• Casualitat?

    Avui, diumenge he trobat dos escrits sospitosament semblants. Dos poemes. L’un en una carta al director del diari Ara; l’altre, penjat en un arbre de la plaça de Catalunya de Barcelona per algun dels Indignats que aquests dies s’hi concentren. Us en transcric uns fragments i en parlem:

    Topant de cap en una i altra competència,
    avançant d’esma pel camí de l’autonomia
    se’n va Catalunya tota sola. És mesella.
    D’un cop de Constitució llançat amb massa traça,
    Espanya va buidar-li un Estatut, i en l’altre
    se li ha posat un dèficit: Catalunya és mesella.
    Ve a finançar-se a la font com ans solia,
    més no amb el posat ferm d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
    Topant de cap en un i altre semàfor,
    avançant d’esma pel passeig de Gràcia
    ve la manifestant tota sola. És cega.
    Una bala de goma llançada amb massa traça,
    un mosso d’esquadra va buidar-li un ull, i en l’altre
    se li ha posat un tel: la manifestant és cega.
    Ve a la plaça de Catalunya com ans solia,
    més no amb el posat ferm d’altres vegades,
    ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

    Tots dos poemes continuen en paral·lel; l’un, per explicar la sensació d’espoli que es viu des de Catalunya; l’altre, parlant de les conseqüències d’uns fets desgraciats en unes manifestacions… Però, quina és fa font d’inspiració d’aquests textos? Aquest paral·lelisme no és casual, oi?

    A veure si us llanceu a respondre:

    -En quin poema s’inspiren aquests dos autors?

    -De què parla el poema original?

    -Qui en va ser l’autor?

    -En quina època el va escriure?

    -Alguna altra obra significativa de l’autor.

    -Què vol dir ser “mesell”?

    -Un dels cantants històrics i més significatius del que vam anomenar “Nova cançó” va donar a conèixer les obres musicades de grans poetes clàssics i contemporanis. Un dels poetes contemporanis (mort el 1985) fa sortir la paraula “mesell” en un dels poemes-cançó, que crida a l’esperança: “Caldrà que digui/ de seguida prou,/ que vulgui ara/ caminar de nou, /alçat, sense repòs, /per sempre més/ home salvat en poble, /contra el vent/ Salvat en poble,/ ja l’amo de tot, /no gos mesell, /sinó l’únic senyor”. Amb totes aquestes pistes, sabríeu dir com es titula el poema? Qui el va escriure? Qui és aquest cantant que ens el va fer conèixer?

    -Encara més: com es diu el disc en què hi ha aquesta cançó? Quin artista de renom universal en va fer la portada?

    PISTA:

     

     

     

     

     

    RESPOSTES:

    – Poema de Salvador Espriu que es titula Indesinenter, mot llatí que significa “progressivament; a poc a poc però sense parar”. Forma part del poemari  Les cançons d’Ariadna. Parla del despertar del poble català durant la postguerra, amb la metàfora d’un gos que està sota la submissió d’un amo que el tracta molt malament i que a poc a poc es refà de la ferida.

    – El va donar a conèixer Raimon en un gran disc (per a mi, dels més importants de la Cançó i, fins i tot, dels més notables de la dècada) anomenat “Cançons de la Roda del Temps” (1966), amb lletres de Salvador Espriu. La Portada era de Joan Miró.

     

     

     

     

    EXCELSIOR

    Com ja deveu haver vist en un dels comentaris, la Montserrat Carulla, en plenes vacances, aprofita l’hora de la migdiada per navegar i entrar al nostre bloc. Parlant de casualitats (aquest és el títol d’aquesta entrada, la més llarga de l’any!) a l’entrada de l’hotel on s’està hi ha un fragment del poema Excelsior, de Joan Maragall. Una dona tan tecnològica com ella, ens n’ha passat una fotografia:

     

     

    Vigila, esperit, vigila,

    no perdis mai el teu nord,

    no et deixis dur a la tranquil·la

    aigua mansa de cap port.

    Gira, gira els ulls enlaire,

    no miris les platges roïns,

    dóna el front en el gran aire,

    sempre, sempre mar endins.

     

    Ja que esteu tan animats, us plantejo…

    MÉS QÜESTIONS

    Seguint aquest fil, podem parlar de dos poetes molt populars; l’un, anterior a Maragall; l’altre, posterior. Em refereixo a Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol.

    – A quina comarca van néixer? Quan van viure?

    – Tots dos van patir alguna circumstància negativa que va afectar les seves vides: quina?

    -Podríeu esmentar-ne alguna obra molt coneguda?

    – Algun músic n’ha versionat algun  poema?

     

     

  1. Miquel Diaz

    13 May 12
    23:07 #

    Molt bo ! He,he,he,…

    Aquest dos autors s’inspiren en el poema de Joan Maragall: LA VACA CEGA (Poesies,1895)

    POEMA

    Topant de cap en una i altra soca,
    avançant d’esma pel camí de l’aigua,
    se’n ve la vaca tota sola. És cega.

    D’un cop de roc llançat amb massa traça,
    el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
    se li ha posat un tel: la vaca és cega.

    Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
    mes no amb el posat ferm d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

    Ses companyes, pels cingles, per les comes,
    pel silenci dels prats i en la ribera,
    fan dringar l’esquellot mentre pasturen
    l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

    Topa de morro en l’esmolada pica
    i recula afrontada… Però torna,
    i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
    Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
    al cel, enorme, l’embanyada testa
    amb un gran gesto tràgic; parpelleja
    damunt les mortes nines, i se’n torna
    orfe de llum sota el sol que crema,
    vacil·lant pels camins inoblidables,
    brandant llànguidament la llarga cua.

    Joan Maragall
    (Poesies, 1895)

    Respondre

  2. ramonfont

    14 May 12
    10:21 #

    MIquel: ja has respost algunes de les qüestions. Molt bé! A veure qui s’anima a seguir el fil.
    (De “La vaca cega” ja n’havíem parlat. És un dels poemes populars que s’ha transmès de generació en generació fins a arribar als nostres dies.

    Respondre

  3. Miquel Diaz

    14 May 12
    12:41 #

    Hola!

    Mesell : D’una insensibilitat absoluta.
    Aquesta paraula va ser utilitzada, sovint, per Salvador Espriu en els seus poemes. Molt d’ells van ser musicats per cantants de la Nova Cançó com per exemple Raimon.
    Us envio un poema de Salvador Espriu musicat i interpretat per Raimon.► 2:39► 2:39
    Raimon – Indesinenter (Barcelona, desembre 2011 …
    youtube.com

    Respondre

  4. Miquel Diaz

    14 May 12
    12:46 #

    Indesinenter

    (Salvador Espriu – Raimon)
    Nosaltres sabíem
    d’un únic senyor
    i vèiem com
    esdevenia
    gos.
    Envilit pel ventre,
    per l’afalac al ventre,
    per la por,
    s’ajup sota el fuet
    amb foll oblit
    de la raó
    que té.
    Arnat, menjat
    de plagues,
    sense parar llepava
    l’aspra mà
    que l’ha fermat
    des de tant temps
    al fang.
    Li hauria estat
    senzill de fer
    del seu silenci mur
    impenetrable, altíssim:
    va triar
    la gran vergonya mansa
    dels lladrucs.
    Mai no hem pogut,
    però, desesperar
    del vell vençut
    i elevem en la nit
    un cant a crits,
    car les paraules vessen
    de sentit.
    L’aigua, la terra,
    l’aire, el foc
    són seus,
    si s’arrisca d’un cop
    a ser qui és.
    Caldrà que digui
    de seguida prou,
    que vulgui ara
    caminar de nou,
    alçat, sense repòs,
    per sempre més
    home salvat en poble,
    contra el vent.
    Salvat en poble,
    ja l’amo de tot,
    no gos mesell,
    sinó l’únic senyor.
    (1967)

    Respondre

    1. ramonfont

      14 May 12
      14:23 #

      D’això se’n diu “estar al lloro”! Tot el que dius és exacte!

      Però encara queden altres preguntes per respondre. Qui més s’anima?

      Si voleu sentir el poema en veu de Raimon aneu a: http://www.youtube.com/watch?v=echvJQ9uoOs

      Respondre

  5. Montserrat Carulla

    14 May 12
    15:52 #

    Avui ho he vist i veig que en Miquel ja ho ha contestat quasi tot.
    La poesia tambe esta traduida al castellà per Miguel de Unamuno.
    Segons l’estudiós de l’obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir és que només en un estat de salut, d’equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compass
    Joan Maragall explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

    Respondre

  6. Montserrat Carulla

    14 May 12
    15:55 #

    Joan Maragall forma part de la memòria col·lectiva, és el poeta popular per excel·lència. Molts dels seus versos ja formen part de la memòria popular i la gent no sap qui els va escriure. Bons exemples en són ‘El cant de la senyera’, ‘L’Empordà’ i ‘La sardana’. Ara, segurament, el poema més conegut de Maragall i que la gent l’associa indiscutiblement al poeta és ‘La vaca cega’. Forma part de la sèrie ‘Pirinenques’. Explica Glòria Casals: ‘la primera pirinenca respon a l’atracció de la terra; ‘La vaca cega’ al sentiment de l’amor ampliat als éssers més imperfectes, els ‘Goigs de la Verge de Núria’ responen a l’espiritualitat dels PIrineus, per extensió la Catalunya de Maragall.’ (‘Poesia. Edició crítica’ de Joan Maragall, La Magrana 1998).

    Respondre

  7. Montserrat Carulla

    14 May 12
    16:02 #

    1 Que no se sent dels cops.
    2 (fig.) D’una insensibilitat absoluta.

    «Un cert esperit mesell dec tenir per afrontar situacions que un home intel·ligent hauria de preveure insuperables. Així doncs, si un dia jo et deia ‘vencerem’, tu no em segueixis…», va dir una vegada Lluís Companys.

    «A ell, que és mesell!»: es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por.
    Avui he arribat a la conclusió que una gran part del món ha perdut el cap. Si continuo revelant aquestes fotografies com si res, sense prendre partit, sense indignar-me, sense sortir de casa per reclamar una solució, em tornaré mesell.
    Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 194

    Respondre

    1. Ramon

      14 May 12
      16:10 #

      Quines “vacances” més productives, les teves, Montserrat!

      Gràcies, també, per les aportacions i els comentaris.

      Respondre

  8. Montse Romeu

    14 May 12
    21:41 #

    Menys mal que has posat mes preguntes per participar,doncs entre el Miquel i la Montse C. han acabat amb tot.
    J.Verdaguer va neixer a la comarca de Osona a finals del vuitcents .Va morí jove amb 57 anys de tuberculosi.Les obres mes conegudes, L´atlantida i El Canigó,i les cançons L´emigrant i El Virolai.Deu ser la persona amb mes carrers,noms d´escola i places de tot catalunya.

    Respondre

  9. Ramon

    15 May 12
    0:19 #

    És que va ser un home molt respectat per la població. Respecte, per cert, que no va tenir de tothom…

    Respondre

  10. Montserrat Carulla

    15 May 12
    17:08 #

    Ramon, es que estant de vacances hi ha temps per tot, i aprofito el ratet que en Joan fa la “siesta” per fer lo que a mi m’agrada, llegir, navegar, etc.
    Miquel Marti Pol. Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d’Osona.
    Morí l’11 de novembre de l’any 2003 a l’hospital de la Santa Creu de Vic, tenia esclerosi multiple.
    Ha musicat les seves poesies, entre altres lluis Llach, Mina, Maria del Mar Bonet, etc.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes