Arxiu per May, 2012

  • Com es fa un article d’opinió

    L’article d’opinió és un exemple de text argumentatiu:  té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

    1. Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema.
    2. Motius o arguments, s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport, si és el cas.
    3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts. S’expressa habitualment en l’últim paràgraf.

    Com que volem exposar el nostre punt de vista, que tenim clar a l’hora d’escriure, podem fer servir la primera persona del singular si l’exposem en nom propi, o la primera del plural si parlem en nom d’un col·lectiu. Els arguments han de reforçar el nostre punt de vista i desmuntar els possibles arguments en contra d’altres persones.

    Per ordenar el text

    Exemple d’article d’opinió

    Article complet

  • Article complet

  • Les marededéus trobades

    Ja hem vist que al llarg del curs ens surten temes de sota les pedres. De vegades, estirem el fil a partir de continguts programats, més enllà del que estava previst. De vegades, sorgeixen accidentalment i ens hi agafem. El  tema d’avui va néixer així. Com que no ens hi podíem entretenir, vam decidir que qui volgués podria dir-hi la seva al bloc. I el Miquel ens va passar aquest enllaç i el Juan ens explica amb detall la llegenda d’una de les marededéus trobades.

     Al llarg de l’any hi ha diverses festes dedicades a la Mare de Déu: la Candelera (2 de febrer); Montserrat (27 d’abril); el Carme (16 de luliol), l’Assumpció (15 d’agost); els Dolors (15 de setembre); el Roser (7 d’octubre), la Concepció (8 de desembre)… i el 8 de setembre, dia dedicat a moltes marededéus venerades en una multitud d’ermites.

    -Què són les marededéus trobades?
    Són unes talles presumptament anteriors a la conquesta àrab, que van ser amagades i que van tornar a trobar-se un cop acabada la reconquesta. El relat de la trobada (generalment escrit a partir del s.XV) explica fets prodigiosos relacionats amb la troballa.

    -Quines són les marededéus trobades?

    N’hi ha per tot arreu: del Miracle, del Claustre, Meritxell, Montgarri, Falgars, Queralt, Bellmunt, de la Gleva, del Roure, de la Cinta, del Pi, Font-romeu, Mogrony, Núria, el Mont, la Salut, el Far, el Tura, el Vilar, els Arcs, de Bellvitge… A fora de Catalunya, són ben conegudes: Covadonga, Guadalupe, del Mar, del Pino, de la Vega…

    -Qui troba la imatge? Bous, pastors o moltons; orenetes, corbs, abelles o formigues alades; però també, llauradors, bosquerols, carboners, pastors o ermitans.

    -On apareixen? En un roure, una alzina, una cova, a la gleva…

    -Quin és el prodigi? Les imatges no podien moure’s de l’indret i una espècie de fenomen atmosfèric o del clima indicava el lloc on calia fer una ermita.

    Article complet

  • El regal de les llengües

     

    Avui, tot fent l’activitat 4 de les pàgines 106-110, ens han sortit moltes coses interessants sobre la llengua, més enllà de l’exercici mateix. Quan em referia al documental que explica què passa en diversos indrets d’Europa on es donen situacions de contacte de llengües i que recull el punt de vista dels parlants, tant de les llengües més afavorides com de les llengües minoritzades, ja m’ha semblat que no el teníeu present. És clar, no hi era. Jo m’he confós d’any… era al bloc d’un curs passat!

    Doncs ho arreglem de seguida. És un documental que, lluny de teories complexes, es fixa en què passa quan les persones que comparteixen un territori parlen més d’una llengua. I en positiu!

    El regal de les llengües

    I, posat a fer, mireu-vos aquest recull de curiositats, penjat a l’encara actiu portal de la Casa de les Llengües.

    Article complet

  • “Lo” fàcil que sembla!

    Mira que ho sabem, que expressions com:

    •       · -faré “lo” que em diguis.
    •       · -“lo” que m’ha costat aprendre-ho!
    •       ·- “lo” bo de la teva feina és l’horari

    tenen el “lo” neutre del castellà, que en català no és considerat correcte. Si us fa gràcia acabar d’entendre com expressem aquestes idees d’acord amb la normativa, mireu-vos aquests documents que us enllaço: lo neutre

    Un cop repassat, podreu fer l’activitat 2 (Completa) de la pàgina 117 del llibre. També us en sortireu en l’exercici següent, que és autocorrectiu.

     

     

    lo neutre. Exercici

    Article complet

  • Casualitat?

    Avui, diumenge he trobat dos escrits sospitosament semblants. Dos poemes. L’un en una carta al director del diari Ara; l’altre, penjat en un arbre de la plaça de Catalunya de Barcelona per algun dels Indignats que aquests dies s’hi concentren. Us en transcric uns fragments i en parlem:

    Topant de cap en una i altra competència,
    avançant d’esma pel camí de l’autonomia
    se’n va Catalunya tota sola. És mesella.
    D’un cop de Constitució llançat amb massa traça,
    Espanya va buidar-li un Estatut, i en l’altre
    se li ha posat un dèficit: Catalunya és mesella.
    Ve a finançar-se a la font com ans solia,
    més no amb el posat ferm d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
    Topant de cap en un i altre semàfor,
    avançant d’esma pel passeig de Gràcia
    ve la manifestant tota sola. És cega.
    Una bala de goma llançada amb massa traça,
    un mosso d’esquadra va buidar-li un ull, i en l’altre
    se li ha posat un tel: la manifestant és cega.
    Ve a la plaça de Catalunya com ans solia,
    més no amb el posat ferm d’altres vegades,
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

    Tots dos poemes continuen en paral·lel; l’un, per explicar la sensació d’espoli que es viu des de Catalunya; l’altre, parlant de les conseqüències d’uns fets desgraciats en unes manifestacions… Però, quina és fa font d’inspiració d’aquests textos? Aquest paral·lelisme no és casual, oi?

    A veure si us llanceu a respondre:

    -En quin poema s’inspiren aquests dos autors?

    -De què parla el poema original?

    -Qui en va ser l’autor?

    -En quina època el va escriure?

    -Alguna altra obra significativa de l’autor.

    -Què vol dir ser “mesell”?

    -Un dels cantants històrics i més significatius del que vam anomenar “Nova cançó” va donar a conèixer les obres musicades de grans poetes clàssics i contemporanis. Un dels poetes contemporanis (mort el 1985) fa sortir la paraula “mesell” en un dels poemes-cançó, que crida a l’esperança: “Caldrà que digui/ de seguida prou,/ que vulgui ara/ caminar de nou, /alçat, sense repòs, /per sempre més/ home salvat en poble, /contra el vent/ Salvat en poble,/ ja l’amo de tot, /no gos mesell, /sinó l’únic senyor”. Amb totes aquestes pistes, sabríeu dir com es titula el poema? Qui el va escriure? Qui és aquest cantant que ens el va fer conèixer?

    -Encara més: com es diu el disc en què hi ha aquesta cançó? Quin artista de renom universal en va fer la portada?

    PISTA:

     

     

     

     

     

    RESPOSTES:

    – Poema de Salvador Espriu que es titula Indesinenter, mot llatí que significa “progressivament; a poc a poc però sense parar”. Forma part del poemari  Les cançons d’Ariadna. Parla del despertar del poble català durant la postguerra, amb la metàfora d’un gos que està sota la submissió d’un amo que el tracta molt malament i que a poc a poc es refà de la ferida.

    – El va donar a conèixer Raimon en un gran disc (per a mi, dels més importants de la Cançó i, fins i tot, dels més notables de la dècada) anomenat “Cançons de la Roda del Temps” (1966), amb lletres de Salvador Espriu. La Portada era de Joan Miró.

     

     

     

     

    EXCELSIOR

    Com ja deveu haver vist en un dels comentaris, la Montserrat Carulla, en plenes vacances, aprofita l’hora de la migdiada per navegar i entrar al nostre bloc. Parlant de casualitats (aquest és el títol d’aquesta entrada, la més llarga de l’any!) a l’entrada de l’hotel on s’està hi ha un fragment del poema Excelsior, de Joan Maragall. Una dona tan tecnològica com ella, ens n’ha passat una fotografia:

     

     

    Vigila, esperit, vigila,

    no perdis mai el teu nord,

    no et deixis dur a la tranquil·la

    aigua mansa de cap port.

    Gira, gira els ulls enlaire,

    no miris les platges roïns,

    dóna el front en el gran aire,

    sempre, sempre mar endins.

     

    Ja que esteu tan animats, us plantejo…

    MÉS QÜESTIONS

    Seguint aquest fil, podem parlar de dos poetes molt populars; l’un, anterior a Maragall; l’altre, posterior. Em refereixo a Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol.

    – A quina comarca van néixer? Quan van viure?

    – Tots dos van patir alguna circumstància negativa que va afectar les seves vides: quina?

    -Podríeu esmentar-ne alguna obra molt coneguda?

    – Algun músic n’ha versionat algun  poema?

     

     

    Article complet

  • petaca o bodega

    A començament de paraula i entre vocals, l’escriptura de p/b, t/c o c/g no presenta cap problema, ja que la pronúncia ens indica clarament quina consonant s’ha d’escriure (pala/bala;to/do; cos/gos), però a final de paraula o de síl·laba, aquestes parelles de consonants sonen igual.

    Per resoldre aquest problema ortogràfic s’han d’aplicar aquestes normes.  També les pots consultar les pàgines 73 i 74 del llibre.

    Exercici 1 autocorrectiu

    Exercici 2 autocorrectiu

    Exercici 3 autocorrectiu

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes