Feina de vell
En fer-se fosc, foraviler, passejo,
cercant allò que mai no trobaré.
Travo paraules amb dolor i records
de goigs viscuts. Famèlics gats acuden
a devorar-me. Somnis, heu fugit.
Palpo la roca i l’arbre i m’hi recolzo.
És hora ja de tornar a casa. Vell,
duc a la mà la pedra del poema.
JOAN VINYOLI
Del recull A hores petites, 1981
(http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-vinyoli)
