• Any Fabra – Mes de juliol

    La Mancomunitat de Catalunya
    Article de Paquita González

    La Mancomunitat de Catalunya va ser uns institució activa des del 1914 fins al 1925 que agrupava les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures: camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència i va fer importants inversions en cultura i educació.

    També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals i va introduir millores tecnològiques i va impulsar els ensenyaments tècnics necessaris per desenvolupar el món agrari i el món industrial. A la nostra vila, la prova de tot això és la construcció de la Torre Marimon.

    Des del punt de vista polític, representa el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat territorial de Catalunya d’ençà del 1714. Enric Prat de la Riba va ser-ne el primer president, fins  a la seva mort el 1917. El va succeir Josep Puig i Cadafalch que fou destituït després del cop d’estat de Primo de Rivera. L´últim president, els anys 1924 i 1925, va ser Alfons Solà i Argemí, que va ser imposat pel règim colpista fins al desmantellament definitiu de la institució.

     

    Curs Intermedi 3

     

     

    Els Jocs Florals
    Article de Marjorie Reyes

    Els Jocs Florals, també anomenats de la Gaia Ciència, eren un certamen literari instituït a Tolosa l’any 1323. Per desig del rei Joan I, el consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins a les darreries del segle XV.

    L’any 1859 els Jocs Florals van tornar a celebrar-se gràcies a la iniciativa d’Antoni Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres primers premis ordinaris: la Flor Natural, o premi d’honor, l’Englantina d’or i la Viola de plata. Així, es converteixen en una plataforma imprescindible per als autors de l’època, especialment per als poetes.

    Els Jocs, que també atorgaren premis a narracions i novel·les, van servir per prestigiar la llengua i la literatura catalanes davant de la societat. També van servir per intentar solucionar alguns des greus problemes amb què s’enfrontava la literatura de l’època: la necessitat de fixar una ortografia, d’establir els criteris de la llengua literària, etc. El mallorquí Marià Aguiló es va esforçar perquè aquest certamen servís de plataforma de defensa de la unitat de la llengua.

     

    Enric Prat de la Riba
    Article de Jimena Trujillo

    Va néixer el 29 de novembre de 1870 a Castellterçol i va morir l’1 d’agost de 1917. Va ser un polític i escriptor de pensament catalanista. De fet, es considera un dels pares teòrics del nacionalisme català. Es va llicenciar en Dret i va exercir de periodista i d’assagista. El 1907 va presidir la Diputació de Barcelona i quan es va crear la Mancomunitat de Catalunya, va ser-ne president fins a la seva mort.

    Una de les seves obres cabdals fou La nacionalitat catalana en què defensava la idea d’un estat català dins d’una futura federació espanyola o, fins i tot, ibèrica.

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Curiositats


Cursos


Arxius