• Servei oficial

    Aquestes són les diverses propostes de final que heu triat per al conte de Manuel de Pedrolo Servei oficial

    20151104_111016

     

    1. El protagonista, al final, és transportat a un altre temps.
    2. Els tres personatges de l’agència són alienígenes.
    3. En Burt aconsegueix sortir del cau i fa públic el muntatge de l’Agència.
    4. Tots són alienígenes que vénen a la Terra per emportar-se la gent a un altre planeta.
    5. En el fons, al cau hi ha una màquina del temps. L’Agència s’emporta les persones inadaptades a una altra època on puguin viure en millors condicions. Tot té bona intenció.
    6. Res de bones intencions: desintegren i cremen la gent i es queden els seus diners.
    7. En Burt, com a bon periodista, publica la notícia i desemmascara l’organització.
    8. Abans de morir, li tornen a oferir la feina i l’accepta.
    9. Final James Bond: ell portava un micròfon amagat connectat amb la policia i cinquanta agents irrompen a la sala.
    10. La tieta no és morta: era la cap de l’organització i volia que el seu nebot desaparegués.
    11. Quan es tanca la porta… s’obre una obertura a la paret i apareixen tots, fins i tot la tieta. Tot era  una broma.
    12. Són extraterrestres que ajuden els malalts terminals. Són d’una mútua universal. La tieta és un d’aquests malalts a qui ajuden, de fet no és morta i en Burt també està malalt i encara no ho sap i per això volen salvar-lo.
    13. La màfia li aconsegueix els papers de la nova identitat com ell volia i l’envien a un altre lloc, però a la Terra.

    Per acabar l’activitat, animeu-vos a redactar un dels finals i pengeu-lo aquí. O digueu quina de les propostes us ha agradat més.

     

     

  1. Mercè

    04 nov. 15
    18:44 #

    PROPOSTA DE FINAL OPCIÓ NÚMERO 12

    Massa tard, Burt va precipitar-se cap a la porta, però estava tancada i, a la banda de dins, no hi havia ni pany ni pom; era llisa.
    Li començaren a tremolar les mans. Altre cop aquella tremolor tan poca-solta!
    Llavors se’n va adonar. La cara del senyor Jofrei el mirava des de l’altra banda de l’ull de bou. Però, també l’observaven uns altres ulls. Es balancejà colpit de sobte per la nàusea del terror. Era la tieta.
    Una resplendor inesperada li colpejà la nineta i li mostrà una obertura a la paret tot convidant-lo a entrar. Ell la fità de cua d’ull, però la resta del cos es mantingué clavat.
    —Burt! —el cridà dolçament una veu.
    —Tieta?
    Superat l’ensurt del moment i recordant el seu paper de periodista intrèpid, va reunir el valor necessari i es va endinsar a l’interior d’aquella claror.
    Al costat del cara-prim d’en Jofrei, l’esperava la seva tia.
    —Érem conscients que la seva tia ens observava, però també nosaltres la controlàvem a ella —l’informà el senyor Jofrei. I coneixedors de la seva malaltia, la vàrem visitar per oferir-li una opció diferent a la mort. «La nostra opció».
    —Però…jo vaig plorar davant el seu cos rígid. I vaig presenciar el seu enterrament —digué Burt visiblement alterat.
    —Té raó, però tot estava previst. Nosaltres ho tenim tot molt ben lligat. I no cal que es molesti a voler esbrinar el com ni de quina manera. Per cert —digué allargant la mà cap el sobre que portava en Burt. —Amb aquest diners s’està obrint pas a la seva pròpia salvació. La seva tieta ja ens n’ha abonat una bona part pensant en vostè.
    —Jo em trobo perfectament —protestà en Burt.
    —S’equivoca. Segons els nostres estudis li queden pocs mesos de vida. Té tremolors convulsives a les mans?
    En Burt no respongué, però fità els seus dits que semblava que toquessin un piano imaginari.
    —Aquí, en el seu hàbitat, vostè aviat estarà en fase terminal. Nosaltres amb la nostra tecnologia li oferim l’oportunitat de seguir vivint. Vivint, però en un altre món.
    —No t’ho pensis més —digué la tieta mentre es penjava del braç del seu nebot, tot guiant-lo a l’interior d’aquella enigmàtica claror per on van caminar fins a desaparèixer.

    F I

  2. Joan Viñas

    05 nov. 15
    17:51 #

    En Burt aconsegueix sortir per la finestra d’ ull de bou,i denuncia a la policia la trama d’en Jofrei que es carregava tots els que tenen diners i propietats.

  3. Mª Rosa

    06 nov. 15
    15:28 #

    Jo diria que en el cas que la tia s’hagués imaginat tot això i un cop ella va morir, ell seguís amb la paranoia i acabés creient-s’ho tot, i que fos ell l’escriptor que acaba la novel.la,i com és evident, li dóna el final que vol.

  4. Mª Rosa

    06 nov. 15
    15:34 #

    Tambeé hi ha la possibilitat que, com bé diu el sr. Jofrei, la sortida no és aquí ,sinó en d’altres indrets ,
    cosa que em fa a pensar que els cremin i el fum que desprenen, vagi amb qualsevol direcció.

  5. Anna Vilaldach

    06 nov. 15
    18:25 #

    La proposta que més m’agrada es la nº 10 .
    Visca la tieta !

  6. Àngels Jiménez

    09 nov. 15
    9:48 #

    el final que més m’agrada es el nº 12
    excelent aquesta mútua !

  7. Assumpta

    09 nov. 15
    13:51 #

    … de sobte vaig començar a veure un núvol espès però a l’hora prenia forma. On era? què m’havia passat? De mica en mica em vaig anar recuperant. Era al hospital. Per sort el meu pla havia funcionat. Mai em vaig refiar del senyor Jofrei. Vaig informar la policia i els vaig dir el dia que hi aniria. Aquell dia em van col·locar un petit aparell camuflat dins el rellotge. Si em trobava amb qualsevol problema només havia de pitjar l’esfera i cinquanta policies entrarien a socorre’m.

    Vaig gaudir molt quan la següent vegada que el vaig veure, era ell qui estava, no darrere l’ull de bou, sinó darrere uns barrots, els barrots de la presó.

  8. Eli Santacruz

    12 nov. 15
    20:56 #

    M’agrada una barreja entre la proposta 3 i 9, final de James Bond, amb el rescat d’en Burt a fi de que pugui publicar l’aventura.

Curiositats


Cursos


Arxius