Un poema inicial

D’una terra (VI)

 

És ara, quan la tarda va fonent-se,

que penso en aquell sol de quan jo era infant,

i veig la clara vall plena de boira

i al fons la llisa mar blavosa i gran.

A l’indret on a mirar-la em parava

s’hi ajuntaven, en conflent suau,

els caminals rogencs i tortuosos,

plens de silenci i de profunda pau!

Filla del cel, allà, la poesia,

un dia vaig trobar de bon matí:

en un tombant secret que jo sabia,

vora el torrent humit la vaig sentir.

Oh veu del rossinyol!, tu em descobries

mons de bellesa, soledat i cel;

en aquell punt, dins l’ànima naixies,

meravellós, inconegut anhel.

 

JOAN VINYOLI 

Del recull De vida i somni, 1948

(http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/15/joan/itinerari-poetic-joan-vinyoli)

 

Print Friendly, PDF & Email