• 4. Els entorns personals d’aprenentatge (PLE)

    Hola a totes,

    En aquest punt del treball us demano que definiu el vostre entorn personal d’aprenentatge, en un sentit ampli. La pregunta es podria formular de la manera següent: què necessiteu per aprendre llengua al llarg de la vida, informalment i formalment? Quina mena de dispositiu? Amb quines peces?

    Tot i que no excloem res, estaria bé que conduíssiu la reflexió cap als elements que tenim disponibles a la xarxa, cap als personal learning environment.

    Com és el vostre PLE, si és que en teniu? Com us agradaria que fos? M’agradaria que tinguéssiu en compte en la vostra reflexió totes les dicotomies que plantejo en aquesta entrada d’Aprendre llengües, “El PLE en tretze imatges”.

    També m’agradaria que responguéssiu la pregunta següent: on és el centre del vostre PLE, quin component us sembla que ha de ser central (un bloc, un wiki, un portafoli, etc.)? L’altra pregunta que us faig: quines eines concretes del web 2.0 us sembla que hauria de tenir el vostre PLE (o el dels vostres alumnes)? M’agradaria que afrontéssiu aquesta pregunta i plantegéssiu respostes.

    Ens donem dos dies (dijous al vespre encetem tema nou) per respondre, no més! Fins ara.

    Enric

  1. Elena Xirau

    15 Jul 10
    11:41 #

    Hola a tothom! Intento aportar el meu pun de vista de manera ordenada a les qüestions que planteges:
    Què necessites per aprendre llengua al llarg de la vida, informalment i formalment?
    Em cal un dispositiu per poder-hi concentrar to allò que necessito per aprendre (desviant una mica la pregunta original, no em plantejo aprendre una llengua, sinó aprendre més sobre la meva feina). Per això crec que el meu PLE hauria de contenir:
    · Contactes d’especialistes en didàctica en general i en ensenyament de segones llengües.
    · Enllaços a experiències reals d’ensenyament, tant des de la perspectiva de l’alumnat com del professorat.
    · Bústies de les meves adreces de correu electrònic.
    · Enllaços a les publicacions especialitzades.
    · Contacte amb les editorials especialitzades en l’àmbit de la didàctica de llengües.
    · Contactes amb diversos serveis lingüístics (per exemple els de les universitats).
    · Informació sobre cursos i conferències del meu àmbit d’interès.
    · Eines de treball: diccionaris, gramàtiques, eines de comunicació (skype, googledocs, xats escrits, podcasts, etc.)
    · Premsa
    · Contactes amb altres professionals (de vegades, coincideixen amb amics personals).
    · Informació sobre les TIC

    Com és el vostre PLE, si és que en teniu? On és el centre del vostre PLE?
    Sense saber-ho gaire, fa uns mesos vaig voler experimentar amb el Netvibes per anar-hi vinculant alguns dels aspectes que he esmentat en la llista anterior. De moment, em sembla una eina profitosa i prou vàlida per poder-hi encabir-hi el que necessito. Segurament, doncs, el Netvibes seria el meu centre de PLE. De moment, el meu netvibes és privat, ja que hi ha barrejats aspectes professionals però també personals. Quan aprengui a separar una cosa de l’altra, el faré públic. Paral·lelament, utilitzo el Hootsuite per gestionar el Twitter, el Feedly per llegir els RSS i, des de l’inici d’aquest curs, el Delicious. Crec que he de millorar per integrar-ho tot, eliminar duplicacions i gestionar-ho tot millor.

    Pel que fa a les 13 dicotomies que planteges…

    1. Crec que ha de ser fonamentalment virtual, tot i que la virtualitat està feta de persones i, per tant, en algun moment el PLE s’ha de materialitzar en presencialitat (assistint a cursos, conferències, actes, reunions, debats…)

    2. Des del meu punt de vista ha de tenidri a ser webtop. Ens movem molt i, almenys en el meu cas, puc utilitzar 3 ordinadors diferents al llarg del dia depenent de si sóc a casa o a la feina.

    3. Com he dit en algun altre comentari, crec que perquè sigui pràctic i gestionable un PLE ha de ser integrador. Si no, no el trobo eficaç i no m’és prou útil.

    4. Entenc que ha de recollir totes dues vessants, la formal i la informal.

    5. Crec que hi poden haver PLE personals però també cal que n’hi hagi d’institucionals. Aquests darrers, com diu la Mariona, crec que poden ser la base per construir-ne un de personal espigolant el que més interessi a cadascú.

    6. Haurien de ser majoritàriament públics, tot i que si volem que integrin diversos aspectes de la nostra vida, la frontera entre públic i privat de vegades es barreja. Potser per aquest motiu, una part hauria de ser d’ús privat.

    7. Crec que el disseny d’un PLE depèn dels objectius o dels interessos que es marqui. Per això se’m fa difícil pensar en parts genèriques.

    8. En essència, els percebo com a dinàmics. De fet, crec que és una de les virtuts dels PLE.

    9. Continguts o connexions? Em fa l’efecte que una cosa porta a l’altra: bones connexions comportaran bons continguts. I bons continguts generaran bones connexions.

    10. Coincideixo força amb els que esmenta l’Enric: organització, creació, socialització i cerca. Tanmateix, em sembla important no oblidar la necessitat o no dels continguts i les connexions.

    11. Emmagatzemar o compartir? Doncs crec que tot és important, en un PLE. No sabria quina opció prioritzar.

    12. Sí, un PLE és una suma d’espais que van reapareixent en d’altres espais. Em moltesta, però, que aquesta reaparició sovint comporta una reiteració d’informació al PLE. Crec que caldria inventar (o potser ja s’ha fet i ho ignoro) el mecanisme per evitar la duplicació o triplicació de continguts que ens arriben de fonts diverses.

    13. Com he comentat abans, començar amb el Netvibes em sembla una bona opció com a base d’un PLE.

    I res més. Si heu llegit fins aquí, quina paciència! 😉 Disculpeu la llargada, però és que l’Enric havia plantejat tantes preguntes que se m’ha fet difícil fer-ho més curt.

  2. conxita navarro

    15 Jul 10
    19:33 #

    Enric, gràcies pels teus comentaris. Ajuden força a veure com és d’important aquest aprenentatge informal que fem al llarg de la vida.
    De moment he començat per fer-me una netbives per intentar recollir totes aquelles coses que m’interessen i que segueixo sovint. Ara per ara encara no em veig amb cor de decidir què és el que més em convé. Tot em fa patxoca, un bloc, un wiki. El portafoli, però, em té el cor robat.
    El que he intentat de fer és posar-me totes les eines que utilitzo sovint, els webs que consulto, els blocs, etc., en un espai deslocalitzat del meu pc personal perquè em passa, com a la Elena que també treballo des d’equips diferents i el curs ja m’ha servit per entendre que m’és més rendible tenir un lloc a la xarxa. El que em cal ara és temps i pràctica. La motivació, segurament l’eix vertebrador de tot aprenentatge, ja la portava de casa. He trobat, fent el xafarder, una altra explicació molt didàctica dels PLE i de la xarxa d’aprenentatge personal. Us poso l’enllaç per si hi voleu fer un tomb. http://www.slideshare.net/juanmi.munoz/red-personal-deaprenendizajepln.
    He vist que s’ha allargat una mica el curs i ho celebro, encara que jo hauria proposat de posposar-lo per després de l’estiu. Ara als centres estem carregats de feina, amb personal de vacances i amb altres que estan a punt a punt de començar-les. Jo mateixa em faré fonedissa demà passat.
    Salut!

  3. Enric Serra

    16 Jul 10
    0:04 #

    Hola Elena,

    Gràcies pel comentari, tan complet. Comparteixo tots els teus punts de vista sobre allò que necessites al PLE. Totalment d’acord amb “Crec que he de millorar per integrar-ho tot, eliminar duplicacions i gestionar-ho tot millor”. A mi també em sorgeixen aquestes duplicitats (sindicacions que m’arriben a més d’un agregador, per exemple). No sé com ho hauríem de fer, però és imprescindible aturar-se periòdicament a arranjar el nostre dispositiu, afegint-hi eines noves, eliminant-ne d’inservibles… Només ens falta això, enmig de l’allau informativa… Per què no expliques el Hootsuite, l’ús que en fas i si et resulta útil?

    Pel que fa a les dicotomies, el meu punt de vista el coneixeu, a partir de l’entrada a Aprendre llengües que us deia de visitar. Jo concebo el PLE (matisant algun dels teus comentaris) com un espai de compartir, encara que siguin informacions o coneixements en estat embrionari, en “beta”. I, sobretot, com un espai de creació, d’opinió, de valoració, anava a dir de “llibertat”.

    A veure si algú més s’anima a intervenir. La gràcia seria veure models diversos o idees confrontades. Fins ara!

    Enric

  4. Enric Serra

    16 Jul 10
    0:35 #

    Hola Conxita,

    He mirat la presentació que ens recomanes. És exactament la “línia de pensament” en què ens movem… moltes gràcies per l’aportació. Totalment d’acord en el treball deslocalitzat, com comentàvem (del desktop al webtop: “internet com a plataforma”, es diu sovint). Sento que desapareguis aviat… Com que la meva vivència del PLE i de l’aprenentatge informal és bastant radical, amb tot, entenc que l’aprenentatge no acabarà necessàriament amb aquest curs, ben al contrari. Si ens volem “seguir”, podem fer-ho, ja sabem on som (si hem volgut deixar traces!) i quines són les nostres dèries o interessos. La diferència entre el dia 26 de juliol (dia final de la formació “formal”) i el dia 26 de setembre, per posar una data qualsevol, pot ser mínima.

    No us podeu imaginar la satisfacció de retrobar persones de l’edició anterior d’aquest curs, al Twitter, per exemple, o en algun comentari al bloc… En el fons és la demostració que aquest nou aprenentatge basat en les xarxes de persones funciona. Quan miro el hashtag #aprenentatgeautonom de Twitter, d’altra banda, i veig que hi ha altres persones de fora del grup constituït que l’han fet servir també, penso que alguna cosa es mou cap a la liquidació de les parets de les aules d’abans i que som més que mai amos i senyors del nostre aprenentatge, mestres i alumnes els uns dels altres, a una distància irrellevant (de PLE a PLE). Algunes d’aquestes coses abans les dèiem i era pura retòrica. Ara és veritat.

    Enric

  5. Enric Serra

    16 Jul 10
    0:39 #

    Més opinions sobre els PLE? Aviat canviarem de tema!
    Enric

  6. Laura Corsà

    18 Jul 10
    14:00 #

    Hola,
    Pels comentaris veig que la majoria tenim moltes preguntes i poques respostes.
    Per començar intento respondre les preguntes plantejades:

    1. Per aprendre llengua al llarg de la vida, amb un PLE, i basant-me en els mínims, em sembla que necessitaria al web: un punt de partida clar (en aquest sentit no prescindiria dels EVA), una comunitat amb qui compartir i col·laborar per aprendre (eines com Skype, googledocs i algun fòrum), una figura validadora o experta que m’ajudés a avançar amb garantia en l’aprenentatge (pot ser un tutor, un igual experimentat o una institució), un gestor/aglutinador de recursos (Delicious, per exemple). Potser aquesta resposta entra en contradicció amb la idea del PLE com a eina molt personal, autogestionada des de la total autonomia de l’aprenent… no ho sé, però crec que parlar d’aprenentatge al llarg de la vida a partir d’un PLE no s’hauria de confondre amb parlar d’autoaprentatge. També amb un PLE es desdibuixa la frontera entre aprenentatge formal i informal, crec jo, i per això no s’han de deixar fora aspectes com la coconstrucció (que no és ben bé igual que compartir),i l’acompanyament d’una persona experta).

    2. Pel que fa a la segona pregunta, jo no m’havia plantejat això del PLE fins que vaig arribar en aquesta formació. I la veritat és que considero que sí que utilitzo eines i estratègies pròpies per aprendre, però no d’una manera organitzada, entre altres qüestions, perquè aquest, em sembla, és el meu estil d’autoformació. Aquí deixaria en l’aire una qüestió: cal que un PLE acompleixi uns mínims pel que fa a la forma o aquest “fes-ho a la teva manera” que sembla hi ha en la base de filosofia d’aprenentatge amb PLEns permet un PLE “desorganitzat”, no formulat explícitament?

    3. Pel que fa a les dicotomies que planteges, la veritat és que dubto, però d’entrada diria que un PLE ha d’integrar la presència d’alguna manera; és millor webtop pel dinamisme que això facilita; no és imprescindible que sigui totalment integrador: ho pot ser parcialment depenent dels estils d’aprenentatge; han de ser personals i millor amb una base o validació experta; millor si són públics que afavoreix una xarxa més gran per compartir; han de tenir com a característica bàsica flexibilitat i adaptació segons els interessos de l’aprenent, ja que com que l’aprenentatge és un procés és canviant;està bé que siguin una suma d’espais perquè la diversitat pot ajudar a desenvolupar diferents habilitats.
    I ja per acabar, un comentari final. Potser no ho sé veure, però en aquest plantejament em sembla que es parla molt de compartir i poc de construir: al final tens la sensació que es parteix de l’àmbit individual, es passa per uns espais/continguts/connexions compartits, i finalment el procés reverteix en l’aprenent de manera individual… no ho sé… em sembla que els resultats de l’aprenentage haurien de derivar en coneixement compartit i productes col·lectius.
    Au, un missatge tan llarg i encara em sembla que no em sé explicar prou clarament.
    Laura

  7. Enric Serra

    18 Jul 10
    20:17 #

    Laura,
    Poques respostes… no! Molt interessant el que dius. Hi dic la meva a algunes de les teves opinions. Pel que fa a la complementarietat PLE – EVA (en plural, perquè anem formant part de diversos EVA), també hi crec. La diferència potser és que el PLE és un i els EVA van variant, segons els estudis, la institució. El PLE ha de permetre treballar paral·lelament amb EVA, no n’ha de quedar desconnectat. Aquest és el meu punt de vista.
    Pel que fa a la figura validadora o experta… d’acord, però tots tenim un punt d’expertesa en alguna cosa, o alguna experiència a compartir. Crec més en la xarxa de persones que saben trobar els experts en determinats aspectes, puntualment. Mestres i aprenents alternen els seus rols. Crec que no són només paraules que sonen bé.
    Aprenentatge al llarg de la vida des d’un PLE ben armat d’eines i de contactes, a mi em suggereix molt la idea de l’autoaprenentatge.
    Pel que fa a l’organització del PLE, una de les dicotomies que plantejava hi incidia: integració / no integració d’eines… Sospito que acabarem descobrint que certes persones poden aprendre sense PLE organitzat amb molta efectivitat… El meu parer és que el PLE amb un mínim d’organització i en evolució constant és una eina necessària, una eina gairebé de supervivència en una xarxa que, altrament, no sabem què ens pot aportar.
    El teu comentari sobre compartir i construir em sembla molt interessant. Sovint tinc la sensació (el Twitter me la genera, per exemple), que ens passem informacions els uns als altres frenèticament, i que el vessant constructiu no hi és tant. També és cert que els GoogleDocs i tantes altres eines ens han permès, realment, coconstruir amb una enorme facilitat. I que a la vida real els fem servir, aquests recursos… A mi m’han canviat la manera de treballar. Recordeu l’odissea que era abans elaborar un document a dues o tres mans, adjunt amunt i adjunt avall per correu electrònic…. Crec que la xarxa i les noves eines ens ajudaran també a coconstruir.
    Enric

  8. Laura Corsà

    18 Jul 10
    20:58 #

    Enric,

    Gràcies per la resposta, que m’ajuda a aclarir alguns interrogants que se m’han plantejat en aquest tema.

    Quan deia poques respostes volia dir que en aquest tema encara s’hi està debatent molt i que no hi ha respostes homogènies (que potser ens facilitarien les coses, he, he…).

    Espero que tinguis raó en el tema de la coconstrucció, crec que és el pas següent després d’analitzar, reformular, reelaborar i compartir. D’alguna manera crec que aquesta coconstrucció seria posar-se “mans a l’obra” després que ens haguem “organitzat”per a un projecte comú per al qual partim d’un màxim comú denominador de coneixement previ.

    Laura

  9. Lídia Montenegro

    21 Jul 10
    11:57 #

    Hola a tothom,

    Em sembla molt comentari i adequat i comparteixo totalment la filosofia del PLE en tretze imatges. Els eixos bàsics em semblen els següents:
    1. El PLE integra la realitat virtual i la presencial
    2. Recull l’aprenentatge formal i l’informal, i en aquest punt és indiscutible que l’informal és molt més significatiu, la qual cosa està directament lligada amb el fet que poden ser tant personals com institucionals
    3. El repte, en el meu cas, com sempre pel que fa al format, integrar l’ús de les eines i per mi això va lligat amb la qüestió de si és desktop o webtop, públic o privat (emmagatzemar o compartir).
    Amb això em refereixo que aquests principis, com deia, són una filosofia de coneixement que s’han donat molt abans de l’aparició d’aquestes eines informàtiques, tot i que és evident que ho han facilitat. Quan parlàvem amb companys de feina, ens passàvem documents, recomanàvem recursos, pàgines o enllaços… d’alguna manera ja estàvem fent això. La diferència és que ara podem compartir-ho amb molta més gent i d’una manera més senzilla.

    No sé si ha quedat prou clar, però quan dic que el meu “problema” continua sent el format, vull dir que crec que (aquests dies) diria que m’estic creant un PLE, però em falta acabar-ne de prendre consciència (potser abans ja el tenia i no n’era conscient). En tot cas, sí que veig la necessitat immediata (potser per la meva manera d’aprendre, d’organitzar la informació) de posar-hi un format, i el que és evident és que no seria desktop. Un bloc em pot ajudar a organitzar la informació, les referències i els recursos que necessito per a la meva feina.
    Quan deia en un comentari anterior que estava rebent massa inputs suposo que és, també, perquè els consultava, no els havia organitzat “a la meva manera”, i això m’ho solucionaria un bloc (d’alguna manera, ja l’ha organitzat l’Elena, no s’ha deixat res!
    A banda d’això, també estic d’acord amb la Conxita quan deia que preferiria que el curs acabés el 26 de setembre, per posar-hi alguna data, perquè com deia la Mariona, l’aprenentatge (més que no pas l’ensenyament) és o ha de ser progressiu i s’ha de deixar reposar, com molts plats.

    Segurament m’he desviat una mica del tema, però hi ha tantes coses a dir que estan tan interconnectades i se’m generen tants dubtes…
    Bé, tornant als PLE, ja he comentat que en compartia la filosofia, però hi ha una cosa que no veig clara en aquests 13 punts, i és que no crec que aquests principis s’hagin de plantejar com a dicotòmics o, si més no, excloents. Justament perquè un PLE és personalitzat i adaptat a les necessitats de qui el crea, de manera que tot dependrà d’això.

    Fins aviat

  10. Enric Serra

    21 Jul 10
    23:37 #

    Hola Lídia i resta de companyes,

    Començo per les dicotomies: ens poden ajudar a entendre les dimensions del PLE, això és tot. Algunes ho són veritablement, altres ens ajuden a visualitzar una qüestió controvertida, ens poden fer conscients del problema. Si diem desktop o webtop (a l’ordinador o al núvol) la dicotomia ens ajuda a pensar si tindrem un PLE en local o a la xarxa com a plataforma. No pretenc que ens decantem radicalment per una cosa o una altra, sinó que hi hagi una reflexió i un posicionament sobre aquesta qüestió. Els PLE fàcilment tindran una part webtop i una altra més desktop. I la tendència, això també cal saber-ho, és cap a l’aprenentatge al núvol, ubicu (tinc un llibre damunt la taula que parla de l’U-Learning com a futur de l’aprenentatge: l’aprenentatge ubicu!). Dicotomies? Com a manera d’afrontar l’anàlisi del PLE, com a mètode d’aproximació, no com a via de radicalització (o blanc o negre).

    M’agrada aquest passatge del teu text: “Amb això em refereixo que aquests principis, com deia, són una filosofia de coneixement que s’han donat molt abans de l’aparició d’aquestes eines informàtiques, tot i que és evident que ho han facilitat. Quan parlàvem amb companys de feina, ens passàvem documents, recomanàvem recursos, pàgines o enllaços… d’alguna manera ja estàvem fent això. La diferència és que ara podem compartir-ho amb molta més gent i d’una manera més senzilla…”. Tinc la sensació que la xarxa no descobreix res (compartir i tantes altres coses ja les fèiem!), com tu dius, però també que “la xarxa ens fa millors” (millors aprenents, millors professionals, millors persones…). La filosofia del web 2.0, a la qual et veus abocat pel fet de fer servir un grapat d’eines 2.0, contribueix a la nostra millora… Serem més competents, més intel·ligents, més col·laboratius que abans? Crec, de debò, que sí.

    Enric

  11. Mariona Mas

    22 Jul 10
    8:40 #

    Uf, quatre dies desconnectada i perdent-me tot això!!! Totes les reflexions les trobo molt molt molt interessants. Aquesta tarda intento dir-hi la meva ;DD

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Laura Corsà: Perfecte si el bloc continua actiu. He trobat el curs molt interessant i entre tots hem obert molts...
  • Antònia: Hola, Enric. Moltes gràcies.Em queda molta feina per fer i per descobrir. Em sap greu no haver participat...
  • Enric Serra: Gràcies a tu, Laura, celebro que t’hagi servit el bloc d’aprenentatge...
  • Enric Serra: Mariona, Elena, moltes gràcies a vosaltres. Si no dic el contrari el bloc es podrà continuar fent...
  • Elena Xirau: Com diu la Mariona, espero que el bloc continuï actiu per poder-ne consultar tots els enllaços que...

Núvol d'etiquetes

benvinguda continguts metodologia objectius sindicació Twitter