugim quan ens enrabiem i fins i tot la mar, quan brama, rugeix.

    El PUNT-AVUI, 24/01/2012 – Núria Puyuelo

    El diari publicava aquest text, molt proper a una de les activitats que hem fet a classe: el nom dels animals, les femelles i les cries, i com anomenem les seves veus i, també,  les onomatopeies amb què les representem. Va quedar clar que la “veu” dels animals varia d’acord amb l’oïda de la persona que l’escolta i -dèiem-  per això sovint hi ha diferències notables a l’hora de representar els crits dels animals entre els parlants de llengües diferents. També en vam trobar entre el català i el castellà.

    Per il·lustrar-ho, us convido a seguir els enllaços que heu enviat alguns de vosaltres, cosa que, com ja us he anat dient, agraeixo moltíssim! O, a més, mireu-vos aquest altre escrit de la mateixa col·laboradora del diari.

    Article complet

  • La essa

    Apa, ara toca reconèixer i pronunciar la essa sonora i sorda. Com ja hem començat a veure, la fonètica i l’ortografia, en aquest punt, estan relacionades. El primer enllaç, per practicar i reconèixer els sons. El segon, un quants dictats amb els sons de la essa per practicar-ne l’ortografia.

    Si encara us en calen més, feu aquest altre exercici o proveu de llegir aquesta llista de mots amb essa sonora.

     Us agrairé que valoreu les activitats que us proposo i digueu, per exemple, 
    quines us són més útils:les de pronunciació, normes gramaticals, exercicis...

    Article complet

  • Si la Candelera plora, el fred ja és fora…

    La Fira de la Candelera és la celebració més emblemàtica de Molins de Rei i una de les tradicions més populars del nostre país, que avui és possible gràcies a l’esforç i a les iniciatives de tot un poble que el llarg de moltes generacions ha invertit en aquest projecte col.lectiu de projecció de la vila, d’obertura i acolliment, s’explica en el web municipal. És, efectivamernt, la gran festa de Molins.

    Resulta que el dia de la Candelera, és a dir el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern: fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.

    I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.

    Orígens

    En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Ja en aquella època es feia una mena de celebració o ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.  Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.

    Una altra tradició lligada a La Candelera és la que relaciona aquesta data  amb la data termini per desmuntar el pessebre. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el pessebre just quan acaben les festes nadalenques, antigament es mantenia el parament fins aquesta data.

     

    Article complet

  • Ortografia de la B i la V

    Un dels problemes relacionats amb l’ortografia de la be alta i la ve baixa és que la majoria de parlants les pronunciem de forma idèntica. Per saber quan hem d’escriure  b o v hem de recórrer a l’etimologia o a la comparació amb les altres llengües romàniques. La pràctica farà la resta!

    Si comparem paraules, hem de saber que hi ha mots, alguns de molt freqüents, que no coincideixen en totes les llengües i podrem cometre errors ortogràfics garrafals (cavall, treball, arribar, trobar, haver, mòbil, provar (i aprovar!)… serien alguns d’aquests falsos amics entre el català i el castellà).

    La gramàtica ens ofereix alguns trucs per no equivocar-nos, però no hi ha com practicar-ho i recórrer al diccionari en cas de dubte.

    Què en diu la gramàtica:

    S’escriu b:

    – Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra… (a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok).

    – Darrere de m: embenar, ambiciós, amb… (a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir…)

    – Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap)…

    S’escriu v:

    – Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar

    – Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou)…

    – En les desinències verbals –ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven

     

    Practica-ho

     Exercicis b v 

     

     

    Article complet

  • Exàmens oficials per acreditar coneixements de català

    La Direcció General de Política Lingüística acaba de fer publica la convocatòria de les proves de català d’aquest any 2012.

    Us en transcric un resum. Si voleu conèixer-ne més dades, podeu consultar la pàgina del departament de Cultura que trobareu més avall.

    – Dates d’inscripció:  del 10 al 29 de febrer

    – Taxa ordinària (hi ha bonificacions): Nivells bàsic, elemental i intermedi: 14,55 euros. /  Nivells de suficiència i superior:  25,30 euros

    – Inscripcions: Per Internet: www.gencat.cat/ovt  /  Per telèfon: 012

    – Calendari de proves:

    Nivell bàsic de català (A bàsic): 16 de juny

    Nivell elemental de català (A elemental): 9 de juny

    Nivell intermedi de català (B):  5 de maig

    Nivell de suficiència de català (C):  19 de maig

    Nivell superior de català (D):  2 de juny

    Enllaç a la notícia web del CPNL

    Article complet

  • La setmana dels barbuts

    En la tradició popular catalana hi ha una munió de sants, representats amb barbes llargues i espesses, que se celebren en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, popularment s’ha batejat aquest període amb el nom de  “Setmana dels Barbuts”.

    Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui hi inclou Sant Fruitós (20 de gener), Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors.

    Popularment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites  així ho recullen:

    Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds cascarruts.

    Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.

    La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.

    Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.

    En aques cas, ciència i tradició van de bracet:  segons l’“Assaig d’un vocabulari meteorològic català” escrit per Eduard Fontserè (1948), al nostre país el dia de menor temperatura mitjana s’escau cap al 15 de gener.

     

    (Basat en: http://ciencia.ara.cat/tempspeltemps/2011/01/14/la-setmana-dels-barbuts/)

     

    Article complet

  • Alguerès: entrevista a Franca Masu

    La cantant algueresa Franca Masu treballa en un nou disc i actuarà a Barcelona aquest mes de febrer dins del Barna Sants. Per tot això, Vilaweb TV  li fa una entrevista.  A banda de l’oportunitat de sentir la variant algueresa, podrem saber com veu la situació de català l’Alguer i perquè va prendre la decisió de fer servir la seva variant per cantar.

    Entrevista a Claudio Sanna, cantant del grup  Càlic i que ara ara interpreta les seves pròpies cançons.

    Claudio Sanna: Santa mare llengua

    Llengua i societat: els candidats de la segona volta a l’alcaldia de l’Alguer (juny 2012) parlen de l’alguerès en alguerès. El vídeo, més enllà dels programes electorals respectius, ens permet sentir-los parlar en un registre formal. Per cert, Stefano Lubrano va sortir elegit síndic de l’Alguer amb el 55 % dels vots.

    Article complet

  • Obertes i tancades (e/o)

    En aquesta entrada treballarem alhora una qüestió fonètica (la pronunciació dels sons vocàlics) un una d’ortogràfica (l’accent gràfic de la e i la o), totes dues pendents encara.

    Comencem per la fonètica: centrarem l’atenció a distingir els sons ober i tancat de la `e i la o. Generalment trobem més “fàcils” les tancades (semblants a les castellanes) i “difícils” les obertes. Si ja les distingiu, podeu estalviar-vos el primer pas.

    1. Per aprendre a distingir els sons oberts i tancats:

    -entreu en aquest enllaç i observeu-ne la pronunciació: a,é,è,i,ó,ò,u

    -feu aquests exercicis de pronunciació: La e oberta i tancada  /  La o oberta i tancada

    2. Per practicar la pronúncia dels oberts i tancats dins dun context:

    Tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart (vídeo, text)

    Article complet

  • 28 de desembre

     

    Feia una colla de dies que no us empaitava, però ja ho veieu:  torno  a la càrrega. Us passo uns exercicis per a avui, 28 de desembre, que m’haureu d’enviar  fets tan aviat com podreu.

      Exercicis 28-D

    Sobre la diada d’avui

    Article complet

  • Eleonora d’Arborea

    No sé estar-me de passar-vos immediatament un enllaç sobre l’Eleonora d’Arborea, reina medieval de Sardenya, nascuda a Molins de Rei, que m’ha fet arribar la Montserrat Carulla. Crec que conèixer aquest personatge també us interessarà.

    Eleonora d’Arborea

    Article complet

  • Ara ve Nadal, matarem el gall…

    …i a la tia Pepa, n’hi darem un tall!

    Ja hem entrat a la setmana de Nadal, la setmana de  la Rifa, la Nit de Nadal; del Tió, l’escudella, els galets, el rostit; de les neules i torrons; dels canelons de Sant Esteve… del pessebre, amb el Caganer en un racó… dels Pastorets, dels Concerts de Nadal…

    Davant de tant d’atapeïment, us proposo que doneu un cop d’ull a aquests enllaços:

     

    Vocabulari de Nadal

    El tió a can Gavaldà (ARA criatures, 17/12/2011)

    Cançó per fer cagar el tió (Els Gossos)

    La tradició del Caganer

    I si voleu trobar tota mena de recursos relacionats amb el Nadal, entreu a la pàgina del CPNL!

    Article complet

  • El verb

    Ha arribat l’hora de fixar-nos en els verbs. En les llengües romàniques, els verbs són força complexos, però com que són elements imprescindibles per a la comunicació, ens hi hem de posar immediatament!

    Oi que a cada frase que diem hi ha un verb? Oi que no parem d’encadenar frases del matí al vespre? Doncs si som capaços de fer anar els verbs durant tot el dia, no deuen ser tan difícils…

    Segurament us anirà bé tenir a mà recursos fàcils per treballar amb els verbs. Us en presento dos: un llibre i un web. Recórrer-hi us anirà bé per resoldre qualsevol dubte en qualsevol forma verbal que hagueu de consultar:

    Els verbs catalans conjugats. Joan Baptista Xuriguera. Editorial Claret. Col·lecció Pompeu Fabra 6. Aquest manual és un clàssic que moltes generacions d’aprenents hem tingut com a manual de capçalera!

    El portal verbs catalans.com. Aquest portal permet veure la conjugació de més de 9.000 verbs  amb variants lingüístiques, accepcions i usos preposicionals; permet fer les entrades en qualsevol forma verbal; presenta  sinònims, antònims i altres expressions afins al verb conjugat. Des de  la casella «Practiqueu» es poden  assajar les flexions posant l’infinitiu que vulguem.

    De totes maneres, si creieu que us cal repassar el que hem anat fent a classe, podeu mirar-vos aquesta  fitxa.  Si voleu, imprimiu-la, feu-ne els exercicis i doneu-me-la quan vingueu a classe:

    El verb. Fitxes de reforç

    El verb. Irregularitats 1a

    Exercicis verbs 1a conjugació

    Verbs de la segona conjugació

    Els verbs de la 2a conjugació  tenen l’infinitiu acabat en -er (témer) o -re (perdre). Dins d’aquest grup hi ha verbs molt irregulars (ésser, haver...); els verbs dir i dur (quins infinitius més curiosos!) i el gran grup de verbs que tenen la primera persona del present d’indicatiu acabada en -c : moure (moc), poder (puc), seure (sec)

    Per acabar-ho d’entendre i practicar-ho, entreu aquí.

    Article complet

  • Variants dialectals

     

    Part d’aquestes dues darreres classes l’ hem dedicada a  les variants dialectals del català i, com a mostra, hem sentit fragments de cançons que les representen. A casa, amb més calma, si voleu, podeu sentir-les senceres i fixar-vos en les diverses característiques dialectals.

    Català oriental

    Català occidental

    El valencià avui: Una llengua que camina

     

    Article complet

  • Visita al Pessebre vivent de Corbera

    Avui us presento una proposta a banda del curs, però relacionada amb el calendari i amb la comarca: fer una visita guiada al Pessebre vivent de Corbera de Llobregat. La proposta va adreçada als alumnes de tots els cursos de català de Molins de Rei, que ens trobaríem amb els de Corbera i, possiblement, d’altres poblacions de l’entorn.

    El Pessebre vivent de Corbera és un dels primers i dels més importants que es representen actualment. Hi participen 200 actors, veïns del poble, i té lloc en el paratge espectacular de la Penya del Corb. (Atenció: cal anar-hi ben abrigat; al vespre hi fa un fred molt viu!) i és el públic que al llarg de l’itinerari es troba les diferents escenes del pessebre.

    Des de Corbera ens demanen una previsió, per la qual cosa seria convenient que els que hi estigueu interessats m’ho comuniqueu a classe o per correu electrònic aquests propers dies.

    DIA: 17 de desembre de 2011

    PUNT DE TROBADA: Pàrquing públic de l’ajuntament de Corbera (zona alta de la població)

    HORA: les 17 h

    Un cop reunits anirem junts fins a l’entrada del Pessebre per assistir a la sessió de les 18h

    PREUS:

    Infants (fins a 6 anys): gratuït

    Adults (entre 14 i 64 anys): 11 €

    Menors (de 7 a 13 anys); Grans (més de 65 anys) i Carnet jove: 8 €

    Les persones que estiguin empadronades a Corbera de Llobregat hauran d’ensenyar algun document acreditatiu (DNI NIE, certificat d’empadronament) per poder tenir l’entada gratuïta.

    Els alumnes que formin part d’una parella lingüística poden convidar-la a venir a la sortida.

    Si som un grup de més de 30 persones ens faran un 20% de descompte.

    En cas de pluja o neu se suspendrà l’activitat.

    Reportatge TV3

    Article complet

  • Desembre

    El calendari d’aquest mes és ple de festes i de ponts que ens afectaran. Fem-hi un cop d’ull per evitar confusions:

    -Dies lectius: 1, 13, 15 i 20

    -Darrer dia de classe (avaluació trimestral): dia 22

    -Vacances de Nadal: del 23 de desembre a 9 de gener

    -Primer dia de classe: 9 de gener

    Veient com queda la segona setmana de desembre i el fet que dia de Reis (final del període de pausa escolar) s’escaigui en divendres, ens trobem amb molts dies de festa, però en plena crisi econòmica. El refranyer té una explicació per a aquestes situacions: “Déu dóna faves a qui no té queixals”

    Article complet

  • Festa per al joc i la joguina en català 2011

    Per sisè any, el passeig de Sant Joan de Barcelona acollirà dissabte, a partir de les 11 del matí i fins les 6 de la tarda, la Festa per al joc i la joguina en català, una jornada lúdica que reivindica les joguines en català. Aprofitant la proximitat de festes com Nadal i Reis, la Plataforma per la Llengua duu a terme aquesta iniciativa per fomentar que les joguines que els nens i les nenes reben per aquestes dates incloguin el català en tots els suports lingüístics. La Festa per al joc i la joguina en català, a banda de tenir un caire reivindicatiu, també adoptarà la forma de festa infantil i comptarà amb una programació d’activitats per a tots els gustos adreçades als més menuts. Així doncs, el passeig, a l’alçada del carrer Provença s’omplirà de titelles, grups d’animació, conta contes, inflables, globus i tallers diversos de papiroflèxia, pintura de cares, etc.

    Dissabte 26 de novembre del 2011 de les 11 a les 18 h

    al passeig de Sant Joan/Provença de Barcelona

    Enllaç youtube

    Cataleg de jocs i joguines en català

     

     

     

     

    Article complet

  • El voluntariat lingüístic, consolidat

    Des de fa força anys, el nostre centre promou la creació de parelles lingüístiques, un tipus de voluntariat en què alguns de vosaltres mateixos heu participat, i que també hem comentat a classe. Ja sabeu, doncs, que un component de la parella, que ja parla català, pren el compromís de trobar-se una hora a la setmana, durant deu setmanes, amb l’altre component, que l’està aprenent.

    Doncs bé, avui, llegint la notícia publicada  a Vilaweb en què es parla de l’inici de parelles lingüístiques entre membres de diversos partits polítics del País Valencià per commemorar el 28è aniversari de l’aprovació de la Llei del Valencià, m’ha semblat que us ho havia d’explicar. Aquest és el text de la notícia:

    Avui fa vint-i-vuit anys de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià, i Escola Valenciana ha volgut celebrar-ho convidant diputats de tots els grups de les corts valencianes a participar en el programa voluntariat pel valencià , que impulsa l’entitat i que des de l’any 2005 ha fet 5.000 parelles lingüístiques.

    La batllessa de Torrent i diputada del PP, Maria José Català, hi participarà ensenyant la llengua a la portaveu parlamentària d’EUPV, Marga Sanz, i el diputat de Compromís, Fran Ferri, l’ensenyarà a la diputada del PSPV Ana Barceló. Tots dedicaran una hora la setmana, durant deu setmanes, a aprendre i a ensenyar català a base de conversa.

    Article complet

  • Fullets publicitaris – Activitat 6 (pàg. 46)

    El llibre ens dóna aquestes instruccions:

    Redacteu el fullet per fer difusió dels productes de la vostra parada. Descriviu breument els productes que vendreu per incentivar-ne la compra.

    Abans de repartir el fullet, valoreu si heu tingut en compte els aspectes següents:

    -Queda clar qui és l’emissor del fullet?

    -Ressalteu les ofertes de forma adequada i les descriviu?

    -Heu incentivat la clientela a comprar?

     

    Ara que ja tenim molts dels fullets a la vista, per poder fer-ne la segona part a classe, valoreu quines ofertes us atreuen més i per què és així.

    Ana M; Consuelo; Diana; Edixon; Eva; Juan F.; Lourdes; MaragdaMiquel B; Miquel D.; Marti;   Montserrat C. Montse L.Montse R; Pilar G.;Sol; Teresa; Toni

    Article complet

  • El nom: femenins i plurals

    De nou amb vosaltres, aquesta vegada per repassar la formació del femení i del plural del substantiu. D’una banda, trobareu un esquema de la norma, i de l’altra, uns exercicis que podeu fer pel vostre compte. Si voleu que me’ls miri, imprimiu-vos la fitxa i porteu-me’ls.

    El substantiu. Gènere Esquema

    El substantiu. Nombre. Esquema

     

    El substantiu. Gènere. Exercicis

    El substantiu. Nombre. Exercicis

     

     

    Article complet

  • Inauguració de curs

    El proper dimecres 23 de novembre, a les 19.30 h, farem l’acte institucional d’obertura d’aquest curs 2011-2012. Comptarem amb l’assistència de la presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, que ens farà una xerrada sobre l’ús del català, l’alcalde de la vila i el regidor de Cultura del nostre Ajuntament. Al mateix temps, lliurarem els certificats dels alumnes del curs passat. L’acte acabarà amb un pica-pica.

    Aquest acte tindrà lloc a la sala Gòtica o la sala del teatre de la Joventut Catòlica-la Peni, depenent del nombre d’assistents que tinguem. És per això que és molt important que ens confirmeu l’assistència aquesta mateixa setmana. Si ja ho heu decidit, m’ho dieu a la propera classe.

    Espero que us animeu a assistir-hi!

    Article complet

  • Els números

    La manera de designar els números en català no és gaire problemàtica per a la majoria de vosaltres: ja hem vist que cal ser acurat a l’hora de pronunciar els noms que només tenen una síl·laba (cinc, sis, set, vuit…); que hem de fixar-nos en les formes “quaranta”, “seixanta”, “noranta” i poca cosa més. El problema més important és ortogràfic, el guionet. Per a això també hi hem trobat solució: el DUC. Només hi ha guionet entre desenes i unitats i entre unitats i centenes.

    Així, escriurem 1999 de la manera següent:  mil nou-cents noranta-nou

    Si voleu repassar-ho, consulteu Els números en català

    Si voleu practicar-ho, us proposo aquesta pàgina.

    Article complet

  • La vocal neutra

    Una de les característiques fonètiques del català oriental, la varietat que parlem nosaltres, és un so proper a la a i a la e, que anomenem vocal neutra [ə], perquè en emetre’l no tensem cap element de la cavitat bucal. És, per aquesta raó, el so més “fàcil” de pronunciar, i, a més, el més freqüent. Passa, però, que aquest so no es dóna en la llengua castellana: per això l’hem de treballar.Associat al so, hi ha l’ortografia. El representem unes vegades amb e i d’altres amb a. La norma ortogràfica és senzilla, i en la majoria de casos l’aplicarem sense problema. Recordem-la de manera esquemàtica:

    Vocal neutra. Esquema

    Vocal neutra _ solucionari exercici 1

    Article complet

  • Comes i punts

    Hem quedat que penjaria els exercicis de puntuació que hem fet a clase i, ja ho veieu, compleixo. En el document que us enllaço, trobareu una petita explicació de la funció de cada signe estudiat, l’exercici que hem fet a classe i el solucionari. Penso que pot anar bé per acabar-ho de repassar. Als enllaços (a la barra de la dreta) podreu accedir a una pàgina de la UOC amb explicacions i exemples de tots els signes de punruació, alguns dels quals encara no hem treballat a classe.

    Signes de puntuació

    Article complet

  • Petit homenatge a les mares

    Que dur que és, de vegades, ser mare! Avui ho hem tornat a comprovar: el fill ha tingut examen de llengua a l’escola i li han preguntat quins dígrafs se separen i quins no. Tu, mare, amb tota la bona fe del món, li havies explicat malament un dels dígrafs i, en comptes d’estar contenta perquè te n’havies sortit amb tots els altres, estaves disgustada per l’errada induïda. Sàpigues que jo (i segurament tot el grup, i també el teu fill, un cop hagi superat l’enrabiada,) valorem molt positivament el que has après i has estat capaç d’explicar-li quasi perfectament!

     

    Ja ho sabeu: si no us voleu trobar en el mateix cas, consulteu aquest quadre sobre els dígrafs. Hi queda molt clar quan cal separar-los per comptar síl·labes o si hem de partir el mot a final de línia!


    Article complet

  • Concurs “Sigues viu, tingues paraula”

    La Direcció General de Política Lingüística convoca el concurs “Sigues viu, tingues paraula” que es portarà a terme a Facebook i Twitter entre el 2 de novembre i el 2 de desembre en el marc de la celebració de  l’Any de la Paraula Viva, que convoca l’Institut d’Estudis Catalans. L’activitat, que compta amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística i el TERMCAT, pretén visualitzar la creativitat lingüística de la llengua.

    El concurs es desenvolupa a través de les xarxes socials i l’únic requisit per participar-hi és ser seguidor de la pàgina facebook.com/llenguacatalana o del perfil twitter.com/llenguacatalana.

    El concurs té quatre categories:
    – La primera consisteix a compartir fotografies de plaques de carrers amb noms curiosos.
    – En la segona cal inventar un embarbussament, enregistrar-lo en vídeo o àudio i compartir-lo.
    – En la tercera es tracta d’escriure un text breu en què tots els adjectius i noms siguin topònims o cognoms.
    – La quarta consisteix a inventar una paraula original i divertida utilitzant els sistemes de derivació i composició propis del català.

    Els finalistes de cada categoria rebran un carnet d’un any del TR3SC i entrades per a activitats culturals i museus. La persona guanyadora de cadascuna de les categories rebrà com a premi una tauleta digital i serà designada per sorteig entre les que hagin quedat finalistes.

    Article complet

  • A Gavà la gent nega la vaga

    Palíndrom [ling] Mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra: Senén té sis nens i set nenes.

    Està molt ben dit: és una definició de diccionari. Però ens ho podem prendre d’una manera més lúdica. Els palíndroms formen part dels jocs que són possibles a partir de la paraula. Segur que alguns de vosaltres teniu el costum de fer mots enrceuats, sopes de lletres, jeroglífics… fa pocs dies vam tenir l’oportunitat de veure’n uns quants, que m’heu demanat que transcrivís. Eren aquests:

    A Cornellà, Tània i Aina tallen roca.
    A Gavà la gent nega la vaga.
    Català a l’atac
    És pacífica? Pse…!
    I ara calla, carai!
    Lúcid, irònic, i no ridicul.
    Stop! Ara pots.
    Tira’m anís a la sina, marit.
    Tramaran anar a Mart.

    Aquesta mena de passatemps és molt antiga. N’hi ha de recollits en llatí i en totes les llengües. Un de clàssic, en llengua castellana és el que diu: dábale arroz a la zorra el abad. Ara sí que us sona, oi?

    Ja ho sabeu, com sempre: s’admeten aportacions i comentaris.

     

    Article complet

  • Una tònica… (síl·laba)

    Ens ha tocat parlar de la síl·laba. No ha semblat una qüestió gaire complicada, però pot anar bé fer-hi una repassada, perquè:

    -queda clar què és una síl·laba tònica i una síl·laba àtona?

    -com hem de separar les síl·labes quan hi ha un dígraf?


    Ara, a casa, ho podeu tornar a comprovar. Mireu-vos la fitxa que trobareu tot seguit i, si veieu que us pot servir, feu-ne els exercicis. Si encara dubteu, porteu-me el darrer full, que me’l miraré.

    Reconeixement síl·laba tònica /Juguem amb la tònica

    Accés al programa “Síl·labes” per practicar la divisió sil·làbica.

    Article complet

  • La tardor

    "Tardor. Foto enviada per la M. Teresa"(La tardor. Foto enviada per la M. Teresa)

     

    La tardor és el període que ens prepara per a l’hivern: deixa de fer calor, els dia s’escurça, cauen les fulles, les feines del camp s’aturen… De sempre, la humanitat  s’ha vist condicionada per la naturalesa, i el cicle de les estacions n’ha marcat el ritme de vida.  Des de la més remota antiguitat, els canvis d’estació se celebren amb grans festivitats:  els solsticis d’hivern (Nadal) i d’estiu (Sant Joan), Carnestoltes a la primavera, i la Castanyada a la tardor. Fins ara, aquestes celebreacions tradicionals s’han mantigut, tot i que adaptades  a cada època,  en pràcticament totes les cultures.

    A la tardor, la Castanyada marca un període de reflexió, de tancament, de preparació per a la  paràlisi de la naturalesa i la cruesa de l’hivern. En la nostra cultura, la festa de la tardor se celebra familiarment, amb àpats a base dels productes de l’època: moniatos, castanyes, panellets, fruita seca, vins nous i vins dolços, com el moscatell, la malvasia… o les tradicionals  ratafies. I la commemoració dels difunts, amb les multitudinàries visites als cementiris com a  mostra ben visible. Si hi pensem bé, no és estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorial, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l’estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers.

    La nostra celebració de la tardor té poc de festiva (al contrari de les Carnestoltes, Sant Joan o Nadal, que són les altres festivitats naturals). Molt lluny, doncs, de les formes sorolloses que la banalitat i l’esperit comercial escampen des de fa uns quants anys entre nosaltres!

    El poema de Miquel Martí i Pol titulat justament Amb la tardor vindré, va ser la nostra anticipació al primer canvi d’estació compartit.

    Ruta Miquel Martí i Pol

    Article complet

  • Ep, que m’hi apunto!

    Després de la llista d’invitacions a la festa (una llista que encara va creixent), ja han començat a arribar les respostes que confirmen que accepteu d’anar a alguna de les convocatòries.  Aquesta entrada estarà reservada, doncs, a recollir les confirmacions d’assistència. Estic convençut que hi haurà tantes respostes que ningú no podrà dir que no ens va la marxa!

    Article complet

  • L’oració gramatical

    En aquesta primera unitat del llibre, vam començar a parlar de l’oració gramatical. Vam veure que l’oració és una unitat sintàctica amb sentit complet que comunica una idea per mitjà d’un verb. (Pàgina13). Doncs bé, això és la base i, com  ja us havia havia anunciat, ho aniríem ampliant.

    Aquí trobareu uns exercicis senzills perquè, si us cal, us familiaritzeu amb aquests termes i pugueu posar en pràctica l’anàlisi de l’oració gramatical.

     

    L’Oració Reconeixement

    Article complet

  • Invitacions

    A la classe d’avui ens hem quedat a punt de fer la invitació per a la festa de començament de curs que fa dies que estem preparant. Deixem aquesta activitat -escriure’n el text- per fer a casa. Us proposo una alternativa: els que vulgueu, l’escriviu en l’espai corresponent del llibre (pàg. 25) o en un full de paper; però si us animeu, podeu escriure directament en aquesta entrada del bloc (com a “comentari”)!

    En el document següent trobareu indicacions per redactar alguns textos breus (entre els quals, la nota i les invitacions que ja hem treballat) que us interessaran.

     

     

    Textos breus

    Article complet

  • L’abecedari

    Dijous passat vam lletrejar els noms, per a això ens havíem fixat en l’alfabet, en el nom i el so de les lletres. El quadre que presento vol ser-ne un recordatori.

    • També vam veure que hi ha unes lletres modificades:

    ç (ce trencada): braç, plaça

    ll (ela doble): llapis, dillus, pinzell

    • A més de les lletres  hi ha els dígrafs, conjunts de dues lletres que representen un sol so:

    -rr (entre vocals): terra

    ss (entre vocals): passar

    ny: lluny, canya, Montseny

    qu (davant de e, i): paquet, quitrà

    gu (davant de e, i): guerra, guitarra

    ix (darrere de e, o, u): caixa, peix, ciox, fluix

    Article complet

  • …i ara, una mica de normativa…

    Requisit de l’assistència

    L’assistència és un requisit en els cursos presencials i, per presentar-se a l’examen, es demana una assistència regular al llarg del curs, fixada en un mínim del 75 %

    Avaluació
    Per avaluar el progrés i l’assoliment de l’alumnat s’estableixen diferents maneres d’avaluar: proves finals i exercicis durant el curs.

    Certificats
    El CPNL expedirà un certificat d’assistència a qui hagi assistit al 75% de les classes d’un curs presencial. Si se superen els objectius, el CPNL expedirà un certificat d’assistència i assoliment. Aquest certificat és homologat en els mòduls finals de cada nivell.

    Article complet

  • El curs, informació general

    Nivell intermedi de català

    Calendari: del 4 d’octubre de 2011 al 6 de juny de 2012

    • Primer trimestre: del 4 d’octubre al 22 de desembre.

    Examen: 20 desembre

    • Segon trimestre: del 10 de gener al 15 de març.

    Examen: 13 de març

    • Tercer trimestre: del 20 de març al 6 de juny.

    Examen homologat: 30 de maig (escrit) i 4 de juny (oral)

     

    Llibre de text: “Fem-ho fàcil. Català per a adults” Editorial Barcanova

    • Fem-ho fàcil. Català per a adults1 (octubre-gener)
    • Fem-ho fàcil. Català per a adults2 (febrer-juny)

     

    Horari: dimarts i dijous, de 2/de 10 a 2/4 de 12

    Aula: Ca n’Ametller

    Article complet

  • Hola, benvinguts!

    Has entrat al bloc del nivell intermedi del curs del matí; segurament t’hi has inscrit i acabes de començar. Vull que, d’entrada, sàpigues alguna cosa del teu/nostre grup.

    Començaré parlant de mi: jo en seré el professor. Em dic Ramon Font. Treballo a Molins de Rei des de fa una pila d’anys… des de finals del segle XX! Molts anys m’ha tocat fer aquest nivell al matí. Amb el temps, però, ha anat evolucionant la manera de plantejar-lo perquè han millorat els recursos (per exemple en el món de les noves tecnologies) i el grup cada any és diferent.

    Amb tu i la resta de companys, mirarem de treure tot el suc al curs: 120 hores lectives, a més del treball individual, a casa, que haurà de ser regular al llarg de tot el curs. Aquest bloc voldria arribar a ser una altra eina complementària, on puguis trobar-hi fàcilment aquelles dades i informacions que et calguin. A més de les explicacions i els exercicis de reforç que em demaneu, hi penjaré enllaços útils, comentaris d’actualitat i miraré de respondre totes les consultes i comentaris que m’hi envieu.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes