• ACTE D’OBERTURA DEL CURS ACADÈMIC 2018-19

    El dimecres 10 d’octubre va tenir lloc a la sala d’actes de la Federació Obrera l’acte d’obertura del curs acadèmic 2018-19 dels cursos del Servei de Català de Molins de Rei i va consistir en una amena conferència a càrrec de David Paloma sobre “Pompeu Fabra: el seny ordenador de la llengua catalana”. L’alcalde de la vila, Joan Ramon Casals, també va adreçar unes paraules als assistents i el director del CNL Ca n’Ametller, Marc Piera, va cloure l’acte.

    ,

    š

    Article complet

  • Article complet

  • CURS INTENSIU DE JULIOL

    Aprofita l’estiu fent un curs de català. Del 26 de juny al 19 de juliol, tens l’oportunitat d’iniciar-te en l’expressió oral amb un Bàsic 1. Les classes seran de dilluns a divendres, de 9.30 h a 12 h, a la Federació Obrera (c. de Jacint Verdaguer, 48). Posa’t en contacte amb nosaltres si hi estàs interessat o saps d’algú que voldria fer aquest nivell.

    Article complet

  • 26 de setembre, DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES

    Article complet

  • NOVA MATRÍCULA PER ALS CURSOS DE CATALÀ

    Article complet

  • EL “VADELLETRES” VA A RÀDIO MOLINS DE REI

    Els alumnes dels dos instituts públics de Molins de Rei participen des del mes de gener passat en una activitat batejada amb el nom de Vadelletres per millorar la seva ortografia aprenent a lletrejar paraules. A proposta del Servei de Català de Molins de Rei, l’experiència va començar el curs passat amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Lluís de Requesens, però després de veure l’èxit que va tenir l’activitat, es va decidir d’ampliar-la cap a tots els centres de secundària de la vila, que són quatre en total, dos de públics i dos de concertats. Després de diverses trobades, finalment només es va poder ampliar la participació per a aquest curs 2016-17 amb l’Institut Bernat el Ferrer.

    L’activitat s’inicia el mes de gener quan la tècnica del Servei de Català va a fer una breu xerrada a les aules sobre la importància de la bona ortografia i de dominar el català per quan accedeixin al món laboral. Després d’explicar-los el funcionament de l’activitat, cada classe juga al Vadelletres pel seu compte un cop al mes i els alumnes van obtenint puntuació a mesura que van fent partides. Quan el mes d’abril se’n juga l’última, de cada classe en surt un representant, que serà qui haurà assolit més puntuació i qui anirà a la final.
    Durant la primera quinzena de maig es jugarà la final, llavors com una activitat de fora del centre, organitzada pel Servei de Català. La novetat d’enguany és que, a la final, el representant de cada grup classe s’haurà d’enfrontar a companys seus, però també a alumnes de l’altre institut, de manera que la competició ja surt d’un centre concret i passar a ser, també, entre centres. Per aquest motiu, aquest curs s’ha desdoblat la participació al Vadelletres i les finals corresponents, de manera que 1r jugarà contra 1r i 2n jugarà contra 2n. Així, d’una banda, es tenen en compte les valoracions dels jugadors de l’any passat que van opinar que no era just jugar contra alumnes més grans i, de l’altra, s’eviten finals massa massificades. Cal tenir en compte que són 282 alumnes de 1r d’ESO i 254 de 2n, entre tots dos instituts.
    El dilluns 27 de març, representants de tots dos instituts –quatre de 1r i quatre de 2n– van anar a Ràdio Molins de Rei, acompanyats dels seus professors de català, per explicar el funcionament de l’activitat i els beneficis que ells mateixos creuen que els suposa el Vadelletres. Parlar en públic davant d’un micròfon també és una experiència i tots ells van explicar molt correctament com adquireixen l’hàbit de lletrejar, què els resulta més difícil i què pensen que guanyen amb l’activitat.

    Article complet

  • AQUEST SANT JORDI, LA 32a FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ

    Ja han passat 32 d’anys de la primera Fira del Llibre en Català que es va organitzar des del Servei de Català que en aquell moment tenia l’Ajuntament com a servei propi. Era l’any 1985; en feia dos que s’havia aprovat la primera Llei de política lingüística: el 6 d’abril de 1983. Era un moment de recuperació de competències des de la Generalitat de Catalunya i de definició dels usos de la llengua catalana, que passà a ser la llengua pròpia de Catalunya i la d’ús prioritari a l’Administració i a l’escola.

    L’any 1988 es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) com a organisme destinat a promoure l’ús del català en tots els àmbits de la societat. L’Ajuntament de Molins de Rei en va ser un dels membres fundadors, al costat de la Generalitat, la Diputació de Girona i 18 ajuntaments més. El Servei de Català que hi va haver a partir d’aquell moment va començar una dinàmica pròpia de tots els Serveis del CPNL, però va mantenir la iniciativa de l’anterior Servei respecte de la Fira del Llibre en Català: continuar fomentant la lectura dels llibres en català.

    Inicialment, les úniques parades que es col·locaven a la plaça de la Creu eren les llibreries que existien en aquell moment, la Biblioteca, algun escriptor o escriptora que publiqués algun llibre en català aquell any i el mateix Servei de Català. Els nens i nenes de les escoles venien al matí, la gent en general venia a la tarda i es començava a generar una certa concentració de públic.

    Poc després, el Servei de Català va prescindir de la parada que tenia per donar a conèixer el suport que oferia a tothom i va començar a organitzar una diada festiva al voltant de la Fira, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la vila: vam obrir la possibilitat que les entitats vinguessin a la Fira, la Ràdio s’hi va afegir i retransmetia tot el dia des de la plaça de la Creu, vam començar a muntar algun acte cultural a la tarda (segons els anys, signatures de llibres, l’escenificació de la baralla entre el drac i sant Jordi, un petit correfoc dels Diables, sardanes, bastoners, gegants, celebració d’aniversaris de les entitats locals…) i la proliferació d’actes abans i després del mateix dia de Sant Jordi. Mentrestant, la plaça de la Creu es començava a quedar petita de tanta gent que s’hi concentrava sobretot a la tarda.

    Després d’anys d’estudiar la viabilitat d’aquest espai per a la Fira, es va acabar decidint que l’espai se’ns havia quedat petit i, aprofitant una nova plaça cèntrica que s’havia creat, vam traslladar la Fira a l’actual plaça del Palau. En aquell moment es complien precisament els 30 anys de la Fira.

    N’han passat dos més i ja en seran 32 d’una fira que només contempla la promoció i venda de llibre en català. Han passat 34 anys des d’aquella primera Llei de política lingüística que pretenia que el català recuperés el rang i ús que li corresponia com a llengua pròpia. Però com ha evolucionat l’ús del català en aquests 34 anys? Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics, de l’any 2015, en la zona d’àmbit metropolità, el 20,9% usa predominantment el català, el 20,4% alterna el català i el castellà, el 52,1% usa predominantment el castellà i el 6,6% usa predominantment altres llengües i el castellà. Pel que fa a la lectura, aquest mateix any 2015 un 65,4% afirmava llegir preferentment en castellà, un 26,5% afirmava fer-ho en català i un 8,2% ho feia en altres llengües. Sembla evident, doncs, que cal continuar promocionant la lectura dels llibres en català.

    Article complet

  • 23a EDICIÓ DEL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

    Fins al 10 de març estarà obert el període d’inscripció per a la 23a edició del Voluntariat per la llengua, que començarà el dia 14 de març i acabarà, aproximadament, el 21 de juny. En total seran unes catorze setmanes per poder conversar en català.

    El Voluntariat per la llengua és una iniciativa que desenvolupa el Consorci per a la Normalització Lingüística en cada un dels seus Serveis de Català de tot Catalunya i consisteix a ajuntar una persona que vol millorar la seva expressió oral en català amb una persona catalanoparlant o que ja el parla amb fluïdesa. Tant la persona que fa d’aprenent com la que fa de voluntari ofereixen el temps lliure que tenen disponible i des del Servei de Català fem coincidir les disponibilitats i interessos per garantir que la parella pugui obtenir el màxim de benefici de les trobades que faran.

    Aquelles persones que estiguin interessades a participar de l’activitat s’han de posar en contacte amb el nostre Servei de Català:

    -personalment, venint a Ca n’Ametller (c. de J. Verdaguer, 95 bis) en horari de matí

    -per telèfon (93 680 37 32)

    -o via correu electrònic (slcmolins@cpnl.cat)

    i, a partir d’aquí, ja concretarem la resta del procediment.

    Article complet

  • LA GRAMÀTICA I L’ORTOGRAFIA CATALANES S’ACTUALITZEN

    gramaticaA principi del segle xx, a Catalunya s’inicia un corrent general de país com a contraposició al Modernisme que havia predominat en les darreries del segle anterior. Es tracta del Noucentisme, un moviment cultural i ideològic que, a banda de desenvolupar-se en el món de l’art, va influir en el desenvolupament econòmic i científic del país. Les institucions catalanes de l’època van fomentar-lo a través de diverses inversions i polítiques culturals que es feien des de les Diputacions, la Mancomunitat de Catalunya i els ajuntaments en resposta a un ideal civil i de servei. Pel que fa a la llengua, és l’època en què es treballa en la codificació de la llengua, és a dir, en l’establiment de la norma i la correcció.

    En aquesta línia, l’any 1907, la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, va prendre la “iniciativa de fundar un centre d’estudis científics, concretament especialitzats i destinats, més que no pas a l’ensenyament, a produir ciència i facilitar les investigacions, per saber tot allò que tenim de propi, i no haver d’aprendre dels estrangers allò que han estudiat a casa nostra”. Es tracta de l’Institut d’Estudis Catalans, que actualment està configurat per cinc seccions: la Històrico-Arqueològica, la de Ciències Biològiques, la de Ciències i Tecnologia, la Filològica, i la de Filosofia i Ciències Socials.

    La Secció Filològica va ser creada l’any 1911 i des de llavors compleix amb la funció d’acadèmia de la llengua catalana. Les tres línies principals d’actuació són l’establiment de la normativa lingüística (la gramàtica), la investigació i l’estudi científic de la llengua, i el seguiment del procés de normalització de la llengua en el conjunt de les terres de llengua i cultura catalanes. Pompeu Fabra en fou un dels primers integrants i el principal codificador de la llengua. Després de publicar les Normes ortogràfiques, de l’any 1913, i el Diccionari ortogràfic, l’any 1917, l’any 1918 presenta la Gramàtica catalana, que s’adopta com a oficial. Posteriorment, l’any 1932 publica el Diccionari General de la Llengua Catalana, conegut popularment com el “Diccionari Fabra” o “el Pompeu”. L’any 1956, amb Fabra ja mort, Joan Corominas publicà una revisió de la gramàtica feta pel mateix Pompeu Fabra.

    No ha estat fins al 2016 que ha aparegut una nova gramàtica que reguli (el que s’anomena “codificar”) el funcionament de la llengua catalana. La nova Gramàtica de la llengua catalana, publicada des del mateix Institut d’Estudis Catalans, ja no es tracta d’una obra d’autor, com va ser la de Fabra, sinó que és el resultat d’una “obra col·lectiva, oberta a la participació d’experts diversos i consensuada en el si de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica, i ratificada pel Ple de l’IEC”, tal com es defineix des del mateix web de l’IEC. Ha estat pensada com l’obra de referència del segle xxi i, malgrat donar continuïtat a la normativa gramatical que Fabra va establir l’any 1918, es presenta més completa i, sobretot, actualitzada. Segons el mateix IEC exposa, “no introdueix canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma”. Bàsicament, doncs, es tracta d’una modernització de l’obra de Fabra tenint en compte les varietats lingüístiques definides pel marc geogràfic i els diferents registres corresponents als usos, i un canvi de plantejament que abandona la distinció “correcte/incorrecte” i introdueix matisos a la norma i la flexibilitza. A la vegada, incorpora algunes novetats relacionades, per exemple, amb formes verbals, combinació de pronoms febles, usos de les preposicions per i per a, casos de complement directe amb la preposició a i d’altres.

    Paral·lelament, el 24 d’octubre passat, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar una nova versió de l’Ortografia catalana pel fet que hi havia dispersió dels materials que conformen la normativa ortogràfica vigent i perquè calia revisar alguns aspectes puntuals que havien estat objecte de qüestionament. En aquest cas estem parlant de canvis en les paraules formades amb uns prefixos determinats o compostes, en l’ús del guionet, l’accentuació d’unes formes verbals baleàriques, la reducció de mots amb accent diacrític i la supressió de la dièresi en paraules derivades acabades en –al.

    Estem davant, doncs, d’una actualització i adaptació als temps actuals de les normes que fins ara regien la normativa sobre el funcionament de la llengua i l’ortografia de les paraules. Cal un temps per adaptar-s’hi. Des del moment de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana i de l’aprovació de la nova versió de l’Ortografia catalana tots plegats ens hem d’anar posant al dia gradualment. L’Administració de la Generalitat i els organismes que en depenen ja l’han començada a aplicar, malgrat marcar-se un termini de quatre anys per adaptar tota la documentació a les novetats proposades, com també ho estan fent la majoria de mitjans de comunicació. Durant un temps viurem una època en què probablement observarem la coincidència de noves solucions, sobretot ortogràfiques, amb les que hem après a l’escola o gràcies a la lectura i tenim interioritzades. Certament, si les llengües estan vives, no romanen inalterables; al contrari, “es contaminen” de formes d’altres llengües i evolucionen amb el pas del temps. Segons justifica el mateix Institut d’Estudis Catalans, aquesta nova Gramàtica de la llengua catalana, el que persegueix és precisament això: posar-se al dia i recollir les formes que estan vives al llarg de la geografia catalana. A poc a poc ens l’aprendrem!

    Per a més informació, http://sf.espais.iec.cat/

    Article complet

  • ELS PUNTS DE LLIBRE D’AQUEST SANT JORDI

    Llibre Obert Llibre tancat Llibre Vell

    Aquests són els tres punts de llibre que aquest any hem editat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Molins de Rei. Són tres expressions catalanes i els nostres alumnes del cursos de català ens han buscat les equivalències en les seves llengües. Cada llibreria de la vila tindrà un dels models durant la 31a Fira del Llibre en Català.

    Article complet