Fonètica i ortografia
Les paraules compostes
Estan formades per la suma de dues o més paraules, que es poden escriure amb guionet o juntes. Les més freqüents estan formades per un verb i un nom.
Para-sol: para + sol
Trencanous: trenca + nous
Autoescola: auto + escola
Maldecaps: mal + de + caps
Allioli: all + i + oli
Cara-rodona: cara + rodona
Obrellaunes: obre + llaunes
Significat
De vegades volen dir allò que designa cadascun dels components, però de vegades tenensignificats figurats allunyats de la literalitat dels components.
Minifaldilla: faldilla curta.
Figaflor: poc espavilat.
Busca-raons: burxeta.
Guardabosc: vigilant.
Parabrisa: vidre del davant del cotxe.
Cara-xuclat: de cara prima.
Pocavergonya: que no té vergonya, desvergonyit.
Eixugamà: drap.
Paraules compostes amb guionet
♦ Normalment porten guionet les formacions compostes en que la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s o x.
♦ Quan s’escriu una xifra amb lletres, hi va el guionet entre les unitats i les desenes, a partir de vint i entre les unitats i les centenes (D-U-C)
♦ Porten guionet les paraules compostes per nord-, sud– i no+substantiu.
♦També en porten les paraules compostes que representen una onomatopeia o es basen en una repetició.
Exemples
Corre-cuita, penya-segat, gira-sol, poca-traça, espanta-sogres, sis-cents, quaranta-vuit, sud-americà, pèl-roig, nord-est, para-xocs, poca-solta, no-violència, tic-tac, xino-xano …
Paraules compostes sense guionet
paracaigudes, ferrocarril, rentaplats, ploramiques, llevataps, coliflor, setciències, pelacanyes, salvavides, girapeix, tastaolletes, obrellaunes, filharmonia, tramvia, celobert, capgròs, panxacontent, agredolç, afroamericà, primmirat, autopista…
L’accent
Hi ha dos tipus d’accent:
· obert o greu (`). El duen les vocals a, e, o: mà, pagès, arròs
· tancat o agut (´). El duen les vocals e, i, o, u: més, sí, camió, ningú
.
S’accentuen els mots
· Aguts que acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: vindrà, cafè, faré, veí, però, sabó, ningú
· Plans: s’accentuen els que no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors: àrab, càstig, difícil, àlbum, plàtan, telèfon, príncep, àpat…
· Esdrúixols, s’accentuen tots: ciència, barbàrie, estàtua, història, fàbrica…
.
Ens pot ajudar a accentuar bé tenir en compte el quadre següent:
|
|
è |
é |
|
|
Accent obert |
Accent tancat |
|
Mots aguts |
La majoria: cafè, pagès, Mercè… En aquest grup hi trobem: Molts gentilicis: francès, portuguès, aragonès… Els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè…
|
Els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré… Les formes de l’imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués… Els compostos de bé i té: gairebé, també,…; conté, s’absté… Els verbs acabats en –tén i –cén: encén, atén, estén, entén… Els mots: accés, després, excés, congrés, només … |
|
Mots plans |
La majoria: cèntim, dèbil, cèrcol, pèsol, conèixer, estrènyer, vèncer … |
Les formes: néixer, créixer, témer, prémer, ésser; érem i éreu El pretèrit perfet d’indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu… El pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu, féssim, féssiu… Uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol… |
|
Mots esdrúixols |
La gran majoria: comèdia, ètica, matèria… |
Els mots: cérvola, església, feréstega… |
|
|
ò |
ó |
|
|
Accent obert |
Accent tancat |
|
Mots aguts |
Això, allò, però Els compostos de bo, so: rebò, ressò… Els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs… Substantius acabats en –os: arròs, espòs, repòs…
|
La majoria: cançó, botó, atenció, camió, educació… |
|
Mots plans |
La majoria: sòcol, lògic, mòbil, pròxim, pròleg, … |
Alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer… Les formes verbals fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
|
|
Mots esdrúixols |
La gran majoria: còlera, còpia, crònica, òpera, història, memòria. |
Els mots: fórmula, pólvora, tómbola. tórtora, … |
.
Síl·labaU-na síl-la-ba és ca-da cop de veu que fem en pro-nun-ci-ar u-na pa-rau-la. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. A efectes pràctics, ens cal reconèixer les síl·labes per poder partir les paraules a final de línea (cal respectar les síl·labes) i per aplicar les normes de l’accentuació. Síl·laba tònica (forta) En les paraules de més d’una síl·laba, en destaquem una, que anomenem síl·laba tònica. Les altres síl·labes són àtones. De les paraules d’una sola síl·laba, en parlarem més endavant. DígrafsEn general, cada lletra representa un so. Alguns sons són representats per dues lletres: són els dígrafs. Els digrafs són: GU, RR, SS, SC, IX, L.L, TX, QU, LL, TJ, TG, IG, NY Se separen: RR, SS, SC, IX, L.L, TX, LL, TJ, TG, No se separen: NY, GU, QU ,LL, IG Exemples –Divisió sil·làbica: ca-sa / per-so-na / te-a-tre / a-vi-a-dor / his-tò-ri-a –Dígrafs que se separen: car–rer / cas–so-la / cai–xa / pis–ci-na / col·legi / cot–xe –Dígrafs que no se separen: ca-nya / gui-tar-ra / per-què / di-lluns / maig
DiftongsQuan dues vocals seguides es pronuncien en la mateixa síl·laba formen un diftong. Per formar diftong, cal que una vocal sigui i, u (vocals febles). Diftons decreixents: si la i o la u es troben al final de la síl·laba: sempre va la dèbil al darrere. ai (aire ) au (blau) ei (eina) eu (heura) oi (boira) iu (diumenge) ui (cuina) ou (dijous) uu ( uu) Diftongs creixents: si la i o la u es troben a l’inici de la síl·laba. -si la i/u son a començament de paraula, fa de consonant : iogurt, ien,… -quan va entre dues vocals : Laia, seuen, cauen.. -els grups qua , que, qui, quo gua, gue, gui, guo :quatre, aigües, pingüí |
Llibre. Podeu consultar: . . Ξ Pàg. 16 Exercici 15
Pàg. 67. Exercici 14 Pàg. 92. Exercici 13
Ξ Pàg. 16 Exercici 16
Pàg. 42 Pàg. 42. Exercicis 17,18
Pàg. 81 Pàg. 81. Exercici 18 |
.
L’alfabet
- L’alfabet consta de 26 lletres. La ç,no compta, perquè és una lletra modificada.
- Normalment no cal especificar si parlem de be alta o de ve baixa:Estudia a la UA B (u a be). Aquesta pel·lícula l’han feta a TV3 (te ve tres). Només diem be alta o ve baixa quan s’han de diferenciar les dues lletres: El teu cognom s’escriu amb be alta o ve baixa?
- Només diem i llatina quan cal diferenciar-la de la i grega. En la resta de casos diem i a seques: aquesta i va accentuada.
- Les lletres k, w ( i y quan no forma part del dígarf ny) només apareixen en paraules d’origen no llatí: Nova York, karate, rock, kiwi, web, waterpolo, whiski... la K s’usa també per a designar les abreviatures del sistema mètric decimal: Km, Kl...
