RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • TRIA EL NEOLOGISME DEL 2018

    Bon dia a tothom! Cada any la Univeristat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans proposen una llista de paraules noves, que encara no són al diccionari però que s’han utilitzat molt els darrers mesos i demanen a tothom de votar quina creiem que hauria de ser acceptada.
    Us animo a dir-hi la vostra! Les coneixeu totes? Les feu servir? Quina creieu que caldria acceptar?

    “>TRIA EL NEOLOGISME DEL 2018

    Si no us funciona l’enllaç, ho podeu fer des del Facebook de l’Oficina de Català de Palafrugell!

    Article complet

  • ANY MANUEL DE PEDROLO

    Aquest any celebrem l’ANY PEDROLO perquè fa 100 anys del naixement d’aquest escriptor (1918-1990), autor de més de 120 obres de teatre, poesia, narrativa breu i novel·la, a més de molts articles de premsa. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis, entre els quals el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

    Algunes de les seves obres més conegudes són: Mecanoscrit del segon origen, Joc brut, Totes les bèsties de càrrega i Trajecte final.

    Si no l’heu llegit mai, us el recomano molt. I sobretot us convido a venir al club de lectura que en farem a la biblioteca el 29 de novembre a les 7 de la tarda. Ens hi acompanyarà Sebastià Benassar, escriptor i biògraf de Pedrolo, i parlarem del Mecanoscrit, però també de tota la vida i l’obra de l’autor.

    Article complet

  • TIRALLONGA DE MONOSÍL·LABS, de Pere Quart

    Pere Quart

    Una llengua avara —doncs rica— em permeté aquesta contribució
    anticipada al tan plausible programa d’austeritat.

    Dedico aquest curiós exercici a Josep Ros i Artigues. Petit senyal d’afecte.
    I d’especial reconeixement (qui ho pugui entendre, que ho entengui).

    Déu

    I tu, què vols?

    Jo

    Doncs jo sols vull
    —ei, si pot ser—:

    Un poc de fam
    i un xic de pa.
    Un poc de fred
    i un poc de foc.
    Un xic de son
    i un poc de llit.
    Un xic de set
    i un poc de vi
    i un poc de llet.

    I un poc de pau.

    Un poc de pas,
    un poc de pes
    i un poc de pis.

    I un xic de niu.

    Un xic de pic
    i un poc de pac
    —o un xic de sou
    i un xic de xec.

    I un poc de sol
    i un poc de sal.
    I un poc de cel.

    Un xic de bé
    i un xic de mal.
    Un poc de mel
    i un poc de fel.

    I un poc de nit
    i un xic de por,
    i un poc de pit
    un xic de cor
    i poc de crit.

    I un xic de llum
    i un xic de so:
    un poc de llamp
    i un xic de tro.

    Un poc de goig
    i un xic de bes
    i un poc de coit.

    I un xic de gos.

    I un poc de gas.

    Un poc del fort
    i un poc del fluix.
    I un poc de rom
    i un poc de fum.

    Un poc de lloc.

    I un poc de joc
    —tres reis, dos nous.

    I un poc de groc
    i un xic de gris
    i un xic de verd.
    I un xic de blau.

    Un poc de tren
    i un poc de nau;
    i un xic de rem.

    Un xic de vent.
    I un poc de neu.
    I un poc de rou.

    I un poc de veu
    —i un poc de vot.
    I un poc de cant.
    I un xic de vers.
    I un xic de ball.

    I d’art. I d’or.

    Un poc de peix.
    I un poc de greix.

    I un xic de feix.
    I un poc de gruix.
    I un poc de carn
    i un poc de sang;
    i un poc de pèl.
    I un poc de fang
    i un xic de pols.

    Un xic de flam
    i un poc de gel.

    Un poc de sant
    i un xic de drac.
    Un xic de risc
    i un poc de res
    —i un poc de rus.

    I un tros de camp
    i un xic de fruit;
    un tros de clos
    prop de la llar
    amb aus i flors.
    I un poc de bosc
    amb pins i brins.

    I un xic de font.
    I un xic de riu
    i un poc de rec
    i un poc de pont.
    I un poc de gorg.

    I un poc de mar
    i un xic de port.

    I un poc de llor.

    Un xic de lli
    i un poc de cuir
    i un poc de pell
    i un xic de fil.

    Un poc de lluc
    i xic de suc.

    I un poc de porc.

    I un xic de parc.

    Un poc de gust
    i un xic de rang.

    I a més del meu
    un poc del seu
    i un xic del llur.

    Vull ser: ruc? clerc?
    bell? lleig? dret? tort?
    gras? prim? llest? llosc?
    nou? vell? ferm? flac?
    bla? dur? buit? ple?
    dolç? tosc? sec? moll?
    greu? lleu? curt? llarg?
    fosc? clar? xaix? fi?
    Un poc de tot.

    I a més, què vull?

    Un xic de seny.

    I un poc de temps.

    I un xic de món.

    I un poc de sort.

    I un poc de mort.

    I un poc de Vós.

    Ei, si pot ser.

    Publicat originalment a Circumstàncies (1968)

    Joan Oliver (Pere Quart) (Sabadell 1899-Barcelona 1986)

    Article complet

  • TEMPS DE PANELLETS

    Cap de setmana de Tots Sants! Menjareu panellets? En comprareu? En fareu vosaltres? Us en deixo algunes receptes per si no n’heu fet mai i ho voleu provar. És ben fàcil, l’únic problema: aconseguir que els pinyons s’enganxin bé.
    RECEPTA

    Article complet

  • EL MEU BLOG. QUI SOC?

    Hola companys del curs de suficiència 1. Em dic María Teresa González, vaig néixer a Almodóvar del Campo, a la província de Ciudad Real, l’any 1964, i soc la més petita de tres germans, els meus germans són homes.

    Al 2008 em vaig casar i vaig venir a viure a Catalunya d’on és el meu marit. Vivim a Sant Antoni de Calonge, un poble molt maco.

    Vaig estudiar EGB en el col·legi Virgen del Carmen. En 1990 vaig estudiar per ser professora de tall i confecció i vaig cosir per a la gent. Després el meu germà es va casar i va tenir quatre fills, dues nenes i dos nens, jo estava encantada amb ells. La meva família treballava a l’hostaleria i jo els ajudava a la cuina i estava també amb els nens. En 1990 vaig fer un curs de turisme rural i vaig formar part d’una associació sense ànim de lucre. Vaig treballar amb nens de 12 anys a les escoles, per mitjà de Bienestar Social, perquè coneguessin la Vall d’Alcudia, on està situat el meu poble. L’any 2002 vaig fer uns cursos de informàtica i el 2003, un d’administratiu comptable. Aquest mateix any vaig aprovar el carnet de conduir, i també el títol de Tècnic auxiliar en jardí d’infància. Més tard vaig preparar oposicions. Al 2007 vaig treballar a l’Ajuntament del meu poble de conserge. També he treballat a Girona al jutjat, d’auxiliar judicial. Ara estic a l’atur i estic fent un curs d’Internet a Sant Feliu de Guíxols.

    Soc ciutadà d’Alemanya i tinc molts anys – tants, que vaig néixer l’any de la primera copa mundial dels futbolistes alemanys a Berna (Suïssa). La família no em va donar gaires alternatives socials i/o culturals, més enllà dels esports, però sí el col·legi, amb multitud d’activitats (cinema, diari, participació social / política, etc.). Després del batxillerat i el Servei Substitutiu del Servei Militar a la Creu Roja, me’n vaig anar a Espanya per completar els meus estudis de traductor. Vaig començar a treballar com a autònom a Barcelona, i després amb un despatx propi durant cinc anys a Sevilla. Al néixer la nostra filla al 1990, vam tornar a Alemanya, on he treballat uns quants anys en dues empreses industrials (distribució de productes típics de la nostra regió: porcellana i tèxtils) i després, durant 20 anys, en una gran empresa de tecnologia (concretament, energia). Ara, des de fa uns 3 o 4 anys, em puc concentrar una mica més en les meves pròpies coses, és a dir: música, vida social, viatges, poesia, cinema, escacs, i unes poques coses més…

    Hola a tots!

    Em dic Maria, vaig néixer a un poble costaner del País Basc, a prop de la coneguda ermita San Juan de Gastelugatxe, escenari de la sèrie televisiva Joc de trons. Una ermita que sembla d’origen templer i que en la meva llengua significa castell difícil, suposo que referint-se a un lloc perillós. Una de les meves grans aficions és fer muntanya. Quan era més jove, grimpava pels riscos com una sargantana i un del meus records més intensos és quan vaig dormir penjada a una paret de roca d’una de les valls més emblemàtiques del món, Yosemite. De fet, una de les coses que més m’agrada de fer muntanya és dormir sota els estels i gaudir dels meravellosos paisatges que ens regala la natura. Quan era jove, un metge em va dir que tenia un problema als ossos i no podria fer més que jugar als escacs. Quina sort que no li vaig fer gaire cas.
    Ara soc a Catalunya des de fa 10 anys, vivint també a un poble costaner, amb una mar més tranquil·la que la del meu poble de naixement i suposo que també el meu caràcter ha agafat un caire més mediterrani.
    —–

    Em dic Nati Berzal de la Rosa i vaig néixer a Valladolid l’any 1962, però visc a Palafrugell, on vaig arribar fa 33 anys.
    Després d’un estiu a Calella de Palafrugell, vaig decidir buscar feina per viure en aquest indret que tant em va agradar. Vaig trobar feina i, més important és que vaig trobar la persona amb qui comparteixo la meva vida personal i els meus dos fills, l’Enric i en Gonzalo.
    Pel que fa a la feina, he passat per diferents llocs, però sempre relacionats amb les finances; fins a l’any 2013, quan la meva vida laboral va canviar per l’atur i vaig decidir estudiar català.
    Actualment tinc una feina fixa i també temps per dedicar-me al català.
    _____

    Intentaré d’explicar la meva biografia. Em dic Anna Pagès Camps i vaig néixer a Banyoles l’any 1966, tot i que visc a Palafrugell des de fa trenta-un anys, sempre em sentiré banyolina i no palafrugellenca. Estic casada i tinc dos fills fantàstics. Actualment treballo com a netejadora a Mèmora i Santa Lucía. Dels meus estudis no puc dir gaire res, tinc els més bàsics: l’EGB. Però sí que puc fer un repertori dels llocs on he treballat des de molt petita fins a l’actualitat.
    Quan tenia uns deu o dotze anys aproximadament vaig estar venent entrepans i begudes en una petita caseta que hi havia en el camp de futbol de Banyoles. Després, l’any 1982 en una granja de pollastres, recollint ous, dos anys més tard vaig estar cuidant una senyora gran i els caps de setmana i festius feia de cambrera. L’any 1985 vaig aconseguir feina en una fàbrica de pells. Totes aquestes feines les vaig fer en els anys que vaig viure a Banyoles. Un cop casada i vivint a Palafrugell, els llocs de treball van ser una fàbrica de ceràmica que es deia La Pineda, l’any 1987, i la fàbrica de gomes Can Marcó, l’any 1995.

    ——–
    El meu nom és Lourdes i la meva arribada al món va ser el 5 d’octubre del 1977, a l’antic carrer de la Font. Soc la 4a de sis germans, vaig estudiar l’EGB a l’escola pública Torres i Jonama i em vaig titular en Perruqueria i Estètica l’any 96. Treballo a l’escola Pi Verd, com a monitora del menjador. Estar amb la mainada em fa molt feliç. Des de fa 20 anys visc amb la meva parella, i pare dels meus dos fills, en Luis i l’Elena.
    Actualment estic estudiant aquest curs de suficiència, presencialment, i el grau superior de Tècnica en Integració Social per Internet a través del IOC (Institut Obert de Catalunya) per al dia de demà poder treballar ajudant els més necessitats.

    ——-
    Bona tarda a tots/es!
    Em dic Carme Toral i el que us explicaré és una petita part de la meva història.
    Neixo al 1964 a Barcelona i soc la gran de dues germanes. El meu pare era de l’antiga escola, ja sabeu, masclista, autoritari… i jo era força rebel. Així que em treu d’una escola pública per entrar a les Teresianes de Gràcia. Millor no us explico com va anar la meva trajectòria estudiantil allà dins, entre monges i misses.
    Quan va acabar aquell suplici vaig entrar a estudiar, amb 18 anys, Filologia Hispànica a la Universitat Central. Al mateix temps treballava a la fàbrica de cerveses Damm.
    Vaig aprofitar la meva independència econòmica per anar a viure en un piset al costat ben bé de la Sagrada Família, però com que sempre he sigut un cul inquiet, la feina de la fàbrica, al cap de nou anys, em va cansar i vaig marxar a viure a Mallorca. Allà vaig conèixer el Joan Miquel amb qui vaig viure cinc anys. Mentrestant feien les Olimpíades a Barcelona i us juro que al tornar a la meva ciutat ni la reconeixia.
    Caic a casa dels pares en el 96 i visc amb ells un any. Durant aquest període conec l’home de la meva vida, en Tomàs, i m’enamoro com una bleda per primer cop.
    Arriba l’estiu i els pares decideixen agafar-se tres mesos de vacances a Palamós i em proposen d’anar-me’n amb ells. Els dic que sí i m’enamoro per segon cop, aquesta vegada d’un lloc meravellós, l’Empordà.
    Quan ells marxen jo decideixo que em quedo i em poso a treballar a la immobiliària Tecnocasa. Agafo un pis de lloguer, que acabaré comprant, al far de Palamós i convenço en Tomàs perquè vingui a viure amb mi.
    A l’any 2000 neix la Idoia i m’enamoro per tercer i definitiu cop a la meva vida.
    _________
    Bona nit, de seguida faré una petita descripció de la meva vida perquè us feu una idea de qui soc.

    Soc un noi que neix a Galícia al 1988 a la província de Pontevedra. El meu poble es diu Lalín, molt conegut por la seva festa gastronòmica que gira en torn al porc. Allà va ser a on em vaig fer gran i vaig cursar els estudis primaris i secundaris. La meva vida també va molt lligada a l’esport i per aquesta època practicava natació al club del mateix poble.

    Al 2006 vaig començar a la universitat a Santiago de Compostela, on em vaig diplomar com a infermer, finalitzant els estudis al 2009. Aquest temps vaig deixar la natació i vaig descobrir el rugbi, fet que encara té molta importància per a mi avui en dia.

    Els tres anys següents vaig treballar com a infermer a diferents geriàtrics per Galícia i vaig continuar jugant a rugbi a l’equip del meu poble.

    Al any 2012 vaig vindre a Barcelona a fer un màster en Urgències i alternava els estudis amb una feineta de socorrista. Quan vaig acabar el màster em van oferir una feina a Torroella i va ser quan vaig descobrir el Baix Empordà.

    Després de tres anys treballant per aquí a l’estiu i tornant a Galícia a l’hivern, em vaig establir al Baix Empordà al 2015. Vaig viure a l’Estartit, Palafrugell i Calonge, a on visc actualment. Aquests anys he treballat com a infermer al centre sociosanitari Palamós Gent Gran i a urgències de l’Hospital de Palamós. A la meva faceta esportiva he jugat aquest temps al rugbi amb Els Senglars de Torroella.

    Fa dos anys vaig conèixer la Lorena i amb ella vam plegar de la feina i viatjar per mig món fins que hem tornat l’abril d’aquest any. Des de fa uns mesos hem tornat a la feina i a una vida menys moguda, però al nostre cap ja hi ha la idea de tornar a veure món.

    La meva vida. Jacobo Sueiro.

    ——–
    Hola a tothom!
    Em dic Anja Wolter, soc alemanya i visc a Palafrugell. Abans vaig viure uns anys a prop d’aquí, a Sant Feliu de Guixols, també a Calonge, uns anys a Alacant i un any a Màlaga, i fa gairebé 5 anys que soc a Palafrugell; en total 17 anys a Espanya. Soc casada i tinc un fill. Soc autònoma i treballo com a traductora i venc joieria. M’agrada el mar i l’aigua i per això faig esports com la natació, l’apnea i el submarinisme. Però també soc aficionada a la muntanya i sovint anem a caminar, el meu marit, el meu fill i jo, o a l’hivern anem a esquiar. Viatjar és una alta necessitat meva per sentir-me bé. Sempre intentem viatjar tots junts quan podem. A part de tot això estic aprenent el català des de fa 4 anys.
    Quan tenia 20 anys i just acabats els meus estudis com a agent de transport, vaig anar a Los Angeles (als Estats Units) com a cangur un any, per aprendre bé l’anglès. Va ser la millor decisió de la meva vida, perquè després vaig tenir moltes i molt bones oportunitats de feina, fora i dins d’Alemanya pel bon nivell d’anglès que tenia aleshores.
    […]
    Aleshores en el any 2000 vaig decidir que em mereixia un descans i com que no tenia parella i estava en els meus anys d’aventurera, me’n vaig anar a Amèrica del Sud i Central per viatjar amb motxilla per tot el continent. […] Finalment, després d’aquest any vaig decidir intentar trobar feina a Barcelona. Vaig tenir sort i vaig trobar una feina en una empresa d’automoció on necessitaven el meu alemany, perquè el meu castellà encara no era gaire bo i el meu català, absent per complet… Els caps de setmana vaig ajudar en un Centre de Busseig a Sant Feliu de Guíxols com a Divemaster per guanyar més experiència de busseig. Un any més tard vaig conèixer el meu marit “sota l’aigua” i 3 mesos després ja vivia a Sant Feliu de Guíxols.
    Penso que tinc molta sort de poder viure a la Costa Brava i després de moltes estades en diferents països, vaig trobar el meu destí favorit.Tota una vida

    Salutacions a tothom!
    Em dic Ricard Contreras i vaig néixer a Tegucigalpa, capital d’Hondures, l’any 1993. Ara visc a Palafrugell, on vaig arribar l’any 2012.
    Vaig iniciar els meus estudis a l’escola de primària ANGM, on vaig acabar la primària l’any 2006. L’any següent vaig haver de matricular-me a l’institut Monterrey, continuant amb els meus estudis de batxillerat tècnic en computació, que vaig finalitzar l’any 2010.
    Al 2011 vaig començar a la UNAH els estudis universitaris, on només vaig poder estudiar un any la carrera d’enginyeria en sistemes computacionals.
    […]
    Es així com l’any 2012 vaig arribar a viure a Palafrugell. De seguida em va cridar l’atenció l’amabilitat i gentilesa dels catalans i vaig començar a conèixer la llengua catalana, de seguida vaig apuntar-me als cursos de català i des de llavors segueixo, estudiant-ne.
    Fa dos anys vaig conèixer l’Estephany, la meva xicota, una noia hondurenya molt simpàtica i meravellosa amb la qual tenim uns bessons molt petits.
    Actualment quan arriba l’estiu treballo de cuiner en un bar a Calella de Palafrugell, soc un noi molt seriós i responsable amb el que faig a la cuina i estic molt content amb aquesta feina, ja que m’ha permès aprendre moltes coses noves que, com a persona jove, em serviran per a la resta de la meva vida. Em considero molt fanàtic a la tecnologia i m’agraden molt els ordinadors, tot i que no treballi d’aquesta afició. Ara estic fent de voluntari a la Creu Roja, sempre que puc i el temps m’ho permet m’agrada col•laborar amb aquestes causes que tanta il•lusió i feliç em fan.

    —–
    Presentació

    Hola companys del curs de Suficiència 1. Em dic Trini Arco i vaig néixer a Montefrio, un petit poble de la província de Granada, al 1966.
    Al 1987 vaig venir a Catalunya per treballar la temporada d’estiu a Calella de Palafrugell. Temporada que s’ha allargat 31 anys, en part perquè vaig conèixer un palafrugellenc, amb el qual em vaig casar i tinc dos fills. En l’actualitat visc a Mont-ras.
    Va ser a Montefrio on vaig estudiar fins al COU i posteriorment a Granada vaig fer la meva primera immersió a la universitat. Al 1997 em vaig treure el títol d’Auxiliar d’Infermeria. Actualment a més del català estudio francès i àrab al Centre Municipal d’Educació de Palafrugell i també curso el grau d’Educació Social a la UOC.
    La meva vida laboral ha estat molt variada: auxiliar administrativa a l’agencia immobiliària AVI de Begur, cambrera de pis a l’Hotel Mas de Torrent, ajudant de pastisseria a la ja desapareguda pastisseria XIDORS, copropietària i fustera a Fusteria Badó i, en l’actualitat, auxiliar d’infermeria a PFGG (Palafrugell Gent Gran) i treballadora familiar per als serveis socials de l’ajuntament de Mont-ras.
    He sigut membre i presidenta del Club Patinatge Mont-ras, i des de fa tres anys soc membre de l’AMPA i del Consell Escolar de l’IES Baix Empordà de Palafrugell, i quan el temps m’ho permet col·laboro amb el Casal Club Super 3 de Mont-ras.
    Bon curs a tothom!

    ————-

    Article complet

  • Montserrat Abelló

    MONTSERRAT ABELLÓ
    Són màscares que m’emprovo, 1995:

    “Creia que era fàcil
    i no ho és,
    les guerres mai no es guanyen.”

    Aquest any celebrem el centenari del naixement de Montserrat Abelló, professora, traductora de l’anglès i, per sobre de tot, poeta. Si no la coneixeu, us animo a apropar-vos a la seva poesia i a acompanyar-nos a l’acte que divendres que ve a les 7 de la tarda, a la biblioteca municipal, conduiran l’Olga Cercós i en Miquel Martí.

    Article complet

  • Xarxes socials

    Bon dia! Si utilitzeu habitualment les xarxes socials, recordeu que ens podeu seguir al Facebook de l’Oficina de Català, al del CNL de Girona i també a Instagram i a Twitter @CNLGirona.
    Estareu al cas de tot el que fem.

    Article complet

  • Projecte Common Voice

    El projecte Common Voice és una iniciativa, impulsada per Softcatalà en l’àmbit de la llengua catalana, per crear models automàtics de reconeixement de veu de les principals llengües del món a l’abast de les empreses que els necessitin. Perquè el projecte es consolidi fan falta 1.000 hores de frases enregistrades en català i des de DGPL s’ha fet una crida perquè els ciutadans hi participin.

    Projecte Common Voice
    Us animem a participar en aquest projecte i a enregistrar-hi els vostres talls de veu. És fàcil i divertit. Només cal llegir en veu alta cinc frases proposades i el mateix programa les enregistra i envia.

    Article complet

  • BENVINGUTS AL CURS!

    Aquest espai, destinat a l’alumnat del curs de Suficiència, té un objectiu doble. Per una banda, hi trobareu el que s’ha fet a cada classe perquè, qui falti un dia, no perdi detall del que s’ha treballat a l’aula. Per altra banda, hi podreu trobar material complementari i enllaços interessants.

    Article complet

  • Ruta Pla a Llofriu

    Recordeu: dimecres 12, a les 10 a la plaça de l’Església o a 3/4 de 10 al Centre Municipal d’Educació. La visita dura dues hores i és gratuïta. Si voleu venir, deixeu un comentari en aquest post abans de dimarts a les 7. Del que es proposa a la Ruta, nosaltres només farem la part de Llofriu; la primera, a la Fundació, no.

    Ruta Pla

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mpadros: Bon inici!
  • Lourdes Plaja Moreno (BIS): Hola, bon inici de curs a tothom.
  • mpadros: Aquesta setmana continuarem treballant-hi.
  • Cynthia Abad: Gràcies per donar-nos més exercicis de pronoms febles. A veure si finalment me’n surt. Encara no...
  • mpadros: Sí, Jordi, corresponen a tota la unitat 11.

Núvol d'etiquetes

Articles avaluació de curs Cantem en català Comentaris i suggeriments Consells Curiositats Descripció Diari de curs Entreteniments Errors freqüents Exercicis autocorrectius Exercicis de reforç expressió escrita expressió oral Frases fetes lectura Novetats Ortografia poesia prova Pàgines web règim verbal Sant Jordi solucionaris Suficiència 1 Tinc una pregunta Tipologia textual Una comprensió oral Varietats generacionals Vídeos sobre les vostres EO xerrada