• Amics de les Arts: “Si un nord-americà no es planteja cantar en una llengua que no sigui anglès, nosaltres tampoc ho fem. Cantem en català!”

    Carme: Aquesta era la segona pregunta!

    Joan Enric Barceló: En vam imaginar una que fos perfecta i molt maca.

    D.A.: No sabem si es lliga molt o no, us ho anàvem a preguntar!

    Eduard Costa: Passa o no passa?

    D.A.: Hi ha final feliç? (Riures) Val, veig que no es pot dir! Ella acaba de fer que sí, per tant, passa, passa. Engresquem a tothom que faci intercanvi lingüístic.

    Souad: Coneixeu alguna parella lingüística?

    F.P.: Tinc un amic que sí que va fer parella lingüística, però no gaires vegades, no va prosperar en aquest sentit com la cançó.

    E.C.: Jo coneixia gent, quan estàvem a Barcelona al pis, que sí que havia tingut parella lingüística i recordo que consistia a anar-se trobant i sempre els parlaves en català i era un repte per a ells. No era una parella lingüística formal, però sempre et buscaven a tu perquè et deien que eres l’única persona que coneixien que els parla en català i servia per establir vincles que els feia parar l’orella.

    D: Creieu que les parelles lingüístiques som una espècie per catalogar?

    E.C.: (Riures). De fet, crec que no hi ha gaires cançons sobre parelles lingüístiques.

    C: Per això ens ha cridat l’atenció! Nosaltres hem anat més enllà, som un trio!

    J.E.B.: Home! Un trio lingüístic! (Riures). Crec que realment la gent que en fa, que jo també en conec alguns que ho han fet,  es crea una relació molt maca. Llavors sí que poden sortir moltes històries dignes d’explicar a través de quedar una tarda per fer un cafè i allà un parla en català, l’altre parla, en aquest cas en grec, però pot ser en anglès, francès o el que sigui. Pots establir aquest vincle. Cadascú parla en el seu idioma i ensenyes i alhora t’ensenyen. De fet la cançó ho diu.

    C: De fet, ells m’ensenyen moltes coses, i aprenc d’ells mateixos i del seu país.

    J.E.B.: De fet, la cançó juga amb aquesta frase m’ensenyo, m’ensenyes i ens ensenyem. En el sentit de mostrar-se i també d’ensenyar. Hi ha un joc de paraules.

    C: De moment heu compost totes les cançons en català. Sempre componeu en aquesta llengua o teniu algun material en castellà o alguna altra llengua per a discos futurs?

    F.P.: Hem de dir que en tenim una en japonès…

    E.C.: Però sí, totes les tenim en català perquè és la llengua que coneixem i és com ens comuniquem més bé. Si algú de nosaltres parlés súper bé el romanès no diríem que no al romanès, eh! Però és per practicitat, perquè és el que ens va més bé per comunicar-nos.

    J.E.B.: És una cosa que no ens vam ni plantejar quan vam fer el grup, en quin idioma volíem parlar. Havia de ser el català per força, perquè quan fas un acte creatiu fas una cosa per poder comunicar i si tu véns avui a Cassà de la Selva i et poses a cantar en anglès ningú t’entendrà. I tu el que vols és que la gent entengui el missatge de la cançó. La gent ho pot entendre a nivell musical, però a nivell artístic també t’ha d’arribar alguna cosa.

    F.P.: I a part si tu ets català, penses en català, és molt més fàcil comunicar-te. A part, parles l’idioma del públic, però també el teu propi.

    J.E.B.: A no ser que siguis Beckett que parlava anglès, però escrivia en francès per haver de pensar més.

    D.A.: Un nord-americà no es planteja cantar en una llengua que no sigui l’anglès, oi? També és estrany que nosaltres ens hàgim de plantejar en quin idioma hem de cantar!

    S: Creieu que el bon moment que viu la música en català ajuda la llengua i a la integració dels nouvinguts?

    F.P.: Jo espero que sí. No t’ho puc assegurar perquè no tenim dades d’això, però jo crec que sí, que la música viu un bon moment i que fa que més gent escolti música en català i si això ajuda a la integració nosaltres estem súper contents.

    E.C.: És difícil, perquè als nouvinguts tothom els parla en castellà. Conec molta gent nouvinguda que porta aquí molts anys i tothom fa el canvi, perquè hi ha aquesta cultura que ve algú de fora i li parles en castellà. El problema el tenim més nosaltres de dir, si parles català, doncs continua parlant en català encara que l’altre sigui de Romania o d’un país àrab. Jo crec que ve per la nostra actitud. Si nosaltres canviem això… La música fa la seva feina, perquè ja no és una cosa que hagis de fer un tu a tu de parlar, sinó que tu mateix la portes en un MP4 o un Ipod i vas tirant.

    D.A.: Tenim seguidors d’Alemanya que ens diuen estic aprenent català amb les vostres cançons. Gent de Mèxic que diu vull aprendre català només per entendre les vostres cançons. Això és maquíssim!

    J.E.B.: Sí que és veritat que el fet que la música visqui un bon moment fa que a nivell d’exposició, que la música està molt més en els mitjans, fa que la gent que mira TV3 o escolta RAC 1 o Catalunya Ràdio li puguin arribar les cançons en català i diguin “què és això? Sona bé. Busquem-ho!”. Si hi ha una mica d’interès per part de la persona que ve, de dir vaig a escoltar música en català, crec que avui dia és fàcil que hi pugui accedir a través dels mitjans.

     

    C: Per últim, una pregunta que no era al guió però que ens agradaria fer-vos. El fet que fa uns anys vau actuar en una festa del “Voluntariat per la llengua” ha influït en la cançó?

    J.E.B.: Bueno, jo crec que l’acte de voler anar allà ja és perquè hi ha una consciència amb les coses catalanes. A més, hi havia la fira d’etiquetatge en català. Per la nostra banda sempre hi ha una consciència a mimar les paraules, a recuperar paraules, perquè a les nostres lletres passa: fem servir paraules que potser les deia l’avi i estan allà fotudes i la gent que és d’una zona que no és d’aquí diu “i això què vol dir?”. La consciència lingüística hi és.

    E.C.: Recordo que el dia de la festa vam fer pujar un noi, que era alumne de català, tot molt improvisat. Va dir unes paraules i va estar molt content. Va ser maco perquè aquell dia la gent estava  sensible amb això i ho va agrair molt. Va ser molt emocionant!

     

  1. souad

    31 Mar 12
    18:55 #

    una entrevista es molt divertit i els amics de les arts son maquisimos

Categories


Arxius


Enllaços


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes