Com cada any arriba el Nadal i les persones ens deixem endur pel torrent d’alegria i joia d’aquestes festes. Anem a l’armari, busquem la cara més bonica que trobem, i llavors sortim corrents al carrer i entrem a grans magatzems o a petits establiments, segons el gust de la persona, i comprem tot allò que ens suggereixen els nous anuncis: electrodomèstics d’última generació, roba, perfums, jocs, contes, torrons, cava… i més cofois que un gínjol, esperem el retrobament amb la família per celebrar l’amor al pròxim, amb aparença d’ovelletes i targetes de crèdit que no deixen de treure fum.
Des de fa uns anys, aprofito aquestes festes per fer un viatge cap a algun país o ciutat desconeguts, depenent del pressupost de la meva butxaca. I des que he fet aquesta proposta, visc els nadals amb una perspectiva més objectiva. I, a més a més, m’he estalviat algun disgust d’aquests que solen eclipsar alguna o altra sobretaula.
Durant tot l’any tenim botigues al nostre abast, per comprar tot allò que ens calgui, segons aquesta petita regla de tres, per Nadal no necessitaríem comprar res excepcional. De fet, a la majoria de llars: els adults com els nens no saben ni quina cara han de posar quan obrim els regals del Tió, Noel o Reis. El mateix passa amb les sobretaules: per què hem d’asseure’ns hores i hores sense parar de menjar, i, moltes vegades, amb persones amb qui no ens ve de gust compartir la taula? Hem de demostrar que ens estimem? A qui? I per què?
No em toca a mi jutjar el què i el com s’han de celebrar aquestes festes. Però la distància m’ha ajudat a tenir un punt de vista més obert sobre aquest tema. Tots tenim el deure de demostrar-nos cada dia que ens estimem. No ho fem durant tot l’any? Doncs, per què no ho continuem fent aquests dies, també? Però, sembla que aquesta premissa no funciona per Nadal i sense adonar-nos-en, entrem en una dinàmica d’hipocresia i ridiculesa absoluta, que ens fa més mal que bé.
Aquestes festes les he passades a Edimburg, he conegut gent estupenda i m’he sentit com a casa. Segurament, aquest estiu, vindran a fer-nos una visita, ja que formen part de la gent que estimo. I no és això, el que importa?
Us invito a passar un Nadal fora de casa. De ben segur que us n’endureu alguna grata sorpresa.
Albert Quintana
La unitat 5 del curs de redacció proposa redactar la ressenya d’un llibre que hàgim llegit o d’una pel·lícula que hàgim vist. Ara bé, en què consisteix una ressenya? Quin és el contingut que hi ha d’aparèixer necessàriament? Té una estructura fixada o la podem adaptar segons les nostres intencions?
