Arxiu per February, 2012

  • Anar a tres quarts de quinze

    A tres quarts de quinze és una expressió que vol dir “molt tard, fora de temps”. Si dines a tres quarts de quinze és que dines gairebé a l’hora de berenar.

    És una expressió basada en el sistema tradicional de dir l’hora, aquell que divideix l’hora en quarts (i mitjos quarts) i pren com a referència l’hora que encara ha d’arribar. Així, les 2.30 h es diuen 2/4 de 3.

    Per a més informació, cliqueu aquí

    Si voleu practicar, feu servir aquest convertidor.

    (Parlant del temps, notem que avui és 29 de febrer. És que 2012 és any de traspàs!)

    Article complet

  • Preparant la Festa Major

    Per a aquesta unitat, la primera de l’Intermedi 2, farem les tasques organitzats en grups nous. Ja els hem estrenat, però us els trannscric aquí:

    Grups de treball Unitat 1

    A-     (Centre vila)      Maragda, Marti, Miquel B., Sílvia

     B-      (La Granja)     Ana M., Consuelo, Eva, Jordi, Miquel B.

     C–      (El Canal – Riera Bonet)     Àngels,  M. Teresa, Miquel  D., Montse C.

     D-     (”Muntanya”[i])      Carles, Elisabet, M. José, Sol,

     E-      Pobles dreta[ii]    Edixon, Lourdes, Montse L., Montse M., Montse R.

     F-      El Papiol    Juan F., Manela, Pilar, Carmen F.

     


    [i] La Pau, Can Graner, Camí de Santa Creu…

    [ii] Corbera-La Palma-Cervelló-Pallejà

    Article complet

  • Endevinalla

     

    Una endevinalla. Estranya, també ho he de dir:

    QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE ELS FILLS DEL PEP GUARDIOLA I EL PALAU DELS REQUESENS, A MOLINS DE REI?

    Pista: Si aneu amb els ull ben oberts,ben oberts,  l’encertareu ben aviat; si no, abans del 29 us en donaré la resposta!

    Ànims, valents: s’admeten respostes!

     

    Un cop rebuda la resposta del Miquel -completa, rodona, exacta (Gràcies, Miquel!)- ja puc afegir la solució a l’endevinalla.

    SOLUCIÓ: Fa uns quants dies, Guardiola feia socis d’Òminum Cultural els seus fills. Als diaris, el vèiem acompanyat de Muriel Casals, presidenta de l’entitat. I d’aquí a uns quants dies, Muriel Casals farà una conferència a la Sala Gòtica de Palau. Serà dimecres 29, a 2/4 de 8. Hi esteu convidats!

    #Òmnium50A (TV3 -Sense Ficció – 20 de desembre de 2011)

    Article complet

  • Més cinema infantil

    Nou cicle de cinema infantil a les sales Filmax-Gran Via, de l’Hospitalet de llobregat

         –  25 i 26 de febrerTintin i el secret de l’Unicorn

         –  3 i 4 de marçLa gran aventura del dofí Winter

         –  10 i 11 de marçEl gat amb botes

          – 17 i 18 de marçTina Superbruixa i el viatge a Mandolan

          – 24 i 25 de març: Floquet de Neu

    Entrada: 3,5 euros

    Horaris: dissabte, a les 16, 15 h; diumenge, a les 12, 15 h

     

    Article complet

  • L’apòstrof

    Perquè no us avorriu, em despenjo amb una mica de teoria i d’exercicis sobre l’apòstrof. Segur que ja ha quedat molt clar que s’apostrofa l’article el davant de vocal; també s’apostrofa el femení la, però no sempre. S’apostrofa també la preposició de i alguns pronoms febles.

      Si voleu, consulteu:   L’apòstrof

     

     

     

    L’apòstrof. Exercicis

    L’apòstrof. Exercicis SOLUCIONARI

    Article complet

  • Carnestoltes

    El carnaval és una de les festes que senyalen el curs de l’any, el pas de l’hivern a la primavera.  Actualment, per a nosaltres, comença el Dijous Gras i acaba amb l’enterrament de la sardina, el dimarts de Carnaval. L’endemà és Dimecres de Cendra, primer dia de quaresma,  (a quaranta dies de la Pasqua).

    L’antecedent del Carnaval són les celebracions saturnals romanes (festes populars on els amos i els esclaus, i els homes i les dones, es canviaven els papers) i té relació amb les lupercals,  relacionades amb la fecunditat, i les matronals, en què les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També enllaça amb les celebracions precristianes d’alegria per l’arribada de la primavera.  Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és al Renaixement, especialment a Itàlia, que pren una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivat.

    A les nostres comarques el carnaval s’anomena Carnestoltes, que significa “carnes tolendas” o carns suprimides en al·lusió a la quaresma, temps de dejuni  i d’abstinència de carn. A partir del  s. XVIII, apareix el  Carnestoltes, un ninot de palla convertit en rei de les celebracions, que acabarà cremat el dimarts, darrer dia del seu regnat. En algunes ocasions, el Carnestoltes és un personatge real, que fa un discurs irònic, satíric i engrescador als seus seguidors, i que acaba amb la lectura del testament el dimarts, abans de morir.

    Les Carnestoltes representen, doncs, una llicència controlada de la rutina diària; una invitació la disbauxa. Són dies de ballar, cantar, fer bromes, menjar molta carn (embotits), origen dels actuals ranxos, i de fer bones fartanades per poder suportar el dejuni quaresmal.

    Al llarg de la història, aquesta celebració ha estat perseguida. El darrer període de prohibicions va ser el de la dictadura franquista. Només algunes poblacions aleshores aïllades (Vilanova i la Geltrú, Solsona…) i en indrets dels Pirineus va seguir celebrant-se seguint les formes tradicionals. Modernament han pres impuls celebracions sobretot turístiques.

    Ah! La celebració, a Molins de Rei, encara és més esbojarrada: se celebra una setmana més tard!

    Article complet

  • Ho he trobat i ho he provat

    Ara que ja comencem a dominar l’ús de la b i la v en mots habituals, ha arribat l’hora de fixar-nos en l’ortografia de mots problemàtics (els falsos amics de què parlava fa uns quants dies) i altres mots que sovint ens fan dubtar. Repasseu la fitxa que us he penjat  i aneu fent els exercis de repàs pel vostre compte, que us permetran practicar-ho.  ORTOGRAFIA B-V

     

    Exercicis ortografia b – v

    Solucionari exercicis ortografia b-v

    Article complet

  • Un parell de botes

    Molins de Rei forma part de la xarxa de poblacions amb programació de cinema en català. En aquest moment hi ha una programació regular de documentals i de cinema infantil.

    Aquest diumenge, 12 de febrer, es projectarà al Foment la pel·lícula infantil El gat amb botes en sessió matinal, a les 12 h.

    Aquí podreu trobar més informació sobre la pel·lícula.

    Posats a posar-nos les botes, us informo d’una altra activitat, en aquest cas de muntanya i per a un públic una mica més grandet: la propera sortida, també per al dia 12, cap a Vidrà, Castell de Milany i Vallfogona de Ripollès, organitzada per la Secció de Senderisme del Centre Excursionista de Molins. Se surt amb autocar a les 8 h del matí. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el CEM.

     

     

     

     

    Article complet

  • Escoltem què diuen els animals

    “El bestiar, en general, crida, baladreja i bagola”. “Conec fins el nom de cada gos que borda i cada gallina que escataina”, escriu Jaume Cabré en la seva novel·la Jo confesso. En català, la gallina escataina, escaïna i cloqueja; els pollets i els ocells petits piulen, piulegen o piuen. Els coloms parrupen, marruquen i marruquegen; l’oca claca, i la perdiu escotxega. Alguns ocells, com ara els pardals, xerrotegen, és a dir, fan una sèrie de crits que no són pròpiament un cant.

    La majoria dels verbs que representen les veus dels animals són d’origen onomatopeic i adapten el crit de l’animal. Per exemple, les ovelles belen o fan bels, i les cabres esbieguen. Els cavalls renillen, eguinen i aïnen, i les vaques i els bous mugeixen. Els insectes, especialment les abelles, brunzeixen, boneixen, bugonen i brumeixen –que prové de l’encreuament de bonir i brunzir–. La truja gardenya i el porc gruny, rondina i esgüella. D’esgüells o güells, també en fan els conills i les rates. Més conegut és que els gats miolen i els gossos lladren, borden i udolen. Però, atenció, que quan un gos pren mal, carina, i quan lladra d’una manera impacient i planyívola, grinyola i ganyola.

    Molts d’aquests verbs han eixamplat el significat i per extensió han passat a designar altres accions. Més enllà dels gossos i els porcs, les persones també grunyen i les portes grinyolen. I no només rugeixen els lleons, rugim quan ens enrabiem i fins i tot la mar, quan brama, rugeix.

    El PUNT-AVUI, 24/01/2012 – Núria Puyuelo

    El diari publicava aquest text, molt proper a una de les activitats que hem fet a classe: el nom dels animals, les femelles i les cries, i com anomenem les seves veus i, també,  les onomatopeies amb què les representem. Va quedar clar que la “veu” dels animals varia d’acord amb l’oïda de la persona que l’escolta i -dèiem-  per això sovint hi ha diferències notables a l’hora de representar els crits dels animals entre els parlants de llengües diferents. També en vam trobar entre el català i el castellà.

    Per il·lustrar-ho, us convido a seguir els enllaços que heu enviat alguns de vosaltres, cosa que, com ja us he anat dient, agraeixo moltíssim! O, a més, mireu-vos aquest altre escrit de la mateixa col·laboradora del diari.

    Article complet

  • La essa

    Apa, ara toca reconèixer i pronunciar la essa sonora i sorda. Com ja hem començat a veure, la fonètica i l’ortografia, en aquest punt, estan relacionades. El primer enllaç, per practicar i reconèixer els sons. El segon, un quants dictats amb els sons de la essa per practicar-ne l’ortografia.

    Si encara us en calen més, feu aquest altre exercici o proveu de llegir aquesta llista de mots amb essa sonora.

     Us agrairé que valoreu les activitats que us proposo i digueu, per exemple, 
    quines us són més útils:les de pronunciació, normes gramaticals, exercicis...

    Article complet

  • Si la Candelera plora, el fred ja és fora…

    La Fira de la Candelera és la celebració més emblemàtica de Molins de Rei i una de les tradicions més populars del nostre país, que avui és possible gràcies a l’esforç i a les iniciatives de tot un poble que el llarg de moltes generacions ha invertit en aquest projecte col.lectiu de projecció de la vila, d’obertura i acolliment, s’explica en el web municipal. És, efectivamernt, la gran festa de Molins.

    Resulta que el dia de la Candelera, és a dir el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern: fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.

    I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.

    Orígens

    En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Ja en aquella època es feia una mena de celebració o ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.  Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.

    Una altra tradició lligada a La Candelera és la que relaciona aquesta data  amb la data termini per desmuntar el pessebre. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el pessebre just quan acaben les festes nadalenques, antigament es mantenia el parament fins aquesta data.

     

    Article complet

  • Ortografia de la B i la V

    Un dels problemes relacionats amb l’ortografia de la be alta i la ve baixa és que la majoria de parlants les pronunciem de forma idèntica. Per saber quan hem d’escriure  b o v hem de recórrer a l’etimologia o a la comparació amb les altres llengües romàniques. La pràctica farà la resta!

    Si comparem paraules, hem de saber que hi ha mots, alguns de molt freqüents, que no coincideixen en totes les llengües i podrem cometre errors ortogràfics garrafals (cavall, treball, arribar, trobar, haver, mòbil, provar (i aprovar!)… serien alguns d’aquests falsos amics entre el català i el castellà).

    La gramàtica ens ofereix alguns trucs per no equivocar-nos, però no hi ha com practicar-ho i recórrer al diccionari en cas de dubte.

    Què en diu la gramàtica:

    S’escriu b:

    – Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra… (a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok).

    – Darrere de m: embenar, ambiciós, amb… (a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir…)

    – Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap)…

    S’escriu v:

    – Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar

    – Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou)…

    – En les desinències verbals –ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven

     

    Practica-ho

     Exercicis b v 

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes