RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per novembre, 2010

  • Solució al jeroglífic 9 i nou jeroglífic 10

    La solució del jeroglífic 9 era A MENORCA (A + menor + ca)

    Enhorabona als encertants:

    Joana M.

    Paqui G.

    Cari

    Inma R.

    Paqui C.

    .

    .

    .

    I aquí tenim el jeroglífic 10:

    La solució apareixerà diumenge 5 de desembre. Teniu temps fins llavors per enviar la resposta en un comentari, que ja sabeu que no sortirà publicat perquè els companys no en coneguin la solució abans d’hora.

    Article complet

  • Solució a l’adminigma 9 i nou adminigma 10

    L’adminigma 9 era “complicat”. La resposta de “Jornada andalusa molt, molt ensucrada”, de 8 lletres, era DIABÈTIC.

    Es tractava de veure que la paraula diabètic es pot separar en dia bètic, és a dir jornada andalusa, i com sabeu la diabetis va molt lligada al sucre…

    Aquesta vegada no hi ha hagut encertants. A veure si el proper el trobeu més fàcil…


    L’adminigma 10 és força “local” i fa així:

    “S’encanta l’onada” de 8 lletres.

    Si en sabeu la resposta, envieu-la en un comentari abans de divendres 3 de desembre.  Recordeu que el vostre comentari no el faré visible al bloc, però sí que publicaré una llista amb tots els qui l’hagueu encertat.

    Article complet

  • Diacrítics més usuals

    Quins serien els diacrítics més usuals?

    Us poso l’enllaç als que proposa la pàgina itineraris d’aprenentatge:

    http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_04_07.htm

    Si voleu, al final d’aquesta pàgina hi ha una activitat que es pot clicar (activitat 29) on cal relacionar paraules amb accent o sense i el seu significat.

    Ja em direu si us ha estat d’utilitat.

    Article complet

  • Solució al jeroglífic 8 i nou jeroglífic 9

    La solució del jerogífic 8 era ELS GEGANTS (Els+g+guants-u)

    .

    .

    .

    Enhorabona als encertants:

    Cari, Gregòria G., Ana R., Anna T., Josep C., Maria A., Joana M., Encarna S., Silvia G., Josep V.

    .

    .

    .

    I aquí teniu el jeroglífic 9:

    La solució apareixerà diumenge 28 de novembre. Teniu temps fins llavors per enviar la resposta en un comentari, que ja sabeu que no sortirà publicat perquè els companys no en coneguin la solució abans d’hora.

    Article complet

  • Solució a l’adminigma 8 i nou adminigma 9

    L’adminigma 8 era fonètic. La resposta de “Li pot sortir per tot el cos a un xinès, però en tenim una a cada dit”, de 5 lletres, era UNGLA.

    Es tractava de veure que la paraula ungla es pot dividir en un gla, que és com un xinès pronunciaria un gra.

    Enhorabona als encertants:

    Anna T., Inma R., Josep V., Cari, Salud G., Gregoria G., Lucia G., Maria A., Carme S. i Ana R.

    L’adminigma 9  fa així:

    “Jornada andalusa molt, molt ensucrada” de 8 lletres.

    Si en sabeu la resposta, envieu-la en un comentari abans de divendres 26 de novembre.  Recordeu que el vostre comentari no el faré visible al bloc, però sí que publicaré una llista amb tots els qui l’hagueu encertat.

    Article complet

  • Solució al jeroglífic 7 i nou jeroglífic 8

    La solució del jerogífic 7 era CARABASSA (cara+ bassa)

    En aquest cas també era correcta la resposta CARBASSA (CAR + BASSA), ja que aquesta paraula, igual que caragol/cargol, admet les dues formes.

    .

    .

    Enhorabona als encertants:

    Maria A., Cari, Salud G., Pilar G., Anna T. i Silvia G.

    .

    .

    I aquí teniu el jeroglífic 8:

    La solució apareixerà diumenge 21 de novembre. Teniu temps fins llavors per enviar la resposta en un comentari, que ja sabeu que no sortirà publicat perquè els companys no en coneguin la solució abans d’hora.

    Article complet

  • Solució a l’adminigma 7 i nou adminigma 8

    L’adminigma 7 era alfabètic. La resposta de “En té Badalona, Berlín o Girona, però Madrid no”, de 3 lletres, era ENA.

    Es tractava de veure que la lletra ena és la que tenen en comú les tres primeres ciutats, i Madrid no. Ah, i a més calia escriure bé la lletra: ena i no ene.

    Enhorabona als encertants:

    Pilar C., Salud G., Silvia G. i Anna T.

    L’adminigma 8  fa així:

    “Li pot sortir per tot el cos a un xinès, però en tenim una a cada dit” de 5 lletres.

    Si en sabeu la resposta, envieu-la en un comentari abans de divendres 19 de novembre.  Recordeu que el vostre comentari no el faré visible al bloc, però sí que publicaré una llista amb tots els qui l’hagueu encertat.

    Article complet

  • Video de Pompeu Fabra

    Un de vosaltres m’ha demanat si es pot veure el video que ens van projectar a l’exposició de l’Espai Betúlia.

    He trobat aquest enllaç de Videos a la carta de TV3:

    http://www.tv3.cat/videos/170862948/Pompeu-Fabra-des-de-la-distancia

    Si hi cliqueu, podreu tornar a veure el video.

    Article complet

  • Textos de l’Expressió Oral

    Aquí us en deixo quatre fragments, un dels quals haureu de llegir en veu alta (ja sigui a classe o gravat en un arxiu de veu).

    Les orenetes i els falziots
    FRAGMENT 1 (216 paraules)
    A Catalunya tenim quatre menes d’orenetes: l’oreneta de xemeneia, que és la que abunda pertot arreu; l’oreneta de finestra, que també és anomenada cul-blanc i sol rodar per les ciutats i llocs de molta gent; l’oreneta de ribera, que ja és més escassa i volta pels camps a les vores dels rius i torrents; i el roquerol, que és una oreneta menuda, tota negrosa, i només es troba en els llocs de muntanya i a les masies apartades.
    La més estesa de totes i la més simpàtica és l’oreneta de xemeneia, que és coneguda arreu amb el nom sol d’oreneta. Té gairebé un pam de la punta del bec a la cua, i les seves plomes són acolorides amb més gràcia que les de cap altra mena d’orenetes. Té tota l’esquena d’un color negre lluent, que sembla blau metàl·lic, i el front i la gorja d’un coloret castany rogenc. Diuen les velles de pagès que té aquest color perquè, havent anat a desclavar els claus dels peus i les mans de Nostre Senyor quan era a la creu, es va quedar amb la cara pintada de sang. Té tota la panxa pintada d’un color de palla, i al mig de la cua, que fa com una forqueta, hi té dues taques blanques que semblen dues perles.
    FRAGMENT 2 (150 paraules)
    L’oreneta s’escampa per Europa i el nord de l’Àfrica. Sol arribar a casa nostra la darrera quinzena de març, i a la primeria d’abril totes les parelles ja han vingut i totes estan atrafegades amb els nius. Quan arriben als nostres països, les orenetes estan contentes i xisclen d’un cap del dia a l’altre; i quan se’n van estan tristes i sembla que facin el viatge per força. Això vol dir que el país de les orenetes és el nostre, que aquí hi tenen llur niu i llur alegria.
    El niu de l’oreneta és una meravella de treball i d’enginy. L’edifiquen sempre adossat a la paret: en una pallissa, sota el balcó, en un racó de la cuina, a la quadra dels animals, pertot arreu (com més animat és el lloc, millor); però sempre de manera que estigui a cobert de la pluja i en un lloc arrecerat del vent.
    FRAGMENT 3 (150 paraules)
    El niu de l’oreneta està fet de fang: si pot ésser, d’una argila ben grassa. L’oreneta l’agafa amb el bec i el pasta amb la saliva, i va guarnint les parets i va fent una mena d’olla perfecta com no la faria cap terrisser. Per aguantar-lo hi posa una mica de tronquets i palletes; i, quan té la cassola feta, a dins la farceix de tiges finíssimes, de pèls d’animal i borrissol de ploma. Si fa bon temps, amb vuit dies una parella d’orenetes en tenen prou per deixar el niu llest i acabat. Generalment, les orenetes fan servir el mateix niu una colla d’anys. Cada parella sap ben bé on deixa casa seva; i, quan torna, el primer que fa es veure com segueix el niu, i, si hi ha hagut algun desperfecte o s’ha fet malbé d’alguna banda, de seguida hi posa remei i el deixa com nou.
    FRAGMENT 4 (236 paraules)
    Quan el niu està fet, la femella pon quatre o sis ous petitets i de forma semblant a un pinyó, amb la closca fina com un tel de ceba. Aquests ous són blancs amb taques fosques o vermellenques. Quan fa bon temps, el mascle es cuida de dur l’aliment a la femella mentre cova; però, si plou o el temps és humit, la femella se l’ha d’anar a cercar ella mateixa, i aleshores, és clar, com que no pot covar tan seguit, el naixement de les orenetes petites tarda més temps: a vegades la covada dura quinze o vint dies.
    Quan neixen, els petits són lleigs com un pecat; i es pot dir que només se’ls veu el bec groguenc, que sempre tenen obert. Aleshores els pares no es cansen de dur-los menjar, i veureu que en quatre dies es van fent i es van plomant, i de seguida comencen a treure el cap per damunt del niu per veure què passa. Generalment, al cap de dues o tres setmanes ja poden començar a volar i fer de les seves. Els pares els vigilen, i quan es fa fosc els fan tornar cap al niu. Després els acostumen a passar la nit fora de casa; i a la fi, quan ja són prou espigadets, els abandonen perquè se les campin pel seu compte i s’espavilin a guanyar-se la vida caçant mosquits i papallonetes de tota mena.

    Article complet

  • Novetat a l’Optimot

    Si cliqueu el logotip de l’Optimot se us obrirà aquest recurs tan interessant, que de fa pocs dies ha incorporat una cinquena funció (fins ara hi havia cerca bàsica, frase exacta, criteris i castellà-català). Es tracta de verbs conjugats, de manera que si escriviu un infinitiu i en voleu saber la conjugació, podreu clicar el botonet d’aquesta nova funció. Feu-ne la prova!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • dolors sans: m’agrada molt els dictats en línea aixì faig recuperacions i m’adono de les meves faltes
  • Josep Fusté Boronat: El corrector automàtic de Word, no admet safaretjos; només safareigs o safarejos
  • núria: a menorca
  • Joan: Sí, a més d’aquest ús, podem fer-lo servir com a adjectiu emfàtic: “Ho he fet jo mateix”....
  • Miau Lin: crassies per astò, mol xulo i val mol la pena grassies 🙂

Núvol d'etiquetes

Adminigma dubte exercicis Humor