2 comentaris

  1. Jaume

    04 febr. 16
    11:48 #

    Esteu totes molt guapes!

  2. Jaume

    04 febr. 16
    11:50 #

    Segon premi de la vint-i-una edició de poesia del Racó Poètic de Palafrugell

    El passat dia 17-01-2016 després de recollir el premi em sentia molt satisfet i emocionat, però no tant per haver obtingut un reconeixement literari – que de ser sincer, també em produïa un estat de satisfacció personal- sinó per l’actuació de la María, una nena de nou anys que seia a la cadira de davant meu junt amb unes amiguetes.
    Quan la consellera de cultura va anunciar que el guanyador del segon premi era jo, i va seguir fent una breu història de la meva trajectòria literària, on va mencionar el títol d’un poemari el qual en sóc l’autor.
    Al tornar de recollir el premi i asseurem, la María gira cap enrere i amb cara de sorpresa em diu:
     Tu has escrit un llibre de títol Esperança?
    Doncs si, li digué jo.
     Que te’n queda algun?
     Doncs me’n queda un, però esta brut i guixat, és el que porto sempre a sobre quan recito algun dels poemes. Però miraré si em queda algun exemplar a l’estanteria de casa meva.
    Li vaig allargar la mà amb el llibre que estava una mica enllardat i li digué:
     Té mira’t aquest.
    La Maria el va estar fullejant una bona estona. Es torna a girar i em diu:
     El podré tenir? Podrà ser meu?
     Doncs jo penso que si.
    Tot seguit, sento que els diu a les seves amiguetes:
     El podré tenir! El podré tenir! Em fa molta il•lusió.
    En sentir aquelles paraules li digué.
     Dóna’m la teva adreça i te l’enviaré.
     Però, com tu podré agrair?
     Tranquil•la, ja m’ho has agraït, el teu reconeixement tant generós ha estat la millor compensació rebuda de tota la meva trajectòria literària.
    He buscat i he trobat un exemplar. Aquesta mateixa setmana li he fet arribar per correu certificat.
    Tres dies després vaig tenir una trucada de la Maria. Em trucava per donar-me les gràcies, que ja havia rebut el llibre. Tot seguit, es va posar al telefono el seu pare i molt emocionat em digué:
     Gràcies, Jaume, t’estic molt agraït per el gest que has tingut cap a la meva filla, dons a ella li agrada molt la poesia, la seva mare, es a dir, la meva dona era poeta, i fa dos mesos que ens va deixar per sempre.
    Gràcies, Maria, la teva falaguera sinceritat, ha estat el meu millor premi, en honor a la teva mare et desitjo que siguis una brillant poeta..

    Jaume Baigual i Rusiñol
    (El poeta de Sentmenat)

Curiositats


Cursos


Arxius