• Any Pompeu Fabra – Mes de març

    Una mirada a la llengua i a la història: mots, llocs, persones, activitats, institucions… del Calendari  Fabra

    L’ATENEU BARCELONÈS
    Article de Llúcia Puig

    Es tracta d’una Associació de més de 150 anys que acompanya la socitat i la cultura catalana, amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual i per promoure l’activitat col·lectiva com ara conferències, debats, taules rodones, concerts, recitals, etc.

    Una sòlida oferta cultural de la qual en gaudeixen més de 300.000 persones cada any.

    Acull la biblioteca civil privada més important de Catalunya. Està formada per 250.000 documents i 1.800 títols de revistes.

    Acull també l’Escola d’Escriptura, la més important de l’Estat Espanyol en el seu gènere.

    L’Ateneu és sobretot un espai priveilegiat per participar activament, un altaveu plural, lliure i democràtic de la societat civil, al servei de la cultura i del país.

    Està ubicat al carrer de la Canuda, 6 de Barcelona i l’actual president és en Jordi Casassas i Umbert.

     

    L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC)
    Article de Santiago Molina

    L’IEC és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l’Acadèmia Catalana de les Ciències i les Humanitats. S’ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d’actuació són totes les terres de parla catalana.

    Va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultual del país amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Intrnacional.

    Entre els seus projectes històrics més rellevants cal destacar l’expedició històricoarqueològica a la Vall d’Aran i la Ribagorça per recuperar tresors del romànic dels Pirineus i la creació de les Normes Ortogràfiques impulsades per Pompeu Fabra. També, la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, del Servei Cartogràfic i de la Biblioteca de Catalunya.

    Durant la dictadura franquista, l’IEC va continuar actuant en la clandestinitat, fins que el 1976 va ser reconegut de nou.

     

    ELS BOMBARDEJOS DE BARCELONA
    Article d’Emili Correcher

    Passaven vuit minuts de les deu de la nit del dimecres 16 d març del l938 quan els primers avions Savois S-81 de l’aviació legionària italiana amb base a Mallorca iniciaven el pitjor atac aeri que ha rebut mai la capital catalana. L’ofensiva aèria llançada per Mussolini ja havia començat just un any abans, el 16 de març de l937. Des d’aquesta data fins al 16 de març de l938 van bombardejar Barcelona en 31 ocasions. L’ONU es va limitar a condemnar els atacs, però no va fer res per evitar que es repetissin.

    Ara fa vuitanta anys d’aquests teribles fets, fins ara ningú ha pagat les seves responsabilitats, execpte els perjudicats. Ni les autoritats de la República Italiana ni l’Estat Espanyol s’han dignat a demanar perdó per aquella matança.

    Actualment les coses no han millorat i continuem veient com, vuitanta anys després, els estats continuen bombardejant civils a l’exIugoslàvia, a Crimea, a Síria, etc. I si convé, els estomaquen i després s’inventen delictes per justificar l’acció. L’ONU continua absent. I la consciència dels ciutadans?

    L’AVENÇ
    Article de Melani Guzmán

    L’Avenç, anteriorment l’Avens, va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1881. Començà com un modest butlletí fundat per Jaume Massó i Torrents. Un any després, el 1882, ja és una revista impresa que compta amb la col·laboració dels millors escriptors del moment, com Àngel Guimerà o Narcís Oller  que provoquen una evolució cap a posicions més de caràcter literari. Amb l’inici de la reforma ortogràfica, la revista adquirí certes actituds agressives, radicals i Fabra hi començà a publicar els seus estudis i propostes ortogràfics i gramaticals. Tenia la seu al carrer de la Portaferrissa, 21 de Barcelona.

    Actualment, L’Avenç SL és una empresa cultural que, des de l977, edita la revista d’història i cultura que recull el nom de l’antiga capçalera. Des de la seva aparició és una revista de divulgació i de reconstrucció crítica del passat. Al l977, en la seva presentació s’hi afirmava: “En l’actual procés cap a la normalització de la cultura catalana, no hi podia faltar la publicació d’una revista d’història, sobretot si tenim en compte que la història ha estat un dels aspectes principals de la nostra cultura i que ha jugat un paper destacat en la nostra consolidació nacional”

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Curiositats


Cursos


Arxius