RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Errors freqüents’

  • Verbs que no s’avenen amb la preposició “amb”

     Us deixo aquest article que es va publicar al diari Avui-El Punt:

    En català hi ha tota una sèrie de verbs que són incorrectes quan es fan servir seguits de la preposició amb. És el cas dels verbs acabar amb, fer-se amb, poder amb, atrevir-se amb, quedar-se amb, complir amb i consultar amb.

    En alguns casos, desfer la incorrecció és tan fàcil com treure la preposició, però en d’altres és necessari reconstruir l’oració per tal de trobar una estructura catalana que expressi la mateixa idea. Vegem-ne alguns exemples.

    L’expressió acabar amb, molt estesa, és incorrecte quan té el significat de donar fi a una cosa. És un calc de la construcció castellana acabar con i de la francesa en finir avec. En la nostra llengua, els diccionaris proposen diverses solucions –fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, exterminar, desfer, destruir, exterminar, aniquilar, etc.–, en funció del significat de la frase. Per exemple, una oració com “el govern creu que és necessari acabar amb l’espoli fiscal” la podem canviar per “el govern creu que és necessari posar fi a l’espoli fiscal” (o “eliminar l’espoli fiscal”). Un altre cas podria ser “les manifestacions van acabar amb la dictadura”, que podríem corregir així: “les manifestacions van fer cessar la dictadura (o “van extingir”, “van fer acabar”, “van destruir”). Ara bé, l’expressió acabar amb també la podem trobar en construccions com “la pel·lícula acaba amb una escena trepidant”, que sí que són correctes, perquè en aquests casos l’expressió no té el sentit de posar fi a una cosa, sinó d’explicar com és l’acabament d’una cosa. Altres exemples d’aquest últim cas serien “la classe va acabar amb aplaudiments” i “el sopar va acabar amb unes postres delicioses”.

    Una altra de les expressions que s’utilitzen incorrectament és fer-se amb, quan té el sentit d’aconseguir una cosa o de prendre’n possessió. La construcció és considerada un castellanisme (hacerse con) i la podem substituir per apoderar-se, aconseguir, controlar, adquirir, guanyar, entre altres verbs. La construcció s’utilitza sovint en el llenguatge esportiu: “el Barça s’ha fet amb el títol de lliga”, que podríem corregir per “el Barça ha aconseguit el títol de lliga” o, simplement, “el Barça ha guanyat el títol de lliga”. Però també la trobem en frases com ara “l’inversor s’ha fet amb el 60% de l’empresa”, que podríem substituir per “l’inversor ha adquirit (o “ha comprat”) el 60% de l’empresa”. Cal parar atenció, però, en una accepció en què fer-se amb és del tot correcte, quan significa “tractar-se amb (algú)”; per exemple, “no es fa amb els seus cosins”. Tampoc ens podem confondre amb les construccions en què el verb no regeix la preposició i aquesta actua com a tal: “la reforma s’ha fet amb diàleg social” o “l’increment de preus s’ha fet amb el vistiplau dels comerciants”.

    Finalment, una altra de les construccions, calcada del castellà, que s’usa sovint en la llengua oral és poder amb, amb el significat de superar, vèncer o dominar. Per evitar aquest calc, s’ha de buscar una construcció genuïna que s’adigui amb el significat. Un exemple seria: “ha pogut amb l’adversari”, que podríem substituir per “ha vençut l’adversari”.

     Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 13-03-2012 Pàgina 36
    (puntuació del text adaptada)

    Article complet

  • Per què tinc un (o molts) dubte(s)?

    Segur que tots i totes us feu aquesta pregunta de tant en tant. I per què us la faig? Perquè no sé si en aquestes frases he d’escriure per què, perquè o per a què. M’ajudeu?

    1. Va venir […] volia millorar el seu català.
    2. Aquesta és la raó […] s’ha apuntat a l’S3.
    3. Li demanaré […] què vol aquest diccionari.
    4. […] no fas aquest exercici? […] no l’entenc.
    5. No et sabria dir el […] del seu comportament.

    Un consell: remeneu les eines de què us vaig parlar dimarts.

    Article complet

  • Tinc alguns dubtes

    Em sabríeu dir quines errades hi ha en aquestes frases? Són totes de la vostra collita…
    1. No cambiaria res i no arribaria a fer-ho tant bé.
    2. Dificil, la expressió oral.
    3. a) Pot ser em resulta una mica car. Però aprendre el català per mi és molt important. / b) Pot ser m’animo a fer el Suficiència 3. / c) M’ha resultat curt. Pot ser perquè vaig faltar 3 ó 4 classes.
    4. Continuar i acabar amb l’exàmen aprovat del nivell C.
    5. [M’ha resultat difícil] Gairabé tot. Accents, el pronom en, gions
    6. Si [s’han complert les meves expectatives], plenament.
    7. [M’ha resultat] mes facil l’expressió oral. El més dificil la gramàtica.
    8. Per mi sembla molt curt per tot allò que tenim d’aprendre.
    9. En general no tinc que dir perque hem fet el que m’esperava.
    10. Quant va amb o/u i el mes dificil sens cap dubte els verbs perquè sempre s’ha m’han donat malament.

    Article complet

  • Alguns errors freqüents

    En alguns dels vostres escrits, he trobat algunes coses que em sembla interessant poder compartir:
    En + infinitiu: compte, no equival a “com que + frase” (ex. *En ser elèctric, molts dels components convencionals desapareixeran)

    En l’actualitat: no és correcte si el podeu canviar per actualment.

    Adjectiu + nom: a diferència d’altres llengües, en català l’adjectiu sol anar darrere el nom que modifica. (Ex. *Aquest revolucionari vehicle funciona amb plàstic triturat.)

    El català és una llengua que prefereix les estructures verbals a les nominals (ex. *Es presenta dins una motxilla perquè el seu transport sigui molt còmode.)

    En els títols no heu de posar-hi punt final.

    Tot i que en català solem posar article personal davant els antropònims, quan es tracta de personatges històrics o famosos (ex. *L’Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny de 1852).

    Davant del complement directe no solem posar-hi preposició. Hi ha algunes excepcions, però les veurem més endavant. (*Va conèixer a Francesc Berenguer).

    Una cosa que hem comentat a classe més d’una vegada (encara que de moment no us penalitza) és l’ús del gerundi de posterioritat, incorrecte en català (ex. *Va estudiar al col·legi dels Escolapis, essent un alumne no gaire brillant).

    Compte quan separeu una paraula a final de línia: heu de respectar la separació sil·làbica, tenint en compte diftongs, hiats i dígrafs (ex. *enca-rregar).

    Davant d’article indeterminat utilitzem la preposició EN, no A (ex. *Gaudí va néixer a un poble dela província de Tarragona).

    Per expressar els anys, podem fer-ho de tres maneres: l’any MMMM, el MMMM i en MMMM, aquesta darrera és potser la més formal.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mpadros: Bon inici!
  • Lourdes Plaja Moreno (BIS): Hola, bon inici de curs a tothom.
  • mpadros: Aquesta setmana continuarem treballant-hi.
  • Cynthia Abad: Gràcies per donar-nos més exercicis de pronoms febles. A veure si finalment me’n surt. Encara no...
  • mpadros: Sí, Jordi, corresponen a tota la unitat 11.

Núvol d'etiquetes

Articles avaluació de curs Cantem en català Comentaris i suggeriments Consells Curiositats Descripció Diari de curs Entreteniments Errors freqüents Exercicis autocorrectius Exercicis de reforç expressió escrita expressió oral Frases fetes lectura Novetats Ortografia poesia prova Pàgines web règim verbal Sant Jordi solucionaris Suficiència 1 Tinc una pregunta Tipologia textual Una comprensió oral Varietats generacionals Varietats geogràfiques Vídeos sobre les vostres EO xerrada