Més de 1.600 persones han visitat l’exposició “Vinyetes: història del còmic en català” a la sala d’exposicions de Ca n’Ametller
El dimarts 9 de febrer va ser el darrer dia de l’exposició “Vinyetes: història del còmic en català”. Durant les quatre setmanes en què es va poder visitar, 1.602 persones van entrar a veure-la o a seguir la visita guiada que es feia amb reserva prèvia.
688 alumnes de cinc escoles de la vila, des de primer de primària fins a quart de secundària, i alumnes dels cursos de català van visitar-la de matí i escoltar les explicacions que els donava una de les tècniques del Servei de Català: unes informacions molt bàsiques sobre el llenguatge del còmic, la presència de la llengua catalana en el món editorial des de final del segle XIX a l’actualitat, la importància de les llengües en general, l’aportació de Josep M. Madorell al món del còmic, les diferents escoles del còmic… per acabar llegint àlbums de còmic, creant personatges o pintant-ne alguns d’entre els que podien triar. 154 dibuixos van acabar penjats a les parets de la sala petita de l’exposició, com una aportació dels infants i joves de la vila en aquesta mostra. Per altra banda, 587 persones en horari de tarda i cap de setmana, i 319 més durant el cap de setmana de la Fira de la Candelera, van visitar pel seu compte l’exposició.
Paral·lelament, des de la Regidoria de Joventut, a través del Punt Jove, es va organitzar un taller d’elaboració de còmics per a joves d’entre 12 i 18 anys. Es va fer durant dues tardes i a una sala adjacent a l’exposició, per tal que es fes ben visible la relació entre les dues activitats. Només van ser dues tardes de taller i per a 15 inscrits, el màxim que estava preestablert, però ens va servir per detectar que és un bon incentiu per acostar-nos a la població jove i fer-los adonar també de la situació que viu el català.
Ha estat, doncs, una experiència molt positiva, tant des del punt de vista de la quantitat de persones a qui ha arribat com de l’intercanvi d’impressions que es produïen durant les xerrades amb la tècnica del Servei de Català, ja que, per l’edat dels assistents, desconeixien moltes de les etapes viscudes pel català.
