RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per November, 2010

  • Si no has vingut el 30 de novembre…

    Avui hem corregit els exercicis d’accentuació i de numerals del text de la Xina.

    Hem repassat les regles d’accentuació (perquè qui no va venir la darrera classe se situés) i hem introduït un element nou: la dièresi. (llibre: p. 105 i 106, ex. 1 i 2).

    Com que ha sigut una mica dur, hem fet una pausa en què la Lina ens ha parlat del projecte en què participa al Camerun.

    Per acabar, hem vist un anunci d’una agència de viatges en què hi havia les quatre modalitats oracionals [fotocòpia]. (llibre: p. 140, ex 1 i 2)

    Deures: accentuar i posar dièresi a les paraules que calgui del text de Brenta [fotocòpia], llegir el text “Gastronomia al carrer” [fotocòpia, és darrere el text de Pla que vam llegir la setmana passada] i escriure una frase que resumeixi cada paràgraf.

    Per al pont: podeu fer tots els exercicis d’accents i dièresi que vulgueu, ja que us he passat el solucionari. Així doncs, podeu fer els exercicis de les pàgines 93, 94, 106, 107, 119 i 121.

    Article complet

  • Tinc una pregunta: essa sorda o sonora?

    Davant algunes preguntes que heu fet a classe i que a alguns/es us costa distingir les esses sordes i sonores, em sabríeu dir a quins d’aquests topònims tenim essa sonora?
    Afganistan, Àustria, Belize, Brasil, Costa Rica, Croàcia, El Salvador, Eslovàquia, Espanya, França, Grècia, Guinea Bissau, Indonèsia, Islàndia, Laos, Malàisia, Moçambic, Nova Zelanda, Països Baixos, Rússia, Senegal, Suècia, Suïssa, Tanzània, Tunísia, Veneçuela, Zaire i Zimbabwe.

    I us faig una segona pregunta: què passa amb Estats Units i amb la Unió dels Emirats Àrabs, pel que fa a les esses? (Una pista: pronuncieu primer cada paraula del nom del país per separat i després, el nom sencer.)

    Article complet

  • Vuit consells per escriure frases eficients

    Com que veig que alguns feu frases llarguíssimes, m’he pres la llibertat de penjar-vos uns petits consells perquè milloreu en la redacció dels vostres textos, aquest cop pel que fa a les frases.

    VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    1. Vigila les frases excessivament llargues, de més de 30 mots! Comprova que es llegeixen fàcilment.
    2. Esporga tots els mots i els incisos irrellevants. Queda’t només amb els essencials.
    3. Situa els incisos en el lloc més oportú: que no separin les paraules que estan relacionades.
    4. Busca l’ordre dels mots més planer: subjecte, verb i complements. Evita les combinacions rebuscades.
    5. Col·loca la informació rellevant en el lloc més important de la frase: el principi.
    6. No abusis de les construccions passives, de les negacions ni de l’estil nominal, que enfosqueixen la prosa.
    7. Deixa actuar els actors: que els protagonistes de la frase facin de subjecte i objecte gramaticals.
    8. No tinguis mandra de revisar les frases! Has d’elaborar la prosa, si vols que sigui enèrgica i entenedora.

    Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura

    Article complet

  • Si no has vingut el 25 de novembre…

    Avui en Carles ens ha parlat del sistema circulatori i en Josep ens ha parlat d’un esport que practica, el pitch-and-putt.

    Hem llegit un text de Josep Pla que parlava d’un viatge seu a Ginebra, a partir del qual hem deduït les regles d’accentuació i de la dièresi. [fotocòpia]

    Hem fet els exercicis 1 i 2 de la pàgina 81 del llibre i hem recordat els accents diacrítics.

    Per acabar l’accentuació, hem vist algunes paraules (com ja vam fer dimarts amb alguns topònims) que pronunciem malament. [llibre: p. 93]

    Per acabar la classe, hem llegit un text sobre dos llocs que cal visitar si anem a la Xina: la Gran Muralla de Pequín i el Centre Financer de Xangai, tots dos dignes de rècords. [fotocòpia] Hem aprofitat per recordar quan escrivim guionet en els numerals.

    Deures: aquest cop no us n’escapeu 😉 Per dimarts teniu orça feina: llibre, p. 82, ex. 3, 4 i 5; p. 93, ex. 1 i 2; acabar els numerals del text de la Xina.

    Que passeu un bon cap de setmana! (I no us atabaleu gaire amb els accents! A veure si aquest enllaç us ajuda una mica.)

    Si encara us sobra temps, podeu fer algun dictat d’accentuació.

    Article complet

  • Si no has vingut el 23 de novembre…

    Avui hem llegit unes ressenyes d’uns hotels que ens han servit per veure’n l’estructura, l’ús d’adjectius i els signes de puntuació. [fotocòpia]

    Hem llegit una sèrie de llocs que podríem visitar i com els hem de pronunciar. Per sentir com es pronuncien alguns topònims catalans i d’arreu del món, podeu consultar el web esadir > topònims. Per saber com s’escriuen, podeu consultar l’Enciclopèdia catalana.

    Hem llegit el text de Jordània de la p.58, n’hem fet els exercicis dels requadres verds i n’hem fet una comprensió lectora. També hem fet una llista de les qualitats del país que es ressalten en el text.

    Hem vist què són els quaderns de viatge (llibre: p. 59) i hem llegit, com a exemple, el de la p. 59. Hem aprofitat per comentar les activitats que proposa l’autor en aquest text, els connectors que utilitza (i expressions sinònimes) i els temps verbals.

    Com a excepció, avui no teniu deures… 🙂

    Article complet

  • Cantem

    Com que alguns de vosaltres heu presentat els grups que intervindran en un concert que es fa durant la setmana dedicada al medi ambient i el reciclatge, aquí us en deixo alguns vídeos.

    Els Pets, “Les coses com són”

    Els Amics de les Arts, “Els binocles d’en Pere”

    Antònia Font, “Alegria” (la teniu en versió karaoke, que us ajudarà a entendre-la més bé)

    Fixeu-vos-hi: quin article fan servir?, com pronuncien “vermell”?, com és la primera persona del present del verb estimar?

    Mazoni, “Se’m moren les plantes”

    Obrint Pas, “La flama”

    Fixeu-vos-hi: en els infinitius pronuncien la R final?, es confonen les A i E en posició àtona?, i les O i U àtones?

    Manel, “Ai, Dolors”

    Article complet

  • Si no has vingut el 18 de novembre…

    Avui la Fina ens ha parlat de l’últim llibre que ha llegit, El son dels volcans de Sílvia Soler, i la Nataliya ens ha parlat d’una història divertida que li va passar un any pel Dia de la Mare.

    La Dolors, la Lina, en Josep, en Joan Antoni i la Pilar ens han presentat els grups que tocaran en el concert que s’organitza durant les jornades de medi ambient.

    Hem llegit el text de la pàgina 46, n’hem contestat les preguntes i hi hem buscat paraules derivades de castanya, gruix, passejar i caliu.

    També hem llegit el text de la pàgina 47 i hem relacionat cada títol amb cada paràgraf per veure la informació que solem trobar en una ressenya.

    Finalment, hem vist els tipus d’afixos que hi ha (prefixos, sufixos i infixos) i hi hem treballat una mica (llibre: p. 49).

    Deures: llibre, p. 62, els dos exercicis. Fotocòpia dels viatges a la costa i a la muntanya (exercicis de derivació).

    Article complet

  • Si no has vingut el 16 de novembre…

    Avui la Mariana ens ha explicat una anècdota que li va passar fa anys que ens ha servit per veure que el món és molt petit.

    Hem fet un exercici avaluatiu de comprensió oral, del gènere en els noms i del present de subjuntiu i l’imperatiu.

    Hem vist interferències lèxiques en el vocabulari de la casa (llibre: p. 37).

    Hem acabat les O/U àtones amb alguns verbs particulars, que hem de recordar: collir, cosir, escopir, sortir i tossir , en què escrivim U en posició tònica i O en posició àtona, i els verbs poder i voler , en què escrivim O en tots els temps excepte el present de subjuntiu, l’imperatiu i les formes puc i vull (llibre: p.54 i 55).

    Per acabar, amb l’ajuda d’un text hem vist paraules monosil·làbiques que ens poden generar confusions (llibre: p. 143).

    Deures: llibre, p. 54, ex. 3; p. 55, ex. 5; p. 155-156, ex. 2 i 3.
    Optatiu: podeu fer una de les expressions escrites de la pàgina 36 (o dues, o totes tres…)

    Article complet

  • Comentaris i suggeriments

    La Cynthia ha fet una proposta interessant: que hi hagi un espai on pugueu deixar els vostres comentaris i suggeriments, que de vegades no tenen res a veure amb algun dels posts que penjo.
    Així doncs, si cerqueu a les etiquetes o a les categories “comentaris i suggeriments”, anireu directament a aquest post.
    Fins aquesta tarda!

    Article complet

  • “Voluntariat per la llengua”

    Ara que falta poc perquè comenci aquest programa a Palafrugell, us deixo un article que va publicar ara fa un any Joan Solà al diari en què col·laborava:

    Parelles lingüístiques
    Les parelles lingüístiques són un dels invents més simpàtics i positius de què disposem per col·laborar a mantenir i transmetre el català. Vostè, catalanoparlant (i no li cal cap més títol), es presenta a l’organització i li assignen una persona que vol practicar aquesta llengua, generalment quan ja va a classe per aprendre-la: vostè i la parella es troben un cop setmanal i parlen durant una hora. Aquest és el compromís. Si, a més a més, volen tenir més hores de conversa o altres tipus de relació (per exemple, apuntar-se a un grup d’excursionistes, etc.), vostès mateixos. Es tracta d’ajudar els nouvinguts a practicar l’ús oral de la llengua, que tan fàcilment abandonem nosaltres, potser sense acabar d’entendre que així impedim que els altres l’aprenguin i la practiquin: l’ideal fóra aconseguir que el català fos la llengua d’acollida i de relació. Les persones que demanen aquest servei no tenen el llast històric i polític que ens condiciona a nosaltres i no poden entendre la nostra actitud de desídia o la polèmica nominalista entre valencià i català. Doncs bé: em consta que la iniciativa produeix casos de veritable enamorament.

    Per exemple, el de Salvador Pardo, un home d’una gran sensibilitat lingüística que, un cop jubilat de l’Ajuntament de Faura (que ell ha normalitzat lingüísticament), té 34 parelles entre Faura i València: no sap com ni quan dir prou, perquè l’activitat li representa una nova vida i unes noves il.lusions. Em parlava emocionat, ara fa un any, de Dariana, una romanesa de 38 anys, que encomana l’entusiasme lingüístic pertot arreu on passa; d’una jove russa, Tània, «que em demana més d’un encontre setmanal fins i tot per Nadal. Admirable»; de Folker, alemany professor d’anglès; o de Latà, índia de 39 anys, informàtica i professora d’anglès. La il·lusió el compensa de les amargors que els valencians han de suportar, com ara el menyspreu de la Generalitat i l’Ajuntament de la capital envers aquesta iniciativa (i si només fos menyspreu rai!, dic jo); però, en canvi, hi col·laboren l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Bancaixa, la Fundació La Caixa i una llarga pila d’ajuntaments. Diu Pardo que a veure si al final seran els nouvinguts els qui ens salvaran la llengua…

    Un altre exemple, l’Adelaida: també un cop jubilada (de magisteri), va trobar que l’activitat li encaixava i la compensava. La seva parella és Ximena, una arquitecta colombiana culta i simpàtica que ha vingut amb el seu marit. Com que totes dues són amants de l’arquitectura, d’embadalir-se pels aparadors, de contemplar els carrers i la gent que va i ve, doncs conversen tot descobrint Barcelona, observant que allà dalt hi ha uns jardins penjats o que una façana acaba amb una galeria d’arquets; entren a una exposició; o, si hi ha sort, visiten la Sagrada Família amb un grup petit guiat per un arquitecte de l’equip, Jordi Faulí, que els descobreix els detalls amagats de la història de l’empresa, les contínues descobertes tècniques de Gaudí, la conjunció admirable entre bellesa plàstica i bellesa matemàtica, la singular ramificació de les columnes d’aquesta meravella de l’enginy i del gust. He sigut testimoni de la llarga emoció (de quatre hores) de la visita. No es pot demanar més d’aquesta iniciativa: la llengua és per fer-la servir plenament en qualsevol activitat de la vida diària. És així que ens guanyarem les persones que ens visiten o que vénen a viure aquí.

    (A propòsit de la Sagrada Família, no aixecaré el crit des d’aquí contra l’extremament arriscada operació de l’AVE (no és el lloc ni el moment de fer-ho), però sí que demanaré als polítics responsables que parin aquest monumental disbarat que fa perillar una de les joies de la humanitat i del nostre patrimoni.)

    Joan Solà, Avui, 12 de novembre de 2009

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mpadros: Bon inici!
  • Lourdes Plaja Moreno (BIS): Hola, bon inici de curs a tothom.
  • mpadros: Aquesta setmana continuarem treballant-hi.
  • Cynthia Abad: Gràcies per donar-nos més exercicis de pronoms febles. A veure si finalment me’n surt. Encara no...
  • mpadros: Sí, Jordi, corresponen a tota la unitat 11.

Núvol d'etiquetes

Articles avaluació de curs Cantem en català Comentaris i suggeriments Consells Curiositats Descripció Diari de curs Entreteniments Errors freqüents Exercicis autocorrectius Exercicis de reforç expressió escrita expressió oral Frases fetes lectura Novetats Ortografia poesia prova Pàgines web règim verbal Sant Jordi solucionaris Suficiència 1 Tinc una pregunta Tipologia textual Una comprensió oral Varietats generacionals Varietats geogràfiques Vídeos sobre les vostres EO xerrada