1. Núria Navarro Teixidó

    13 juny 16
    11:34 #

    La meva motxilla vermella

    Què sabia?

    Vaig arribar al curs de català adjectivada, amb la motxilla plena de creativitat, intuïció, caos, llibertat i joc. Ja tenia el costum d’escriure, de corregir, de deixar reposar el text, d’escombrar-lo. Però també amb dubtes, trobant a faltar algun mètode que em donés suport davant el full en blanc, i normativa gramatical i sintàctica on agafar-me. Venia amb moltes ganes d’aprendre i millorar. Així ha sigut. És, encara. Àrdua feina la de qui escriu que no té límit ni fi.

    Què he après?

    A pensar abans d’escriure, una mica. He après que és difícil fer-ho, però també necessari, molt. A fer-me preguntes: què és el que vull dir? A qui? Com ho he de dir? La importància de la comunicació, de l’emissor i el receptor. He guanyat capacitat d’anàlisi i de crítica. D’autocrítica, sobretot. De moment.
    He après a escriure diferents tipus de textos: articles, notícies, resums, ressenyes…
    A endreçar-los, estructurar-los, llegir-los, rellegir-los…

    Què em falta?

    He descobert que no sabia que dubtava, tot i que ho feia. Segueixo tenint dubtes, molts dubtes. A mesura que els vaig aclarint sembla que n’apareguin més i més. Els errors no minven, es transformen! Apareixen com per art de màgia, es fan visibles, evidents. Em falta treballar més, amb perseverància. Llegir més i amb intenció crítica. Llegir i llegir. Escriure, escriure i reescriure.

    I aprendre micologia! Més que res per no empassar-me cap Amanita Phalloide. Ja tinc una bona guia. Hi ha qui vol ser poeta i potser ja n’hi ha prou en ser boletaire!

    Núria Navarro.
    Abril 2016

  2. Òscar Herrera Constans

    08 juny 16
    15:09 #

    LA MEVA MOTXILLA

    Al llarg de la vida les persones anem assolint i assimilant diversos coneixements i aptituds pròpies del procés d’aprenentatge. Per fer un sil·logisme d’aquest fet podríem dir que cadascú duu una motxilla on afegim totes aquelles coses que posteriorment farem servir al llarg del camí.

    Parlant en termes d’ús i aprenentatge de les llengües, en concret la catalana, podria dir que la meva motxilla no havia patit cap variació ni afegir de contingut des del 2006 un cop vaig finalitzar els estudis de batxillerat. D’ençà, només duia les eines bàsiques per poder superar els entrebancs i complicacions amb esforç i certa dificultat. Era capaç d’expressar-me oralment i de forma escrita correctament però amb un temps excessiu de preparació, amb recursos més aviat pobres i tot sovint de forma enrevessada.

    Per tant era l’hora d’afegir eines i elements nous a la meva motxilla que no només em permetessin fer el camí, sinó que a més me’l permetessin realitzar còmodament i de forma elegant. Arran d’aquesta situació i de la inscripció al curs d’assoliment del nivell C2 de català he aconseguit millorar certs aspectes com ara: la compressió de textos; l’elaboració de diversos estils de text com els d’opinió, els argumentatius, les ressenyes, els informe, etc.; la capacitat de poder interpretar, sintetitzar i resumir divers material bibliogràfic per a posteriorment elaborar un discurs propi; i finalment l’habilitat d’adequar-me als requisits de la feina que se’m demani tot emprant una estructura de text o discurs clara, entenedora, ben connectada i correctament puntuada facilitant-ne així la lectura o escolta de les meves habilitats comunicatives.

    Normalment mai s’arriba a l’excel·lència en qualsevol dels aspectes de la vida perquè sempre ens quedarà una mica d’espai a la nostra motxilla on afegir coneixements. També ens podem trobar en el cas de tenir coses des de fa temps però que cal substituir i actualitzar. En el meu cas, sóc conscient que encara queda pendent de renovar certes coses que duia al fons de la motxilla i que s’han rovellat com ara els temes d’ortografia i de lèxic. És important solucionar aquest punt perquè per molt bonic que sigui el vestit, si té taques, aquest no lluirà mai tan bé com un de net i polit.

  3. Fina Moreno

    07 juny 16
    20:38 #

    Vaig cursar els meus estudis en castellà, era aquella època en que els més afortunats fèiem una hora de català a la setmana, ja comprendreu que així era impossible, per a mi el tema del català era com per a molts l’anglès, aquella assignatura pendent que costa i fa mandra aprendre, es clar que jo tinc l’avantatge que sóc d’aquí i el parlo. El vaig anar aprenent i era un plaer veure com poc a poc ho feia millor, però encara em quedava molt (i em queda, es clar!) així que cada cop una mica més difícil.

    Quan vaig fer el nivell C1 de català vaig aprendre moltes coses, amb tot el que anàvem fent jo vaig omplir no una motxilla, sinó diverses. Vaig descobrir que era capaç d’escriure un textos força decents, que a partir d’una idea a classe, entre tots, lentament amb paciència i il·lusió vam ser capaços d’escriure un conte preciós.

    I aquí em trobo fent el nivell C2, contenta però acoquinada perquè cada vegada que aprenc més, tinc la sensació de que sé menys, les coses que hauria de tenir molt clares sovint me les qüestiono.

    És cert que ara tinc una alerta més sensible i detecto més els errors, meus i dels altres, bon senyal! però d’altres els porto tan integrats… Aquest curs hem repassat connectors, pronoms relatius, pronoms febles, la llista és inacabable, hi ha tantes coses que tenien que ser un repàs per refrescar la memòria i ha estat veure que calia repassar molt més. En definitiva intentaré superar-me, fer-ho el millor que pugui i així omplir més motxilles.

  4. Oscar Cruz

    06 juny 16
    17:44 #

    Em vaig proposar fer el curs de català nivell C2, per tal de poder perfeccionar la meva gramàtica, lèxic i deixar els bolets verinosos que hi portava a dins la motxilla.

    Ha estat un curs més dur del que semblava, ja que per feina no he pogut assistir cada dia i això m’hauria penalitzat bastant alhora de seguir el ritme dels companys.

    En el transcurs del curs he pogut anar polint les mancances que tenia. A saber corregir els meus propis errors que eren fruit de no posar l’atenció corresponent a l’hora d’escriure. Això fa que cometi errors de nivells molt més baixos del que estic cursant i són imperdonables.

    Gràcies a la tasca de la professora la paciència de cada classe per tal d’explicar i fer-nos entendre les diferents normes lingüístiques que ens em anat trobant ha estat més entenedor.

    Hi ha molt treball darrere de cada classe, que s’hauria portat de diferents maneres.

    Ara puc dir que molts bolets verinosos els he pogut deixar en el camí que vam començar a l’Octubre, moltes paraules les quals no eren d’aquesta llengua i estàvem contaminant d’una manera inconscient.

    Vull agrair als companys per fer que tot plegat hagi estat molt més fàcil i d’ells també he pogut aprendre.

  5. Oscar Cruz

    06 juny 16
    17:42 #

    Em vaig proposar fer el curs de català nivell C2, per tal de poder perfeccionar la meva gramatica, lèxic i deixar els bolets verinosos que hi portava a dins la motxilla.

    Ha estat un curs més dur del que semblava, ja que per feina no he pogut assistir tots els dies i això m’hauria penalitzat bastant alhora de seguir el ritme dels companys.

    En el trasncurs del curs he pogut anar polint les mancances que tenia. A saber corregir els meus propis errors que eren fruit de no posar l’atenció corresponent alhora d’escriure. Això fa que cometi errors de nivells molt més baixos del que estic cursant i són imperdonables.

    Gracies a la tasca de la professora la paciència de cada classe per tal d’explicar i fer-nos entendre les diferents normes lingüistiques que ens em anat trobant ha estat més entenedor.

    Hi ha molt treball darrera de cada classe, que s’hauria portat de diferents maneres.

    Ara puc dir que molts bolets verinosos els he pogut deixar en el camí que vam començar al Octubre, moltes paraules les quals no eren d’aquesta llengua i estavem contaminant d’una manera inconcient.

    Vull agraïr als companys per fer que tot plegat hagi estat molt més fàcil i d’ells també he pogut apendre.

  6. Eva Calvo

    05 juny 16
    9:55 #

    La meva motxilla

    Com a conclusió del curs la Judith ha proposat un exercici de reflexió. Reflexionar sobre
    alguna cosa, sempre, ens fa aturar-nos i mirar aquell camí que hem deixat enrere, on som i on volem arribar, un exercici imprescindible, doncs , en qualsevol procés d’aprenentatge.

    Mirant enrere, l’Eva de l’Octubre portava una motxilla ben carregada: ganes d’aprendre i millorar, facilitat de produir idees en quantitats ingents però molta dificultat per lligar-les de manera clara i entenedora. Portava també una motxilla carregada de cursos massa teòrics i avorrits, cursos que engrescaven poc. D’aquests cursos havia fet un sediment teòric important però amb errades bàsiques i no corregides a temps: d’ortografia, de puntuació i sobretot una manera recargolada d’escriure.

    Amb sorpresa, em vaig trobar una manera de treballar i apropar-se a la llengua més propera a la meva manera d’entendre-la i que em va agradar molt: llegir, escriure, produir, parir, com li agrada dir a la Judith, a part d’un grup de companys de viatge amb els que me he sentit molt còmoda i desinhibida per expressar-me.

    Estic satisfeta i m’agrada pensar que el meu esforç, irregular, i «le savoir faire» de la Judith han fet que escrigui una mica millor, que repassi els meus textos un cop i un altre, de manera obsessiva, els meus i tots els que cauen a les meves mans.

    Pel que fa al futur, per suposat que m’agradaria aprovar l’examen de nivell, però sobretot desitjo no perdre aquest hàbit d’escriure i llegir de manera regular, penso què és la millor manera d’aprendre i millorar, és més penso què casi és la única manera.

    Eva Calvo

  7. Eva Calvo

    05 juny 16
    9:53 #

    La meva motxilla

    Com a conclusió, la Judith ha proposat un exercici de reflexió. Reflexionar sobre alguna cosa, sempre, ens fa aturar-nos i mirar aquell camí que hem deixat enrere, on som i on volem arribar, un exercici imprescindible, doncs , en qualsevol procés d’aprenentatge.

    Mirant enrere, l’Eva de l’Octubre portava una motxilla ben carregada: ganes d’aprendre i millorar, facilitat de produir idees en quantitats ingents però molta dificultat per lligar-les de manera clara i entenedora. Portava també una motxilla carregada de cursos massa teòrics i avorrits, cursos que engrescaven poc. D’aquests cursos havia fet un sediment teòric important però amb errades bàsiques i no corregides a temps: d’ortografia, de puntuació i sobretot una manera recargolada d’escriure.

    Amb sorpresa, em vaig trobar una manera de treballar i apropar-se a la llengua més propera a la meva manera d’entendre-la i que em va agradar molt: llegir, escriure, produir, parir, com li agrada dir a la Judith, a part d’un grup de companys de viatge amb els que me he sentit molt còmoda i desinhibida per expressar-me.

    Estic satisfeta i m’agrada pensar que el meu esforç, irregular, i «le savoir faire» de la Judith han fet que escrigui una mica millor, que repassi els meus textos un cop i un altre, de manera obsessiva, els meus i tots els que cauen a les meves mans.

    Pel que fa al futur, per suposat que m’agradaria aprovar l’examen de nivell, però sobretot desitjo no perdre aquest hàbit d’escriure i llegir de manera regular, penso què és la millor manera d’aprendre i millorar, és més penso què casi és la única manera.

    Eva Calvo

  8. Miquel Serra

    04 juny 16
    13:06 #

    LA MOTXILLA

    1.- Què n’esperava d’aquest curs?
    Volia aprendre a fer frases lligades, fer textos amb diferents connectors, i repassar la gramàtica. També pretenia treballar diferents gèneres d’escriptura (teatre, novel•la, memòries…), i diferents maneres d’escriure (text seguit sense comes, diàlegs, narració en 1a persona, en tercera…)
    2.- Què hem fet?
    Dictats tot seguint una història inventada i després escriure-la al portàtil per corregir-la. L’exposició individual d’un tema triat. L’acta de cada classe. L’anàlisi de textos en diferents formats: per exemple explicar un autor en versions divergents i posar-ho en comú (em va semblar molt interessant). Repàs de gramàtica, sintaxi i morfologia.
    3.- Les expectatives s’han acomplert?
    Hem fet més del que m’esperava. Però, no hem treballat gaire els gèneres d’escriptura i les maneres d’escriure. El ritme de la classe m’ha agradat.
    4.- Què em falta fer en les 9 sessions que queden?
    M’agradaria treballar textos sencers amb diferents gèneres i maneres d’escriure. Suposo que en general ens interessa passar l’examen final, però no és el meu cas.
    5.- Quina impressió en tinc?
    Estic sorprès de que les 3 hores seguides de classe no se’m facin pesades; això vol dir que el ritme és adequat, per tant em cal felicitar-te com a professora, Judith.

  9. Maribel Camps

    03 juny 16
    15:57 #

    LA MEVA MOTXILLA

    Em preguntes què hi porto dins d’aquesta hipotètica motxilla acadèmica? Aquesta qüestió l’has repetit cada any i penso que la resposta, si fa no fa, ha estat sempre la mateixa: hi porto el mateix que en els darrers cursos que hem fet plegades: il·lusió per aprendre i polir el meu català , ganes de millorar la manera d’escriure… esperit de superació en definitiva!

    Durant tots aquests anys la motxilla s’ha anat buidant i omplint, buidant i omplint…
    Buidant de castellanismes, de paraules mal accentuades, de vocals neutres incorrectes, de frases mal puntuades, de pronoms febles improcedents… i omplint d’algunes paraules noves , d’accents i dièresis, de punts i comes, de connectors… Ara la motxilla pesa més que no pesava, però és menys feixuga de portar.

    Tinc, però, la sensació que com més en sé més em falta per aprendre. És com quan puges dalt d’una muntanya molt alta i quan arribes al cim te’n trobes una de més alta encara i aquesta sensació va creixent conforme vaig aprenent. Anirem fent camí, xino-xano, potser algun dia arribarem a l’Everest!

    Vull seguir omplint la motxilla, que cada cop pesi més, que només vagi perdent pes fruit de la decrepitud pròpia de l’edat i és que hem arribat a un punt que n’aprenem set i se’ns n’obliden vuit…

    Bromes a part! crec que m’has donat prou eines com per aconseguir farcir una motxilla que fa força patxoca i per tant puc dir :“ Prova gairebé superada”. Em preguntes què m’hi falta a dins? “Superar-la del tot”

  10. Pere Flores i Grima

    03 juny 16
    11:18 #

    Hem recorregut més de mitja distància del curs de nivell D en català; acabarem el mes de juny. La professora ens ha demanat fer una redacció que sigui com un exercici d’autovaloració, i ens ha donat un full amb el dibuix d’una motxilla on representa que hem de posar en quin punt ens trobem sobre el nostre aprenentatge. Ens hem de preguntar ¿què és el que dúiem a la motxilla fins ara? O si ben bé és el contrari, ¿ens hem de treure pes? ¿què és el que ens falta?…
    Amb aquests deures intentaré, doncs, exposar tot el que ha significat per a mi apuntar-me al curs de català, i escriuré també alguna de les coses amb les quals m’he trobat, i del resultat que espero quan s’acabi aquest curs de perfeccionament en llengua catalana.
    Per començar podria dir que m’ha agradat molt venir cada dimecres a la fàbrica Llobet de Calella, lloc on ens reunim i fem les classes. Feia molt de temps, fins i tot anys, que em volia apuntar al curs però per dir la veritat no ha estat, al final, el que jo m’havia imaginat que seria (dic això encara que queda una mica). Abans creia que faríem molts exercicis, que potser ens havíem de comprar un llibre, i que repassaria sobretot un conjunt de normes ortogràfiques, dedicant temps a realitzar moltes de les coses que, de petit, ja havia realitzat que feia quan era nen i anava a l’escola.
    Considerava, ja que en el meu entorn es parla més castellà que en llengua catalana, que jo ja en sabia prou i que ja feia les coses bé per aquest mateix motiu, perquè al meu voltant hi ha gent que no utilitza o no sap utilitzar tan bé la llengua com jo, però no és així: m’he trobat, i no és sorpresa perquè realment era una cosa que ja sabia, que barrejo moltes coses amb els dos idiomes que tenim al nostre país. M’he adonat que parlar correctament el català és difícil i que assolir un bon nivell, és potser més difícil encara. Això és un problema perquè a vegades he vist que formulo frases des del castellà i ho dic potser fent una traducció literal, per això sovint m’equivoco i acabo parlant malament. No parlo perfectament ni el català ni el castellà, aquesta és una de les meves conclusions de la meva reflexió.
    M’agradaria destacar, també, la importància que li hem donat a la lectura i a l’expressió, oral i escrita a classes. Aquesta última, és on hi he trobat moltes dificultats. Escriure bé és una de les coses que fem més a classe, i la que m’està servint més per millorar l’ús del català i aprendre llengua catalana. Estic agraït de venir a classes perquè hem fet molta feina referent amb l’escriptura, hem fet dictats i això també m’ha anat molt bé. No obstant això, no sóc prou àgil per elaborar un text; feina que trobo feixuga i que he intentat i he volgut fer sovint amb finalitats o motius professionals i sempre em costa i m’ha costat molt. He après que no és fàcil, i amb les sessions que fem els dimecres no és suficient. Argumentar, donar coherència a un escrit, dotar-lo de sentit i exposar les idees que tenim al cap amb ordre dotant el text de significat és una de les coses amb què estic treballant més. Si em poso a pensar, enyoro el fet de llegir en veu alta com recordo fer al col·legi; em poso nostàlgic però és una de les coses que també penso que hauria anat molt bé si ho haguéssim fet més a classe.
    No volia concloure aquest escrit sense dir els desitjos que tinc vers la finalització del curs. Penso que resta temps fins a acabar aquest, però necessito aplicar-m’hi més i potser enriquir més el meu vocabulari adquirint l’hàbit de la lectura. Llegeixo poc i no tinc gaire constància, m’agradaria poder prescindir una miqueta més de la navegació amb el telèfon mòbil; podria aleshores estar més temps llegint una novel·la o un llibre de literatura. Espero en aquest esprint que ens queda fins a la data dels exàmens, poder estar preparat per acabar el curs amb èxit i treure’n nota, com a mínim un suficient per a aprovar i, havent complert l’objectiu pel qual m’hi vaig inscriure, superar les proves finals.

  11. Iolanda Quilez

    02 juny 16
    19:25 #

    Les classes, si no recordo malament, van començar a l’octubre. No tenia ni idea d’escriure, és més, no sabia mai com començar a redactar un text.

    En aquest curs he estudiat tota la gramàtica que he pogut, especialment, connectors, pronoms relatius i pronoms febles. He mirat per internet els diferents textos que es poden escriure: un article d’opinió, una ressenya, un informe, una editorial, una noticia, un correu electrònic, una nota de premsa,… Ara sé diferenciar-los i poder-los escriure.

    Sóc conscient que em falta molt per aprendre perquè amb la llengua cada dia aprens algo nou però estic força contenta amb la tasca que he fet. Me n’adono d’alguns errors que cometo i que abans els passava per alt. No obstant, sé que haig de seguir fent feina, no només per aconseguir tenir un títol que posi “certificat nivell C2 de català”, sinó per a mi mateixa, per la feina, i sobretot, per saber-me expressar millor.

  12. Alfons

    02 juny 16
    2:04 #

    Aquest any 2016 em vaig proposar agafar els llibres per tornar a estudiar català. Vaig començar les classes al mes de setembre, un full en blanc m’esperava al damunt de la taula de l’aula, en aquest full havia d’escriure un text de presentació. És en aquest moment en què em vaig adonar que la meva expressió escrita la tenia una mica rovellada i que m’esperava un llarg camí si volia aconseguir l’objectiu final: aprovar l’examen final.

    En el decurs del curs amb les classes i seguint els apunts del dossier he anat adquirint una sèrie de coneixements amb els quals les meves redaccions són més entenedores d’aquesta manera la lectura d’aquestes és més atractiva. He après a seguir un ordre en la confecció dels meus escrits, ja que no els estructurava correctament: amb inici, desenvolupament i conclusió ben definides. També m’he acostumat a escriure amb paràgrafs i fent ús dels connectors.

    Per finalitzar, el que més m’està costant és puntuar els textos de forma correcta de manera que puguin ser llegits amb fluïdesa i que això faciliti que s’entenguin les idees que vull exposar. També fer l’escrit amb claredat perquè d’aquesta manera em pugui assegurar que sigui entès.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Històric


Categories




Entrades recents


Blogroll


Enllaços d'interès per a l'aprenentatge


Rebost d'activitats


Recursos TIC


Segueix el CNL a


Webs d'interès


Paraules clau