Arxiu de la categoria ‘Apunts’

  • Com es fa un article d’opinió

    L’article d’opinió és un exemple de text argumentatiu:  té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

    1. Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema.
    2. Motius o arguments, s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport, si és el cas.
    3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts. S’expressa habitualment en l’últim paràgraf.

    Com que volem exposar el nostre punt de vista, que tenim clar a l’hora d’escriure, podem fer servir la primera persona del singular si l’exposem en nom propi, o la primera del plural si parlem en nom d’un col·lectiu. Els arguments han de reforçar el nostre punt de vista i desmuntar els possibles arguments en contra d’altres persones.

    Per ordenar el text

    Exemple d’article d’opinió

    Article complet

  • “Lo” fàcil que sembla!

    Mira que ho sabem, que expressions com:

    •       · -faré “lo” que em diguis.
    •       · -“lo” que m’ha costat aprendre-ho!
    •       ·- “lo” bo de la teva feina és l’horari

    tenen el “lo” neutre del castellà, que en català no és considerat correcte. Si us fa gràcia acabar d’entendre com expressem aquestes idees d’acord amb la normativa, mireu-vos aquests documents que us enllaço: lo neutre

    Un cop repassat, podreu fer l’activitat 2 (Completa) de la pàgina 117 del llibre. També us en sortireu en l’exercici següent, que és autocorrectiu.

     

     

    lo neutre. Exercici

    Article complet

  • petaca o bodega

    A començament de paraula i entre vocals, l’escriptura de p/b, t/c o c/g no presenta cap problema, ja que la pronúncia ens indica clarament quina consonant s’ha d’escriure (pala/bala;to/do; cos/gos), però a final de paraula o de síl·laba, aquestes parelles de consonants sonen igual.

    Per resoldre aquest problema ortogràfic s’han d’aplicar aquestes normes.  També les pots consultar les pàgines 73 i 74 del llibre.

    Exercici 1 autocorrectiu

    Exercici 2 autocorrectiu

    Exercici 3 autocorrectiu

    Article complet

  • Complements i pronoms

    En un comentari recent (podeu consultar-lo, és del dia 29 de març), parlàvem de l’oració gramatical. Vèiem que la componen el subjecte i el predicat, i que el predicat està format pel verb i els complements. En el cas del predicat verbal, hi ha els complements directe, indirecte, circumstancials i preposicionals.

    Per completar-lo us presento un esquema que explica com podem reconèixer els complements i quins pronoms febles els substitueixen. Està extret d’un manual aparegut recentment, que presenta les qüestions gramaticals  de manera clara i esquemàtica (i amb exercicis autocorrectius): El català escrit. Manual d’autoaprenentatge, de l’editorial Barcanova. Crec que us pot ajudar: Complements del verb i substitució pronominal

    Aquests dies, a més, hem començat a veure que, per evitar repeticions, substituïm els complements  pels pronoms febles. Però, què són els pronoms febles? Quan els fem servir? Com s’escriuen?

    Per respondre aquestes i altres preguntes bàsiques sobre els pronoms us convido a llegir Allò que s’ha de saber dels pronoms febles.

    Ara que ja tenim clara la teoria, podem passar a la pràctica. Tot seguit trobareu exercicis per identificar els complements verbals i a fer-ne la substitució pels pronoms adients. Us aconsello que els aneu fent. Vosaltres mateixos podreu comprovar-ne la solució en els solucionaris adjunts. Si voleu, podeu fer comentaris adreçats als companys mitjançant aquest bloc, o a mi, per correu.

    Complements directe i indirecte (1)

    Complement directe i indirecte. Substitució

    Complements directe i indirecte (1) SOLUCIONARI

    Complement directe i indirecte. Substitució. SOLUCIONARI

     

    Finalment, penjo el full d’exercicis que corregirem a la classe vinent: Complement circumstancial

     

     

    Article complet

  • L’oració gramatical

    Durant el primer trimestre vam veure què és una oració i vam aprendre a identificar-ne els constituents: el subjecte i el predicat (Podeu consultar l’entrada del dia 18 d’octubre). Ara hi tornem. Repassarem aquells conceptes i veurem alguns tipus de predicat. Aprofitarem aquests dies de pausa, a més, per recordar les perífrasis d’obligació i de probabilitat. A la tornada, el dia 10, repassarem els exercicis que us proposo: L’oració – Perífrasis verbals

    Tot i això, desitjo que tingueu una bona pasqua!

    Article complet

  • Els mots jòquer o mots crossa

     

    jòquer (també anomenat comodí):  és una carta que en alguns jocs, com el pòquer, pot tenir el valor d’altres cartes.

     

    crossa: és un bastó especial per a les persones que van coixes. N’hi ha de fusta i de metall.

     

     

     

    Quan parlem de mots jòquer o mots crossa (pàgina 46 del llibre) ens referim a aquelles paraules o expressions que tendim a repetir: aleshores, actualment, així
    doncs, aspectes,… tot i ser innecessaris per a la transmissió de les idees. El nom de jòquer es refereix al seu caràcter genèric. En un text elaborat,  haurien de ser substituïts per d’altres de més precisos. També se’ls anomena mots crossa, perquè serveixen per fer fer petites pauses per refer el discurs mentre parlem.

    En podreu trobar una explicació més explícita i exemples si consulteu aquest bloc.


     

    Article complet

  • Tractament del femení

    La nostra manera de commemorar el dia de la dona pot ser tenir en compte el conjunt  de convencions per a un ús no sexista de a llengua.

    Per un ús no sexista del llenguatge_Dia Internacional de les Dones.

    Article complet

  • Repàs

    A la classe d’ahir vaig passar-vos un dossier de repàs de continguts de llengua que hem treballat aquest trimestre. Els penjo en aquesta entrada perquè els pugueu tenir els que no vau poder ser a la classe.

     

     

    Repàs

    Article complet

  • Preguntes sobre història de la llengua

    Què s’entén per de substrat d’una llengua?  Quin és el substrat de la llengua catalana?

    Què és el superstrat d’una llengua i quin és el el superstrat de la llengua catalana?

    Quina és la importància de Ramon Llull?

    Durant els segles XIII i XIV quines són les llengües pròpies de la prosa? I de la poesia?

    Què és, quan es crea i quina importància té la Cancelleria Reial pel que fa a la llengua catalana?

    Quin és el segle d’or de la literatura catalana? Quines figures en destacaries?

    Qui i quan  va promulgar els Decrets de Nova Planta i què  van suposar aquests  decrets?

    Què es proposen els homes de la Renaixença? Quin és l’estat de la llengua durant aquest període?

    Què és i qui va ser el fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907)?

    Quin fet va interrompre la presencia pública de la de la llengua catalana al segle XX?

    Quan va recuperar definitivament l’oficialitat la llengua catalana?

    Article complet

  • Història de la llengua

    Passada la meitat del curs, no caldria que us fes notar, justament perquè l’objectiu general és millorar l’ús de la llengua,  fer-la adequada a cada  situació de comunicació, enriquir i fer mes precís el lèxic, conèixer-ne les construccions i modismes, aprendre les convencions que regulen l’estàndard…  que també ens entretenim a estudiar la llengua mateixa: on es parla? què caracteritza les grans variants? des de quan es parla? com s’ha transformat al llarg dels temps…?

    Hem arribat a l’activitat 5 de la primera unitat, i responent al que alguns m’heu demanat, us enllaço una pàgina una mica més completa que us durà, si ho trobeu interessant, a altres informacions complementàries. Espero que us sigui útil!

    Resum d’història de la llengua catalana

    Article complet

  • Anar a tres quarts de quinze

    A tres quarts de quinze és una expressió que vol dir “molt tard, fora de temps”. Si dines a tres quarts de quinze és que dines gairebé a l’hora de berenar.

    És una expressió basada en el sistema tradicional de dir l’hora, aquell que divideix l’hora en quarts (i mitjos quarts) i pren com a referència l’hora que encara ha d’arribar. Així, les 2.30 h es diuen 2/4 de 3.

    Per a més informació, cliqueu aquí

    Si voleu practicar, feu servir aquest convertidor.

    (Parlant del temps, notem que avui és 29 de febrer. És que 2012 és any de traspàs!)

    Article complet

  • L’apòstrof

    Perquè no us avorriu, em despenjo amb una mica de teoria i d’exercicis sobre l’apòstrof. Segur que ja ha quedat molt clar que s’apostrofa l’article el davant de vocal; també s’apostrofa el femení la, però no sempre. S’apostrofa també la preposició de i alguns pronoms febles.

      Si voleu, consulteu:   L’apòstrof

     

     

     

    L’apòstrof. Exercicis

    L’apòstrof. Exercicis SOLUCIONARI

    Article complet

  • Ho he trobat i ho he provat

    Ara que ja comencem a dominar l’ús de la b i la v en mots habituals, ha arribat l’hora de fixar-nos en l’ortografia de mots problemàtics (els falsos amics de què parlava fa uns quants dies) i altres mots que sovint ens fan dubtar. Repasseu la fitxa que us he penjat  i aneu fent els exercis de repàs pel vostre compte, que us permetran practicar-ho.  ORTOGRAFIA B-V

     

    Exercicis ortografia b – v

    Solucionari exercicis ortografia b-v

    Article complet

  • La essa

    Apa, ara toca reconèixer i pronunciar la essa sonora i sorda. Com ja hem començat a veure, la fonètica i l’ortografia, en aquest punt, estan relacionades. El primer enllaç, per practicar i reconèixer els sons. El segon, un quants dictats amb els sons de la essa per practicar-ne l’ortografia.

    Si encara us en calen més, feu aquest altre exercici o proveu de llegir aquesta llista de mots amb essa sonora.

     Us agrairé que valoreu les activitats que us proposo i digueu, per exemple, 
    quines us són més útils:les de pronunciació, normes gramaticals, exercicis...

    Article complet

  • Ortografia de la B i la V

    Un dels problemes relacionats amb l’ortografia de la be alta i la ve baixa és que la majoria de parlants les pronunciem de forma idèntica. Per saber quan hem d’escriure  b o v hem de recórrer a l’etimologia o a la comparació amb les altres llengües romàniques. La pràctica farà la resta!

    Si comparem paraules, hem de saber que hi ha mots, alguns de molt freqüents, que no coincideixen en totes les llengües i podrem cometre errors ortogràfics garrafals (cavall, treball, arribar, trobar, haver, mòbil, provar (i aprovar!)… serien alguns d’aquests falsos amics entre el català i el castellà).

    La gramàtica ens ofereix alguns trucs per no equivocar-nos, però no hi ha com practicar-ho i recórrer al diccionari en cas de dubte.

    Què en diu la gramàtica:

    S’escriu b:

    – Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra… (a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok).

    – Darrere de m: embenar, ambiciós, amb… (a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir…)

    – Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap)…

    S’escriu v:

    – Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar

    – Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou)…

    – En les desinències verbals –ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven

     

    Practica-ho

     Exercicis b v 

     

     

    Article complet

  • Obertes i tancades (e/o)

    En aquesta entrada treballarem alhora una qüestió fonètica (la pronunciació dels sons vocàlics) un una d’ortogràfica (l’accent gràfic de la e i la o), totes dues pendents encara.

    Comencem per la fonètica: centrarem l’atenció a distingir els sons ober i tancat de la `e i la o. Generalment trobem més “fàcils” les tancades (semblants a les castellanes) i “difícils” les obertes. Si ja les distingiu, podeu estalviar-vos el primer pas.

    1. Per aprendre a distingir els sons oberts i tancats:

    -entreu en aquest enllaç i observeu-ne la pronunciació: a,é,è,i,ó,ò,u

    -feu aquests exercicis de pronunciació: La e oberta i tancada  /  La o oberta i tancada

    2. Per practicar la pronúncia dels oberts i tancats dins dun context:

    Tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart (vídeo, text)

    Article complet

  • El verb

    Ha arribat l’hora de fixar-nos en els verbs. En les llengües romàniques, els verbs són força complexos, però com que són elements imprescindibles per a la comunicació, ens hi hem de posar immediatament!

    Oi que a cada frase que diem hi ha un verb? Oi que no parem d’encadenar frases del matí al vespre? Doncs si som capaços de fer anar els verbs durant tot el dia, no deuen ser tan difícils…

    Segurament us anirà bé tenir a mà recursos fàcils per treballar amb els verbs. Us en presento dos: un llibre i un web. Recórrer-hi us anirà bé per resoldre qualsevol dubte en qualsevol forma verbal que hagueu de consultar:

    Els verbs catalans conjugats. Joan Baptista Xuriguera. Editorial Claret. Col·lecció Pompeu Fabra 6. Aquest manual és un clàssic que moltes generacions d’aprenents hem tingut com a manual de capçalera!

    El portal verbs catalans.com. Aquest portal permet veure la conjugació de més de 9.000 verbs  amb variants lingüístiques, accepcions i usos preposicionals; permet fer les entrades en qualsevol forma verbal; presenta  sinònims, antònims i altres expressions afins al verb conjugat. Des de  la casella «Practiqueu» es poden  assajar les flexions posant l’infinitiu que vulguem.

    De totes maneres, si creieu que us cal repassar el que hem anat fent a classe, podeu mirar-vos aquesta  fitxa.  Si voleu, imprimiu-la, feu-ne els exercicis i doneu-me-la quan vingueu a classe:

    El verb. Fitxes de reforç

    El verb. Irregularitats 1a

    Exercicis verbs 1a conjugació

    Verbs de la segona conjugació

    Els verbs de la 2a conjugació  tenen l’infinitiu acabat en -er (témer) o -re (perdre). Dins d’aquest grup hi ha verbs molt irregulars (ésser, haver...); els verbs dir i dur (quins infinitius més curiosos!) i el gran grup de verbs que tenen la primera persona del present d’indicatiu acabada en -c : moure (moc), poder (puc), seure (sec)

    Per acabar-ho d’entendre i practicar-ho, entreu aquí.

    Article complet

  • El nom: femenins i plurals

    De nou amb vosaltres, aquesta vegada per repassar la formació del femení i del plural del substantiu. D’una banda, trobareu un esquema de la norma, i de l’altra, uns exercicis que podeu fer pel vostre compte. Si voleu que me’ls miri, imprimiu-vos la fitxa i porteu-me’ls.

    El substantiu. Gènere Esquema

    El substantiu. Nombre. Esquema

     

    El substantiu. Gènere. Exercicis

    El substantiu. Nombre. Exercicis

     

     

    Article complet

  • Els números

    La manera de designar els números en català no és gaire problemàtica per a la majoria de vosaltres: ja hem vist que cal ser acurat a l’hora de pronunciar els noms que només tenen una síl·laba (cinc, sis, set, vuit…); que hem de fixar-nos en les formes “quaranta”, “seixanta”, “noranta” i poca cosa més. El problema més important és ortogràfic, el guionet. Per a això també hi hem trobat solució: el DUC. Només hi ha guionet entre desenes i unitats i entre unitats i centenes.

    Així, escriurem 1999 de la manera següent:  mil nou-cents noranta-nou

    Si voleu repassar-ho, consulteu Els números en català

    Si voleu practicar-ho, us proposo aquesta pàgina.

    Article complet

  • La vocal neutra

    Una de les característiques fonètiques del català oriental, la varietat que parlem nosaltres, és un so proper a la a i a la e, que anomenem vocal neutra [ə], perquè en emetre’l no tensem cap element de la cavitat bucal. És, per aquesta raó, el so més “fàcil” de pronunciar, i, a més, el més freqüent. Passa, però, que aquest so no es dóna en la llengua castellana: per això l’hem de treballar.Associat al so, hi ha l’ortografia. El representem unes vegades amb e i d’altres amb a. La norma ortogràfica és senzilla, i en la majoria de casos l’aplicarem sense problema. Recordem-la de manera esquemàtica:

    Vocal neutra. Esquema

    Vocal neutra _ solucionari exercici 1

    Article complet

  • Comes i punts

    Hem quedat que penjaria els exercicis de puntuació que hem fet a clase i, ja ho veieu, compleixo. En el document que us enllaço, trobareu una petita explicació de la funció de cada signe estudiat, l’exercici que hem fet a classe i el solucionari. Penso que pot anar bé per acabar-ho de repassar. Als enllaços (a la barra de la dreta) podreu accedir a una pàgina de la UOC amb explicacions i exemples de tots els signes de punruació, alguns dels quals encara no hem treballat a classe.

    Signes de puntuació

    Article complet

  • Petit homenatge a les mares

    Que dur que és, de vegades, ser mare! Avui ho hem tornat a comprovar: el fill ha tingut examen de llengua a l’escola i li han preguntat quins dígrafs se separen i quins no. Tu, mare, amb tota la bona fe del món, li havies explicat malament un dels dígrafs i, en comptes d’estar contenta perquè te n’havies sortit amb tots els altres, estaves disgustada per l’errada induïda. Sàpigues que jo (i segurament tot el grup, i també el teu fill, un cop hagi superat l’enrabiada,) valorem molt positivament el que has après i has estat capaç d’explicar-li quasi perfectament!

     

    Ja ho sabeu: si no us voleu trobar en el mateix cas, consulteu aquest quadre sobre els dígrafs. Hi queda molt clar quan cal separar-los per comptar síl·labes o si hem de partir el mot a final de línia!


    Article complet

  • Una tònica… (síl·laba)

    Ens ha tocat parlar de la síl·laba. No ha semblat una qüestió gaire complicada, però pot anar bé fer-hi una repassada, perquè:

    -queda clar què és una síl·laba tònica i una síl·laba àtona?

    -com hem de separar les síl·labes quan hi ha un dígraf?


    Ara, a casa, ho podeu tornar a comprovar. Mireu-vos la fitxa que trobareu tot seguit i, si veieu que us pot servir, feu-ne els exercicis. Si encara dubteu, porteu-me el darrer full, que me’l miraré.

    Reconeixement síl·laba tònica /Juguem amb la tònica

    Accés al programa “Síl·labes” per practicar la divisió sil·làbica.

    Article complet

  • L’oració gramatical

    En aquesta primera unitat del llibre, vam començar a parlar de l’oració gramatical. Vam veure que l’oració és una unitat sintàctica amb sentit complet que comunica una idea per mitjà d’un verb. (Pàgina13). Doncs bé, això és la base i, com  ja us havia havia anunciat, ho aniríem ampliant.

    Aquí trobareu uns exercicis senzills perquè, si us cal, us familiaritzeu amb aquests termes i pugueu posar en pràctica l’anàlisi de l’oració gramatical.

     

    L’Oració Reconeixement

    Article complet

  • Invitacions

    A la classe d’avui ens hem quedat a punt de fer la invitació per a la festa de començament de curs que fa dies que estem preparant. Deixem aquesta activitat -escriure’n el text- per fer a casa. Us proposo una alternativa: els que vulgueu, l’escriviu en l’espai corresponent del llibre (pàg. 25) o en un full de paper; però si us animeu, podeu escriure directament en aquesta entrada del bloc (com a “comentari”)!

    En el document següent trobareu indicacions per redactar alguns textos breus (entre els quals, la nota i les invitacions que ja hem treballat) que us interessaran.

     

     

    Textos breus

    Article complet

  • L’abecedari

    Dijous passat vam lletrejar els noms, per a això ens havíem fixat en l’alfabet, en el nom i el so de les lletres. El quadre que presento vol ser-ne un recordatori.

    • També vam veure que hi ha unes lletres modificades:

    ç (ce trencada): braç, plaça

    ll (ela doble): llapis, dillus, pinzell

    • A més de les lletres  hi ha els dígrafs, conjunts de dues lletres que representen un sol so:

    -rr (entre vocals): terra

    ss (entre vocals): passar

    ny: lluny, canya, Montseny

    qu (davant de e, i): paquet, quitrà

    gu (davant de e, i): guerra, guitarra

    ix (darrere de e, o, u): caixa, peix, ciox, fluix

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • maragda porcar: Gràcies Ramon, per posar les fotos. Un curs molt agradable que sempre recordaré amb afecte. Maragda
  • Marti Caballero: Moltes gràcies Ramon!. M’ha fet molta il·lusió veure-les publicades. És la culminació...
  • Montserrat Carulla: Hola Ramon t’anyorem, encara que la profe es molt maca.Una abraçada
  • Montserrat Carulla: No hi faltare Ramon.
  • Montse Romeu: Sento molt no repetir de profe per l’ any que ve!Em vam dir que la profesora de nivell...

Núvol d'etiquetes