• Carnestoltes

    El carnaval és una de les festes que senyalen el curs de l’any, el pas de l’hivern a la primavera.  Actualment, per a nosaltres, comença el Dijous Gras i acaba amb l’enterrament de la sardina, el dimarts de Carnaval. L’endemà és Dimecres de Cendra, primer dia de quaresma,  (a quaranta dies de la Pasqua).

    L’antecedent del Carnaval són les celebracions saturnals romanes (festes populars on els amos i els esclaus, i els homes i les dones, es canviaven els papers) i té relació amb les lupercals,  relacionades amb la fecunditat, i les matronals, en què les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També enllaça amb les celebracions precristianes d’alegria per l’arribada de la primavera.  Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és al Renaixement, especialment a Itàlia, que pren una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivat.

    A les nostres comarques el carnaval s’anomena Carnestoltes, que significa “carnes tolendas” o carns suprimides en al·lusió a la quaresma, temps de dejuni  i d’abstinència de carn. A partir del  s. XVIII, apareix el  Carnestoltes, un ninot de palla convertit en rei de les celebracions, que acabarà cremat el dimarts, darrer dia del seu regnat. En algunes ocasions, el Carnestoltes és un personatge real, que fa un discurs irònic, satíric i engrescador als seus seguidors, i que acaba amb la lectura del testament el dimarts, abans de morir.

    Les Carnestoltes representen, doncs, una llicència controlada de la rutina diària; una invitació la disbauxa. Són dies de ballar, cantar, fer bromes, menjar molta carn (embotits), origen dels actuals ranxos, i de fer bones fartanades per poder suportar el dejuni quaresmal.

    Al llarg de la història, aquesta celebració ha estat perseguida. El darrer període de prohibicions va ser el de la dictadura franquista. Només algunes poblacions aleshores aïllades (Vilanova i la Geltrú, Solsona…) i en indrets dels Pirineus va seguir celebrant-se seguint les formes tradicionals. Modernament han pres impuls celebracions sobretot turístiques.

    Ah! La celebració, a Molins de Rei, encara és més esbojarrada: se celebra una setmana més tard!

  1. Montserrat Carulla

    20 Feb 12
    19:49 #

    Jo nomes m’he disfressat dos cops i ja de gran, un cop de pallasso i l’any passat de mora, dons com molt be dius en el teu article quan jo era petita estava totalment prohibit i no vaig poder disfrutar com els nens d’ara.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes