• La tardor

    "Tardor. Foto enviada per la M. Teresa"(La tardor. Foto enviada per la M. Teresa)

     

    La tardor és el període que ens prepara per a l’hivern: deixa de fer calor, els dia s’escurça, cauen les fulles, les feines del camp s’aturen… De sempre, la humanitat  s’ha vist condicionada per la naturalesa, i el cicle de les estacions n’ha marcat el ritme de vida.  Des de la més remota antiguitat, els canvis d’estació se celebren amb grans festivitats:  els solsticis d’hivern (Nadal) i d’estiu (Sant Joan), Carnestoltes a la primavera, i la Castanyada a la tardor. Fins ara, aquestes celebreacions tradicionals s’han mantigut, tot i que adaptades  a cada època,  en pràcticament totes les cultures.

    A la tardor, la Castanyada marca un període de reflexió, de tancament, de preparació per a la  paràlisi de la naturalesa i la cruesa de l’hivern. En la nostra cultura, la festa de la tardor se celebra familiarment, amb àpats a base dels productes de l’època: moniatos, castanyes, panellets, fruita seca, vins nous i vins dolços, com el moscatell, la malvasia… o les tradicionals  ratafies. I la commemoració dels difunts, amb les multitudinàries visites als cementiris com a  mostra ben visible. Si hi pensem bé, no és estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorial, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l’estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers.

    La nostra celebració de la tardor té poc de festiva (al contrari de les Carnestoltes, Sant Joan o Nadal, que són les altres festivitats naturals). Molt lluny, doncs, de les formes sorolloses que la banalitat i l’esperit comercial escampen des de fa uns quants anys entre nosaltres!

    El poema de Miquel Martí i Pol titulat justament Amb la tardor vindré, va ser la nostra anticipació al primer canvi d’estació compartit.

    Ruta Miquel Martí i Pol

  1. Montserrat Carulla

    22 Oct 11
    20:18 #

    (La Montse va enviar aquest comentari el dia 19; el vaig retenir fins a crear aquesta entrada)

    La poesia d’ahir sobre la tardor em va agradar molt. Tinc un llibre de poesies de Miquel Martí i Pol, però la que no oblido mai es la que va llegir la meva filla en la cerimonia funebre del meu pare. El 20N fara 10 anys que ens falta, el pobre va anar a morir-se el mateix dia amb anys de diferencia que el seu enemic. La poesia es aquesta:

    CALLADAMENT

    Des d’aquesta aspra solitud et penso.
    Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
    els pollancres que miraven en silenci
    des del portal de casa.

    Tantes coses se m’han perdut amb tu que
    em resta a penes l’espai de mi mateix per recordar-te.

    Però la vida, poderosa, esclata
    fins i tot en un àmbit tan estricte.
    Tu ja no hi ets i els pollancres han tret fulles,
    el verd proclama vida i esperança
    i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
    i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
    m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

    Miquel Martí Pol

    Respondre

    1. Marien

      23 Oct 11
      15:10 #

      Hola Montse,

      Sóc la marien, companya teva de catalá, m’ha agradat molt la poesia que has afegit al blog.

      No coneixia al Miquel Martí Pol, peró, des d’aquest moment forma part dels meus libres de poesia.

      Gracies, Ramon, i gracies Montse.

      Respondre

    2. Eva Sánchez

      24 Oct 11
      14:37 #

      Hola Montse.
      M’ha semblat un poema preciós, m’he emocionat moltíssim.
      El 19 d’aquest mes va fer 5 anys que va morir el meu pare i properament farà 4 anys que va morir la meva mare. M’ha recordat moltíssim a ells.
      Gràcies per la teva aportació.

      Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes