RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Sobre la hac

    .

    L’article que reprodueixo “Homentage a l’hac (sic)” va sortir publicat l’any 2005. El vaig retallar perquè em va fer gràcia comprovar que l’autor s’hi expressava amb un to d’erudició que -començant pel mateix titular- quedava ridículament desautoritzat.

    Una dita castellana prou coneguda és la que fa: Dime de qué alardeas y te diré de qué careces.

    Efectivament, en aquest cas, per haver-se passat de llest, es pot dir que a aquest periodista se li ha vist el llautó. Algú li hauria d’haver dit -abans de publicar un article que pretén alliçonar- que les lletres de l’alfabet no s’apostrofen mai (cal escriure la efa, la ena, la hac…). També li podrien haver dit que va escriure “poguem” amb o en lloc de fer-ho amb u, o que a l’hivern gaudim de la neu, però no en disfrutem perquè disfrutar és un barbarisme.

    En fi, de totes maneres, cal reconèixer que hi surten alguns mots amb hac que sempre va bé de recordar…

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • dolors sans: m’agrada molt els dictats en línea aixì faig recuperacions i m’adono de les meves faltes
  • Josep Fusté Boronat: El corrector automàtic de Word, no admet safaretjos; només safareigs o safarejos
  • núria: a menorca
  • Joan: Sí, a més d’aquest ús, podem fer-lo servir com a adjectiu emfàtic: “Ho he fet jo mateix”....
  • Miau Lin: crassies per astò, mol xulo i val mol la pena grassies 🙂

Núvol d'etiquetes

Adminigma dubte exercicis Humor