Morfologia i sintaxi
Substitució del complement directe
Si el CD és determinat, o sigui, introduït per l’article (el, la, els, les), un demostratiu o un possessiu, el pronom que el substituirà prendrà les formes el, la, el, els (i variants), segons el gènere i el nombre del substantiu.
• Veig aquell poble : El veig
• Trobo la Montserrat : La trobo
• Han tapat els llibres : Els han tapat
• Collien les mongetes : Les collien
Si, en canvi, el CD és indeterminat, serà substituït pel pronom en:
• Busca bolets : En busca
• Menjava pa : En menjava
• Volien dos entrepans: En volien dos
Quan el CD és tota una oració, el substituïm pel pronom ho. Igualment si el CD està representat pels mots neutres això, allò:
• Volien que la mare anés al mercat: Ho volien
• Pintaven allò de color negre: Ho pintaven de color negre
• Em dius això o no?: M’ho dius o no?
Substitució del complement indirecte
El Complement indirecte és substituït pel pronom LI (i variants) i no distingim el gènere (com fèiem en el CD, ni al singular ni al plural):
• Han dut aquest paquet a la Maria / a l’Antoni: Li han dut aquest paquet
• Ho explicava ben clar als alumnes / a les mares: Els ho explicava
Substitució del complement preposicional o de règim verbal
La substitució per mitjà de pronoms d’aquest tipus de complements es fa de la manera següent:
Complements introduïts per A o EN: pronom HI
• En Lluís pensava en l’encàrrec: Hi pensava
• En Lluís no va pensar a venir ahir: No hi va pensar
• Cal pensar que els convidats arribaran tard: Cal pensar-hi
• S’han acostumat a la bona vida: S’hi han acostumat
Complements introduïts per DE : pronom EN
• La mare es va oblidar del lleixiu: Se’n va oblidar
• No es va adonar que el tenien a la vora: No se’n van adonar
Substitució dels complements circumstancials
La substitució per pronoms dels complements circumstancials del verb es fa per mitjà dels pronoms hi o en, segons els casos següents:
a. Si el complement és de manera o d’una altre mena introduït per una preposició que no sigui de : hi
• Caminava de pressa (manera) : Hi caminava
• Pujava per les escales : Hi pujava
• Anava cap a l’escola : Hi anava
b. Si el complement va introduït per la preposició de (i no és de manera): Pronom en
• Tornaven de la feina: En tornaven
• Marxen de casa d’hora: En marxen d’hora
Remarques diverses sobre els verbs
Present d’indicatiu i de subjuntiu
Primera conjugació
1. Verbs acabats en –iar, com enviar, confiar, variar, estalviar, etc. : cal fixar-se en la pronunciació i en la dièresi del present de subjuntiu.
Exemples: variï, variïs, variï, variem, varieu, variïn
2. Alteracions ortogràfiques dels verbs acabats en –jar: menjar-mengen, -çar: començar-comenci, -gar: amagar-amaguen, -car: atacar-ataques
Segona conjugació
1. Els verbs de radical velaritzat, si la primera persona del present d’indicatiu s’acaba en –c, en el subjuntiu presenten –gu-
Exemples: bec-begui-begués
crec-cregui-cregués
dic-digui-digués
estenc-estengui-estengués
incloc-inclogui-inclogués
2. Els verbs acabats en –batre, -cloure, -metre, -cebre i -rompre són de la segona conjugació i no de la tercera.
Exemples: admetre, combatre, concebre, debatre, emetre, excloure, incloure, interrompre
Tercera conjugació
1. La majoria dels verbs de la tercera es conjuguen afegint l’increment –eix– en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i d’imperatiu.
Exemples: present d’indicatiu: serveixo-serveixes-serveix-servim-serviu-serveixen
present de subjuntiu: serveixi-serveixis-serveixi-servim-serviu-serveixin
imperatiu: serveix-serveixi-servim-serviu-serveixin
2. Hi ha un grup reduït de verbs de la tercera que es conjuguen sense increment.
Exemples; ajupir: ajupo-ajupi
bullir: bullo-bulli
collir: cullo, culli
cosir: cuso-cusi
dormir: dormo-dormi
fugir: fujo-fugi
morir: moro-mori
obrir: obro-obri
omplir: omplo-ompli
sentir: sento-senti
sortir: surto-surti
tossir: tusso-tussi
3. Alteracions ortogràfiques dels verbs cosir, collir, obrir, omplir, sortir i tossir, que porten o a la síl·laba àtona i u a la tònica.
Exemples: cullo, culls, cull, collim, colliu, cullin; culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin
4. Els verbs acabats en –air, -eir, -uirporten dièresi en la primera i segona persones del plural.
Exemples: agraïm-agraïu
obeïm-obeïu
Imperfet d’indicatiu
Segona conjugació
1. Alteracions ortogràfiques: u passa a v
Exemples: beure: bevia-bevies-bevia-bevíem-bevíeu-bevien
deure: devia-devies-devia-devíem-devíeu-devien
2. Alteracions ortogràfiques: la d dels verbs acabats en –dredesapareix en l’imperfet.
Exemples: absoldre: absolia-absolies-absolia-absolíem-absolíeu-absolien
fondre: fonia-fonies-fonia-foníem-foníeu-fonien
Tercera conjugació
Els verbs acabats en –air, -eir, -uirporten accent a la primera i segona persones del plural i dièresi en les altres persones.
Exemples: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen
obeïa, obeïes, obeïa, obeíem, obeíeu, obeïen
Futur i condicional
Els verbs acabats en –reen el futur i el condicional perden la e de davant de la r de la terminació.
Exemples: admetre: admetré-admetràs-admetrà-admetrem-admetreu-admetran
admetria-admetries-admetria-admetríem-admetríeu-admetrien
Infinitiu
No hi ha cap infinitiu acabat en –guer
Exemples: poder (poguer), voler (volguer), saber (sapiguer), caber (capiguer)
.
Ús de cap, gens, res i ningú
CAP, és un determinant (acompanya un substantiu) que indica negació. L’usem en quantitats comptables (paraula: cap paraula, una paraula, dues paraules, tres paraules, etc.)
GENS, és un determinant que usem per a referir-nos a quantitats no comptables (fam/gens de fam > *una fam, dues fams, tres fams, etc.)
RES, és sinònim de ‘cap cosa’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a coses.
NINGÚ, és sinònim de ‘cap persona’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a persones.
.
.
Practica-ho
1. Completa les frases següents amb gens o res:
a) No hi ha____de pa.
b) Encara no hem aconseguit______.
c) Això no està _______ bé.
d) No li va semblar______ correcte que no li diguessis _____.
e) Aquest catàleg no és _____útil, no diu _____que valgui la pena.
f) Com que no teníem _____ fam, no hem pres ______.
g) Els teus amics no tenen _____ d’imaginació.
h) Els lladres els van deixar sense ____, però això no els va desanimar ____.
i) Ho sento, però no domino ____ aquest tema.
j) Té fama de savi, però el cas és que no està ____ informat sobre ____.
k) Els teus col·legues no ens han ajudat a fer _____: no són ____ amables.
.
2. Completeu les frases següents amb cap, res, gens i ningú:
a) Em vas dir que no volies ____ de sucre per al teu cafè.
b) No has tastat _____ canapè.
c) En Josep sempre crida, no és ____ simpàtic.
d) Si no tens ____ per a mi, me’n vaig.
e) M’agradaria saber què va passar, però no m’ho diu ____.
f) Què t’amagues a la butxaca? Qui jo? Jo no amago mai _____.
g) No hi ha cap missatge per a mi? No, no n’hi ha ____.
h) Has llegit els llibres que t’he deixat? No, perdona però encara no n’he llegit ____.
3. Completeu els buits del text següent amb cap, res, gens i ningú:
No hi ha ____ a fer. ____ no sap què va passar exactament. Això no m’agrada ____. No m’ho puc explicar. ____ dels assistents va veure ____. Però, algú ho havia de veure! De vegades penso que ____ d’això pot ser veritat. En ____ ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, potser no faré ____. Esperar. Però, que ____ pensi que serà molt de temps. No hi ha ____ circumstància que em pugui detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè sol, sense ____ de sucre, i esperant que ____ no em trobi a faltar.
.
.
Numerals
Els numerals són adjectius determinants que indiquen una quantitat exacta, un ordre, una fracció o bé una multiplicació. Tenint en compte el que hem dit, els podem classificar en cardinals, ordinals i partitius.
Numerals cardinals
|
0 zero 1 u/un/una 2 dos/dues 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 vuit 9 nou 10 deu |
11 onze 12 dotze 13 tretze 14 catorze 15 quinze 16 setze 17 disset 18 divuit 19 dinou 20 vint 21 vint-i-u/un/una |
22 vint-i-dos/dues 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta 31 trenta-u/un/una 32 trenta-dos/dues |
40 quaranta 50 cinquanta 60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent 200 dos-cents / dues centes 300 tres-cents / tres centes 1.000 mil 1.000.000 un milió |
-S’escriu guionet entre les unitats i les centenes, i entre les desenes i les unitats. És útil, doncs, recordar la paraula D-U-C (desenes-unitats-centenes) per saber on cal posar guionet.
,
Numerals ordinals
|
1r primer 2n segon 3r tercer 4t quart 5è cinquè 6è sisè 8è vuitè |
1a primera 2a segona 3a tercera 4a quarta 5a cinquena 6a sisena 8a vuitena |
9è novè 10è desè 30è trentè 40è quarantè 50è cinquantè 100è centè 1000 milè |
9a novena 10a desena 30a trentena 40a quarantena 50a cinquantena 100a centena 1000a milena |
.-A partir de l’ordinal 5è, les terminacions són sempre -è, -ena.
-Els numerals ordinals també tenen desinència de plural: primers/primeres, quarts/quartes, cinquens/cinquenes, sisens/sisenes, etc.
-Les formes femenines dels ordinals es poden usar com a noms col·lectius: una dotzena d’ous, una quarantena d’assistents, la segona quinzena d’agost…
Els numerals són adjectius determinants que indiquen una quantitat exacta, un ordre, una fracció o bé una multiplicació. Tenint en compte el que hem dit, els podem classificar en cardinals, ordinals i partitius.
.Numerals partitius
1/2 mig
1/3 terç
1/4 quart
1/5 cinquè
– A partir del cinquè, els partitius es fan sempre amb la terminació -è com els ordinals.
– Els numerals partitius tenen flexió de gènere i nombre: quart-quarta-quarts-quartes, mig-mitja-mitjos-mitges, etc.
.
(Guia pràctica de la llengua catalana. C. Bastons, N. Basstons, M. Marinyosa. PPU. B-2000)
.
..
EL SUBSTANTIU
El substantiu és el mot que designa persones, animals, coses o realitats abstractes. Són substantius els mots següents: home, veí, formiga, taula, arbre, bondat, tristesa…
Gènere
Pel que fa al gènere, el català distingeix entre mots masculins i femenins. La marca del femení és, generalment, la desinència -a.
Exemples
senyor -> senyora fill -> filla avi -> àvia director -> directora
• Si el substantiu masculí acaba en -e o en -o, el femení es forma canviant aquestes lletres per -a.
Exemples
sogre -> sogra monjo -> monja
• Si el masculí acaba en -u, el femení es forma canviant la -u per -va.
Exemples
hereu -> hereva però, vidu -> vídua
• Si el masculí acaba en vocal tònica, el femení hi afegeix -na.
Exemples
germà -> germana cosí -> cosina
• Els substantius acabats en -aire, -ista, -cida tenen la mateixa forma per a tots dos gèneres.
Exemples
cantaire terrissaire florista modista homicida
Nombre
Per regla general, la majoria de noms formen el plural afegint la desinència -s a la forma singular.
Exemples
font -> fonts arbre -> arbres
• Els mots acabats en -a canvien aquesta desinència per la terminació -es.
Exemples
casa -> cases dia -> dies poeta -> poetes
• En alguns casos aquesta terminació comporta els canvis ortogràfics que s’observen a continuació:
barca -> barques granja -» granges aigua -> aigües
amiga -> amigues raça -> races pasqua -> pasqües
• La majoria de mots acabats en vocal tònica afegeixen la terminació -ns.
Exemples
camió -> camions pi -> pins mà -> mans
• Els mots aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural amb la terminació -os.
Exemples
matís -> matisos cas -> casos braç -> braços
peix -> peixos despatx -> despatxos complex -> complexos
• En alguns casos, els mots acabats en -s la dupliquen.
cabàs -» cabassos interès -> interessos
• Els mots acabats en -sc, -xt, -st, -ig poden fer el plural afegint –s o -os.
Exemples
casc -> cascs, cascos pretext -> pretexts, pretextos
test -> tests, testos desig -> desigs, desitjos
(Tret de: CATALÀ SENSE DISTÀNCIES. Editorial Pòrtic. B-2009)
.
.
L’ADJECTIU
1. Formació del femení
a) Com a norma general, els adjectius acabats en consonant fan el femení afegint una -a al masculí:
fosc fosca
dolç dolça
prim prima
diürn diürna
net neta
fort forta
baix baixa
b) Els adjectius que en masculí acaben en -at, -it, -ot i -ut fan el femení canviant la -t per -d i afegint-hi una -a:
acabat acabada
confiat confiada
adolorit adolorida
buit buida
agut aguda
mut muda
EXCEPCIONS: Barat, barata; dit, dita; erudit, erudita; favorit, favorita; gratuït, gratuïta; inaudit, inaudita; infinit, infinita; petit, petita; absolut, absoluta; astut, astuta; brut, bruta; eixut, eixuta…
c) Els adjectius masculins acabats en -ac, -ec i -uc formen el femení canviant la –c per la -g i afegint-hi una -a:
cec cega
dormilec dormilega
grec grega
feixuc feixuga
poruc poruga
EXCEPCIONS: opac, opaca; intrínsec, intrínseca sec, seca; suec, sueca; txec, txeca; caduc, caduca…
d) Els adjectius masculins acabats en -ic i -oc formen el femení afegint-hi una -a:
bonic bonica
ric rica
barroc barroca
poc poca
EXCEPCIONS: Amic, amiga; antic, antiga; groc, groga
e) Els adjectius masculins acabats en vocal tònica seguida de -s formen el femení afegint la terminació -a al singular. En el cas que es tracti d’una essa sorda, es dobla la -s final. Com a criteri orientatiu, pot assenyalar-se que les paraules acabades en -as i -is solen duplicar la s:
escàs escassa
gras grassa
postís postissa
EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar el femení els mots següents:
· Els acabats en -as: ras, rasa.
· Els acabats en -is: gris, grisa; indecís, insubmisa; llis, llisa; precís, precisa; submís, submisa.
Per contra, els adjectius masculins acabats en -es, -os i -us generalment mantenen una s en formar el femení:
encés encesa
pres presa
ansiós ansiosa
dubtós dubtosa
esponjós esponjosa
EXCEPCIONS: Dupliquen la s en formar el femení:
· Els mots següents acabats en -es: espès, espessa; exprés, expressa; obsés, obsessa…
· Els mots següents acabats en -os: gros, grossa; ros, rossa; talòs, talossa.
f) Alguns adjectius fan el femení amb canvis particulars:
boig boja
roig roja
oblic obliqua
nul nul·la
tranquil tranquil·la
g) Els adjectius masculins acabats en vocal tònica hi afegeixen la terminació -na per a formar el femení:
sa sana
ple plena
fi fina
bo bona
rodó rodona
EXCEPCIONS: Cru, crua; nu, nua.
h) Els adjectius acabats en -i o -u àtones formen el femení afegint-hi una -a, i passen generalment de plans a esdrúixols:
espontani espontània
ambigu ambigua
ingenu ingènua
superflu supèrflua
i) Els adjectius acabats en -o àtona formen el femení canviant esta -o per una -a:
flonjo flonja
fofo fofa
fondo fonda
minso minsa
j) Els adjectius acabats en -au, -iu i -ou fan el femení canviant aquestes terminacions per -ava, -iva i -ova, respectivament:
blau blava
nociu nociva
nou nova
tou tova
k) Els adjectius acabats en -eu fan el femení canviant esta terminació per -ea:
ateu atea
plebeu plebea
2. Adjectius invariables
No presenten variació de gènere els adjectius que tenen alguna de les terminacions següents:
a) Els que acaben en -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, -erior:
home actual dona actual
gos fidel gata fidel
codi civil institució civil
vestit elegant faldeta elegant
clima regular temperatura regular
tram posterior part posterior
EXCEPCIONS: Tenen dos terminacions els mots següents: anòmal, anòmala; col·legial, col·legiala; mal, mala; paral·lel, paral·lela; tranquil, tranquil·la; quant, quanta; sant, santa; tant, tanta; atent, atenta; calent, calenta; content, contenta; dolent, dolenta; fraudulent, fraudulenta; incruent, incruenta; opulent, opulenta; lent, lenta; suculent, suculenta; valent, valenta; violent, violenta; avar, avara; car, cara; clar, clararar, rara
b) Els adjectius acabats en -e àtona procedent dels sufixos -able, -eble, -ible, -oble, uble, -aire, -oide, -forme:
pis habitable casa habitable
caràcter feble voluntat feble
pastís comestible carn comestible
caràcter noble personalitat noble
grup dissoluble mescla dissoluble
home xarraire dona xarraire
c) Altres adjectius acabats en -e àtona com ara els següents:
color ocre tonalitat ocre
conte alegre cançó alegre
lleó ferotge fera ferotge
acte infame acció infame
país jove nació jove
cavaller rude mestra rude
vent tènue brisa tènue
EXCEPCIONS: Hi ha nombrosos adjectius qualificatius acabats en -e àtona que fan el femení canviant la -e final per -a. És el cas dels acabats en -acte, -ecte, -icte, -octe, -ucte, -epte, -igne (excepte insigne), -ple, -bre, -gre, -tre: compacte, compacta; directe, directa; addicte, addicta; docte, docta; inepte, inepta; maligne, maligna; ample, ampla; pobre, pobra; agre, agra; neutre, neutra.
d) Els adjectius acabats en -a àtona:
llogaret agrícola ciutat agrícola
pare hipòcrita filla hipòcrita
pensador moralista norma moralista
poble nòmada tribu nòmada
e) Altres adjectius no classificats com ara afí, breu, gran, greu, hindú, lleu, màrtir, mat, miop, núvol, suau i sublim.
(Extret de: http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/La_formacio_del_femeni_i_del_plural/femen__%28adjectius%29.html)