Comentaris
He anat llegint aquests dies els bons desitjos que heu expressat i també els comentaris i reflexions sobre el curs de català i altres esdeveniments relacionats. Són desitjos i reflexions que vull agrair. Sobretot aquells que entren a valorar les activitats que duen a terme les administracions i la percepció que en tenen els receptors; o les diferències que poden donar-se entre objectius i resultats… Podria estar bé aprofundir-hi. Pel que fa a l’organització dels cursos de català, des del meu punt de vista, s’ha fet una feina de formigueta que amb vint anys de perspectiva no es pot deixar de valorar com a extraordinària. Sota el paraigua de l’Administració -Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments- i entitats cíviques -Òmnium, Plataforma per la Llengua…- ha estat possible que centenars de milers de persones adultes que no havien tingut la possibilitat de ser alfabetitzades en la seva llengua, i altres centenars de milers que han volgut incorporar-la, poguessin fer-ho amb comoditat i a prop de casa. Són 2o anys del Consorci, però 20 anys abans, persones i entitats ja havien començat aquesta feina de recuperació. Els resultats crec que són molt positius, i aquí és on entra, també, l’entusiasme i les ganes de treballar bé de les persones que ho han dut a terme, les que vosaltres us heu anat trobant, els mestres…
1 comentari
Juan Carlos
28 des. 13
12:44 #
Hola Ramón, es molt cert, segur, que la tasca de les administracions ha sigut un mitjà importantíssim, ara be, les administracions van a remolc de la voluntat e intencionalitat política del poble i els polítics lo que fan és per l’impuls del poble i per agradar al poble amb la finalitat d’arribar i estar en el poder, però si no fos per a individualitats com la del sr. Aribau o com tu dius, l’entusiasme i les ganes de la gent que ho han dut a terme, com tu, possiblement no hauríem arribat a tenir el que actualment tenim, és a dir, si les administracions ho han fet ha sigut per la constant lluita del poble per tant, les administracions tenen una importància secundària respecte a la tasca realitzada per vosaltres, els que dediqueu la vida a du a terme una cosa tan rellevant com és la cultura que manté viva la idiosincràsia d’un poble.
Salutacions.