• L’abecedari

    Dijous passat vam lletrejar els noms, per a això ens havíem fixat en l’alfabet, en el nom i el so de les lletres. El quadre que presento vol ser-ne un recordatori.

    • També vam veure que hi ha unes lletres modificades:

    ç (ce trencada): braç, plaça

    ll (ela doble): llapis, dillus, pinzell

    • A més de les lletres  hi ha els dígrafs, conjunts de dues lletres que representen un sol so:

    -rr (entre vocals): terra

    ss (entre vocals): passar

    ny: lluny, canya, Montseny

    qu (davant de e, i): paquet, quitrà

    gu (davant de e, i): guerra, guitarra

    ix (darrere de e, o, u): caixa, peix, ciox, fluix

  1. Miquel Diaz Alcaucer

    24 Oct 11
    19:06 #

    Bona tarda !
    A la classe del 06/10/11, entre altres moltes coses vam fer un exercici de paraules homòfones. Dins de la grafia de la “c” i “s” com a exemple teníem les paraules: “cega-sega” i les frases: ” La vaca cega- En temps de sega”
    Dons bé! LA VACA CEGA és un poema de Joan Maragall el qual no coneixia i m’ha arribat molt.
    Salutacions,
    Miquel

    LA VACA CEGA
    Joan Maragall

    Topant de cap en una i altra soca,
    avançant d’esma pel camí de l’aigua,
    se’n ve la vaca tota sola. És cega.

    D’un cop de roc llançat amb massa traça,
    el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
    se li ha posat un tel: la vaca és cega.

    Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
    mes no amb el ferm posat d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

    Ses companyes, pels cingles, per les comes,
    pel silenci dels prats i en la ribera,
    fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
    l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

    Topa de morro en l’esmolada pica
    i recula afrontada… Però torna,
    i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
    Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
    al cel, enorme, l’embanyada testa
    amb un gran gesto tràgic: parpelleja
    damunt les mortes nines, i se’n torna
    orfe de llum sota del sol que crema,
    vacil·lant pels camins inoblidables,
    brandant llànguidament la llarga cua.

    Respondre

  2. ramonfont

    24 Oct 11
    20:12 #

    Gràcies, Miquel, per presentar-nos aquest poema. Efectivament, és un dels més coneguts de Joan Maragall. Aprofitant l’ocasió que em brindes, vull parlar d’un altre dels seus poemes populars: “La Fageda d’en Jordà”.

    La fageda d’en Jordà és un gran bosc de faigs. El faig és un abre propi de zones fredes i humides, molt comú al nord, en una bona part d’Europa; aquesta fageda és la més meridional (exceptuant bosquets que arriben fins al Montseny). Els faigs són arbres de fulla caduca i els boscos canvien d’aspecte amb les estacions. La Fageda d’en Jordà és en plena zona volcànica de la Garrotxa, entre Olot i Santa Pau. En aquests moments és un bosc de arbres alts i fulles grogues, taronja, vermelles… d’aquí a unes setmanes, seran pelats, amb totes les fulles per terra… el poema i la visita poden omplir un esplèndid dia de festa!

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes