RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘Articles’

  • Punt i coma

    En un principi era el Verb. I el Verb es manifestava a través de la paraula parlada i escrita. La llengua oral i l’escriptura tenien canals, regles i usos diferents. Les característiques de l’oralitat eren l’espontaneïtat, la immediatesa, la informalitat, sovint la incorrecció. Les de l’escriptura eren la reflexió, la formalitat, la distància. Tot això va anar d’aquesta manera –com Déu mana– des dels orígens dels temps fins al naixement del correu electrònic. Aquí es va espifiar tot.

    Potser sou dels qui rebeu, escriviu i responeu molts correus cada dia. Els correus s’alimenten els uns als altres: com més n’entren, més en surten; com més n’escrius, més en reps. Hi ha la idea, que és una servitud nefasta, que el correu s’ha de contestar de pressa. Que tot el que reps per correu és urgent. Els correus cremen a la pantalla i te’ls has de treure de sobre. Un correu d’ahir per contestar és una taca a l’expedient professional. O sigui que, eficients com som, ens posem a contestar i escriure correus a tota pastilla. A raig: sense pensar, sense rellegir, sense corregir. Enviem els correus amb faltes. Amb frares. No s’entén el que volem dir. Escrivim amb un coet al cul, fem els correus com els burros els pets i ZAZ! prenem la tecla enviar. I aleshores ja no hi ha res a fer.

    Potser no cal guardar els correus al calaix uns quants mesos, com s’ha de fer amb les novel·les: no seria productiu. Però dos o tres minuts… Els minuts que tardes a rellegir el que has escrit, a corregir l’ortografia (amb el corrector!), a construir i a ordenar bé les frases, i a posar-hi algun signe de puntuació. No dic pas un punt i coma, que això ja és per nota, dic una senzilla coma aquí, una coma allà, un punt al mig…

    Mestre Fabra, que segur que s’ho mira des de dalt, ho agrairia molt. Perquè les coses s’han de fer una mica ben fetes, i escriure també. La meva iaia, quan érem petits, sempre ens ho deia: “Mainada, feu-ho bé, que malament ja hi surt!”

    Maria Mercè Roca (publicat a El Punt Avui el 15.03.2012)

    Article complet

  • Verbs que no s’avenen amb la preposició “amb”

     Us deixo aquest article que es va publicar al diari Avui-El Punt:

    En català hi ha tota una sèrie de verbs que són incorrectes quan es fan servir seguits de la preposició amb. És el cas dels verbs acabar amb, fer-se amb, poder amb, atrevir-se amb, quedar-se amb, complir amb i consultar amb.

    En alguns casos, desfer la incorrecció és tan fàcil com treure la preposició, però en d’altres és necessari reconstruir l’oració per tal de trobar una estructura catalana que expressi la mateixa idea. Vegem-ne alguns exemples.

    L’expressió acabar amb, molt estesa, és incorrecte quan té el significat de donar fi a una cosa. És un calc de la construcció castellana acabar con i de la francesa en finir avec. En la nostra llengua, els diccionaris proposen diverses solucions –fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, exterminar, desfer, destruir, exterminar, aniquilar, etc.–, en funció del significat de la frase. Per exemple, una oració com “el govern creu que és necessari acabar amb l’espoli fiscal” la podem canviar per “el govern creu que és necessari posar fi a l’espoli fiscal” (o “eliminar l’espoli fiscal”). Un altre cas podria ser “les manifestacions van acabar amb la dictadura”, que podríem corregir així: “les manifestacions van fer cessar la dictadura (o “van extingir”, “van fer acabar”, “van destruir”). Ara bé, l’expressió acabar amb també la podem trobar en construccions com “la pel·lícula acaba amb una escena trepidant”, que sí que són correctes, perquè en aquests casos l’expressió no té el sentit de posar fi a una cosa, sinó d’explicar com és l’acabament d’una cosa. Altres exemples d’aquest últim cas serien “la classe va acabar amb aplaudiments” i “el sopar va acabar amb unes postres delicioses”.

    Una altra de les expressions que s’utilitzen incorrectament és fer-se amb, quan té el sentit d’aconseguir una cosa o de prendre’n possessió. La construcció és considerada un castellanisme (hacerse con) i la podem substituir per apoderar-se, aconseguir, controlar, adquirir, guanyar, entre altres verbs. La construcció s’utilitza sovint en el llenguatge esportiu: “el Barça s’ha fet amb el títol de lliga”, que podríem corregir per “el Barça ha aconseguit el títol de lliga” o, simplement, “el Barça ha guanyat el títol de lliga”. Però també la trobem en frases com ara “l’inversor s’ha fet amb el 60% de l’empresa”, que podríem substituir per “l’inversor ha adquirit (o “ha comprat”) el 60% de l’empresa”. Cal parar atenció, però, en una accepció en què fer-se amb és del tot correcte, quan significa “tractar-se amb (algú)”; per exemple, “no es fa amb els seus cosins”. Tampoc ens podem confondre amb les construccions en què el verb no regeix la preposició i aquesta actua com a tal: “la reforma s’ha fet amb diàleg social” o “l’increment de preus s’ha fet amb el vistiplau dels comerciants”.

    Finalment, una altra de les construccions, calcada del castellà, que s’usa sovint en la llengua oral és poder amb, amb el significat de superar, vèncer o dominar. Per evitar aquest calc, s’ha de buscar una construcció genuïna que s’adigui amb el significat. Un exemple seria: “ha pogut amb l’adversari”, que podríem substituir per “ha vençut l’adversari”.

     Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 13-03-2012 Pàgina 36
    (puntuació del text adaptada)

    Article complet

  • Sobre la h

    Com que no sempre és fàcil saber quan apostrofem l’article davant una paraula començada amb hac, us deixo una llista amb algunes de les més habituals:

    – amb apòstrof (hac muda): handbol, hoquei, home, hamburguesa, holandès, hamaca, habitatge, hàmster, harmonia, helicòpter, henna, hidratar, hivern, hoste, huracà…

    – amb apòstrof perquè són mots femenins començats amb i àtona: hiena, hipocresia, hipoteca, història…

    – sense apòstrof (hac aspirada): hardware, hippy, hawaià, hobby, holding, hit-parade…

    També us adjunto l’article “Homenatge a l’hac” (sic.), que es va publicar l’any 2005.  Veureu que l’autor s’hi expressava amb un to d’erudició que -començant pel mateix titular, que hauria d’haver estat “Homenatge a la hac” perquè no apostrofem davant del nom de les lletres- quedava ridículament desautoritzat. Malgrat tot, crec que us pot interessar.

     

    Article complet

  • Legalitzar les drogues

    Fa dies, la Pilar ens va parlar d’un debat que s’ha generat a l’entorn de la legalització de les drogues per alleujar la crisi econòmica.
    Podeu llegir l’article que va comentar la Pilar si cliqueu aquí. El trobareu a la pàgina 8.
    Fins després!

    Article complet

  • Dura lex

    No penseu malament! L’article que teniu a continuació no té res a veure amb una coneguda marca de vidre, sinó amb un proverbi llatí que ve a dir que la llei és dura però és la llei.

    “No podem pas dir que la nova llei antitabac, que prohibeix fumar als espais públics tancats, hagi estat rebuda amb aplaudiments per tothom. De fet, han estat diverses i notòries les queixes d’alguns empresaris del sector de la restauració, però les insubmissions han durat un tancar i obrir d’ulls, després de les visites dels inspectors i de les amenaces de multa.

    La normativa sobre el tabac es va aprovar el 21 de desembre al Congrés dels Diputats i s’ha aplicat sense gairebé cap excepció des que va entrar en vigor, el 2 de gener. Malgrat la polseguera que ha aixecat entre l’opinió pública, és ben clar que des de començaments d’any no es pot fumar en cap espai públic tancat, i és que, com diu el proverbi llatí, dura lex, sed lex.

    Una altra llei que ha entrat en vigor en els darrers mesos ―concretament, el passat 23 d’agost― és la del Codi de consum de Catalunya. Es tracta d’un nou marc general de referència que pretén protegir els drets dels consumidors i usuaris i, entre altres novetats, assenyala que les empreses han de proporcionar la informació dels productes com a mínim en català. Ho estableix l’article 128-1, apartat b: les persones consumidores tenen dret a rebre en català “les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, […] i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat”.

    Segons la disposició transitòria segona de la Llei, aquesta obligació és exigible a partir del 23 de gener a les empreses que tinguin més de 200 treballadors, mentre que la resta tenen sis mesos més de marge per adaptar-s’hi. Fa poc més d’una setmana, doncs, la majoria de productes que es poden adquirir en qualsevol comerç han de dur la informació bàsica (ingredients, data de caducitat, etc.) en català.

    Una excursió al supermercat de la cantonada, però, palesa el flagrant incompliment de la Llei. Evidentment, canviar tot l’etiquetatge suposa una despesa elevada, i més en l’època de crisi que estem vivint. Ara bé, també són molts els restauradors que, arran de la normativa del tabac, diuen que hauran de tancar el negoci i inscriure’s a l’atur, i no per això els inspectors han fet els ulls grossos.

    És evident, doncs, que una llauna de Coca-Cola sense el mínim vestigi de català no vulnera tant la llei com un havà fumejant i, així, queda clar que hi ha normatives que s’aproven per seguir al peu de la lletra i d’altres que es promulguen per col·locar-les a l’aparador. Si les coses continuen per aquest camí, potser caldrà reinventar el proverbi: dura lex, però només en alguns casos.”

    (Article escrit pel grup Desmuntem)

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mpadros: Bon inici!
  • Lourdes Plaja Moreno (BIS): Hola, bon inici de curs a tothom.
  • mpadros: Aquesta setmana continuarem treballant-hi.
  • Cynthia Abad: Gràcies per donar-nos més exercicis de pronoms febles. A veure si finalment me’n surt. Encara no...
  • mpadros: Sí, Jordi, corresponen a tota la unitat 11.

Núvol d'etiquetes

Articles avaluació de curs Cantem en català Comentaris i suggeriments Consells Curiositats Descripció Diari de curs Entreteniments Errors freqüents Exercicis autocorrectius Exercicis de reforç expressió escrita expressió oral Frases fetes lectura Novetats Ortografia poesia prova Pàgines web règim verbal Sant Jordi solucionaris Suficiència 1 Tinc una pregunta Tipologia textual Una comprensió oral Varietats generacionals Varietats geogràfiques Vídeos sobre les vostres EO xerrada