Tal com us he comentat a classe, aquí teniu un model de prova, amb el model de correcció. També hi ha un quadre on comenta quina és l’estructura de l’examen.
Aquests dies hem treballat l’habitatge i els espais. Hem vist molt vocabulari com: safareig, rebedor, celobert, eixida, porxo, rebost, gronxador, gespa, envà, pany, tauler d’anuncis o suro, rètol, sostre, terra, endoll, aixeta,…
I avui hem fet l’activitat final per posar-ho tot en pràctica. Hem inspeccionat el Casal Cívic i, després de veure què hi falta i què està bé, hem fet unes propostes de millora:
– Recomanem que es posin cendrersa l’exterior perquè quan la gent surt a fumar no tiri la cendra a terra.
– Cal que posin bancs.
– Recomanem que posin rètolsal vestíbul per senyalitzar la sortida d’emergència, i l’entrada i sortida de l’edifici.
– Cal que arreglin l’ascensor avariat.
– A l’aula, cal que pintin les paretsi els envans de l’aula.
– Recomanem que posin taps a les potesde les cadires perquè no facin soroll quan s’arrosseguen.
– Recomanem que hi hagi connexió wifi a l’aula.
El Mecanoscrit del segon origen acaba amb aquesta reflexió de la protagonista:
I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar. Llavors vaig pensar: “Seré una dona de trenta anys quan tu siguis un noi de dotze. Encara podré tenir fills teus.”
Ara us toca a vosaltres escriure el Quadern n. 6. Què passarà amb en Mar i l’Alba? Quines aventures els esperen? Quins éssers es creuaran pel seu camí?
Una de les meves aficions és fer caminades populars. Es fan als caps de setmana, a la primavera, i n’hi ha a molts pobles. Algunes tenen la versió llarga i la versió curta. La més llarga que he fet era de 30 km.Cal portar bon calçat i roba còmoda. També s’ha de portar aigua.
M’agrada participar-hi perquè és una activitat a l’aire lliure, coneixes nous llocs i fas exercici, tot i que quan arribes has guanyat calories en lloc de perdre’n perquè al llarg del camí hi ha avituallaments on et donen de tot: entrepans, coca, xocolata, sucs, fruits secs,… Fa 8 o 9 anys que vaig començar i des de llavors he pogut conèixer racons de la meva comarca que no coneixia.
I vosaltres? Quina afició teniu? Quan la feu? En què consisteix? Què s’ha de fer? Quan vau començar a practicar-la?
Si em dius adéu
vull que el dia _________ (1) net i clar,
que cap ocell___________ (2) l’harmonia del seu cant.
Que ___________ (3) sort
i que ___________ (4) el que t’ha mancat en mi.
Si em dius et vull
que el sol ___________ (5) el dia molt més llarg,
i així robar
temps al temps d’un rellotge aturat.
Que __________ (6) sort,
que __________ (7) tot el que ens va mancar ahir.
I així pren, i així pren
tot el fruit que et _________ (8) donar.
El camí que a poc a poc escrius
per demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas,
per això malgrat la boira cal caminar
Si véns amb mi
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses sols.
Un poc de sort
i que la vida ens __________ (9) un camí ben llarg.
I així pren, i així pren
tot el fruit que et __________ (10) donar.
El camí que a poc a poc escrius
per demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas.
Per això malgrat la boira cal caminar.
I ara digues quin és l’infinitiu dels verbs anteriors:
Avui a classe hem après a donar consells de diverses maneres.
1. En primer lloc, podem fer servir el verb en condicional (ex. 3, pàg. 118)
Jo t’aconsellaria agafar un jersei perquè farà fred.
Jo et recomanaria portar protector solar.
Jo et suggeriria fer fotos.
2. També podem donar consells amb el present de subjuntiu:
a. T’aconsello que agafisun jersei.
b. La Carmen em recomana que portixancletes.
c. Jo et suggereixo que facisfotos.
Per tant, hem vist com es conjuga el present de subjuntiu, que a part de fer-lo servir per donar consells també podem utilitzar-lo per desitjar coses, per exemple quan és l’aniversari o el sant d’algú:
Et desitjo que siguismolt feliç.
Us desitgem que passeumolt bon dia.
Que vagimolt bé.
Per acabar, hem escrit uns quants desitjos als companys Lluís i Eduardo:
T’aconsellem que et facisfotos amb la teva mare.
Et recomano que no prenguisgaire manzanilla.
Et desitgem que aprenguismolt en el nou curs que has començat.
Per deures, heu d’explicar quins consells donareu a una família que vulgui passar una setmana de vacances descansant i gaudint d’una experiència cultural. (Ex. 6, pàg. 119).
Aquí teniu l’enregistrament de la llegenda de Sant Jordi que heu fet avui a classe. I després teniu el text tot sencer.
I aquí teniu el text:
Hi havia una vegada un poble petit i bonic. Es deiaMontblanc. Teniapocs habitants. Eraun poble alegre i hi haviaun castell molt gran i bonic. Al castell hi viviaun rei.
El rei eramolt gros i baixet. Portavaels cabells llargs i blancs i vestiaroba de vellut i brodada d’or. El seu nom eraLluís Eduard I. Aquest rei teniauna filla: la princesa. Eraalta, prima i portavatrenes. Eramolt maca. Portavaun barret acabat en punta. Viviaal castell amb els seus pares. Es deiaEstefania dels Dolors de Montblanc.
En aquest poble hi havia un drac que teniaatemorida la gent. El drac viviaen una cova. Per la boca treiafoc i s’alimentava amb tots els animals que trobava: xais, ovelles, cabres… El rei havia promès la mà de la princesa al cavaller que li portés el cap del drac.
Un dia els animals es van acabar i van decidir sacrificar persones. Van fer un sorteig i li va tocar a la princesa. La princesa es va acostara la cova del drac per ser devorada i…
Va aparèixer un cavaller. No eragaire alt. Erauna mica fort. Tenia els cabells rossos i els ulls verds. Eramolt alegre i simpàtic. Portavaun vestit platejat i uns mitjons negres. També portavauna capa vermella.
El cavaller va clavar la llança al drac i el va matar. De la sang del drac va sortir un roser. El cavaller va tallar una rosa vermella i la va regalar a la princesa. Aquest cavaller era Sant Jordi i se’n va anar a altres llocs a salvar més princeses i matar més dracs.
Vet aquí un gos vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat.