Arxiu de la categoria ‘Crònica’

  • Passejant entre romans per Barcino

    Es presenta una ‘app’ que reconstrueix la Barcelona del segle III dC (Barcino 3D)
    La tecnologia és freda i impersonal, però menys si s’utilitza per desenvolupar eines que ens apropen a la història i ens permeten recrear el passat, fins i tot viure’l com si haguéssim retrocedit en la màquina del temps. És el que passa amb la nova app Barcino 3D mitjançant la qual podem, sense moure’ns del sofà de casa, passejar, com un romà més, per la Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, la ciutat romana que va fundar l’emperador August l’any 10 abans de Crist, que amb el temps va acabar sent l’actual Barcelona. Fins i tot el so de les eines, les converses o el cant dels ocells ens transporta a aquell moment.

    Feta dins del pla Barcino que impulsa la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, l’aplicació té un caràcter enciclopèdic, ja que incorpora la documentació del Servei d’Arqueologia aportada per centenars d’excavacions realitzades a la ciutat, a més de la feina de dibuixants, historiadors i epigrafistes sobre el seu passat romà durant el segle III dC i el seu suburbium, el territori que l’envoltava.

    Una de les portes d’accés virtual a Bàrcino.

    L’època escollida coincideix amb el final de la construcció de la segona muralla, que amb 76 torres i quatre portes va acabar donant a Barcino l’àlies de “ciutat coronada”. Com si un petit dron sobrevolés la ciutat, es pot veure cadascuna de les torres (gairebé totes diferents), l’enorme aqüeducte de 13 quilòmetres que portava l’aigua a la ciutat, les termes de mar i les de Sant Miquel on els ciutadans d’aquesta petita ciutat de 10 hectàrees complien amb el ritual del bany, informació de les cinc enormes cases romanes excavades fins ara, i fins i tot entrar en una, veure l’impressionant fòrum i colar-nos entre les columnes del temple d’August. “Tota la informació està georeferenciada i d’acord amb aquestes dades, així que en el moment en què el coneixement canviï, l’app es modificarà”, va explicar Carme Miró, responsable del pla Barcino i de l’aplicació.

    Zona del temple d’August, segons la interpretació de la nova ‘app’.

    Però la nova aplicació aporta novetats. A la zona del fòrum es planteja un nou urbanisme. “La zona tenia tres terrasses, s’ha dibuixat de nou per primera vegada i s’explica millor el temple, perquè si no cauria, quedaria penjant el terreny pla, si s’hagués construït segons les dades que va publicar Puig i Cadafalch”, assegura Miró, que explica que sempre s’havia dit que Barcino s’havia fundat en un turó” i en realitat són dos, el del Mons Taber i on està situada la basílica de Sant Just i Pastor”.

    A l’apartat d’història es recull la fundació de la ciutat, l’urbanisme, la centuriació, el comerç, les pedreres, les viles, les necròpolis i la línia de costa –espectacular el muntatge de la línia de començament d’era amb l’actual, en la qual es veu clarament tot el que s’ha anat guanyant al mar–; un glossari amb els termes llatins, més de cent, un apartat de rutes i una galeria fotogràfica amb material arqueològic dipositat al Muhba, a més de panoràmiques de llocs que en alguns casos no són visitables.

    El nou perfil del sòl que planteja l”app’ sobre Bàrcino.

    Segons el regidor Jaume Ciurana, en aquesta legislatura seran tres els projectes relacionats amb el pla Barcino que s’inauguraran, a més de la Carta de Barcelona i aquesta app que ara comença a caminar: l’obertura de l’Aula Basilical, uns 400 metres quadrats situats sota la plaça del Rei i la catedral; la domus del carrer Avinyó, que està previst que s’inauguri al març amb les esplèndides pintures murals ja restaurades, i el pla director de la muralla romana que just ara comença amb la prohibició d’aparcar per als autocars dels turistes a la plaça de Ramon Berenguer.

    El projecte, que ha tingut un cost de 45.000 euros, ha comptat amb la col·laboració del Laboratori de Modelació Virtual de la Ciutat de la UPC i incorpora més de cent noms i topònims en llatí, està disponible ara com ara per a tauletes i aviat ho estarà per a telèfons intel·ligents i a la pàgina web o a Google Earth, perquè les escoles la puguin utilitzar com a material escolar.

     

    Tret de:

    http://cat.elpais.com/cat/2014/11/04/cultura/1415105039_749168.html / 4 NOV 2014 / José Ángel Montañés

    Article complet

  • Això ja s’ha acabat!

    IMG-WA0004 - PORTADA Avui, 10 de juliol, hem acabat el curs. Hem passat la setmana més intensa de l’any: exàmens escrits, exàmens orals i, finalment, els resultats. Crec, però, que podem fer un bon balanç del curs. Pel que m’heu anat dient, cadascú des de la seva situació personal, heu trobat el curs interessant, útil i amè.

    Aquest bloc és testimoni de moltes de les coses que hem fet. Les entrades de la pàgina inicial (amb els enllaços a les pàgines d’ortografia i morfosintaxi) són un complement del llibre i els apunts de classe; els enllaços de la dreta us permetran consultar i resoldre els dubtes que se us presentin. I a les Tasques i el Calaix de sastre, us podreu retrobar amb els companys. El nostre De mica en mica el deixo aquí, a la vostra disposició.

    Sobre el bloc, encara, un parell d’observacions: alguns -poquets, la veritat- hi heu participat molt activament o regularment. Us agraeixo aquesta participació, que ha li donat vida i color. No obstant això, no vull que entengueu que faig cap retret a a ningú. Em consta que molts més hi heu entrat repetidament al llarg del curs i us ha fet servei. Per a alguns, potser, ha estat la manera d’aproximar-vos a aquest món de les noves tecnologies de la comunicació.

    Ara, a l’hora de fer balanç observo que per a mi també ha estat una eina àgil: hi he penjat més entrades que dies de classe (hem fet 60 sessions i hi ha 57 entrades a la pàgina inicial, a banda de les de les pàgines estàtiques!) una prova que he percebut que era una dedicació que pagava la pena!

    Mafalda alumnes
    M'agradaria haver-vos ajudat a potenciar la curiositat i les ganes d'aprendre.

    .

    .Vull agrair-vos, finalment, el tracte que m’heu donat, cosa que m’ha facilitat la feina i ha fet que l’ambient de classe i les relacions de grup hagin estat exemplars. Parlant d’actituds positives, no puc deixar d’agrair l’actitud del Joan Carles, que ha ajudat tants companys amb el twiter, i el Miquel, que ens ha guiat pels carrers d’una Barcelona tan poc coneguda.

     Fotos  darrera classe

    Article complet

  • Calaix de sastre

    http://4.bp.blogspot.com/-i5T71DNlhQc/TVmu1-Yfv4I/AAAAAAAABZA/5Z6BFtxlHX0/s1600/crucifixi%25C3%25B3+anta+Eul%25C3%25A0lia.jpgL’expressió ser un calaix de sastre designa un lloc on s’acumulen coses diverses i desordenades. Ara ens va bé per anomenar una pàgina nova, on encabir aquells textos que no acaben de lligar amb l’activitat quotidiana i on podem concentrar també els comentaris sobre qüestions que no siguin estrictament del curs que, afortunadament, cada cop són més freqüents. L’estrenem amb les explicacions del Miquel sobre els martiris de Santa Eulàlia. Aquesta explicació, comenta, va quedar una mica enlaire perquè en la sortida de dissabte passat, hi havia públic infantil. Serà la primera col·laboració al nostre calaix de sastre.

    ♦Hi trobareu, a més, la resposta a un interrogant que es va plantejar en la sortida de dissabte sobre els Llimona: pintors, escultors? La resposta l’ha esbrinada en Juan Carlos.

    ♦En Miquel ens parla de les altres patrones de Barcelona. A nostre calaix hi trobareu una completa explicació.

    ♦En Juan Carlos esbrina l’origen de la paraula “c0ca”.

    Article complet

  • Sobre el Palau dels Requesens

    El Miquel s’adhereix a la crida que el Juan Carlos va fer a classe per augmentar la participació en aquest blog i predica amb l’exemple: ens envia una crònica sobre el Palau dels Requesens, que aprofito per presentar-vos:

    Palau RequesensEscut a Can Mateu de la Creu

    Tant desconegut com el palau és l’espai que conformava el terreny tancat que li pertanyia. Actualment poc sabem de les dimensions precises de la finca i els accessos amb que comptava. J.M. Riera la situa entre els actuals carrers: Boters, la pujada de la Font, Ignasi lglésias, l’antic camí de les Eres (o camí de Santa Creu), l’hort de can Roca, la Plaça de la Creu i el carrer Rafael de Casanova quan era camí Reial. El palau es situava, respecte a la vila històrica, en un dels seus extrems, al final del carrer de Dalt (carrer Major o Alfons II d’Aragó), referint-se a la zona compresa entra la plaça de la vila i el carrer boters. La prolongació del carrer Major fins la plaça de la Creu es produeix a finals segle XVIII i inicis del segle XIX fruit de les vendes dels terrenys del predi per part dels hereus dels Requesens.

    Junt amb la incertesa de les dimensions exactes del predi també se’n desconeix el nombre i la localització de les entrades a aquest. Una d’aquestes entrades s’ha volgut situar a Can Mateu de la Creu, a l’actual plaça de la Creu, donada la presencia en aquesta casa d’un escut en el llinda de pedra que actualment és irreconeixible però que s’atribueix que és l’escut dels Requesens. Can mateu de la Creu és considerada part de les construccions del predi i porta d’entrada al jardí del palau  si bé es desconeix si el portal un cop urbanitzada la zona s’adaptà a la casa o bé fou un portal recuperat i incorporat.

    Història

    La propietat dels Requesens en aquesta vila no es limitava a l’edifici del palau si no que també tenia construccions annexes, jardins, horts i terrenys que constituïen el recinte tancat del predi del palau.

    La data concreta de construcció de l’edifici del palau no és documentada, però les fonts documentals reflecteixen que fou manat construir per Galceran de Requesens a mitjans del segle XV, sobre una petita part d’estructures anteriors que s’atribueixen al celler dels Desllor.

    El palau rebrà personatges notables: El 1445 sojornaren els reis Joan II i Blanca ; el 1493 ho van fer els Reis Catòlics i Cristòfol ColomCarles I, qui fou proclamat futur emperador a Molins de Rei (30 de novembre de 1519); el 1532 ho fan l’emperadriu Isabel de Portugal i el seu fill, Felip II de Castella.

    A partir de 1564, moment en que els Requesens es traslladen a Madrid, comença el declivi de l’edifici.

    L’any 1808, durant la guerra del francès, el palau fou destruït i incendiat, el que restà dempeus, fou emprat per allotjar-hi soldats francesos i com hospital. el deteriorat estat de l’edifici exigia quantioses despeses per a la seva restauració, cosa que va donar pas a la posterior parcel·lació dels terrenys d’aquest palau, propietat dels marquesos de Vilafranca y de los Vélez com a descendents de la família Requesens. La parcel·lació d’aquests terrenys va propiciar la configuració de l’actual carrer Major.

     

    Article complet

  • De sant Just i Pastor a la Rambla, passant pel Call

    El Miquel proposa data per continuar els itineraris: el dia 9

    Segons la previsió meteorològica, sembla que diumenge vinent, 9, pot ser un dia ben assolellat. Si us animeu, podem fer la continuació de la passejada pel Barri Gòtic.

     Quedarem el diumenge 9 a ¾ de 10 davant de l’estació de Molins per anar amb tren fins a la Plaça Catalunya i caminarem pels carrers visitant Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume, el Call Jueu, fins a la Rambla.

     Els que hi estigueu interessats, envieu un correu amb el telèfon i el numero d’assistents a:  miquel.hermoso@gmail.com o bé un whatsapp. Per a qualsevol aclariment podeu trucar-me al 609 337 068.

    Article complet

  • “Si la Candelera plora, l’hivern ja és fora… Si la Candelera riu, el fred és viu”

    CANDELERA2014Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta festivitat. I quin sentit té? Resulta que el dia de la Candelera, és a dir el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern:  fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.

    I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.

    Orígens de la festa:
    En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.

    Una altra tradició lligada a La Candelera és la que relaciona aquesta data  amb la data termini per desmuntar el pessebre.

    163a Fira de la Candelera de Molins de Rei
     
    (Text extret de: Sortir amb nens)

    Article complet

  • Totes les paraules triades

    Pancarta_joc_de_les_paraules

     

     

    Article complet

  • …i el Miquel s’hi va lluir!

    Itinerari CV

    Mira que hi havia passat tota la vida, per aquí, i mai no m’hi havia fixat!” va ser possiblement la frase més repetida aquest dissabte. El Miquel, que controlava el temps i el ritme de forma magistral, no va parar de fer-nos preguntes intencionades, donar-nos explicacions i descobrir-nos secrets i llegendes al llarg de tot el recorregut. I se’ns va fer curt!

    Les sorpreses van començar a la mateixa plaça de Catalunya. Després vam saber per què se’n diu Portal i de l’Àngel, al carrer més comercial de Barcelona;  i la increïble història del termòmetre de can Cottet; i l’evolució de can Jorba, i de la seu de Catalana de Gas…

    I l’església de Santa Anna, amagada, ensorrada i refeta, amb un passat vinculat als ordres de Jerusalem i del Temple… i a Samaranch, el de la flor al cul (sic)…

    A la Barcelona Romana vam veure, com si fos ara, els aqüeductes que la proveïen d’aigua potable, les muralles, les torres, el Cardus i el Decumanus, el temple d’August, i el cim del mont Tàber.

    Vam veure la catedral pel davant i pel darrere, de la façana neogòtica al portal de Sant Iu i l’absis. Vam aixecar els ulls envers les gàrgoles, i les campanes; i el cargol del mestre d’obres cornut… i a la Plaça del Rei, el Tinell, el mirador del rei Martí, la casa del Lloctinent i el museu Marès.

    En resum,  que se’ns va fer l’hora de dinar abans d’acabar la ruta prevista, i del fred que feia, ni ens n’adonàvem (bé, de tant en tant, sí, brrrrr!)

    2 fotos grup

     Fotos enviades pel  Jaume F.

    Fotos enviades per la Neus

    Article complet