• 2. Eines, recursos, aplicacions del web 2.0 per al foment de l’aprenentatge autònom de llengües


    Continuem. Segona entrada. Una de les idees que m’agradaria apuntar és que l’aprenentatge virtual no necessàriament passa per la utilització d’una plataforma LMS, o de Learning Management System, els clàssics campus virtuals. No és imprescindible treballar en una aula Moodle o en altres plataformes similars (que de vegades requereixen una inversió de temps força notable en qüestions prèvies de funcionament, tant en formadors com en aprenents). Aquesta és la idea, precisament, del treball amb aplicacions (relativament) senzilles, complementàries, agregables, que cadascú pot fer servir com vulgui. Fomentar l’aprenentatge amb algun grau de virtualitat (a l’aula, fora l’aula) ja no és participar necessàriament en plataformes virtuals estàndard. Tot sembla tendir cap a la personalització.

    Com que autoaprenentatge no té res a veure amb persones aïllades, autistes, desconnectades de la resta del món, m’ha semblat interessant centrar aquesta entrada en les aplicacions relacionades amb la comunicació. M’agradaria que féssiu una mirada a aquesta mena de recursos (etiqueta “comunicació“) del bloc que tenim com a referència en aquest primer tema. Leforaforums, per exemple, permet que creeu un fòrum molt ric (amb possibilitats que van molt més enllà dels tradicionals fòrums de text); diverses eines permeten que creeu en un moment la vostra sala de xat (ja no depenem d’un proveïdor de formació que ens marca els canals de comunicació, en un campus virtual “tancat”). Una altra eina molt útil: vaig experimentar Tokbox amb una total satisfacció: qualsevol usuari amb un micro i una webcam es troba a quinze minuts d’enviar videomissatges amb Tokbox d’una manera senzillíssima (hi ha l’opció, també, d’enviar-los al Twitter directament). Segur que coneixeu eines semblants; Tokbox va ser, en el meu cas, una descoberta i m’hi he comunicat sovint amb els meus companys de feina.

    D’altra banda, recomano també (molt!) una eina antidispersió com Wallwisher. Dic antidispersió perquè la dispersió sol ser un dels neguits habituals de molts formadors i aprenents: els enviem a eines que es troben aquí i allà… Wallwisher (com pot ser-ho un bloc) és un tauler, una mena de mur amb “finestres” que hi va afegint cada usuari que permet organitzar la feina. La riquesa de les “finestres” és enorme: poden portar a tota mena de recursos. Som davant un tauler virtual, doncs, amb uns post-it tan profunds com vulguem, que ens duran a nosaltres o als aprenents on convingui. Una de les virtuts de Wallwisher és la seva gran senzillesa, aspecte determinant en l’ús a l’aula de les aplicacions 2.0.

    Tot i que us demano que us centreu més en les eines de comunicació, no cal dir que podeu intervenir sobre qualsevol altra aplicació, del bloc o fora del bloc. Els espais que posen l’aprenent en contacte amb altres persones que volen intercanviar llengua (etiqueta “intercanvi_llengua“), d’altra banda (n’hi ha unes quantes!), poden ser molt útils, també. Us atreviu a provar Livemocha, MyHappyplanet, Italki, Babbel, Palabea? Penseu que poden ser útils en el cas del català o altres llengües que globalment no són les que desvetllen un gran interès d’aprenentatge? Trieu, remeneu i, sobretot, expliqueu els descobriments en aquest espai. Espero les aportacions; no us endarreriu, sisplau! Fins ara.

    Enric Serra

  1. Antònia

    05 Jul 10
    14:14 #

    Hola,
    comançaré a mirar eines, però sí que voldria fer un comentari. tot i que estic d’acord que l’ensneyament i l’aprenentatge no té perquè’estar encotillat en un espai, sí que cal que l’alumne vegi que les eines que li demanem que utilitzi o que pot utilitzar tenen una raó de ser i que ell les ha de prcebre com un tot. No sé si m’explico, la dispersió, com comentes crec que no és bona i fa que l’alumne es perdi amb la tecnologia i això és el que crec que hauríem d’evitar.
    Passant a un altre tema, ja fa temps m’havia donat d’alta a Palabea, que si no recordo malament era un programa en que tu deies quina llengua volies aprendre i quina llengua oferies “ensenyar” o practica a canvi. Jo crec que té un gran potencial, sobretot, per practicar amb nadius.
    Fina aviat.

  2. Enric Serra

    05 Jul 10
    18:01 #

    Antònia,
    Totalment d’acord. El cas, però, és que si pensem en un autoaprenent, la tria de les eines (potser sense procés formatiu en curs), pot haver de formar part de les seves competències diguem-ne “digitals”. Ell o ella ha de saber moure’s entre la dispersió i triar l’eina que li permeti fer el que desitja. Potser ha de recórrer al seu entorn personal, on ja té les eines que sol fer servir. L’autoaprenent és aquell que és capaç de donar una resposta a la hiperabundància i a la dispersió. Un constructor de filtres, un gestor de la dispersió. Bé, tema per al debat.
    Enric

  3. Elena Xirau

    06 Jul 10
    12:30 #

    I tant, que és un tema per debatre! Precisament fa un moment m’he col·lapsat una mica per culpa de la hiperabundància d’informació i la meva tendència a la dispersió pel món digital. És feina del professorat de llengua del CPNL fer que l’alumne aprengui a ser autònom en aquest sentit tan genèric? No ho tinc clar, tot i que tampoc no sé qui ho ha de fer. Tal vegada, això ens ho plantegem perquè ara estem en un moment de canvi, però d’aquí a uns quants anys l’educació obligatòria haurà fet aquesta feina i els alumnes del CPNL ja arribaran als nostres cursos amb aquest aprenentatge. Sóc massa optimista, massa utòpica, potser?

  4. Enric Serra

    06 Jul 10
    20:30 #

    Col·legues,
    Si algú vol abordar el tema sense analitzar cap eina en concret, penso que hi ha molts altres angles de reflexió. Algunes qüestions ja les han apuntat l’Antònia i l’Elena als seus comentaris. Deixeu-me plantejar algunes preguntes: 1) Quin tipus d’aprenent i de formador pot fer servir aquestes aplicacions? 2) Quin temps es pot destinar (perdre, potser dirà algú!) a fer treballar amb aquestes eines? 3) Quins guanys hi obtenen, realment, els nostres aprenents? Són significatius aquests guanys? 4) Aprendre amb aquestes eines i “viure” amb aquestes eines són dues realitats allunyades? 5) L’ús d’aquestes aplicacions canvia veritablement la manera de relacionar-se les persones, els aprenents? O no? Algú s’anima a respondre, o a plantejar noves preguntes? Fins ara.
    Enric

  5. Enric Serra

    06 Jul 10
    20:35 #

    Hola de nou,
    Aviat començarem a parlar dels Personal learning environment. No us endarreriu en els comentaris al primer tema!
    Enric

  6. Antònia

    07 Jul 10
    9:16 #

    hola,
    Intentaré respondre alguna de les preguntes que proposes. Crec que el formador ha d’estar receptiu i informat de lesn oves eines que pot utilitzar per arribar a l’aprenent i per ensenyar, però també és important veure que l’aprenent també pot ser un mestre, pel que fa a la part tecnològica, això vol dir, també, al meu entendre acceptar que ara tots som aprenents. El professor parlant sol davant dels alumnes es difumina i tots passem a ser aprenents i ensenyants. Crec que en el primer moment que ens enfrontem a aquestes eines, el que és mési mportant és entendre la filosofia de l’eina, el que obtenim utlitzant-la i el rendiment que en podem treure. Haurem de triar, però la que ens sentim més còmodes per treballar i això vol dir “perdre una mica de temps” en la tria o saber buscar informació que ja ens orienti cap a alguna de concreta. Hi haurà aprenents que estaran molt avesats a utlitzar una tiplogia d’eines i no altres, i alguns que no n’hauran fet servir mai cap. Crec que és qüestió d’anar a poc a poc sense atabalar-los i despertar-los la curiositat per provar noves eines. Jo no sé si tothom que les utlitiza, en el meu cas per feina, les viu. Jo sincerament crec que encara no han passat a formar part de la meva vida fora de la feina (no sé si entenc bé la diferència que ens proposes entre aprendre amb aquetes eines i viure-hi).
    Bé, per ser Sant Fermí, ja n’hi ha prou.
    antònia

  7. Mariona Mas

    07 Jul 10
    11:03 #

    Respecte de la part final del comentari de l’Antònia, una piulada que vaig fer al twitter recentment era: Enmig d’aquesta voràgine, un llibre en paper: “Elogi de l’educació lenta” http://www.grao.com/libros/ficha.asp?ID=739 #cpnltic i el comentari de l’Enric: Interessant… No sé si compatible amb aquest frenesí.
    Jo crec que si perdem de vista que qualsevol procés d’aprenentatge necessita temps i maduració, sigui amb les eines que sigui, estem oblidant una de les premisses intrínseques i bàsiques de l’ensenyament-aprenentatge.

  8. Mariona Mas

    07 Jul 10
    12:22 #

    He visitat Leforaforums (fòrums), Tokbox (videoxats) i wallwisher (tauler de notes on es poden penjar vídeos, talls de veu, etc.). Les trobo totes tres molt interessants.
    Voldria comentar que em sembla molt interessant la idea del primer paràgraf d’aquesta entrada de l’Enric, però crec que un mínim espai comunitari sí que hi ha de ser: el problema és decidir quin és més adequat (un bloc? una aula al twitter? una aula al facebook?…).

  9. Enric Serra

    07 Jul 10
    22:42 #

    Hola Mariona,
    Avui he tingut el llibre a les mans i l’he fullejat uan bona estona. A l’estiu, tranquil·lament, el llegiré 😉
    Enric

  10. Enric Serra

    07 Jul 10
    22:55 #

    Si us sembla bé, en algun moment obrirem un senzill Wallwisher per recollir-hi les opinions sobre algun tema. Més endavant.
    Enric

  11. Enric Serra

    07 Jul 10
    23:09 #

    Hola!
    Estic d’acord amb les opinions que s’han anat donant sobre les preguntes que plantejava. Vull dir alguna cosa de la pregunta número 5. Exposo els meus dubtes: tenim al davant una filosofia d’aprenentatge nova, concretada en part en aquestes eines 2.0, una filosofia que situa a dalt de tot alguns valors: la cooperació n’és un, molt clarament. Moltes d’aquestes eines estan pensades per treballar en equip, per crear amb altres persones. El sharism (mireu l’entrada que hi dedicava, a Aprendre llengües, fa un temps, sobretot l’enllaç cap al text d’Isaac Mao) és una filosofia que sona darrerament, a la qual alguns (no sé si ingènuament) ens hem llançat. Crec que molts de nosaltres hem “obert” el nostre ordinador i els nostres pensaments a altra gent; crec que opinem obertament a la xarxa i compartim més. No sé si el 2.0 ha creat aquesta ficció o és una realitat. El 2.0 ens està canviant en positiu? Els nostres aprenents estan/estaran més predisposats a cooperar, a treballar en equip, veient que les eines que fan servir donen tanta importància a aquesta qüestió? Hi ha canvi o no hi ha canvi?
    Enric

  12. Enric Serra

    07 Jul 10
    23:18 #

    Hola de nou!
    Demà comença la PLE Conference al Citilab de Cornellà. Hi seré tots dos dies. Miraré d’anar-ne dient alguna cosa al Twitter, si puc. Ho dic per si voleu/podeu seguir-ho. Demà al vespre faré una entrada a la secció general, la primera sobre els entorns personals d’aprenentatge, per mirar de centrar el debat. Si voleu anar avançant, l’etiqueta PLE d’Aprendre llengües permet anar a diverses fonts interessants.
    El Twitter que es fa servir al Congrés és: #PLE_BCN
    Enric

  13. Laura

    07 Jul 10
    23:24 #

    Hola, he visitat Leforaforums i wallwisher i les dues m’han semblat eines interessants i molt útils per aprendre llengua o qualsevol altre contingut. Dit això, crec que la dificultat, com ja heu apuntat està en el terme “integració”. Integrar què i on, amb quins objectius i per treballar quins continguts. Crec que plantegem un tema de conversa massa genèric, al meu entendre i se’m fa difícil opinar. Hi hauria diferents perspectives: com a aprenents d’una matèria en particular, com a aprenents al llarg de la vida, amb aprenentatge formal, informal… Penso que la tecnologia ha multiplicat les possibilitats d’augestió de l’aprenentatge, però aquesta autogestió em sembla molt difícil de fer sense una base de la qual partir: no cal que sigui una plataforma virtual, pot ser un docent o un expert en el tema que ens guiï, que ens ajudi per aprendre autònomament: que validi la “validesa” del que compartim i creem, que ens ajudi en l’anàlisi d’objectius, d’avaluació, que ens doni eines per al seguiment… No ho sé, crec que encara confonem una mica el mitjà amb l’objectiu: fa uns anys no se’ns hauria acudit que un aprenent podia ser autònom amb tres manuals de llengua per aprendre, diversos diccionaris al seu abast, una enciclopèdia i alguns enregistrament orals traduïts a la seva llengua. Per no allargar-me més: no és el mitjà allò que fa autònom un aprenent, és la manera, penso, com es posiciona davant del fet d’aprendre, sense deixar de banda els ajuts experts que calgui per aconseguir el seu objectiu.

    Mariona, m’ha agradat la teva aportació sobre el ritme de l’aprenentatge i m’he fixat en una cosa: ‘Enric ha dit que ja l’ha fullejat i que se’l llegirà, amb tranquil·litat a l’estiu: aquesta “tranquil·litat ” la porta el format paper? Si la Mariona ens hagués proposat una lectura en línia, ens esperaríem a l’estiu per llegir-la amb tranquil·litat? Potser sí que el mitjà ens condiciona: com més tecnològic més immediat i com més tradicional, més reposat…

  14. Laura Corsà

    08 Jul 10
    8:59 #

    Bon dia, companyes i Enric,
    En primer lloc una pregunta: ahir al vespre vaig fer un comentari i el vaig publicar. També vaig comprovar que apareixia i avui no el veig, això és possible? Ni idea de què ha passat.
    Bé, resumiré la meva aportació: en referència al que comentava l’Antònia, penso que té força raó quan parla de possibilitat de dispersió. D’altra banda, em sembla que un aprenent genèric, sense un perfil determinat, és difícil que pugui manejar sol el seu procés d’aprenentatge segons de quin tipus és. Si és informal i es parteix d’una formació prèvia que doni una base per organitzar-lo és més possible que altres tipus d’aprenentatge més formals. De tota manera, penso que en cap cas s’ha d’oblidar el paper del docent, expert o acompanyant: l’autogestió de l’aprenentatge no exclou partir de les ajudes necessàries per tirar-lo endavant. Crec que l’autonomia depèn del posicionament de l’aprenent davant de l’aprenentatge, en la mesura que se n’ha de fer càrrec directament i que aquesta decisió implica una determinada manera de treballar.
    Pel que fa a les eines de què l’Enric parla al post, he mirat Wallwisher i m’ha agradat i a Leforaforums he creat un fòrum per parlar de llibres, hi aniré fent proves. Es diu http://parlemdellibres.lefora.com/

  15. Conxita Navarro

    08 Jul 10
    9:42 #

    Hola,
    No és que hagi desaparegut abans de començar, és que he estat enfeinadíssima i ara mateix acabo de començar. Intentaré fer les meues aportacions tan aviat com em sigui possible.

  16. Mariona Mas

    08 Jul 10
    9:43 #

    Quina enveja! Vaig demanar d’assistir-hi però era complicat… ja ens tindràs al corrent!

    M’agrada molt el que he llegit a l’entrada d’Aprendre Llengües sobre el sharism: intentaré aprofundir-hi per poder opinar amb més “coneixement de causa” ;D

    I perdoneu que segueixi una mica amb un altre dels meus cavalls de batalla, que d’altra banda crec que hem d’aconseguir no perdre de vista en aquesta renovació diguem-ne pedagògica basada en la idea de compartir i de construir coneixement i aprendre col•laborativament, cooperativament.

    Us transcric alguns dels principis que Joan Domènech, autor de l’Elogi a l’Educació lenta, considera fonamentals:
    • L’educació és una activitat lenta
    • Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, i no a l’inrevés
    • En educació, menys és més
    • L’educació és un procés qualitatiu
    • El temps educatiu és global i està interrelacionat
    • La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible
    • Cada persona necessita un temps específic per a aprendre
    • Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú
    • L’educació necessita temps sense temps
    • Cal retornar temps a les persones
    • L’educació necessita temps sense temps

    Tots aquests principis m’agraden, però em crida especialment l’atenció aquest darrer, del qual Joan Domènech diu: Per assentar aprenentatges i consolidar-los, necessitem temps i espais morts, buits de pressió i de continguts. No només hem de desaccelerar l’educació. Hi ha un gran ventall i una gran diversitat d’activitats i de moments educatius als quals cal reservar hores i que, directament, no suposen cap adquisició de coneixements. De forma indirecta, però, tenen una gran repercussió en l’aprenentatge.”

  17. Mariona Mas

    08 Jul 10
    9:44 #

  18. Mariona Mas

    08 Jul 10
    9:44 #

  19. Enric Serra

    08 Jul 10
    12:01 #

    Mariona i resta de col·legues,
    La PLE Conference és un cas molt clar de l’estrès total aplicat a un Congrés. No dic que aquests nous formats no siguin interessants (ja en parlaré), però els actes amb tothom tuitejant alhora, en diversos espais, els formats reduïts sense una bona síntesi, l’estrès per l’estrès, per demostrar-nos que som multitasca etc. etc. frega la patologia social. Acabo de sortir de tres presentacions de cinc minuts cadascuna on no s’ha dit res interessant (perquè els oradors no han sabut resumir en 5 minuts, perquè no saben què sap la gent d’ells abans d’entrar a la micropresentació… Un d’ells s’ha equivocat de PowerPoint i, és clar, ha perdut els seus minuts!). La gran preocupació de la moderadora era que ningú no pogués passar del temps. L’estrès per l’estrès, no. Bé, torno al Congrés.
    Enric

  20. conxita navarro

    08 Jul 10
    21:33 #

    Sharism: a mind revolution
    He llegit l’entrada de l’Enric al seu bloc i estic d’acord que compartir és una veritable revolució. El canvi, sobretot en certs àmbits, per exemple en l’universitari, pot ser difícil perquè caldrà repensar com s’avaluen els currículums. En canvi, en el nostre, pot significar un estalvi d’esforços comuns i, per tant, una gestió molt més eficaç dels recursos. Temps al temps.
    Estic força d’acord amb moltes de les intervencions que he llegit fins ara i sóc del parer que els estils d’aprenentatge, els ritmes, els coneixements de les eines, els guiatges necessaris, seran diferents i que cadascú de nosaltres com deia l’Antònia serem alhora aprenents i formadors i jo afegiria parafrasejant Brossa que l’important s’aprèn, però no s’ensenya. Amb les eines ens passarà el mateix, les haurem d’anar descobrint, ens les haurem de fer nostres i només quan en tinguem un bon domini les podrem compartir.
    Al Centre n’hem començat a utilitzar algunes. A la primeria només entre nosaltres els i les tècniques i algunes, com ara les wikis, o la plataforma moodle, amb l’alumnat. Convé dir, però, que ens trobem alguns entrebancs importants que haurem d’anar superant. La formació de partida d’alguns alumnes ho fa més difícil però no impossible. Els curricula hauran de preveure, també, algunes formacions tecnològiques.
    Estic absolutament convençuda que més aviat que tard ens en servirem. Personalment, em marcaré com a objectiu del curs dissenyar-me el PLE. Per proposar que no quedi!
    PS Ahir a la tarda vaig fer un tomb per les 150 eines que ens proposava l’Enric i m’ho vaig passar teta.
    Salut!

  21. Enric Serra

    10 Jul 10
    10:57 #

    Hola Conxita,
    Jo també m’he marcat un objectiu relacionat amb els PLE: mantenir el meu, d’una banda, però a més a més proposar als alumnes a la Facultat que dissenyin un PLE i, sobretot, que hi treballin al llarg del curs. No serà fàcil, perquè els estudiants tenen una idea prefixada del que és ensenyar i aprendre llengua, però vull experimentar-ho.. N’aniré parlant a Aprendre llengües al llarg de 2010-2011, per si algú vol seguir l’experiència.
    Enric

  22. Lídia Montenegro

    19 Jul 10
    22:44 #

    Bé, perdó per l’endarreriment en els comentaris, però la síndrome prevacacional m’aliena…

    Estic completament d’acord amb les afirmacions de la Mariona a l’aprenentatge com a PROCÉS. De fet, només caldria que nosaltres mateixes ens poséssim en la pell dels aprenents: els nostres alumnes tenen un ritme, de la mateixa manera que ara nosaltres, amb aquest curs, estem rebent molts inputs que no podrem utilitzar immediatament (parlo, si més no, del meu cas).
    M’explico: és cert que moltes de les eines que estem descobrint ens sedueixen i poden ser-nos útils, però abans les haurem d’entendre i veure’n la utilitat. I veure’n la utilitat és bàsic a l’hora de presentar-les als alumnes (s’ha de creure el que es predica).
    La qüestió és que si nosaltres estem més o menys alfabetitzats digitalment, és indiscutible que pot haver-hi alumnes que ho estiguin més que nosaltres. Però també que ho estiguin menys (i, tenint en compte el nostre perfil d’alumnes, seran la gran majoria).
    Relacionat amb això, l’Antònia parlava del paper del professor, que tots aprenem i ensenyem… Amb la qual cosa estic evidentment d’acord. Però crec que això canvia amb aquests nous formats d’ensenyament-aprenentatge. És a dir, en les aules físiques ens hem trobat moltes vegades que ensenyem ortografia, com s’escriu un concepte, fenomen, etc. però no sabem exactament què significa i hem de recórrer a l’enciclopèdia, per poder aclarir-lo. Però és possible que a classe tinguem algun alumne expert en aquell tema: per exemple medicina, botànica o la disciplina que sigui.
    Crec que això canvia una mica quan estem parlant d’aquest tipus d’eines. Segurament tindrem alumnes que tindran facebook, twitter, etc. i no els haurem d’ensenyar com funcionen (tot i que a molts d’altres sí), però parlant d’eines informàtiques sí que els hauríem d’ensenyar nosaltres les que coneixem i els poden ser útils per al nostre objectiu, que és la llengua. I és aquí on hem de ser experts, també, en eines, com aquestes que estem veient, per als alumnes i no només en llengua.
    Això implica, relacionat amb el que deia al principi, un procés de maduració per part nostra, ja que no ens podem alfabetitzar digitalment en dos dies.

  23. Enric Serra

    19 Jul 10
    23:42 #

    Lídia,

    Sento l’allau d’inputs… 😉 No es tracta pas d’acabar-ho tot ara, sinó d’un procés d’aprenentatge continu. La teva entrada em convida a fer un comentari sobre les competències digitals, que ni els nostres alumnes ni nosaltres no tenim pas ben assolides (és un territori en fluctuació). Si t’interessa aquesta qüestió, la de les competències digitals, et recomano aquestes entrades d’Aprendre llengües, que crec que poden ajudar força a veure què cal saber fer (alumnes i professors) des d’aquest punt de vista. Els textos apunten cap a Dolors Reig i Henry Jenkins:

    http://enricserrabloc.blogspot.com/2009/09/360-competencies-digitals-basiques.html

    http://enricserrabloc.blogspot.com/2009/03/246-cap-la-competencia-digital.html

    Fins ara!

    Enric

  24. Lídia Montenegro

    19 Jul 10
    23:59 #

    Enric,

    Gràcies pels enllaços. Però segons els teus comentaris a Dolors Reig, sóc una completa analfabeta i em temo que no hi ha solució! 🙁

  25. Enric Serra

    20 Jul 10
    16:52 #

    Hola Lídia. Crec que tots ens trobem a la cursa per aprendre a ser més competents digitalment. Les tasques que suggereix Dolors Reig al seu bloc són molt interessants. Heu provat de determinar quantes en sabríeu fer? Arribaríeu a unes 50, de les 60 que hi ha? Algú vol respondre? No us perdeu el vídeo de Jenkins que us suggeria al comentari anterior. La seva visió de les competències digitals és més restringida, però molt interessant. Sabeu remesclar? Sou multitasca? Sabeu negociar a la xarxa? Fins ara.
    Enric

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Laura Corsà: Perfecte si el bloc continua actiu. He trobat el curs molt interessant i entre tots hem obert molts...
  • Antònia: Hola, Enric. Moltes gràcies.Em queda molta feina per fer i per descobrir. Em sap greu no haver participat...
  • Enric Serra: Gràcies a tu, Laura, celebro que t’hagi servit el bloc d’aprenentatge...
  • Enric Serra: Mariona, Elena, moltes gràcies a vosaltres. Si no dic el contrari el bloc es podrà continuar fent...
  • Elena Xirau: Com diu la Mariona, espero que el bloc continuï actiu per poder-ne consultar tots els enllaços que...

Núvol d'etiquetes

benvinguda continguts metodologia objectius sindicació Twitter