• Televisió porqueria? Entreteniment necessari?

    Parlem dels programes amb més audiència de la televisió, amb permís de les retransmissions esportives i d’alguna pel·lícula de tant en tant.

  1. Pepi

    23 des. 14
    23:21 #

    Bon Nadal i Feliç Any Nou a tots

    Pepi

  2. Maria José Pardos

    02 gen. 15
    17:38 #

    EL MIRALL DE LA SOCIETAT

    Els meus 87 anys m’han permès viure i veure diferents esdeveniments, però cap com els que estem veient darrerament a les diferents cadenes televisives. Em refereixo a tots aquells programes inclosos en el gènere anomenat «Reality Shows», des del meu punt de vista trobo que són sorprenents, impressionants i plens de frescor.

    Tot i que hi ha moltes opinions en contra d’aquesta mena d’espectacles, he de dir que per a la generació que ve d’haver patit repressions de tota índole el fet de poder veure la desinhibició amb què els protagonistes de programes com «Gran Hermano», «Operación Triunfo», «Supervivientes», etc., afronten el seu dia a dia, sense complexos, sense tabús, sense pensar quines conseqüències tindran els seus actes, és realment sorprenent, gratament sorprenent, es tracta d’una forma de fer espectacle impensable i segurament castigada a la nostra època.

    D’altra banda, tenim els programes de tertúlies que ens permeten assabentar-nos de tot allò que passa a la nostra societat, tant si es tracta de política com de xafarderies vàries, són els anomenats programes roses o del cor. Aquests han substituït les tardes de perruqueria on les dones ens trobàvem per parlar i comentar les darreres notícies relatives als famosos i l’alta societat, notícies que ens arribaven tard i censurades, gràcies a aquestes tertúlies, avui podem dir que ara sí que estem informades.

    Per tot això considero que hem de fomentar la continuïtat de programes d’aquest estil on podem descobrir l’essència de l’ésser humà malgrat que de vegades no ens agradi veure com som en realitat. Aquesta visió ens farà reflexionar sobre allò que està bé o malament per no caure nosaltres en els mateixos comportaments.

    L’àvia Pepita.

  3. joan

    07 gen. 15
    18:20 #

    Premsa rosa
    Ja fa uns anys que a la televisió han emergit una mena de programes que omplen diverses hores, normalment de tarda, i ens uns horaris on la gent sol estar a casa, o sigui entre l’hora del berenar i el sopar. Són programes que des del meu punt de vista els haurien de suprimir, només està enfocat a uns telespectadors en concret, classe mitjana, mestresses de casa i pensionistes, la majoria de població d’aquest país. Són programes que busquen la xafarderia, el saber de les persones que per una raó ho un altre en aquell moment són famoses, però busquen més les coses fosques, amagades ho brutes, que les coses bones, honestes ho beneficiaries per a terceres persones o entitats. Solen fer una sangria si és dóna el cas de la persona o persones del moment, buscant la confrontació entre ells, i amb familiars o amics, aquests últims sempre disposats a parlar per una quantitat econòmica. Fan una esbudellada de la persona com hienes per un tros de carn, i la culpa que tinguem programes d’aquests és només nostra per donar-los l’audiència que tant ansien.
    Els periodistes del programa, si és que ho són, fan servir un diàleg barroer i on és falta a la persona, per tan ni m’agraden ni m’agradaran i per aquest motiu al veure’ls canvio de canal ja que tenim un ric patrimoni de canals amb sèries estrangeres i nacionals, programes o pel•lícules repetides a la tdt per triar i remenar, no tens excusa

Curiositats


Cursos


Arxius